dimarts, 27 de desembre de 2011

ESTIMATS REIS MAGS

                                                                   
 ("Adoració dels Reis Mags". Fotog.Pere-Màrtir Brasó. 2009)


Estimats Reis Mags:

Com que crec  que aquest any  m’he portat relativament bé, i aprofitant que darrerament no paro de rebre molta publicitat unidireccional via internet, m’he animat a demanar-vos el següent:

Quasi diàriament tinc invitacions del tipus “You have been invited to hook up for sex” i sempre em faig l’orni, potser m’hauríeu de portar  un “enlargement your penis new penile” que no sé si són pastilles, herbes, pròtesis o exercicis musculars localitzats,  però que crec imprescindible per acceptar d’una vegada i molt amablement  les invitacions esmentades.

Clar que també em seria molt pràctic el trifàsic  de la “Canadian Pharmacy” que m’ofereix un “80% off Viagra-Cialis-Levitra” que deu voler dir que amb fan descompte comprant tot el pack. Com a mínim tres euros que m’estalviaré per les tres receptes, això segur

A més, un o una tal Morine Mbogo però de vegades n'és un altre (em sembla que de des de Mali) m’ofereixen, sovint, no se quina mena d’intercanvi i/o inversió... I com que  m’ensumo per on aniran els trets si accepto el negoci, potser em seria més que necessari l’arsenal de coses que us he demanat anteriorment.

Quant a “L’oferta llampec per esquiar”  no em cal. Ara mateix no em ve de gust rebre un llampec per la borla (de la gorra o d’on sigui la borla) cas de que no es tracti concretament d’esquí de neu...

De totes maneres i coneixent-me (aquestes alçades de la pel.lícula no estic massa per experiments i sorpreses), quasi prefereixo que només em porteu la “Replica Rolex Watch” , que també me l’ofereixen a diari per via cibernètica. Si el rellotge és una bona rèplica, el portaré a una d’aquestes botigues que compren plata i or, doncs penso que, si hi entenen del tema de manera  proporcional a l’estètica i l'imatge que utilitzen ,  el Rolex colarà com autèntic i en treuré quatre duros per un bon sopar.

Gràcies Reis!

Pere-Màrtir. Republicà (excepte quant a reis mags) i una mica verd (ecològicament parlant).   


divendres, 16 de desembre de 2011

MORENES




Ara mateix estic en un moment que, perdoneu la grolleria, ho engegaria quasi tot a prendre per l'anus. Però una de les poques coses que he après a la vida és un procurar-me un mínim de sentit de l’humor (negre) i un sentit del reciclatge o canalització  dels pensaments  estrambòtics.
Per això, sense que serveixi de precedent, i aprofitant un idea tan escatològicament nostrada com són els assumptes relacionats amb el cul, a continuació us facilitaré unes mesures , basades en l’experiència llarga i pròpia, de la bona cura de les morenes (hemorroides en llenguatge més científic).

Abans: procurar controlar l’estrès (relativitzant-ho tot, menys les victòries del Barça), evitar el restrenyiment (got d’aigua en dejú, kiwis, fibra, verdura , llegums, etc). Controlar diarrees excessives (codonyat, arròs bullit, moniatos, etc). Hàbit de deposicions el més regular possible quant a horaris i lloc geogràfic del moment íntim.  

Durant: situació corporal i postural lleugerament dreta, però còmoda. Res de asseure’s a la tassa (obertura i tensió exagerada de les venes hemorroïdals, només cal veure com ho fan la resta de mamífers, llestos per instint i gens condicionats per convencions socials i costums antinaturals). Rapidesa d’execució (res de diaris, revistes o uatzaps). Més val repetir en un altre moment que insistir i forçar.

Després: higiene local de qualitat. Bidet, però sobre tot utilització generosa de tovallotes sabonoses humides (sense alcohol), que permeten una neteja més complerta i profunda (uns mil·límetres de profunditat rectal és força beneficiós sinó hi ha dolor excessiu per tal maniobra. Si és gustosa podeu anar fent sense vergonya...). Res de paper higiènic  normal (per qualificar-lo d’ alguna manera) que no neteja bé, només refrega i eixuga tal  com sempre i des de petits se’ns ha dit fastigosament: “eixugat bé, eixugat bé...”. Encara com no ens ho feien fer amb un fregall "nanas"...

I en general: banys locals d’aigua fresca (gelada és un turment). Banys d’aigua del mar. Poques pomades comercials antihemorroïdals. En tot cas aplicació local d’Àloe Vera (en crema, fulla pelada o líquid resultant).

Han estat un consells supervisats pel laboratori d’investigacions artístiques “Animus que no serà res Provocandi”.  

dilluns, 12 de desembre de 2011

BARÇA

                                           (L'avi del Barça. V. Castanys)


Amb tranquilitat i naturalitat. No cal pas ser boig, fanàtic o monotemàtic pesat. Només cal ser culé i tenir sentiment de pertinença a un club local. Sí, sí, local, però de projecció mundial. No cal ser agressiu ni maleducat. Només cal estar satisfet quan, per posar un exemple, mires el diari d'avui i constates que el F.C. Barcelona va líder a la classificació general de 1ª divisió estatal de futbol (tant masculí com femení), així com la de basquet, handbol, hoquei patins i futbol sala. I només parlo de seniors, enacara hi ha molts juvenils, infantils, alevíns i d'altres seccions no professionals de qualitat.

Hi ha algun altre club al món que pugui dir això? S'entèn una mica què vol dir "més que un club"? M'explico quan parlo de tranquilitat i naturalitat?

