tag:blogger.com,1999:blog-60027022034314548802024-02-19T04:59:52.229+01:00Animus provocandiDit sigui sense ànim de provocar... o sí.Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.comBlogger257125tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-81967541664503815072015-10-10T13:38:00.000+02:002015-10-10T15:17:19.129+02:00MARCA ESPAÑA (Cap. 1 de 300...)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI9TDnuDMjTlSy_HdsLfHGkgFDzVt0brJbeLp3tn16KHJqLbLVfSrAlbk1wDsdGNwDVJBRTxcxwIAHIR0wjVM0iuGLFB5NSSZIbxbvMWu-ICaGVfS0zurt5JlSI85oa89I2_vkpqUCOLg/s1600/DSC_1031-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI9TDnuDMjTlSy_HdsLfHGkgFDzVt0brJbeLp3tn16KHJqLbLVfSrAlbk1wDsdGNwDVJBRTxcxwIAHIR0wjVM0iuGLFB5NSSZIbxbvMWu-ICaGVfS0zurt5JlSI85oa89I2_vkpqUCOLg/s320/DSC_1031-2.jpg" width="216" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">(PM.Brasó, 2015)</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: large;">1.- Un Rei que parla a l’Eurocambra d’una<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Espanya inexistent: orgullosa de la seva<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>diversitat, cultures, llengües, tradicions,
institucions, etc. Precisament ho explica en un lloc on l’Estat espanyol té
vetat que es parli en català. <o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-size: large;">
<span style="font-family: Calibri;">2.- Un Ministre de l’Interior que es dedica a condecorar
verges.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’any passat va condecorar a la
Mare de Déu<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Santíssima de l’Amor amb la
Medalla d’or del Mèrit Policial. I fa quatre dies aquest honor l’ha tingut la
Santíssima Verge dels Dolors d’Archidona de Màlaga <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb la Medalla de plata de la Guardia Civil.
Per cert, i perdoneu archidonesos, fins ara aquesta localitat només la
relacionava amb el famós “cipote”. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: large;">
<span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: large;">3.- Un Ministre de Justícia que diu que Rodrigo Rato va ser
un gran polític del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Partido Popular,
sense que li caigui la cara de vergonya. Per cert, un Rato que fa pocs dies va
ser rebut privadament en el despatx professional, pel ministre de les verges.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: large;">
<span style="font-family: Calibri;"></span></span><br />
<span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: large;">4.- Un Cardenal Arquebisbe de València que convoca una missa
per resar per la unitat d’Espanya.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: large;">5.- Un President que diu coses com: “It’s very difficult
todo esto”. “Todo es falso salvo alguna cosa”.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>“ETA (per España) es una gran nación”. “Las decisions se toman en el
momento de tomarse”. “España es una gran nación y los españoles muy españoles y
mucho españoles”. “Me gustan los catalanes porque hacen cosas". “Un vaso es un
vaso y un plato es un plato”. “¿Y la europea?". Insuperable, ni els germans
Ozores, ni en Berlanga, ni en Gila. De vergonya aliena.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: large;">(Continuarà)<o:p></o:p></span></span></div>
Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-18576100054411928482015-10-03T17:40:00.001+02:002015-10-03T18:08:08.676+02:00RODALIES RENFE<img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xpf1/v/t1.0-9/1385818_10201582074008973_636135455_n.jpg?oh=c6a6380e1ce9864b2bf850f927f81723&oe=568A4AA8" style="height: 447px; width: 924px;" /><br />
<span style="font-size: x-small;">("L'últim tren de Mataró. PM.Brasó, 2010)</span><br />
<br />
<br />
De vegades tinc una mica de mala consciencia per no utilitzar prou el transport públic. Des de que tinc carnet de conduir, i d'això ja fa 45 anys, quan haig d'anar a Barcelona quasi sempre ho faig amb el meu cotxe. Per feina (quan treballava per compte d'altri), metges, oci, gastronomia, etc. De jove, quan anava a la universitat havia fet servir molt el tren, el metro i l'autobús, que consti.<br />
<br />
Darrerament, com que em faig gran no m'agrada tant conduir, m'atabala el tràfic, els "fernandoalonso", buscar aparcament, etc., vaig més sovint amb tren. En general no tinc gaires problemes, tot i els mal educats que posen els peus sobre els seients, la gentada acumulada, la pudor de suat, etc. i vaig a la meva, llegint o badant. És força pràctic, Mataró-Barcelona, Pça. Catalunya i anar fent.<br />
<br />
Però algunes vegades, si penso massa i malament veig l'aspecte polític, negatiu i dependent de formar part de l'Estat Espanyol. Rodalies: Mataró-Barcelona vs. AVE: Botijo de Arriba-Algarrobo del Rey Pantunflo, per exemple. <br />
<br />
Ahir mateix, com que al matí havia d'anar a l'oculista i després de que et posin gotes no pots agafar el cotxe durant una bona estona, vaig anar amb tren. Però mala sort, era divendres i de 13h a 15h, a l'hora de tornar, hi havia vaga i al vespre també. Espavilant-me molt vaig poder agafar el de la una menys deu.<br />
<br />
Mil milions de persones vàrem pujar al tren. Sense poder seure, com sardines, però contents d'haver pogut arreplegar el darrer tren que no estava de legitima vaga. Al cap de cinc minuts tothom suava com condemnats. No funcionava l'aire condicionat! Quan ja estàvem prop del Masnou, un empleat de Renfe, llarg i prim, amb americana blava, que semblava tret dels Monty Python va començar a remenar uns armaris, mirant i remirant. Li vaig dir que ja només faltava que ens gasegessin. Em va mirar estrany, amb cara entre mala llet i no entendrem i em va contestar: "pues en los otros vagones si funciona el aire acondicionado". Immediatament vaig anar a l'altre vagó i efectivament vaig acabar el viatge molt bé, des de Vilassar de Mar fins a Mataró, agraït, fresc i assegut, durant els darrers tres minuts.<br />
<br />
Que maco això de pertànyer a Espanya. Tot són avantatges!Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-48545059421750332832015-08-07T19:49:00.000+02:002015-08-07T19:51:32.030+02:00FOTOS I VACANCES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKKKL3Him_CxDTJcq7-0cZcczQNTBqm5ZASorb9wrEI1yRuYXczAr8RopXu6ebOjlJEfKhQvlyE_Dv3uB24vKm9Xxt88tL63QZ-YDcMRzFcXoUj_JAYsUf7y8jDh8CKdVXurwUKnX4AqI/s1600/P1010519.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKKKL3Him_CxDTJcq7-0cZcczQNTBqm5ZASorb9wrEI1yRuYXczAr8RopXu6ebOjlJEfKhQvlyE_Dv3uB24vKm9Xxt88tL63QZ-YDcMRzFcXoUj_JAYsUf7y8jDh8CKdVXurwUKnX4AqI/s320/P1010519.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"> (Foto: PM. Brasó, només faltaria, oi que maca?)</span><br />
<br />
<br />
Quin gran invent això del facebook. Un dels seus avantatges s'escau generalment a l'estiu, sobre tot a l'agost. Vegem-ho.<br />
<br />
Els teus amics i/o coneguts, que han fet o estan fent el corresponent viatge vacacional, et van informant, dia a dia i en rigorós directe. 5, 50 o 500 fotos, més comentaris, alguns afortunats i d'altres no tant, però et fas una idea clara, sense moure't del sofà de casa de les seves vacances. <br />
<br />
Temps enrere, un cop acabat el viatge et convidaven a sopar a casa seva i a continuació t'havies d'empassar l'àlbum de fotos, les diapositives, el vídeo i més modernament el DVD. Una tortura, després de menjar i beure, a les tantes, intentar aguantar sense adormir-te. Podies, fins i tot, perdre les amistats si badallaves, no preguntaves o acabaves roncant. Ara això està solucionat amb quatre "likes" i algun comentari agradable de tant en tant.<br />
<br />
De fet, no només és una cosa exclusiva de les vacances. Tots som propensos a apallissar a la resta de mortals -vull dir amics del facebook- amb les nostres dèries i aficions, jo el primer, però el que passa al juliol i agost és una mica excessiu. Fem un càlcul aproximat: només que dels 500 amics (i tiro curt), un 10% estigui de vacances, ja són 50 persones susceptibles de penjar les seves fotos. Però, afortunadament per a tots, posem-hi que d'aquests, només la meitat ho faran. I, més afortunadament encara, només 5 penjaran més de 10 fotos diàries.<br />
<br />
No tinc ganes de fer càlcul mercantil, però la fórmula matemàtica, variants i equacions poden portar a que, diàriament, s'hagin de veure entre 50 i 100 fotografies. Algunes interessants, ben poques, però la gran majoria ja les hem viscut, vist o patit abans. I no parlem ja de les típiques: aquí menjant, allà banyant-nos, més enllà ballant... Aaaarg!<br />
<br />