Des de Barcelona, la capital de Catalunya, cap al món. Agradi o no és la representació màxima i de més prestigi que te aquest país petit i sense estat, arreu del planeta. (Bé, si, estem en un estat on s'ens maltracta en tots els sentits i des de fa molts anys). Viatjant per l'estranger comproves, constantment, la dimensió del que representa aquest club... només cal dir la paraula màgica: Barça.

dimecres, 7 de desembre de 2011

"AFLIGIDO"



Ja fa uns quants dies que va sortir aquesta foto al diari, però fins avui no n'he tingut ganes de parlar. No tinc paraules per qüalificar l'escena: uns quants "valents" clavant llançes a un toro fins la seva mort. Aberrant, sàdic, morbós, degenerat, cavernícola...?

Sempre m'he declarat a favor de la prohibició de les corrides de toros (sí, també prohibiria els correbous, no patiu, però no és el mateix), perquè de la tortura fins la mort en fan un espectacle i un negoci, encara que ens ho volen vendre com un fet cultural, artístic, mediterràni i/o català. I, a sobre, els antitaurins ho polititzem. I que d'on i com ens pensem que surt el foie i blà, blà...Vaja, per riure. I l'escena de la foto per plorar, com tota tortura, sigui infringida a persones o animals.

Això és Tordesillas (Espanya), segle XXI. I una curiositat: vegeu el xandall del Real Madrid que llueix un dels torturadors...

divendres, 18 de novembre de 2011

BANKSY

                                                        ("Bomb Hugger". Banksy)

Des de feia mig segle tenia pendent una visita a Nova York i recentment l’he pogut fer. No patiu que no penso donar-vos la tabarra explicant que alts que són els gratacels, fashion les botigues i dolents els cafès. Això ho deixo per a la família i els amics més pacients.
Només vull explicar el tema Banksy. Hi torno amb el assumpte dels grafits i artistes urbans. Fa uns dies ja en parlava en aquest blog i en d’altres ocasions també, arran d’algunes pintades “d’incívics, gamberros i derivats” que embruten les nostres ciutats.

Banksy està exposant actualment a Nova York, la meca de l’art des de ja fa temps, a Keszler Gallery. Abans era un grafiter provocador,  un guerriller urbà amb les seves pintades polítiques, primer a Anglaterra i després a mig món. També penjava d’amagatotis les seves provocadores obres als principals museus de París, Londres o Nova York. I tot des de l’anonimat i la clandestinitat.

Ara, també des de l’anonimat però, pel que es veu, amb bons representants, els seus quadres (actualment grafits sobre tela o paper) cotitzen alt. 100.000, 200.000 dòlars o el que es vulgui pagar. Vaig veure la seva exposició on hi havia penjada, fins i tot, una porta de fusta pintada i arrancada d’algun lloc que no fa gaire temps devia fer emprenyar molt al propietari de la mateixa però que ara està a un preu astronòmic.

Ara és art per que costa una pasta i abans era un embruta parets? Art és art!

dijous, 27 d’octubre de 2011

RES ÉS NOU




Aquest acudit de la meva autoria es va publicar el novembre de 1987, en el número 2 de la desapareguda revista "L'Espiell", editada a Barcelona pel mataroní Jesús Prujà i Puig. Com podeu veure tot això de la crisi econòmica, financera i borsaria ja ho patiem. Els de sempre, clar.
Res de nou sota la pluja...

dimarts, 18 d’octubre de 2011

GRAFITS, UN ALTRE COP...



Ja ho sé que el que dic pot ferir algunes susceptibilitats, però tampoc n'hi ha per tant. Que uns gamberros han pintat el tramvia de Mataró i ja els han pillat. No es pot tolerar: embrutar-ho tot, fer mal bé el mobiliari urbà i a costa dels nostres impostos. Un símbol històric com és el nostre tramvia i tal... Molt bé: un càstig exemplar. Els tallem les mans, el fotem a la garjola, una multa monumental?

Sincerament: em molesten més els sorolls de motos, autobusos urbans i camions d'escombraries. La gent que cada cap de setmana, a l'hora de sopar, entra i surt dels restaurant fent crits com a possessos. La pudor de merda d'ocell que fa La Rambla, sobre tot quan els de la brigada l'han remullat, etc. I no he sentit ni llegit tantes queixes de tot això. Ben bé que a cadascú li molesta el que li molesta, però de vegades ens passem dos pobles i en segons quines coses semblem mesells.

Apa, que si d'aquí uns anys algun d'aquests gamberros descerebrats arriba ha ser un artista reconegut, llavors tothom a fardar de mataroní ilustre...

divendres, 15 de juliol de 2011

PARAULES...

("Parole, parole...".Oli s/paper 25cmx25cm. Pere-Màrtir Brasó.2003)


Vinga paraules: sinèrgies (recorda a beguda energètica), transversal (tothom hi és però no tothom del tot, però està bé), explicitar (perquè no ho expliquem i ja està?), explorar (la selva no, acords), redissenyar (arreglar els nyaps dissenyats), redefinir (objectius de nous rics posats al dia), ponts (de diàleg. Els dels romans eren més sòlids), mercats (no pas el del dijous), rescat (res de salvar una pastera), articular (tampoc és artritis), perifèrics (tant informàtics com geopolítics)...

dimecres, 13 de juliol de 2011

BACON I ANTONIO LÓPEZ


 (Sèrie Blai Bonet. Pere-Màrtir Brasó, 2009. Tècnica mixta s/paper. 30x21)


L'altre dia vaig llegir en una entrevista a Antonio López la següent frase: "...decía Bacon que todo lo que se pueda explicar para qué pintarlo. Es verdad...". És una reflexió que m'agrada i que modestament me la faig meva.


dijous, 16 de juny de 2011

TOTHOM INDIGNAT...