Repeteixo: gran invent el facebook. Però, en canvi, la fotografia digital -i no parlem dels telèfons mòbils- ha fet molt de mal, sincerament. I la combinació d'ambdues coses pot ser interessant, divertida o mortal de necessitat.Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-70072362289956939002015-08-04T17:26:00.002+02:002015-08-04T17:26:34.872+02:00OCUPACIÓ vs. PREOCUPACIÓ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiR7CE_so8CmItE6Yt4zarqRhcdWiv6-bXZaMx4VxLJ1-g3A3fY_7Q0k8dwFUOQ9Npuhyphenhyphend1tOYrw9nUfIBGhM7mLWtMOgP8R3oRVvnIT1_q72kvsirS2U98v7PAApR6fOOTrtEcAMfnqI/s1600/Desembre2009+094.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiR7CE_so8CmItE6Yt4zarqRhcdWiv6-bXZaMx4VxLJ1-g3A3fY_7Q0k8dwFUOQ9Npuhyphenhyphend1tOYrw9nUfIBGhM7mLWtMOgP8R3oRVvnIT1_q72kvsirS2U98v7PAApR6fOOTrtEcAMfnqI/s320/Desembre2009+094.JPG" width="240" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">"Sèrie Cares" (PM.Brasó,2009. T. Mixta s/paper 70x50)</span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
Tinc alguns amics -que m'estimo- i coneguts no independentistes que, des de que el suflé del procés ha tornat a pujar i va seriosament, tornen a estar molt <span style="color: red;">preocupats.</span> Més encara: obsessionats. Molt crítics, destructius, apocalíptics i malastrucs. En comptes d'estar <span style="color: red;">ocupats</span> en un moment interessant de la història de Catalunya i d'Espanya, reflexionant, analitzant i fent un seguiment no visceral dels fets i del que pot esdevenir, hi oposen aquesta mena de preocupació malaltissa.<br />
<br />
Amics i coneguts: voleu que us digui que és una <span style="color: red;">preocupació</span> per a mi. I no em faré el pesat ni el màrtir, però és una realitat. Al menys la meva i la de molta gent, us ho puc ben assegurar.<br />
<br />
Fa més de sis anys el metges em van detectar un Mieloma Múltiple (un tipus de càncer de les cèl·lules plasmàtiques). Una quimio d'atac, autotransplantament de medul·la, tres recaigudes i tres nous tractaments de quimio. Ara porto quinze cicles seguits, en un any, d'un nou tractament d'assaig que fem 800 pacients d'arreu del món, promogut per uns importants laboratoris americans, i que encara no en sabem els resultats. Ara per ara, aquest càncer és incurable. Es tracta d'intentar allargar els períodes de "curació". Quan vaig a l'hospital de Can Ruti per fer analítiques, proves, visita mèdica i rebre la quimioteràpia, total entre 8 o 10 hores d'estada, m'emporto de casa un parell de llibres, el diari i un bloc de notes per escriure i dibuixar. Ahir, que hi vaig anar-hi, llegint "El llop estepari" del gran Hermann Hesse, vaig quedar garratibat amb aquesta descripció d'un dia dolent pel protagonista de la història:<br />
<br />
"...Qui haurà tastat els altres dies, els dolents... qui haurà tastat aquells dies de mort a l'ànima, de buidor interior i de desesperança quan, en una terra desolada i dessagnada per les societats anònimes, ens somriu irònic el món dels homes i l'anomenada cultura, amb la seva falsa brillantor de fira i amb dring de pura llauna, com un vomitiu concentrat i convertit en el súmmum d'allò que és insuportable a l'interior d'un jo malalt; qui haurà tastat aquests dies infernals pot estar prou satisfet d'un dia normal, de mitges tintes, com el d'avui. Agraït per asseure's vora la llar, agraït per comprovar al diari del matí que no ha esclatat cap guerra, que no s'ha constituït cap nova dictadura, que no s'ha descobert cap marranada massa grossa en la política o el negocis..." <br />
<br />
En canvi, una <span style="color: red;">ocupació </span>ben interessant per a mi, és seguir sense visceralitat ni cap por, aquest moment que vivim a Catalunya. Acabi com acabi, independents o no, la meva<span style="color: red;"> preocupació</span> de veritat és una altre. La resta són punyetes. Punyetes molt interessants i que espero que acabin com jo vull. Però si no és així tampoc penso suïcidar-me. Al menys per una cosa així, tan terrenal.<br />
<br />
Em compreneu amics no independentistes. Relaxeu-vos, no us feu pesats i que la salut us acompanyi.<br />
<br />
<br />
"<br />
<br />
Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-14866792422652378392015-06-23T01:24:00.001+02:002015-06-23T01:37:43.757+02:00PROMETO VOTAR-LOS...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPKNkWR7tYGSlOKwRbCl1N9GC9PoTZ2W0XtbPihh94QsBkdjDrt4D2jTise_GH4h3L0ywHqKDuTTIPvP6lW4MGkl0x8f3hIaxVyWEDLQ-QsQA75WT4ytoRXwlaeT_PxIkFOlNxbcnYhe0/s1600/bcremat1.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPKNkWR7tYGSlOKwRbCl1N9GC9PoTZ2W0XtbPihh94QsBkdjDrt4D2jTise_GH4h3L0ywHqKDuTTIPvP6lW4MGkl0x8f3hIaxVyWEDLQ-QsQA75WT4ytoRXwlaeT_PxIkFOlNxbcnYhe0/s320/bcremat1.bmp" width="257" /></a></div>
<span style="font-size: xx-small;">("Bosc cremat" PM.Brasó, 2007. Tècnica digital)</span><br />
<br />
A risc de ser declarat insípid, avorrit, anticonstitucional, anti festes majors i menors, anti revetlles, anti pirotècnic, anti mediterràniament i anti sorolls en general, declaro la meva aversió, odi i mania persecutòria a totes aquestes coses i més que, seguidament, passo a comentar molt amablement.<br />
<br />
Com ja he dit algunes vegades, tot i que sóc culer-culer, m'emprenya que el Barça guanyi títols només pel soroll de clàxons i crits d'uns quants exaltats que no tenen res a fer després del partit i han de sortir al carrer a molestar. Amb la gràcia que té veure, per la tele, la repetició dels gols i les entrevistes trenta quatre vegades seguides.<br />
<br />
També odio el dia que hi ha motos a Montmeló. Un dia abans, el mateix dia i l'endemà corren ordres de motoristes pels carrers, intentant emular les quatre criatures professionals. Ganàpies, que alguns ja anàveu en moto quan en Peter Fonda va fer la pel·lícula. Que ja feu una mica de pena.<br />
<br />
Visc a Mataró des de fa 15 anys i no sóc "santero". Vull dir que les festes de les Santes, que duren uns deu dies, em provoquen bàsicament mal humor. És un pecat i ho confesso. Sé que amb aquesta declaració em tanco definitivament les portes per dissenyar, algun dia, el famós i controvertit Cartell de les Santes. I són 2000 eurets, eh! Però a aquestes altures de la pel·lícula ho havia de dir, encara que ja hi havien sospites. I em provoquen mal humor pel soroll after hours, el gamberrisme, l'incivisme i la brutícia que superen amb escreix la qualitat d'algun acte cultural i/o lúdic molt concret i puntual. Per cert: a Mataró hi ha alguna Juliana o Semproniana menor de 80 anys?<br />
<br />
Tampoc em barrufen les processons i rues religioses, laiques o folklòriques. Declaro la guerra, incruenta -sóc antibel·licista- a tots i cadascun dels vehicles municipals: autobusos, camions d'escombraries, petits vehicles aspiradors i netejadors, etc. Els vull tots elèctrics o amb pedals i que treballin en hores normals per no molestar el descans dels veïns. També a serres i martells elèctrics, excavadores, grues i andròmines decibèliques, encara que celebro que la bombolla, un cop rebentada, torni a inflar-se. A bars i restaurants que no adverteixen a la clientela que a la una de la matinada no es poden quedar davant de la porta foten crits. Declaro la guerra a les festes i festetes de tot tipus que setmanalment es fan a la Plaça Santa Anna, verbigràcia: salts de perxa, voltetes amb mini tren, musiques enllaunades i algunes sense enllaunar -la de baixa qualitat- a tot drap i amb barra cervesera inclosa i una trentena més d'actes que ara no tinc ganes de relacionar. Només salvo, per motius obvis, la Diada de Sant Jordi, Castellers, Sardanes i la Fira de Nadal -aquí demanaria, si pot ser, menys "villancicus" de l'època de la tele en blanc i negre- i les coses de caire gastronòmic.També odio patins, patinets i maletes de rodes. El tema gos no el toco per respecte al meu. Ah, tampoc m'agraden les festes del cel: sí, això que a Barcelona s'han tret de sobre i Mataró ha "comprat", dels avions de guerra espanyols i/o francesos que fan virgueries davant de la platja, contaminant acústicament i cremant benzina a dojo. Es veu que deixen moltes peles a la ciutat (sic).<br />
<br />
Suposo que aquesta declaració sincera, oberta i "provocandi" em pot comportar l'exili. Cap problema, tornaré a Vilassar de Mar, tot i que vaig marxar per culpa de les revetlles de Sant Joan -allà és festa major- abans de la crisi, quan la gent tirava quantitats industrials de coets, bengales i tota mena d'artefactes sorollosos durant hores i hores, talment com a les guerres. I que em perdonin les amigues pirotècniques penja ases que hi tinc. De fet, va deixar d'interessar-me la Festa Major de Sant Joan quan van prohibir les pedres fogueres. Eren les úniques coses amb pólvora que m'agradaven. I quan a l'envelat van deixar d'actuar les orquestres Amoga i Florida, em va tirar més la Sala Negra de l'Ateneu amb els Lone Star, Los Salvajes, Los Sirex, Los Mustang i els autòctons Murex, fins a no agradar-me ja res de la Festa Major.<br />
<br />
Resumint: a les properes municipals prometo votar aquell partit que, en el seu programa, em faci cas en al menys un 51% de les meves fòbies. Siguin dretes, esquerres, centristes, federalistes, unionistes o independentistes. Uf, ara sí que m'he passat!Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-34112137261348300722015-06-03T22:06:00.000+02:002015-06-03T22:46:59.616+02:00CRISTIANO RONALDO O L'EXEMPLE DEL "SEÑORIO" DEL REAL MADRID<img class="media-image" data-height="696" data-width="787" src="https://pbs.twimg.com/media/CGb_3WmXIAIfPWe.png:large" style="height: 434px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px; width: 491px;" /><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">(Foto: Daily Mail Celebrity)</span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
Vagi per endavant que considero Cristiano Ronaldo com un molt bon jugador de futbol. Fort, ràpid, bon regateig, gran rematador i gran xutador de faltes... i penals. Un golejador nat. I un dropo nat, també. <br />
<br />
És del tipus de jugador que tots el que hem jugat a aquest esport d'equip no podíem suportar: xulo, cregut, narcisista, malhumorat, fantasma, individualista, bronques. Ell va dir que la gent el xiulava perquè era <em>"guapo, rico y bueno".</em> Podria ser. No tothom es tan guapo (sic), ric (aquí li dono tota la raó) i bo (es referia a bon jugador, no bona persona). Però xiular-lo per això no ho acabo de veure. Veig més el que deia abans: xulesc, fantasma, individualista, etc. El que passa que si el tens al teu equip t'assegures unes quantes victòries gràcies a la seva qualitat futbolística i l'aguantes com pots.<br />
<br />
Ja ha fet unes quantes demostracions de senyoriu. Aquest senyoriu que tant agrada predicar a Madrid, concretament al Real Madrid. Des d'enfadar-se amb algun company perquè li ha "pres" un gol a fotre-li una cossa també amb un company pensant que li està etzibant a un jugador contrari. Trepitjades, cosses, cops de colze i tota mena de porcades. Celebracions com un torero quan fa un gol, encara que no serveixi per a res. Avantposar l'èxit individual al col·lectiu, etc.<br />
<br />
Fins i tot, el seu company Pepe (que, per cert, des que no te en Mourinho d'entrenador ha passat <em>d'australopithecus guarrindongus a australopithecus</em> a seques) el va haver d'avisar l'altre dia, després de fer un gol i celebrar-lo, ell sol, com una folklòrica, que acabaven de perdre la Lliga i no calia que fes el numerat. <br />
<br />
Ara l'han pillat pixant a la glamurosa ciutat de Saint Tropez, sortint d'una famosa discoteca. Entremig de contenidors d'escombraries com un pobre indigent, un borratxo o un prostàtic veterà. Que no és el seu cas, que jo sàpiga. Parlant de l'aparell urinari, ara m'ha vingut al cap aquella escultura que li van fer l'any passat a la seva Madeira natal, de tres metres i mig, exhibint un paquet molt voluminós, cosa que li va encantar. Clar, s'entén que amb semblant trompa, quan agafa una ídem ha de buidar-la qual manguera de rec de parcs i jardins, estigui on estigui i amb urgència.<br />
<br />
I per acabar, recordem el seu crit d'orangutan (perdoneu orangutans per aquest comparació odiosa) quan va rebre la darrera Pilota d'Or. Tot un exemple d'educació i cultura. Tot un exemple pels infants que comencen a jugar a futbol o a d'altres esports d'equip. Tot un exemple del "señorio" que tant publicita el Real Madrid i el seu president Florentino Pérez -alies Castor- vaja un altre senyor, oi Ancelotti?<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<br />Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-27340634644782147272015-04-15T15:40:00.002+02:002015-04-21T15:27:40.221+02:00UNA DE RÀNQUINGS (1)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit_RgK6yVleNTJ58qtxHBsS7rfKB6_K-Ka6sP6wOGK2wUH_twUrCTanlaobRxveQHMN_vY6b0t9sKPM3DJNXiXyWarF2PoKGEQ9SCHzAFTJucCMEbaP9V_x-w9rOZinqAIzrJT6hFwcws/s1600/Flor%C3%A8ncia+2007.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit_RgK6yVleNTJ58qtxHBsS7rfKB6_K-Ka6sP6wOGK2wUH_twUrCTanlaobRxveQHMN_vY6b0t9sKPM3DJNXiXyWarF2PoKGEQ9SCHzAFTJucCMEbaP9V_x-w9rOZinqAIzrJT6hFwcws/s1600/Flor%C3%A8ncia+2007.JPG" height="320" width="223" /></a></div>
<span style="font-size: xx-small;">"Florència". (PM. Brasó, 2007. T. Mixta s/paper, 30x20)</span><br />
<span style="font-size: xx-small;"></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"></span><br />
Alguns dels meus rànquings d'ara mateix. Ahir no eren aquests i demà potser tampoc. S'admeten adhesions i discrepàncies. <br />
<br />
Pintors:<br />
1.- Van Gogh<br />
2.- Bacon<br />
3.- Caravaggio<br />
4.- Goya<br />
5.- Tàpies<br />
<br />
Dibuixants còmic:<br />
1.- J. Coll<br />
2.- M.Vázquez<br />
3.- J. Giraud (Gir/Moebius)<br />
4.- F.Ibáñez<br />
5.- Hugo Pratt<br />
<br />
Pel·lícules:<br />
1.- Alien, el vuitè passatger<br />
2.- Blade Runner<br />
3.- A la recerca del foc<br />
4.- L'ultima temptació de Crist<br />
5.- Lawrence d'Aràbia<br />
<br />
Musics / Grups musicals:<br />
1.- Creedence Clearwater Revival<br />
2.- James Brown<br />
3.- John Lee Hooker<br />
4.- Van Morrison<br />
5.- The Rolling Stones<br />
<br />
Entrepans:<br />
1.- Pa amb tomàquet amb truita de patates i ceba<br />
2.- Pa amb tomàquet amb anxoves<br />
3.- Pa amb tomàquet amb pernil de gla<br />
4.- Pa calent amb sobrassada i formatge<br />
5.- Pa amb tomàquet amb botifarra blanca<br />
<br />
Plats:<br />
1.- Pasta (tot tipus, però preferentment macarrons) al pesto<br />
2.- Escudella i carn d'olla (imprescindible la pilota)<br />
3.- Sèpia / Mandonguilles amb pèsols del Maresme<br />
4.- Faves i pèsols amb botifarra negra i cansalada<br />
5.- Arròs caldos amb llamàntol<br />
<br />
Arts:<br />
1.- Pintura<br />
2.- Còmic<br />
3.- Música<br />
4.- Literatura<br />
5.- Cinema<br />
<br />
Ciutats per viure-hi:<br />
1.- Barcelona<br />
2.- Roma<br />
3.- Florència<br />
4.- Girona<br />
5.- Amsterdam<br />
<br />
Regions / Zones / Comarques per viure-hi:<br />
1.- Empordà (Alt i Baix)<br />
2.- Maresme<br />
3.- Toscana<br />
4.- Bretanya francesa<br />
5.- Lanzarote<br />
<br />
Països per visitar:<br />
1.-Itàlia<br />
2.-Algèria, zona desert del Sàhara (*)<br />
3.-Jordània (*)<br />
4.-Egipte (*)<br />
5.-Islàndia<br />
(*) Actualment bastant perillosa la visita.<br />
<br />
<br />
(Continuarà)Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-80111018798321510922015-01-13T16:07:00.001+01:002015-01-14T13:29:06.134+01:00"JE SUIS CHARLIE". I MÉS COSES...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-G-C-fCBlIhKbuKwAb2ENTLrO5WZocxayyVoKMSmI1TcFlcYCy7U8g1fGWhB1s8W6OG7o_aWNhez5lcJXD164z9TpDqtVe2RNXR-kd5sjUczehZp0SrpL31K9qha4PyMowf5JHsNvjaQ/s1600/Danys+col.laterals.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-G-C-fCBlIhKbuKwAb2ENTLrO5WZocxayyVoKMSmI1TcFlcYCy7U8g1fGWhB1s8W6OG7o_aWNhez5lcJXD164z9TpDqtVe2RNXR-kd5sjUczehZp0SrpL31K9qha4PyMowf5JHsNvjaQ/s1600/Danys+col.laterals.JPG" height="300" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: x-small;"> </span><span style="font-size: xx-small;">("Danys col·laterals. PM.Brasó, 2003)</span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<br />
Vagi per endavant que condemno amb tota les meves forces l'atemptat de l'altre dia a la redacció de la revista satírica francesa "Charlie Hebdo". Per tant, jo també sóc "Charlie Hebdo". <br />
<br />
Però també sóc un dels 2000 morts que la setmana passada van ocasionar els sonats de Boko Haram a Nigèria. O també sóc un dels 150.000 civils morts a la guerra de Síria o un dels 3 milions de refugiats que han hagut de marxar (1 milió de nens...). O un dels 43 estudiants mexicans segrestats i assassinats a Mèxic recentment. O un dels més de 4.000 morts per ebola a l'Africa. O...<br />
<br />
De fet, quan ens passa alguna desgràcia a Occident sembla que sigui la desgràcia més desgràcia de totes. I durant l'any en passen moltes a tot el món. Però sembla que si no afecta a algun occidental no sigui tan greu. Només cal veure, com exemple, el rebombori per l'ebola durant els dies que 4 o 5 occidentals es van infectar, comparat amb el posterior tractament informatiu una vegada ja no n'hi ha cap. "Només" són africans els que es van morint i infectant.<br />
<br />
Tots els fanatismes són perillosos. Els religiosos, els futbolístics, els econòmics, els de violència de gènere. Són l'excusa i la justificació de psicòpates. No hauríem de criminalitzar tant l'islam. Els cristians, jueus, budistes o ateus també tenen els seus criminals, integristes i psicòpates. O no?<br />
<br />
El que em carrega una mica, senzillament, és la visió egocentrista que tenim a Occident dels problemes mundials. I que me'n dieu d'uns quants caps d'Estat que van anar a París a fer el peripé, en favor de la llibertat d'expressió i tal i qual, quan en els seu respectius països són uns dictadors i/o la llibertat d'expressió està en entredit? I no cal anar gaire lluny...<br />