                                          ("Bla, bla". Oli s/paper. Pere-Màrtir Brasó. 2003)


Passades unes quantes hores dels fets del Parlament de Catalunya i uns quants dies dels de la Pl. de Catalunya i vistes les explicacions del Govern, de partits, polítics, intelectuals i opinadors, tots diversos i transversals (per dir-ho a la moda), així com dels mitjans de comunicació que operen per terra, mar i internet; dels mateixos "indignats" i/o "acampats" i, fins i tot, d'Arcadi Oliveres i de Stéphane Hessel, algunes d'elles molt encertats i d'altres molt poc, algunes ridícules, hipòcrites, ingenues, populistes, oportunistes, infantiloides o apocaliptiques, voldria expressar la meva modesta opinió.

Assumint el risc de fer-me pesat o "jo-jo", però per no enganyar a ningú, primer vull deixar clar el meu perfil politicosocial: sóc un ciutadà català impositiu declarant home, nascut a mitjans del segle passat, de poble i de pagès, artista plàstic i ex-empleat de banca. Separat per les bones, visc en parella i amb dues filles seves. Tirant a esquerranós, independent, independendista, pacifista i culé. Vaig perdre el temps fent la mili a Espanya quan en Franco encara manava (deien que li quedaven dos telediarios, però la realitat ha demostrat que encara queden restes fosilitzats, però no tant, de No-Do...) Amb 15 anys vaig còrrer, a la universitat, davant dels grisos, cosa que em va servir -a més de polititzar-me- per ser, en el seu dia, un lateral dret ràpid. Un carriler vaja.

Un cop ja retratat, dic el que penso i que ja vaig penjar al facebook i al twitter l'altre dia, a manera de resúm:
Uns quants violents fan perdre credibilitat i legitimitat a la resta "d'indignats"... De la mateixa manera que uns quants politics fan perdre credibilitat a la resta del col.lectiu.

I afegeixo aquestes opinions de dos intel.lectuals, ja antigues però de rabiosa actualitat, que també faig meves:

"Quan arribin realment a tocar fons, pot ser que els joves es convencin que aquest camí ja està esgotat i adoptin una posició de rebel-lia. És qüestió d'esperar que els valors económicas que ara imperen s'enfonsin definitivament perquè els joves comencin a crear la pròpia ètica i rescatin o reconstrueixin els valors socials, culturals i polítics que ara no existeixen" (J.L. Aranguren. 1994)

"Davant de la qüestió ¿què hem de fer?, s'ha de plantejar la qüestió ¿com hem de pensar?, per evitar que segueixi proliferant la retòrica utilitzada pels programes de tots els partits polítics quan es refereixen als grans ideals de la humanitat. La qual cosa és l'expressió de la seva flagrant contradicció a la pràctica vital de la nostra realitat econòmica, política i cultural" (J. Beuys. 1978)

Està passant quelcom greu. Hi ha algú...?

dimarts, 31 de maig de 2011

INDIGNACIÓ

                                                     (Portada Revista Triunfo 1.6.1968)


Indignació és la que sento des de fa dies, provocada per les retallades antisocials que patim (els de sempre) per culpa d'una crisi gestada des del capitalisme salvatge de banquers i grans holdings financers i empresarials, amb la passivitat i incompetència de gran part dels politics.

Indignació per la càrrega policial salvatge, desproporcionada, inútil i d'efectes contràris al que pretenien des del Govern, concretament el Sr. Felip Puig. I cada minut que passa sense la seva dimissió, més indignat estic. Perquè si ell no sent cap vergonya, el seu cap -recordem que és el Molt Honorable President de la Generalitat- l'ha de cessar fulminanment. Sinó demostraran, un cop més, que no han entès res (*).

"...La policía sale a la calle. Frente a frente, una vez más, los estudiantes con banderas rojas, los policías con cascos, granadas lacrimogenas, escudos..." (Eduardo Haro. París 23 de maig 1968. Revista Triunfo).

(*) Per cert, trobo a faltar molt l'opinió d'intelectuals, opinadors i polítics d'aquests que piulen per tot, i ara no es mullen. Pas canviat? Por de perdre la pastanaga?

dissabte, 14 de maig de 2011

CONCURSOS

                                          
                                                "Gat i arbre des de la fenetre" (Pere M. Brasó.2006)

Per diversos motius no participo en gaires concursos de pintura. Haver de cenyir-se a unes bases establertes, afegit a la cosa logística (mides grans, transport, embalatge, etc.), així com d’altres factors personals fan que poc sovint em presenti  a aquests tipus de certàmens artístics.

Si que acostumo a fer-ho al Premi Biennal de Pintura Torres García - Ciutat de Mataró (ho tinc tant a mà, és la meva ciutat) i, algun cop, al Ricard Camí de la Caixaterrassa -ara Unnim-.

Superada la barrera de la mandra (i les despeses d l’aspecte logístic!) i interpretades o transcendides les bases del concurs, cal estar preparat per “perdre”, dit en termes esportius i, sobre tot, per “guanyar”. I quan dic guanyar em refereixo, només, ha arribar a ser seleccionat. Finalista. L’obra penjada en l’exposició i publicada en el catàleg del certamen.
  