<br />
Ah, i per acabar: els principals països exportadors d'armes qui són? EEUU, Rússia, Xina, Alemanya, Gran Bretanya, França, Itàlia, Espanya, Holanda, Austràlia, etc. I els importadors? Doncs ja us ho podeu imaginar.<br />
<br />
<br />Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-90329091034162676802014-11-01T15:31:00.003+01:002014-11-01T22:03:43.062+01:00CARTA A (ALGUNS) AMICS NO INDEPENDENTISTES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAI2j4FUTDLsjxPIJ-hTigysAWStvhwHy-K3wPtgCNIgvQIlDAs8YzTuL69c07ZZWtzeKMdv7KqLOqP9rf2vfT69jDvzUaF7A1iuxZlb0TscTffaDMrQayEHabEo3KWReM6cKG9HPn-dc/s1600/global15.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAI2j4FUTDLsjxPIJ-hTigysAWStvhwHy-K3wPtgCNIgvQIlDAs8YzTuL69c07ZZWtzeKMdv7KqLOqP9rf2vfT69jDvzUaF7A1iuxZlb0TscTffaDMrQayEHabEo3KWReM6cKG9HPn-dc/s1600/global15.bmp" height="320" width="265" /></a></div>
<span style="font-size: xx-small;"> </span><br />
<span style="font-size: xx-small;"> ("Amic global". PM.Brasó, 2001)</span><br />
<br />
<br />
<br />
Estimades/estimats:<br />
<br />
Fa dies que us noto susceptibles, nerviosos, esverats. Una mica massa, trobo. Tinc amics des de fa més de 50 anys que, sincerament, no sé si són independentistes, federalistes, unionistes, espanyolistes, nacionalistes, vegetarians, religiosos, alienígenes o res de tot això. Tinc amics de fa poc temps i d'altres de fa molt anys i d'alguns en conec les seves simpaties polítiques o ideologia i d'altres no tant o gens. I hem estat i som amics independentment de tot això.<br />
<br />
Durant aquests darrers 50 anys (és la xifra que em va bé manejar, donat que aviat en faré 62) he viscut una dictadura, una transició democràtica i una democràcia, la de l'Estat Espanyol. I sempre he sigut espanyol, per bé que a la força. Catalunya és (millor dit: està) a Espanya, encara i des de fa molts anys. I pregunto: aquests darrers 50, 25 o 5 anys us he fotut la tabarra sobre aquest aspecte? Us he manifestat constantment que no m'agrada ser espanyol, que només em sento català i bla, bla? He apallissat els vostres timpans explicant les desgracies de pertànyer a un Estat tirant més aviat a pseudodemocrata, una mica tercermundista, bastant colonialista i poc sensible envers les diferencies -llengua, cultura, tradicions, costums- de les diverses nacions (nacionalitats diu la Constitución Española, metafòricament) que composen aquest Estat? Oi que no? <br />
<br />
Davant la possibilitat, una mica remota fins no fa gaire però darrerament menys, de que Catalunya esdevingui un país independent, alguns de vosaltres us heu alterat de tal manera que quasi no us reconec. Què us passa? Ja estàveu bé com estàveu? Doncs jo no i no em queixava dia sí i dia també. Por de perdre alguns privilegis? Quins? Jo no us els coneixia, no m'ho havíeu dit que en teníeu. Us penseu que anirem a pitjor? Podria ser, però costarà perquè actualment ser espanyol és un molt mal negoci, sobre tot econòmic, encara que a mi em fot més el tracte de metròpoli a colònia que em dispensen. Quina pega greu hi veieu? Teniu por de què? Ara no en teníeu mai de por? Jo sí. Però no ho he anat dient constantment. La vida segueix. I quan dic això (vida) ho dic en coneixement de causa.<br />
<br />
Deixeu de fer-vos els màrtirs, els incompresos, els assenyalats, els marginats, els estigmatitzats, els bandejats. Ho hem estat els independentistes fins ara? Sí o no? No, oi? Doncs el mateix. No patiu ni feu tanta apologia de les desgràcies que vindran. Que en vindran, clar. Com ens els últims 50 anys n'hi han hagut i els propers 50 n'hi hauran, siguem independents o dependents. Procureu ser feliços encara que el vostre passaport acabi sent una mica diferent de l'actual. Que està per veure, vista la qualitat democràtica del govern central.<br />
<br />
Però, sobre tot, no sigueu tan pesats. És per l'única cosa que deixaria de ser amic vostre. Per pesats. O per antidemòcrates, clar.Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-2717073533588533212014-08-26T17:33:00.001+02:002014-08-26T17:33:46.933+02:00TRES QUESTIONS MOLT DIFERENTS.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi85QH3KNZvnu9i-edgbix4ANKgfZ1F8ZQXVh-kBD1ruYABdcQZ8iTgx9KFNCGsJ_0T7uIajPPUXf8A9h_s7EL_0BzlCIO8K6OU_EpSSMVOtBg9Ov27FQ092sh6RFTg9HtRzWX9-nX-LLE/s1600/P1040094.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi85QH3KNZvnu9i-edgbix4ANKgfZ1F8ZQXVh-kBD1ruYABdcQZ8iTgx9KFNCGsJ_0T7uIajPPUXf8A9h_s7EL_0BzlCIO8K6OU_EpSSMVOtBg9Ov27FQ092sh6RFTg9HtRzWX9-nX-LLE/s1600/P1040094.JPG" height="320" width="232" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: x-small;">("No puc deixar de pensar". Tècnica mixta s/paper 70x50. PM.Brasó, 2011)</span><br />
<br />
<br />
<br />
Són tres qüestions que no tenen res a veure entre elles, però que no puc deixar de pensar-hi, tot i el diferent grau de frivolitat i seriositat de cada una.<br />
<br />
1.- No trobo cap lloc que facin un bon bacallà. Només trobo bacallans insípids, dessalats al màxim i d'altres només acceptables, quasi sempre gràcies a l'acompanyament (muselina d'all, panses i pinyons, etc.). Algú sap d'algun lloc on encara es faci un bon bacallà salabrós amb cigrons i ou dur, per exemple? Com es feia abans, vaja.<br />
<br />
2.- Per què els molts periodistes esportius fan servir llenguatge bèl·lic per parlar d'esport? Després són els primer d'escandalitzar-se quan hi ha algun episodi violent o senzillament brut entre esportistes.<br />
<br />
Diuen "desfeta" per parlar d'un partit que s'ha perdut per 1 o 2 a zero. Desfeta és perdre 5 a 0. O una final molt important i mal jugada. "L'enemic" per parlar del contrincant o de l'adversari. "Obús" per parlar d'un xut fort. L "Armada Española" per parlar d'uns quants tennistes espanyols. "Esclafar" o "humiliar" en comptes de guanyar. No ho acabo d'entendre. Que els enviïn de corresponsals a Síria, Palestina, Ucraïna o algun altre país en guerra (que ni han molts desgraciadament) i potser deixaran de dir tonteries.<br />
<br />
3.- Estic una mica tip de campanyes que pretenen ser solidàries i són, com a mínim, absurdes o ridícules. Aquest dies ja s'ha parlat molt de la galleda d'aigua freda que s'han de tirar per sobre aquells famosos -i no tant- sinó col·laboren, crec, amb 10 o 100 € en favor del malalts d'ELA. Sobre tot ha d'anar acompanyat d'un vídeo molt graciós, sinó res, no val per res. La cosa ha de ser viral (ara s'ha posat de moda dir-ho així). Que ho vegi tothom per la xarxa, això és el que compte.<br />
<br />
Menys youtubes i mandangues .El que s'ha de fer és que els que tenen pasta, donin pasta de veritat, directament a un compte bancari a les diverses associacions de malalts.<br />
<br />
És com l'altre moda de penjar, de bona fe, escrits i cartellets al facebook demanant que el comparteixis i el repeteixis en record d'una amistat o familiar que lluita contra el càncer. I que segurament només ho faran un 90% o un 10%, ara no ho recordo. De què serveix aquesta mostra de "solidaritat" que més sembla d'autoajuda? El que cal fer, si de veritat es vol ajudar, és donar sang, medul·la o diners. I punt. Menys paraules i més fets.Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-76607381537642329502014-08-09T19:03:00.001+02:002014-08-09T19:17:25.313+02:00PERFILS FACEBOOKEROS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGaX3Bx2UsD3l7ioj4eh4BFyaMNZrXLMR5fNyw3MinDTojfOrzae2MPYgprhW5v0LbtuYq_32Ll48QnUg_J8p4_yTesTUbk3Xx7zR2lu3jCRlRFtcmiEOc8wmOVe2ZRIQ-M3IucbJMAbo/s1600/global52.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGaX3Bx2UsD3l7ioj4eh4BFyaMNZrXLMR5fNyw3MinDTojfOrzae2MPYgprhW5v0LbtuYq_32Ll48QnUg_J8p4_yTesTUbk3Xx7zR2lu3jCRlRFtcmiEOc8wmOVe2ZRIQ-M3IucbJMAbo/s1600/global52.bmp" height="320" width="256" /></a></div>
<span style="font-size: xx-small;"> (Pere-Màrtir Brasó, 2002)</span><br />
<br />
<br />
Primer de tot demano disculpes a qui es pugui sentir ofès amb el que dic en aquest post. Ho he intentat escriure de bon rotllo i amb un punt d'humor i ironia, però entenc perfectament que algú es pugui sentir una mica molest o incomodat. Jo el primer, però per riure's de la gent és primordial començar per un mateix. Dit això, a més de reiterar les disculpes també demano, a qui se senti identificat i tingui prou sentit de l'autocritica, que moderi alguns hàbits facebookeros que acaben sent pesats per a la majoria "d'amics" virtuals que els aguanta. Què, us atreviu a identificar el vostre perfil? A continuació, uns quants dels més freqüents.<br />
<br />
Perfil "místic": cada dia ens bombardeja amb unes quantes frases de la Mare Teresa de Calcuta, en Jodorowsky, en Gandhi, en Coelho o qui sigui que hagi dit alguna parida espiritual. Sempre la frase va acompanyada d'una foto kitsch, una posta de sol, el mar, un angelet o el careto del personatge en qüestió. Hi ha la variant de frases anònimes, però ben trobades, que si van acompanyades d'un "powerpoint" de colors també cola com a perfil místic.<br />