Que jurats formats per gent de prestigi reconegut en el món de l’art i la cultura, com Francesc Miralles, Cesáreo Rodríguez, Marius Samarra, Carles Taché, Francesc Vicens, Josep Mª Cadena, Daniel Giralt-Miracle, Josep Guinovart, Arnau Puig, Francesc Rodón, Pilar Vélez o Juan Manuel Bonet, hagin triat 30 o 40 obres  d’entre quasi 500 (cas del Premi Ricard Camí) o 250 (Biennal Torres García)i la teva hi sigui, ja és tot un èxit.


Un èxit que reafirma, encara que sigui temporalment, l’autoestima. Valora el teu treball i dona ànims per seguir endavant. El món de l’art és apassionant però gens fàcil i, per això, de tant en tant un estímul extern va molt bé...


dimarts, 3 de maig de 2011

REGALS DE CASAMENT

                                          (Foto: Pere-Màrtir)


El personal de la redacció (crec que eren quatre o cinc empleats) del programa Divendres de TV3, avui a la tarda parlant de regals de casament, diuen que ells no volen quadres perquè no els agraden... Només els ha faltat dir que, si cal, ja se’ls compren a l'Ikea, o aquell hotel del Carib on van anar quan es van conèixer o a la fira del pinzell espaterrat que fan al poble on van a fer la costellada amb els sogres.
Això ho diuen uns que han estudiat lletres, suposo.  Podrien dissimular una mica els seus gustos (o les seves carències?) com a gent del ram de la comunicació que representa que són, però no. S’estimen més que sapiguem,  sense embuts, que això no els interessa i que prefereixen un abonament en el seu compte numero: XXXX-XXXX-XX-XXXXXXXXXX (sobre tot que els vint dígits estiguin ben escrits a la invitació!)

Tot és respectable, des d’una botiga sueca de mobles i salmó amb ceba a la romana, passant  per la fira de l’aiguarràs camalluent i pixapins,  fins a una romàtica i sensible transferència bancària, per no parlar d’un donatiu en efectiu dins d’un sobre amb llacet i dedicatòria en vers . Però, sincerament i per la part que em toca que és bastant, en sentir-ho en viu i en directe per la teletres, la meva, m’han caigut els tubs de pintura Titan pel terra...










dimarts, 26 d’abril de 2011

DEDICAT A MOURINHO (PER EXEMPLE...)


("Josep Palau i Fabre". Pere-Màrtir Brasó. 2007. Mixta s/paper. 100x70cm)


"L'homes és un animal que es busca" va deixar escrit Josep Palau i Fabre.

dijous, 21 d’abril de 2011

NOTICIES CULTURALS DE MATARÓ...


L'agència d'informació "Animus" ens facilita la següent informació, de primera mà, destinada a les persones interessades en la cultura en general i en el teatre i la poesia en particular:
El passat dilluns 18 es va presentar, a la llibreria Robafaves de Mataró i davant d'un públic força participatiu, el poemari "Boscos" d'Enric Umbert, recent guanyador del "II Premi Miquel Costa i Llobera per a poetes inèdits". Umbert és un escriptor barceloní d'arrels cadaquesencs amb influències de Vinyoli, Ràfols-Casamada, Pessoa, Maria M. Marsal i Feliu Formosa entre d'altres poetes. La seva escola ha estat l'Espai Brossa de Barcelona on ha après a sensibilitzar-se per les arts escèniques i poètiques.
Hermann Bonnín, Sabine Dufrenoy i Víctor Bonetarbolí van recitar poemes de l'autor, el qual a més de respondre preguntes, a petició del públic també va recitar alguns dels seus poemes. Un servidor ha col.laborat amb la il.lustració de la portada del llibre, que ha estat editat per Edicions del Salobre.
Hermann Bonnín és director teatral. També és actor de teatre i cinema. Professor d'art dramàtic i ex director de la Escuela Superior de Arte Dramático del Teatro Real de Madrid, així com de l'Institut del Teatre i del Centre Dramàtic de Catalunya. Cofundador i director artístic de l'Espai Escènic Brossa que properament estrenerà nova seu a La Seca, una "fàbrica de creació" dedicada a les arts escèniques i visuals que aviat obrirà les seves portes en el barri barceloní del Born.
Sabine Dufrenoy és estudiosa teatral, traductora, poeta, ajudant de direcció i coordinadora dels Amics del Brossa així com cofundadora de l'Espai Escènic Brossa.
Víctor Bonetarbolí és biòleg (em permeto dir que autor d'un treball de camp sobre els goril.les del Congo), músic, poeta i activista cultural.

(A la foto d'Anna Blasco, d'esquerra a dreta: Enric Umbert, Víctor Bonetarbolí, X.Vilert -de Robafaves-, Pere-Màrtir Brasó, Hermann Bonnín i Sabine Dufrenoy).

dijous, 14 d’abril de 2011

DEBADES

"Punt de llibre" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)


DEBADES


Debades la mirada

camina lleugera

i els pensaments fugissers

es clouen rere les parpelles.


Debades el rostre

fingeix el color

que ens envolta

per perdre’s

enmig del no res.


Ser un full en la immensitat de l’arbreda

és tenir els ulls oberts a la vida.


Poema inclòs en el llibre Boscos d’Enric Umbert i que es presenta, a la Llibreria Robafaves de Mataró, el proper dilluns 18, a les 7 del vespre. La presentació anirà a càrrec del director teatral Hermann Bonnín. Amb la presència del poeta i d’un servidor, autor de la portada del poemari.

En el mateix acte es recitaran alguns poemes del llibre, tant per part del mateix escriptor com per d’altres poetes com Sabine Dufrenoy i Víctor Bonetarbolí. El llibre ha estat editat per Edicions del Salobre i és el recent guanyador del “II Premi Miquel Costa i Llobera per a poetes inèdits 2010”.

No cal dir que hi esteu convidats.

dilluns, 11 d’abril de 2011

DE GATS-1 (FILOSOFANT)

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)


Quan el Barret Peret té necessitat de filosofar ho fa quasi sempre tot sol, més que res per no atabalar al pròxim. O ho fa amb un gat. No hi ha com unes bones reflexions filosòfiques periòdiques impures i qui millor que un moix per comprendre l’essència de la vida.

El gat escolta, no interromp mai. Si calles, respecta el teu silenci. No t’embafa ni et dóna la tabarra. Senzillament sap estar. I sempre amb dignitat.

El Barret Paret ha estat, avui, compartint filosofia de la vida amb una gateta amb qui només es coneixen de vista i es veuen molt de tant en tant. Però, renoi, quina mitja hora més aprofitada!

dijous, 31 de març de 2011

SOS (TENIBLE?)

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010).

L’espasa del Jabato (en Dàmocles no l’he conegut mai) penja sobre nosaltres. Cremem boscos, enverinem mars, assequem llacs, exterminem animals, persones, cultures i llengües.

El Barret Peret està empipat. I com que sap que uns quants verds il·luminats no ho poden arreglar es solidaritza amb ells, amb els peixos abissals i per extensió amb les anxoves. Rient rient, ens trobarem d’aquí quatre dies amb boscos petrificats, mars i oceans contaminats, llacs convertits en abocadors, indígenes sense identitat i plutòni a la terrassa. Si els que en saben una mica són capaços de construir centrals nuclears a llocs vulnerables, que no faran la resta...



dimarts, 22 de març de 2011

VVG

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Què hi fan junts el Barret Peret (P) i el barret de Vincent Van Gogh (V)?

Bona pregunta. ¿Senzillament passegen junts, van d’excursió, a esmorzar o a pintar? ¿Són amics o coneguts? No ho sabem del cert. Només sabem que són dos, com els sols o els estels o els xiprers del quadre del pintor holandes Carretera amb xiprer i que, aquí, substitueixen les dues figures que realment apareixen a la tela.

Es del tot improbable que els dos barrets s’arribessin a conèixer doncs diuen les partides de naixement que es porten cent anys clavats. Però hi ha un fenomen paranormal anomenat regressió. I també existeix la solidaritat i el recolzament.

Darrerament hi ha algunes veus pretesament expertes que intenten restar valor artístic a l’obra de Van Gogh només perquè agrada massa als no entesos. Per ser, diuen, d’una “grafia” massa llegible. Ja hi tornem a ser. Ja el 1947 Artaud, emprenyat com una mona, va publicar l’assaig Van Gogh, suïcidat per la societat. I va escriure coses com aquestes:

“Un boig, Van Gogh? Que aquell que algun dia ha sabut mirar un rostre humà miri l’autoretrat de Van Gogh, penso en aquell amb barret tou”...”No conec ni un sol psiquiatre que sabés escrutar un rostre d’home amb una força tan aclaparadora i disseccionar-ne com amb un tallant la irrefragable psicologia”.


dimarts, 15 de març de 2011

PRONÒSTIC GREU

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

La ciència ficció ha tocat abastament el tema nuclear: llibres, còmics i pel·lícules ja fa anys que expliquen histories apocalíptiques i de destrucció. Ciència ficció, diuen.

Des de fa temps, quan hi han hagut veus discrepants, verdes, ecològiques i antinuclears s’han desqualificat per retrogrades, inviables o hippies. I s’han ridiculitzat o bandejat les possibles alternatives. Els científics i politics pro nuclears ens han explicat meravelles d’aquesta font d’energia i de la gran seguretat de les centrals nuclears.

Però, com ja sospitava molta gent, amb la tragèdia que ha succeït al Japó estem veient dia a dia que les centrals són insegures. Ara, els arguments seran que un terratrèmol d’escala 9 més un tsunami enorme, no passa cada dia ni a tot arreu. D’acord, però al Japó ha passat. I la radioactivitat ja s’ escampat. El problema és que una central nuclear deixi de rebre energia externa i això pot passar, no solament per culpa d’un terratrèmol com a Fukushima, sinó per moltes d’altres circumstancies: atacs terroristes, grans nevades, incendis, etc.

El Barret Paret voldria demanar a les altes instàncies que dirigeixen els nostres destins, que no ens enganyin més i que cuidin al malalt. Perquè sinó aviat petarem tots, com a les pel·lícules de ciència ficció, aquestes tan apocalíptiques i distretes...


dilluns, 14 de març de 2011

EL REAL MADRID I EL "SEÑORÍO"


(Caricatura de Santiago Bernabéu, potser el president més "senyor" que mai ha tingut el R. Madrid. Dibuix de 1961, copiat segurament del Mundo Deportivo o el Lean, quan feia pràctiques autodidactes de dibuix)


El Real Madrid, un club de futbol al qual entre tots subvencionem via Ministerio de Industria, Turismo, etc. per promocionar Madrid i Espanya, segueix donant mostres de “senyoriu” com a ells els agrada dir (no deuen saber que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena).

Amargats i mals perdedors aquesta gent tan senyora, després d’atacar els arbitres dient que afavoreixen al Barça, queixar-se del calendari i algunes paranoies més, ara han arribat al súmmum: diuen que els jugadors del Barça es droguen i per això juguen tan bé.