<br />
Perfil "científic-intel.lectual-literari": el mateix que l'anterior però les frases ja no són tan espirituals, són "cientificament" comprovades, escrites per un premi Nòbel o per un expert en la materia, com Plató, Einstein, Newton, Shakespeare, Tolstoi, Lincoln, García Márquez, Churchill o Mandela.<br />
<br />
Perfil "fiestero": pesats com una vaca en braços, sobre tot quant es fan els "selfies" i en pengen quinze o vint d'una tacada. Aquí prenent uns gintònics, allà abraçat amb tots i totes, més enllà borratxo com una cuba, els típics petons entre tios, ties, tios amb ties i ties amb tios. I tots els comentaris de l'estil: guapo!, guapa!, wapu!, wapa!, etc. I, sobre tot, sobre tot, aquell gest tan original amb la mà, dit amunt i dit avall com enrampats, allò que feia en Ronaldinho fa anys i que es veu que encara no s'ha superat.<br />
<br />
Perfil "familiar": mira que són macos els meus fills i/o nets! A vegades també els pares, els avis i els germans i la parella. Molt poques els cunyats i cunyades i quasi mai els sogres. Són tots els més guais i llestos del món. Un casament, un bateig, un viatge o senzillament un dinar familiar, però que maca la família (sobre tot la pròpia, clar). Hi ha la variant de fotos amb el novio/novia que llavors ja pot resultar, fins i tot, llefiscós...<br />
<br />
Perfil "polític": opinadors de política municipal, autonòmica, estatal, europea i mundial. El ventall va des dels quasi professionals fins els de barra de bar. N'hi ha de discrets, histriònics, documentats, indocumentats, partidistes, arribistes, manipuladors, jaqueters, falsos, transparents, pilotes, antisistema, solidaris, insolidaris, sobiranistes, unionistes, independentistes, dretes, esquerres, entremig, botiflers, troskistes, fatxes, etc.. Com la política real, vaja. També hi ha l'apartat o variant d'opinador de economia, justícia, ensenyament, sanitat, etc. igual que tots els mitjans de comunicació (sobre tot digitals). Però aquí, al facebook, el problema rau en la cosa de la susceptibilitat entre amics virtuals i, sobre tot, entre amics reals. Ja va dir l'inefable Ministre de l'Interior Jorge Fernández, que "a Catalunya, per Nadal, hi ha families que no es parlen".<br />
<br />
Perfil "esportiu": el mateix que l'anterior, però només hi ha tema Barça vs.Madrid. Aquí els debats són, sobre tot, apassionants i edificants... Tothom és entrenador, seleccionador, massatgista, director tècnic, ex-jugador, arbitre, directiu, Messi o Cristiano. En aquest cas, per Nadal, les families es parlen però potser s'insulten.<br />
<br />
Perfil "esportiu alternatiu": ens apallissen constantment amb les seves rutes domingueres, quilometratges, temps i excursions en bicicleta o a peu. Les fotos són exactament iguales cada cap de setmana, potser amb algun embotit diferent per esmorzar.<br />
<br />
Perfil "vacances": cada dia la tira de fotos de les seves úniques i magnifiques vacances. El que abans eren les temudes trobades familiars o d'amics per ensenyar l'àlbum de fotos de Cancun, les diapositives de Kenya o el vídeo d'Istambul. Ara, amb això de la foto digital, no hi ha limits. 1000, 2000, 3000 fotos!<br />
<br />
Perfil "ecologista/animalista/causes": doncs això. Està molt bé i com a ciutadà m'hi sento força identificat. Però no puc adoptar tots els gossos i gats abandonats. Ni tinc temps per signar per a totes les causes justes, contra els transgènics, els laboratoris farmacèutics criminals, les fàbriques d'armament assassines i veure tots els vídeos de toros torturats. <br />
<br />
Perfil "morbós": quasi mai escriuen ni pengen res. Només algun YouTube d'un cocodril devorant una parella de novios, una accident de moto esgarrifós o alguna cosa semblant, sempre que hi hagi sang i fetge. Sembla que només els motiva compartir les desgracies més horribles. Perfil un pèl patològic, potser?<br />
<br />
Perfil "DJ": cada dia ens serveixen uns quants discos dedicats que segur que ens agradaran molt. A veure qui penja la cançó més original, antiga, moderna o post-moderna.<br />
<br />
Perfil "culturetes": pel.licules, llibres, revistes, fotos, vídeos, exposicions, concerts, teatre, dansa, festivals, museus, arquitectura, poesia, prosa, etc.etc.etc. Consells, explicacions, recomanacions, anàlisi, crítica, documentals, cultura, folklore, tradicions. N'hi ha des del més pedants insuportables fins els més lleugers i discrets, però en definitiva ve a ser com la suma de deu suplements culturals dels diaris, més tres programes alternatius de TV, una dosi de CCCB, la Casa Encendida, el Festival de Cinema de Sitges, el Sònar, la Biennal de Venezia i la Reina Sofia (el museu vull dir) tot barrejat i elevat a l'enèssima potència.. <br />
<br />
Perfil "gastronòmic": mmmm, que bones les llenties de pot que he fet avui! O els brownies (per cert, abans no en deiem magdalenes?). També hi ha cates de vins que mariden molt bé amb les sardines a la brasa. Si us plau, que a certes hores hi ha gana, però de vegades estem tips.<br />
<br />
Perfil "venda del producte": aquí hi entren els que pinten, canten, escriuen o venen aspiradores. Tothom exposa el seu producte amb més o menys insistència i amb més o menys gràcia. Des dels més discrets, subtils o creatius fins els més pesats, comercials i egocentristes que són capaços de penjar el mateix quadre trenta vegades en una setmana per anar recopilant admiracions tipus "like" o comentaris tipus "wow!" només per inflar l'ego, perquè el que és vendre.... <br />
<br />
Personalment m'incloc en el perfil de "venda del producte" encara que, com la majoria d'usuaris de facebook, sóc una barreja de diversos perfils. I que aspira a no ser massa pesat.<br />
<br />
<br />
<br />Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-28704591465845354892014-06-24T00:33:00.000+02:002015-07-17T15:46:19.791+02:00ESPANYA COM A "CORTIJO" PARTICULAR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-size: x-small;"> </span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggkiwk2dCXYmrMbwmVwu3EKKoSH_5N1ZGOiFRMYaOEeFcfO6p9CdlVCFiwEzsBnMvHcIjSvlYtuaLmA-uJj0gCVH-l0GlM8AL4eDG3nxrdqIPK4xfvz3EUHPmaUfQIhU-yOWsn-aFtXuA/s1600/ArtRupestre.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggkiwk2dCXYmrMbwmVwu3EKKoSH_5N1ZGOiFRMYaOEeFcfO6p9CdlVCFiwEzsBnMvHcIjSvlYtuaLmA-uJj0gCVH-l0GlM8AL4eDG3nxrdqIPK4xfvz3EUHPmaUfQIhU-yOWsn-aFtXuA/s320/ArtRupestre.bmp" width="320" /></a></span></div>
<span style="font-size: x-small;"> </span><br />
<br />
<br />
Crec que tot va començar quan tenia 10 o 11 anys. El professor de religió (catòlica), que era capellà, va dibuixar una caca a la pissarra. Sí, sí, una caca. Perdoneu, però ho era. I a continuació va dir: "això és Espanya". Apa, ja està. Aquí ho deixo i comenceu a pensar que ja teniu una edat...<br />
<br />
Tot un xoc per a un nen que, com molts d'altres, se sabia de memòria coses com: <em>Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Ebro, Júcar y Segura.</em> O <em>Jaén, Córdoba, Sevilla, Huelva, Cádiz, Málaga, Granada y Almería.</em> O <em>llora como una mujer lo que no has sabido defender como un hombre</em>. O <em>El Cid Campeador, su caballo Babieca y su espada Tizona.</em> O <em>Iribar, Rivilla, Olivella, Reija, Zoco, Fusté, Amancio, Pereda, Marcelino, Suárez y Lapetra.</em><br />
<br />
Després, va ser el meu pare que em deia: mira-te'l ell, "<em>bajo palio</em>" com si fos el Papa de Roma. O veure la legenda a les pessetes, la moneda de curs legal, que deien literalment "<em>Caudillo por la gracia de Dios</em>". Vaja, el dictador colpista Franco i el nacional catolicisme conxorxats per tal que Espanya fos "<em>una unidad de destino en lo universal</em>". Sembla que parli de la prehistòria? Doncs no. No sóc cap tiranosaure rex, de tot això només fa quatre dies. El que passa és que hi ha mala memòria i/o ignorància. Per no dir una altra cosa, que també.<br />
<br />