Lògicament la caverna madrilenya ja s’hi ha afegit ràpidament. La Cope ha difós la noticia i l’ABC també. Aquests, a més, publiquen una foto del jugador del Barça Xavi, fregant-se el nas després d’un esforç. No és la mateixa manipulació “fotoshopera” que allò de l'As esborrant un jugador de la foto, però és igual de falsa i covarda.

Proposo que al Barça li retirin totes les Lligues i Copes guanyades amb aquesta trampa. Però també a la Selección Española el recent títol de campions del món: la majoria eren jugadors del Barça i si ho van fer tan bé és que feien la mateixa trampa.

Hi estarien d’acord tota aquella colla d’envejosos?

divendres, 11 de març de 2011

GEOGRAFIES

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)


Fins fa poques setmanes una colla de exòtics i pintorescos caps d’estat ens subministraven petroli. També eren molt bons clients comprant-nos armament. Anar enriquint-los sense cap vergonya. Molts dels seus pobres -o sigui el 99,99% de les seva gent- se la jugaven al mar per anar a treballar, per quatre xavos i en feines que ningú volía, a casa nostra.

Amb la crisi, la nostra clar, aquells pobres ja fa temps que ens fan més nosa que servei. I, des de fa pocs dies, aquells caps d’estat tan amigables s’han convertit en dictadors, tirans i repressors.

Potser ara caldria recolzar els nous règims i governats que resultin de les revoltes i guerres civils. S’hauria, si no és demanar massa, fer-ho bé i amb molta més ètica que fins ara. Ajudar a les transicions i joves democràcies. Ens hi va el gas, el petroli i sobre tot la dignitat. El Barret Peret preveu (des de la seva ignorància i confusió) unes geografies econòmiques molt variables, tant com les amistats...

dimarts, 8 de març de 2011

LA FAMOSA NEVADA DEL 62

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)


Hi ha dates relacionades amb esdeveniments històrics de record inesborrable per a la memòria col·lectiva: l’11 de setembre, el 22-N, el maig del 68, el 23-F...

El Barret Peret te predilecció per un esdeveniment més prosaic: la nevada del 62. Tot i que des de llavors ha plogut molt i ha nevat algunes vegades més, conserva un record molt nítid d’aquells flocs de neu caient del cel com manà bíblic. I d’un blanc infinit i minimalista que el van fer pensar: la naturalesa sempre mana encara que li anem en contra... Llavors tot estava tan clar que no calia dormir per veure-ho.

Per cert, diuen els de la “corrent” que si ara tornés a nevar com fa un any, no passaria el que va passar. Permeteu-me que rigui.

divendres, 4 de març de 2011

QUI MANA AQUÍ?

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Anem per pams: qui mana aquí? Qui és el xèrif del món mundial? On és el puto amo? A veure si el jefe dels bons agafa ja el trabuc i la corda, i fot foc nou. I si s’han de curar ferides, que ho faci també.


Ja ho sap el Barret Peret que els dolents abans eren bons i amics dels més bons. I que els bons sempre han estat els bons, però potser no ho son tant de bons. ¿Eren amics, eren bons els dolents, eren enemics dels bons...?

Quina por!

dimarts, 1 de març de 2011

CIRC CRIC

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Diuen les sagrades escriptures que el seny i la rauxa són trets característics de la personalitat catalana. Potser sí, però el Barret Peret en dubta una mica: en una mateixa persona van sempre juntes aquestes dues característiques?

Per si cas, recomana fer una volta pel Montseny i cercar el Circ Cric. Allà hi trobarem una bona dosi de rauxa. I, si és cert que aquells dos trets de la nostra personalitat van junts, doncs també hi trobarem el seny. De fet el nom de la muntanya ja ens dona pistes.

El Barret Peret aplaudeix el Circ Cric, és peta de riure i creu recuperar una mica, tampoc cal exagerar, el seny...

divendres, 25 de febrer de 2011

TACA

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Una taca en el currículum laboral pot ser determinant per no trobar mai més feina. Com li ha passat al pobre Millet...

Una taca a la camisa fa lleig, però de vegades ens fa més humans i ens connecta amb els nostres ancestres. Quan mengem calçots, per exemple, som el viu retrat dels nostres avantpassat neandertals. I quina gràcia que ens fa!

Hi ha taques que no són taques: es pot ser ex ministre de Franco i ser demòcrata de tota la vida. Pots haver intentat un cop d’Estat i per commemorar l'efemèride anar tranquil·lament de vacances a les Canàries, etc.

El Barret Peret no vol remoure res, no fos cas, i per això només està interessat per les taques artístiques i, no ens enganyem, pels calçots. L’atzar, el gest, la taca: “una taca espontània sobre la tela constitueix una estructura bàsica d’energies emocionals i moviment, que te una direcció i a la vegada és una primera organització del espai o camp, sobre la qual s’aplica després la intel·ligència compositiva de l’artista...” diu el Diccionario de Arte Larousse. Doncs això.

dimarts, 22 de febrer de 2011

POTES

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Marxar per potes. A cada fugida, endavant o endarrere, es perd alguna cosa. És el preu.

Un pot fugir o amagar-se. A sota l’ala, a sota terra, darrera la vinyeta o a dins l’armari, però tard o d’hora el troben i llavors pot perdre bastant més que una pota.

Quan s’és tan insignificant com un escarabat, un punt microscòpic sobre la capa de la terra i un zero patatero en la història de la humanitat, no passa res per fugir. Herois n’hi ha pocs i un dia o altre també han de cardar el camp per potes. El Barret Peret n’és tan conscient que, fins i tot deixa que algun animaló s’aixoplugui sota seu, provisionalment...

dijous, 17 de febrer de 2011

EQUILIBRIS I NO TANT...