Bé, al que anava: el servei militar a Saragossa i Osca, estades professionals a Madrid, viatges turístics per les espanyes i pel món divers. Tot això junt, més l'afició als llibres d'història i geopolítica m'han portat a la reflexió. Els darrers trenta anys i especialment del 2000 fins ara m'han fet entendre què volia dir el meu professor de religió: Espanya, com Estat, és una caca. No pas Espanya com a país, que en principia té les mateixes virtuts i defectes que qualsevol, inclòs Catalunya. Quan ho va dir el capellà era una dictadura i ara és una democràcia. Bé, més aviat una pseudo-democràcia, amb un bipartidisme dretes-esquerres que són quasi la mateixa cosa. 10.000 aforats, una monarquia borbònica imposada pel dictador, que es perpetúa via semen. Un poder judicial triat per uns partits corruptes. Una trampa, una estafa. Ni plurinacional, ni divers, ni res. Un concepte abstracte aquest d'Espanya, apropiat per Castella i més concretament per Madrid. I encara més concretament per una colla de famílies (es parla de 400). Sí, sí, també hi ha catalans, només faltaria. I gallecs, vascos, andalusos, valencians, càntabres, castellans, mallorquins, murcians, etc. Personatges -polítics, banquers, empresaris, jutges, militars, eclesiàstics, periodistes, intel.lectuals, arribistes- no necessariament madrilenys, que han convertit això, Espanya, en el seu cortijo particular. Un cortijo retrograda, corrupte i mafiós que tracta als ciutadans com a súbdits ignorants. L'Estat amb més atur juvenil d'Europa. Que cada cop més fomenta la diferencia entre rics i pobres. Que retalla en educació, cultura, investigació i sanitat i, en canvi, no toca ni un euro els pressupostos de l'exèrcit o la casa real. És clar que moltes d'aquestes coses també són aplicables a Catalunya, França, Itàlia, Japó o Brasil per dir només uns quants països. Però cada un d'ells te els seus propis matisos, diferències, pressupostos i/o capacitat política, per revertir, millorar o empitjorar la situació.<br />
<br />
Es fa difícil "sentir-se" espanyol en aquestes condicions. I no té res a veure amb el lloc de naixement de cadascú. Té més a veure amb la consciencia i la dignitat personal. I col·lectiva, espero.<br />
<br />
<br />
<em></em><br />
<em></em><br />Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-6926249357711081542014-06-20T17:34:00.001+02:002014-06-20T20:40:53.641+02:00INCIVISME? AIXÒ, PARLEM-NE...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI3aJyC3pP8lwZRSl19ut9ezjWW2rWADwBoGm_VEn29WmPx9sWI31nU1dV23hbfta7135MbsYtRndvJdleYNEbul3XiaRzkc1uLgYXP2t_7kinwzkLTr-mYmHPdOZgqV-o4z9bcilYi2U/s1600/escanear0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI3aJyC3pP8lwZRSl19ut9ezjWW2rWADwBoGm_VEn29WmPx9sWI31nU1dV23hbfta7135MbsYtRndvJdleYNEbul3XiaRzkc1uLgYXP2t_7kinwzkLTr-mYmHPdOZgqV-o4z9bcilYi2U/s1600/escanear0003.jpg" height="128" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"> ("Dos amics". PM.Brasó)</span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<br />
Article de Teresa Márquez al diari Punt Avui, en la seva edició d'avui: "L'incivisme dels amos dels gossos es dispara a Mataró". I comença el documentat pamflet, vull dir article: " Mataró té un problema amb l'actitud incívica a la via publica dels propietaris de gossos, blà, blà, blà...".<br />
<br />
O sigui que els amos dels gossos (al menys els de Mataró) som uns incívics, així en general. D'acord, doncs posats a generalitzar, som-hi. Són uns incívics:<br />
<br />
-Els motoristes, perquè fan molt de soroll a qualsevol hora del dia i la nit.<br />
-Els ciclistes, perquè passen per on volen, en la direcció que els dona la gana i no respecten els senyals per a vianants ni per a cotxes.<br />
-Els automovilistes per portar la musica a tota merda i quasi atropellar als vianants als passos de zebra. <br />
-Els infants, els seus pares i els no tan infants que van en patins, patinets i monopatins, perquè envaeixen a tota velocitat voreres, carrers i places sense respectar res ni ningú.<br />
-La gent que surt a sopar els caps de setmana, perquè un cop han acabat es queden davant la porta del restaurant cridant i/o rient fins a altes hores de la nit.<br />
-Els propietaris d'aquests bars i restaurants perquè no els diuen ni adverteixen que estan molestant els veïns.<br />
-Els fiesteros que van i venen a les discoteques, pubs, bars musicals i antros diversos, perquè només fan que cridar, beure i emborratxar-se.<br />
-Els que participen a balls populars, revetlles, cel.lebracions diverses (esportives, matrimonials, polítiques, etc.) i els santeros pota negra o els que venen de fora atrets per aquesta tranquil.la i assossegada festa perquè embruten, es pixen, trenquen ampolles i mobiliari urbà.<br />
-Els organitzadors per no fer-hi res.<br />
-Els banyistes per deixar la platja plena de pots, llaunes, plàstics, preservatius i xeringues.<br />
-Els pescadors per deixar hams a la sorra.<br />
-Els fumadors per llençar les burilles al terra.<br />
-Els que tenen plantes al balcó, perquè les reguen a l'hora que els dona la gana i mullen les terrasses dels pisos de sota o a la gent que va pel carrer.<br />
-Els usuaris del tren perquè posen els peus a sobre del seient de davant.<br />
-Els africans, xinesos, catalans i espanyols, sudamericans, russos i d'altres nacionalitats, per revifar la moda fastigosa d'escopir a terra o mocar-se amb els dits.<br />
-Els i les mestresses de casa per colar-se sempre que poden a les parades dels mercats.<br />
-Les forces d'ordre public per fotre't un cop de porra només perquè passava per allà o portaves la bandera equivocada.<br />
-Els responsables municipals per no fer ni ordenar controls acústics ni higiènics.<br />
-Les autoritats polítiques municipals, autonòmiques, estatals i europees per viure bé a costa del ciutadà i els seus impostos.<br />
-Els banquers i grans empresaris per estafadors, corruptes, corruptors, explotadors, insolidaris i lladres.<br />
-Etc. etc. etc. i així en general...<br />
<br />
Per cert, segons l'article esmentat, de les 131 infraccions que s'han comès aquest 2014, només 7 són pel que us imagineu: no recollir la caca del gos o pixar-se al mobiliari urbà (no sé si els arbres compten com a mobiliari). La resta són 81 per no tenir l'animaló censat i 31 per no anar lligat. I per acabar: censar el gos costava 8,46€ l'any passat. Ara val 30€. N'hi ha 2300 censats però la senyora Regidora de la Via Pública calcula que el parc caní de Mataró és de uns 4600. Afeccionats a les estadístiques: 4600 gossos, 7 infraccions, a quant surt el percentatge d'amos incívics?<br />
<br />Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-41577873942248278532014-06-10T00:00:00.000+02:002014-06-10T00:19:41.550+02:00HERMANN BONNÍN PARLA DE "EL LLIBRE DELS MISTERIOSOS FETS DE MONTSERRAT"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_anE7Ajm0iX8yiaUDGoWTvq6kUTAUbgAcEI4sGALwXhDuH0627W1pfzdgiNeeNGOw9FY9bSl9yinw5iXdnZdqMfEi9zin-r1TYLvN5AOHRG1VlnuwK0wZfvznhTrOFkRDQWtUVYNWl6c/s1600/Montserrat-bis.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_anE7Ajm0iX8yiaUDGoWTvq6kUTAUbgAcEI4sGALwXhDuH0627W1pfzdgiNeeNGOw9FY9bSl9yinw5iXdnZdqMfEi9zin-r1TYLvN5AOHRG1VlnuwK0wZfvznhTrOFkRDQWtUVYNWl6c/s1600/Montserrat-bis.JPG" height="65" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">(PM.Brasó)</span><br />
<br />
<br />
<div dir="ltr">
"Tot mirant i remirant les desèrtiques ondulacions d'un poema visual de Pere Màrtir que tinc damunt la calaixera -un poema blanc esquitxat de sang- llegeixo "Estava prou malalt com perquè no m'importessin els perills i prou dèbil / per preferir morir-me sobre la sorra tot sol que acabar la meva vida en un hotel amb una cambrera plorant". Tota una revelació. I és que com diu Palau i Fabre "El blanc es dirigeix sempre al nostre sexe, cal violar el blanc"<br />
<br />
I ara, aquí, embolcallat per la blancor d'aquesta sala, una blancor en la que tot és possible, Pere Màrtir no presentarà cap llibre, ja que ell sap que un llibre no es presenta. Un llibre s'ofereix. El llibre te el pudor de la poma verd-donzella i la sensualitat de la pruna Reina Clàudia.<br />
<br />
De fet, Pere Màrtir contribueix amb aquest llibre a violar el blanc, contenidor de tots els colors de l'"arc en ciel" oferint-nos la VERITABLE Història de Montserrat. Una història que desautoritza les múltiple fabulacions que s'han fet a l'entorn de la Muntanya. Un massís reconquerit als sarraïns l'any 875. Una muntanya poblada d'anacoretes i eremites. Un toponimi, aquest, el de Montserrat, que s'estén per totes les Amèriques atlàntiques. Hi ha Montserrats a les Petites Antilles, a Chiapas, a Matanzas, al terme colombià de La Ovejera i a Humachuco.<br />
<br />
Tanmateix, el Montserrat, Montserrat, que Pere Màrtir explora és el llegendari Montserrat mediavalesc del Sant Grial. I com que ell, Pere Màrtir, cerca, com a bon cavaller de la Creuada, el seu Jerusalem, és a dir la perfecció espiritual, ens desmunta la història idealitzada pels preromàntics. Aquella muntanya imaginada com un "gran temple". Un temple gegantí, reinterpretat més tard per Goethe i Schiller i exaltat fins la follia per wagnerians, nazis i "caudillos". I desvetllant-nos com a la pel.licula "Brigadoon", la real i misteriosa història dels fets de Montserrat, tot descabdellant l'arbre genealògic dels Brasó i oh!, descobrint-hi les obscures relacions d'una avantpassada seva casada amb un fill de Rafael Casanova, un parent Abat i un besavi pilot de vaixells que navegaven pel Mississipi i desaparegut, el besavi, en un dels terratrèmols de San Francisco.<br />
<br />
Un Pere Màrtir pulcre i rigorós en la descripció de la història. Un Pere Màrtir que es pren molt seriosament aquest assumpte donant-li la transcendència i la importància que és mereix. Són, aquestes, de fet les darreres paraules del seu llibre. Un llibre que s'ofereix aquí a Barcelona, a la "Barkeno" de Carlemany i del seu fill Lluís el Pietós, Rei d'Aquitània, que la conquerí.<br />
<br />
Un Pere Màrtir Brasó que, com Van Dyke, no morirà mai sol ni abandonat en un hotel.<br />
<br />
Gràcies Pere Màrtir per posar finalment a la llum aquests, fins ara, misteriosos fets de Montserrat. I a "Voliana Edicions" per editar-lo. Gràcies!"<br />
<br />
Hermann Bonnín<br />
La Seca-Espai Brossa . <br />
Barcelona, maig 2014.</div>
<br />Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-38020076773327977212014-03-15T23:42:00.000+01:002014-06-09T23:07:10.539+02:00DAMIÀ CAMPENY I JO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="265" src="https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-frc3/v/t1/391614_3989536012091_1082708772_n.jpg?oh=fd03c34c89aebb104d6d508b89eefc21&oe=53BB37CA&__gda__=1403391854_02fcc0c3685a67ed5d28cda3c07955bb" width="400" /></div>
<br />
<span style="font-size: x-small;">(Galleria Il Canovaccio. Roma)</span><br />
<br />
<br />
En Campeny i jo ens vam conèixer el 1965. Vaja, jo el vaig conèixer. Ell, des del 1855, ja era mort i enterrat. Jo, pobre de mi, amb 13 anys no en sabia res d'aquest artista català, concretament de Mataró. O sigui un veí meu, doncs jo era -sóc- de Vilassar de Mar, encara que des de fa uns quinze anys visc a Mataró. Això no ho compto com a casualitat, però a continuació n'explicaré unes quantes que mantinc, des de llavors, amb ell.<br />
<br />
Una.Com us deia abans, el vaig conèixer el 1965. Va ser quan vaig entrar d'aprenent al taller de l'artista vilassarenc Josep Serra Manent. Jo anava a ajudar-lo i de passada a aprendre una mica, com es feia abans quan un era aprenent. Cobrava cent pessetes (uns seixanta cèntims d'euro) a la setmana i la meva tasca principal era copiar, sobre fullola, els gravats de Gustave Doré del llibre del Quixot per, posteriorment, ser pirogravada. Això ho feia quasi sempre el mestre Serra, doncs requeria molt d'ofici a l'hora de cremar la fusta. Abans de "contractar-me" em va fer passar algunes proves i la més important va ser copiar sobre paper una figura de guix de la "Lucrècia morta" d'en Damià Campeny. Vaig superar la prova i hi vaig treballar un any aproximadament.<br />
<br />
Dues. El 2002 vaig exposar a Roma. Va ser la primera i única exposició individual que he fet fora de l'Estat espanyol. Feia un temps que li havia encarregat a un amic que vivia a Roma que em busques galeria per poder exposar-hi. Em va trobar una galeria que va resultar ser l'antic estudi/taller del famós escultor italià Antonio Canova. Galleria Il Canovaccio es diu. Consultant i revisant dades va resultar ser un dels llocs on Damià Campeny va estar treballant a Roma, després que el 1797 la Junta de Comerç li concedís una pensió-beca. Va treballar al Vaticà i posteriorment, en fer amistat amb Canova va treballar en el seu taller. O sigui que uns 200 anys després , un altre mataroní -jo d'adopció- va estar treballant (o exposant en el meu cas), casualment, al mateix lloc que Campeny. Tot un honor.<br />
<br />
Tres. Vaig conèixer a la meva parella actual el 2005, arran d'una exposició que vaig fer a la galeria Lolet Comas de Mataró. Em va comprar un quadre i li vaig anar a portar a domicili. Curiosament llavors vivia al carrer Damià Campeny de Mataró. Com a clienta la vaig anar convidant a totes les exposicions que anava fent. A mitjans de 2007 ens vam convertir en parella formal. Ara ve a les exposicions sense invitació...<br />
<br />
Finalment, l'altre dia vaig anar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona, a escoltar una interessant Taula de Debat i Pensament. I vaig asseure'm el costat d'una escultura neoclàssica molt maca. Casualment era "La clemència o la pau" de Damià Campeny.<br />
<br />
I fins aquí, de moment, Damià Campeny i jo...Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-18029282275455867512014-03-08T20:43:00.001+01:002014-03-08T20:43:26.131+01:00GOSSOS I BOTIGUES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Q7ffKiAn5U1UVtGXSSq6HGVQWLvD-mxdlFii0AnjhQ67Tm42mDuUjxZ-H1Ul4dcgpWqV5EmCmjpZ6LuszXb1YVRZJbLLVScp3Ak98fHvuk4jxntwzist0J6ZuQivWTSe8kiBduRLO98/s1600/Dos+amics.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Q7ffKiAn5U1UVtGXSSq6HGVQWLvD-mxdlFii0AnjhQ67Tm42mDuUjxZ-H1Ul4dcgpWqV5EmCmjpZ6LuszXb1YVRZJbLLVScp3Ak98fHvuk4jxntwzist0J6ZuQivWTSe8kiBduRLO98/s1600/Dos+amics.jpg" height="128" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: xx-small;">"Dos amics" (PM.Brasó)</span><br />
<br />
<br />
<em>"¡Nos estáis hundiendo al comercio!"</em> Així va xisclar, literalment i com una possessa, una senyora de mitjana edat tot mirant en direcció cap a mi que estava a uns cinc o sis metres d'ella, a l'altre banda del carrer.<br />
<br />
Primer vaig mirar, entre sorprès i espantat, el meu voltant a veure si hi havia algun inspector d'hisenda, un atracador o un xinès propietari d'una macrocadena de tot a 100. Però no vaig veure ningú a tres metres a la rodona, per la qual cosa vaig assenyalar-me a mi mateix com preguntant-li: que m'ho diu a mi això, bona dona?<br />
<br />
<em>"Si, si, a Vd. se lo digo. ¿No vé que su perro está a punto de mear delante de la puerta?"</em> Es referia al meu gos de cinc quilos i trenta centímetres d'alçada -en Pompeu, un bitxó maltès- que trec a passejar tres cops al dia pels carrers, places, parcs i platges (quan tenim autorització municipal) de Mataró. I també es referia, curiosament, no a la porta de la seva botiga, sinó a una hipotètica porta de la vorera del davant, per on estàvem tranquilament passant, però no pas de cap botiga, aparador o <em>"comercio".</em><br />
<br />
- Com? Escolti senyora que el meu gos està senzillament ensumant la vorera i si es pixa ja miraré de que no ho faci directament a alguna porta... Però què vol dir que estamos <em>hundiendo al comercio</em>?<br />
<em>-"¡Guarros, que sois unos guarros!"</em> (suposo que volia dir a tots els que tenim gos)<br />
-Senyora, que ni soc un <span style="background-color: white;"><em>guarro</em> </span>ni estic per enfonsar el comerç, tranquil·la!<br />
<em>-"¡Guarro!",</em> va tornar a insistir.<br />
<br />
Vaig marxar, però abans li vaig recomanar que no es deixés de prendre les pastilles i també, ja que la cosa anava una mica per aquí, que anés a cagar (perdoneu). I és que el meu acupuntor de capçalera, que és coreà amb comerç obert a Mataró, sempre diu que <em>"si caca bien, todo bien".</em><br />
<br />
Això va ser ahir. Avui encara li estic donant voltes. Què vol dir que <em>"estamos hundiendo al comercio"</em>? Jo crec que és al contrari: veterinari, perruqueria, botiga de menjar i complements, etc. Una pasta, senyora meva. Ah!, i sobre tot, no deixi les pastilles...<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-81989895051394269602014-03-01T22:43:00.001+01:002014-03-01T22:55:09.650+01:00BLAI BONET I VILASSAR DE MAR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtQSQwlchFdv250NNTiimXrl8cizaqlvWheP-3HOiu6xX19Bf5ANisyGBMakBycqpY3hTk2eIQmXyh9z96ypytIIWCvJwRVQdOOS9WDFnZ0y9y-JaLEOIoL_vw3M6VVcssVDTBBqDkXzs/s1600/Blai+Bonet+tot+004.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtQSQwlchFdv250NNTiimXrl8cizaqlvWheP-3HOiu6xX19Bf5ANisyGBMakBycqpY3hTk2eIQmXyh9z96ypytIIWCvJwRVQdOOS9WDFnZ0y9y-JaLEOIoL_vw3M6VVcssVDTBBqDkXzs/s1600/Blai+Bonet+tot+004.JPG" height="320" width="231" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;"> ("Que ningú no digui...". Sèrie Blai Bonet. PM.Brasó, 2008)</span><br />
<br />
<br />
<br />
"...Un any després aparegué la meva novel.la Haceldama, paraula hebraica que
significa Camp de Sang. Haceldama va esser editada per Editorial Aymà, la
mateixa casa editora que llançà El mar. Vaig escriure Haceldama a un poble
mariner de la comarca del Maresme, Vilassar de Mar, on vaig viure una colla
d'anys, al carrer Sant Ignasi, 23, perquè l'aire empol·luït de Barcelona ja no
em queia gaire bé. Per Vilassar de Mar, igual que per tots els pobles i ciutats
del Maresme, passava un tren cada quinze minuts, i aquesta facilitat de
transport em feia possible anar a Barcelona per coses del meu treball, cada matí
fins a migdia en què anava a Vilassar per dinar; els horabaixes solia fer el
mateix trajecte, quan era necessari.<br />
<br />
A Vilassar de Mar, molts capvespres
anava a escriure al Cafè La Marina, que estava separat de la platja pel Passeig
de les palmeres i la via del tren. Cafè la Marina va arribar a esser conegut
ferm com a centre d’animació cultural. Jo hi donava xerrades, convidava
escriptors de Barcelona perquè venguessin a parlar; jo els feia la presentació.