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)


Des de que de petit badava mirant teranyines, el Barret Peret sap que a la vida tot penja d’un fil, començant per això, per la vida. D’un fil, d’una canya o d’un tros de cinta adhesiva. Pel cas és el mateix. La feina, la parella, la salut, la Champions, el pis hipotecat, les pensions i, sobre tot, la roba estesa, pengen d’un fil.

Sempre buscant l’equilibri entre el que s’ha de fer per obligació, per devoció, pel què diran o pel què no diran. Si no es fa correm el risc d’amonestació i, per acumulació, d’expulsió de la tribu.

El Barret Paret però, creu que el millor és no fer tants equilibris perquè sempre acabes caient. Per culpa teva o del cordill, és igual. Més val sortir voluntàriament i de forma educada (per si de cas) de la tribu. Fer una mica –encara que només sigui entre setmana- el paper d’outsider també queda bé. La tribu ho necessita pel seu equilibri.

dilluns, 14 de febrer de 2011

SOM MARINS, BÀSICAMENT...

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

“Som marins, bàsicament...” I va inventar el submarí. En Narcís Monturiol , com tots els genis, inventava i creava a base d’investigar, estudiar i provar. Però és la intuïció el que diferencia un geni d’un ciutadà normal que paga els seus impostos i part dels impostos dels altres. I en Monturiol va intuir, quan li va caure la petaca a la banyera, que estava a punt de trobar quelcom extraordinari.

“Penso, per tant existeixo”, “Veni, vidi, vici“, “ Pone la gallina de piel”, “Estamooos trabajandou en ellooo”o “Som marins bàsicament” són algunes de les celebres frases de diferents genis...

Sapigueu que El Barret Peret és un aficionat als submarins des que de ben jove va començar a empassar-se els tebeos de “Hazañas Bélicas”. També li agrada la paella de marisc i el pop a la gallega. Per això aquest “cameo” en una historieta bàsicament marina.

divendres, 11 de febrer de 2011

PUBLICITAT DE MÒBILS

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

El Barret Peret està a favor de la modernitat i de la creativitat en tots els camps. Per tant aplaudeix els avenços científics i tecnològics.

En una hipotètica llista de grans invents i/o descobriments, a més del foc, la roda, l’escriptura, l’electricitat, l’aspirina i els que tots ja sabem, el Barret Peret hi afegiria el futbolí, el iogurt natural, les tovalloletes de paper ensabonades (no totes les marques), el retolador de punta fina, el pollastre amb prunes i el telèfon, sobre tot el mòbil.

Al Barret Paret també li agraden els anuncis ben fets, que per alguna cosa de ben jove va llegir La publicidad en 10 lecciones de H. Marcellin, però n’està una mica tip, sobre tot, de la publicitat de telefonia mòbil i tot el seu món. Una pallissa enorme.

Aquí el veiem en un lloc que ell creia idíl-lic i no contaminat per res, entre pintures i gravats rupestres, llances, fletxes, visons, homes primitius, aviram i, oh! sorpresa desagradable, un anunci de mòbil. Uf...

dimecres, 9 de febrer de 2011

RICHARD LONG

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)


Ens explica el Barret Peret que en Richard Long és un dels seus artistes favorits. En Long és el màxim representant del land art a Europa, que com diu el propi artista consisteix en “...treballar en l’ampli món, on sigui, sobre la superfície de la terra...” i, “caminar per una devesa o posar una pedra a terra...”

El Barret Peret s’hi sent força identificat amb en Long, doncs a més d’artistejar, també camina i ha caminat Déu n'hi do: de Cabrils al Tibidabo, de la Tordera al Besòs per la costa, al cim del Sinaí, per la selva de Tailàndia, al capdamunt de l’Asekrem al Sàhara i, de petit, de casa seva al col·legi quatre cops al dia, menys dissabte dos. Land art.

Ah! i els diumenges depèn de la missa...

dilluns, 7 de febrer de 2011

UN HOMENATGE A ISLÀNDIA

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)



Islàndia mai surt en els mapes del temps. Està massa amunt. Li passa una mica com a Catalunya que, durant molts anys, quan hi havia tele única estatal, el meteoròleg (no n’hi havia llavors de meteoròlogues) de torn sempre tapava amb el cap o amb el cos, depèn de la seva alçada, el tros de mapa d’Espanya de dalt a la dreta, o sigui “el nordeste de la península”...

A més, fins fa quatre dies Islàndia només sortia als diaris per les quatre coses tòpiques: hi fa fred, s’escalfen amb volcans i guèisers, pesquen bacallà i són descendents dels víkings.

El Barret Peret es va enamorar d’Islàndia des que, fa anys, hi va anar a pintar. Per això li fa certa gràcia que, d’un temps ençà, se’n parli més i per d’altres temes: pel col·lapse bancari que va patir fa un parell d’anys i que es va “solucionar” amb un préstec del FMI per més de 2000 milions de dòlars. I per l’erupció d’aquell volcà, que ara no recordo el nom i em fa mandra buscar-lo al google. Les dues coses van tocar el voraviu de tota Europa.

Aquí, El Barret Peret, fent un tomb per la zona, n’és testimoni d’això del voraviu... i encara riu.

divendres, 4 de febrer de 2011

LA BOINA D'EN PLA?

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó.2010)

Avui el Barret Peret no està tan transcendent com en d'altres ocasions i per això ens proposa un joc: endevinar com era la boina d’en Josep Pla. Una endevinalla tipus "de quin color era el cavall blanc del Capitán Trueno".

És senzillíssim i el mateix Pla ens ho “xivata”: serà l’u, el dos, el tres o el quatre? El Barret Paret, que no és tonto encara no compri sovint a can MediaMark, ja sap que la solució encertada és la tres. A sobre, com dèiem, vegeu el nostre homenot traient el cap per sota la vinyeta, amb la seva boina i afirmant-ho amb el seu inconfusible dialecte empordanès, a la vegada que aparèix com ajut complementari, per a la gent que no ha llegit mai un quadern gris o no sap ni el que hem menjat, uns “no” absolutament clarificadors.

Fàcil, oi? Però, i si hi ha un missatge amagat en aquest joc tan senzill...?

dimecres, 2 de febrer de 2011

L'ESTEL

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Ara que ja fa unes setmanes que s’han acabat les boniques i inevitables festes nadalenques, és el moment de mostrar aquestes colpidores imatges dignes d’un parell o tres de telenotícies. És una repetida experiència en el temps i en l’espai que avui, El Barret Peret, observa des de primera fila. L’estel de Nadal, de cartó pedra, penjat com un fuet del cel amb un cordill barato comprat en un “todoacien” xino, en comptes de servir de guia pels reis mags, ara serveix per practicar el noble art del tir amb tanc.

El tancs, que sempre apareixen en algun moment de les nostres vides per posar ordre (el seu), sigui per la Diagonal, per Praga, per la plaça Tiananmen o a El Caire (encara que aquests sembla que, de moment, es comporten).

El tanc ens torna a la realitat en un moment: s’ha acabat el cagatió, el Papa Noel, en Melcior, en Gaspar i en Baltasar. Ara toca endarrerir la jubilació i apujar l’electricitat, per dir-ne només dues de bones. Bumba! I aturat l’últim...

dilluns, 31 de gener de 2011

LLANÇAR-SE AL "VUIT"

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

El Barret Peret és, entre d’altres coses, un barret metafísic. És actor o observador d’una sèrie de situacions reals o imaginades que tracta d’explicar-les en clau irònica. Però no en dóna gaires d’explicacions, potser perquè no en tenen o no calen.

Avui es llença al vuit (o és al buit?). I és que d’aquí justament vuit setmanes, el Barret Peret serà protagonista d’un tipus d’esdeveniment...metafísic, també?
Ja us ho dirà quan toqui. De moment anirà donant pistes.





dimecres, 12 de gener de 2011

PILOTES (D'OR)



Els sectors mediàtics espanyols més radicals estan molt enfadats perquè a Messi li han donat la Pilota d’Or. “¿Què tiene que hacer el fútbol español para ganar el balón de Oro?”, clamen.

En canvi, és curiós, no es queixen pas del premi al millor entrenador concedit al “seu” Mourinho, en detriment del “fútbol español”: Del Bosque o Guardiola (us imagineu les reaccions si en Pep hagués estat l’escollit? Només els hi faltava que a Zuric pronuncies aquelles quatre paraules en català...)

Es veu que tampoc valoren que en l’onze ideal hi ha sis jugadors del Barça i dos del Madrid. Això, per a ells, no és un reconeixement al “fútbol español”. Potser és que hi ha masses catalans en aquest equip?

En el fons, el de sempre: l’enveja els corrou. No poden suportar que tres jugadors del Barça, fets a la pedrera, siguin els millors del món i han de trobar tot tipus de pegues per desacreditar el premi.

I una altra cosa: tingueu per segur que si hagués guanyat en Xavi també haguessin discrepat. Això d’embolicar-se amb la senyera quan va guanyar el Mundial amb la selecció espanyola ho tenen entravessat. Només Iniesta els fa el pes (i com a mal menor) en ser el menys sospitós de ja sabeu què...


(Nota: la caricatura d’en Luís Suárez la vaig fer el 1961, quan el jugador ja havia fitxat per l’Inter, un any després de guanyar la Pilota d’Or amb el Barça, no recordo si copiada del Lean o El Mundo Deportivo, revistes que en van servir molt en el meu aprenentatge artístic)

dimecres, 5 de gener de 2011

BOSCOS (II)

"El dia que en Picasso em va trucar". 2008. Pere-Màrtir Brasó. Tècnica mixta s/tela, 100x100 cm.




EL DIA QUE EM VA TRUCAR PICASSO...

d’un quadre del pintor extemporani Pere-Màrtir Brasó

Les cròniques escrites certifiquen
que la centraleta telefònica
de Vilassar de Mar
va interrompre el seu servei
una nit d’hivern del 68
per culpa d’un tall de llum,
molt freqüent en aquella època.

Aquella nit, però, és va tallar la connexió
poc després que l’Angelina,
la telefonista de tota la vida,
pitgés el 308 per desviar una trucada
que venia de París.


Poema d’Enric Umbert, inclòs en el llibre Boscos (Ed. del Salobre), II Premi Miquel Costa Llobera per a poetes inèdits 2010.

dissabte, 1 de gener de 2011

FA DIES QUE NO DIC RES


("Primer gest". Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Abans d'ahir em vaig trobar un amic que feia temps que no veia. “Com és que no escrius res al Animus des de fa dies? Si escrius més sovint al menys sé que estàs bé...”. Com es nota que no tens "feisbuc" -li vaig respondre- per allà ja veuries que, més o menys, vaig piulant.

Avui, però, he pensat que tenia raó. Hi ha gent que no està apuntada al facebook (i en conec un que, a més, no té mòbil!) i es mereix que de tant en tant li digui quelcom mitjançant aquest Blog. Passa, però, que com que no tinc massa cosa a dir, només deixo penjada aquesta pintura recent que ja ho diu tot. O no.