<br />
<br />
La meva època a Vilassar de Mar va esser molt fecunda pel que atany a
l’enriquiment social i espiritual de la meva existència: moltes bones famílies
de Barcelona hi venien per passar-hi el diumenge i, després, les seves vacances
d'estiu: entre el mar i la muntanya hi havia no gaire més de dos quilòmetres, i,
pels pujols, hi havia poblets d'una gran bellesa, on els barcelonins
estiuejaven: Vilassar de Dalt, Sant Andreu de Llevaneres, Tiana... "Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-31920502001905752022014-02-01T21:06:00.001+01:002014-02-01T21:12:41.426+01:00MANERES D'ESCRIURE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk0dFbAYwFgL-YIt66cJBCgBfmSO3Jt8tfBvDKmSxVTODDgaQ6SlClBkjbu5-ed0jA5Dp40u93S_EZdQxO9nyhfxtOx_zw0wI5eE3-lPQ_08aZ4k5JqVhgkK7fMyxUWfKERSMFGvyPrA0/s1600/diverses+series+oct.+004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk0dFbAYwFgL-YIt66cJBCgBfmSO3Jt8tfBvDKmSxVTODDgaQ6SlClBkjbu5-ed0jA5Dp40u93S_EZdQxO9nyhfxtOx_zw0wI5eE3-lPQ_08aZ4k5JqVhgkK7fMyxUWfKERSMFGvyPrA0/s1600/diverses+series+oct.+004.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
Ham moltes herrades.<br />
Barroc i/o culte, emprant els mots escaients. I tal com deia el jardiner de Neró: "rosa rosae rosam".<br />
Ras i curt.<br />
Pesat, moltes paraules per a no dir res o ben poc, total per transmetre alguna cosa que tampoc se sap ben bé si interessa molt, poc o gens. En definitiva que es repeteix molt i tornem-hi i apa que no ha estat res. Vaja que no s'aguanta per enlloc, de veritat, no sé si m'enteneu, però és una cosa...<br />
Kom ki escriu SMS. A #la 2.0 @tipus així.com.<br />
Relleno de barbarismes a tope.<br />
Fisno, una mica pijo, vale guapi ens veiem aquest finde. <br />
Tipus facebook, o sigui avui m'ha sortit un granet al clatell i llavors he anat al cinema a veure "La plume de ma tante est dans le jardin", molt recomanable. Per cert que m'he tirat un pet mentre menjava crispetes.(M'agrada).<br />
(1)<br />
A la manera política, per tant anem molt bé i ells són molt dolents, no us deixeu enganyar, aquí només podem enganyar nosaltres i visca la bandera i blà, blà...<br />
In english. <br />
Gallina verda a les 17:30 tornem al ball i això és escriptura críptica, apa llest desxifra la cabra dalt del vaixell en guerra però els xurros eren massa secs allà on calgui sud est 14 graus.<br />
Embarbussadament en Llapes i en Llepes feien un bagul, en Llapes la tapa i en Llepes el cul.<br />
<br />
<br />
(1) Amb tinta invisible.Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-13096996485438461442013-11-23T13:10:00.001+01:002013-11-23T13:51:43.413+01:00QUINZE PREGUNTES I UNA D'IMPORTANT <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaX_QPRQArrilchvDBt6TBvYIgHFhG16pVSYg09pIknKjbJx5-plLtvrLQ09XP_sZHq1kkcWccGXdTmjVags2TfNKLjiOjJsCpVWZL1AR_w9Yn4EI-aWuFjE5zNpi59C9TkeP-ltVwikI/s1600/quinze+preguntes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaX_QPRQArrilchvDBt6TBvYIgHFhG16pVSYg09pIknKjbJx5-plLtvrLQ09XP_sZHq1kkcWccGXdTmjVags2TfNKLjiOjJsCpVWZL1AR_w9Yn4EI-aWuFjE5zNpi59C9TkeP-ltVwikI/s320/quinze+preguntes.jpg" width="180" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: x-small;"> "?" (PM.Brasó, 2013)</span><br />
<br />
<br />
<br />
Avui m'he llevat donant-li voltes el cap a les següents preguntes, que no em deixen descansar tranquil. Algunes son banals, sense importància i/o intrascendents, però d'altres no tant. Sobre tot n'hi ha una que la descobrireu de seguida, que em sembla molt seriosa. Aquí van:<br />
<br />
1.- Per què en comptes de dir "fins aquí podem arribar" o alguna cosa semblant, ara tothom parla de "traspassar línies vermelles"?<br />
2.- Per què la majoria periodistes i locutors esportius, per anomenar al jugador del Barça Cesc Fàbregas han de dir cada dos per tres "el d'Arenys", com si fos una anxova de l'Escala, una gamba de Palamós o un pernil de Jabugo?<br />
3.- Per què les maletes amb rodes tipus<em> trolley</em>, les d'anar a l'aeroport vaja, han de portar rodes tan sorolloses?<br />
4.- Per què els monopatins també han d'anar amb rodes sorolloses, sense que hagin d'anar a l'aeroport necesariament?<br />
5.- Per què en Fernando Alonso no concreta d'una vegada el seu <em>look</em> barba/bigoti/celles"?<br />
6.- Per què Cristiano Ronaldo està sempre tan tens i enfadat, fins i tot quan marca un gol?<br />
7.- Per què a Duran i Lleida sempre l'anomenen així, amb els dos cognoms, com si fos un arbitre de futbol?<br />
8.- Per què als arbitres de futbol sempre els anomenen amb els dos cognoms, com si fossin en Duran i Lleida.<br />
9.- Per què els arbitres de futbol són "senyors/señores" i els jugadors no?<br />
10.-Per què moltes vegades als arbitres els anomenen també "colegiados" com si als metges, arquitectes i farmacèutics que també estan col.legiats els anomenéssim així?<br />
11.-Per què els anuncis de colònia, a més de pedants, ridículs i/o insofribles, han de dir alguna parrafada amb la gola profunda i en francès o anglès?<br />
12.-Per què a alguns els fa tanta por la cosa més democràtica que existeix com és un referèndum?<br />
13.-Per què Nadal arriba tan aviat, si encara estic embafat de l'any passat?<br />
14.-Per què en el <em>facebook</em> hi ha tanta gent que ho explica/fotografia tot-tot-i-tot de la seva vida privada, quan a la majoria ens importa un rave?<br />
15.-I per què aquests mateixos "amics" del <em>facebook</em> que expliquen tantes coses personals, si els trobes pel carrer ni et saluden?<br />
<br />
Estareu amb mi que la pregunta número 13 és la més important. Ahir menjàvem moniatos, castanyes i panellets i demà neules i torrons. Per què? Doncs perquè la Constitució ho permet!<br />
<br />Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-84858865306196308262013-08-10T11:33:00.000+02:002013-08-10T12:15:21.139+02:00ELS CATALANS ESTEM EMPRENYATS (TOTS)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7b1f5zUkjl6GsKVw0qz3HE1TPRCkmp99tTLGhVQwHDglkm05Ha3C6ThqLIBUBmVXJUC9mATs26pSo9aVHHt8ugac8avAQLiuRgVHf4VYjV7RpN_h-cjusm0gZ7fSNzfQOvDPqLgxnrOM/s1600/P1040103.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7b1f5zUkjl6GsKVw0qz3HE1TPRCkmp99tTLGhVQwHDglkm05Ha3C6ThqLIBUBmVXJUC9mATs26pSo9aVHHt8ugac8avAQLiuRgVHf4VYjV7RpN_h-cjusm0gZ7fSNzfQOvDPqLgxnrOM/s400/P1040103.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: xx-small;">"Tothom de morros" (PM.Brasó, 2011. T. Mixta s/paper 50x70)</span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
I jo el primer. Però no per motius polítics, econòmics i/o socials. Que també. Però avui no parlaré d'aquest emprenyament. Parlaré del mal humor, diguem-ne, de la mateixa bèstia.<br />
<br />
No vull parlar massa de mi, però cal situar el meu emprenyament: aviat farà quatre anys que em van fer un autotrasplantament de medul·la per intentar curar-me d'un greu càncer de sang (mieloma múltiple). De llavors ençà he patit un parell de recaigudes. Tot i que va anar força bé el trasplantament, estic exposat a patir recidives. Ara fa 12 mesos que estic fent quimioteràpia per curar la segona recidiva i va molt bé. Peró un dels efectes secundaris del tractament, que n'hi ha molts, concretament d'un dels medicaments que prenc un cop a la setmana, és el nerviosisme, sobreexitació, mala lluna i només dormir una o dues hores la nit d'autos. El meu metge diu que ha vist molts divorcis i separacions per aquest motiu. No és el meu cas. La meva parella és molt pacient i jo pintor...<br />
<br />
L'avantatge de viure al centre és viure al centre. I el desavantatge de viure el centre és viure al centre. Tot ha començat aquesta passada nit entre les 12 i les 2 de la matinada, i això ja ho he comentat d'altres vegades, quan el gruix de la clientela surt del restaurant italià (?) La Tagliatella. Cridant com a possessos per acomiadar-se o per decidir on aniran a pair l'abundant menja, bonica i barata, acompanyada de l'inefable Lambrusco més barat encara. Aquests del restaurant tenen una petita placa quasi il.legible, a l'alçada dels genolls del client, demanant silenci per respecte els veïns torracollons com jo, sobre tot si estan en plena excitació medicamentosa.<br />
<br />
Bé, entre una cosa i l'altre he dormit una hora, m'he llevat a les 4 i a 2/4 de 8 he anat a passejar el gos. En el recorregut de dalt a baix, uns 300 mts., del carrer Lepant ("Lepanto" així entre cometes diu la placa, però quasi millor que no la tradueixin. Encara hi posarien Llepant...), m'he trobat en quatre tipologies de catalans -"és català qui viu i treballa a Catalunya" va dir en el seu moment el president Pujol, tot i que ara s'hauria d'afegir "o està a l'atur"- que estaven molt emprenyats.<br />
<br />
Els primers eren 4 0 5 parelletes catalanes, secció "lolailos modelnos", d'entre uns 18 i 23 anys que suposo que venien de passar una matinada a la platja tot prenent productes químics una mica diferents dels que prenc jo, però de resultats potser més devastadors. Ho feien, molt legitimament, en un espanyol que ni els seus avis quan van arribar fa 50 anys a Catalunya cruïlla de cultures, cridaven, reien, ploraven, s'estimàven i s'odiaven no sé per quin ordre i prioritat.<br />
<br />
Els següents catalans emprenyats eren de la secció "negres" (perdó, vull dir subsaharians, però sense arribar a baix de tot que molts tornen a ser blancs) que s'insultaven i discutien perquè se'ls havia escapat un autobús, lògicament en el seu idioma però en un moment donat s'ha colat la paraula "gilipollas". He trobat a faltar un "tanoca", però vaja no cal ser tan purista, que llavors s'enfaden els que se senten només ciutadans del món i a Mataró n'hi ha uns quants.<br />
<br />
La tercera "secció" ha estat un català "MTV" (Mataró de tota la vida), català pels quatre costats, amb cognom molt nostrat, discutint amb la seva parella a crits i garrotades molt emprenyats i borratxos ambdós, amb la presència de Mossos i ambulància. Sembla que són repetitius i coneguts per aquestes emprenyades.<br />
<br />
I la quarta secció "moros" (perdó, megrebís; perquè realment els moros només son els habitants de Mauritània. I aquests tres semblaven marroquíns, tot i que moro també es pot utilitzar si no es fa pejorativament, clar). Discutien amb els mateixos Mossos, amb una barreja de castellà i àrab popular, no el culte. Crec que també estaven emprenyats per alguna cosa d'un cotxe mig destrossat, d'uns 30 anys d'antiguitat, que tenien aparcat prop del lloc dels fets dels catalans anteriors, els "MTV". No sé si han resultat afectats o ha estat casual.<br />
<br />
La qüestió: els catalans estem emprenyats (tots). O m'ho sembla a mi?Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-33459449021704522062013-07-27T13:12:00.002+02:002013-07-29T09:12:29.008+02:00CONTRACRÒNICA SANTERA (AMB PERDÓ, PERÒ NO GAIRE) - I -<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEW3wczLe6uE2281ywPi73YDYBV-FiDG1iwy4tsCcpH9Xb02eNOPd6yNg4EkA9NdaxbLkGNhBht0m07BbgBPtdJTIsdCHIOBLzidmkgA542mKZhGN7WFgrocSNQUMkvTDLiY07vSHuO3o/s1600/Desembre2009+018.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEW3wczLe6uE2281ywPi73YDYBV-FiDG1iwy4tsCcpH9Xb02eNOPd6yNg4EkA9NdaxbLkGNhBht0m07BbgBPtdJTIsdCHIOBLzidmkgA542mKZhGN7WFgrocSNQUMkvTDLiY07vSHuO3o/s320/Desembre2009+018.JPG" width="233" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: x-small;">"L'home és un animal que es busca. Palau i Fabre" (PM.Brasó,2007)</span><br />
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<br />
...I de vegades no es troba o li costa molt. Hem superat els sanguinaris espectacles de gladiadors però la tortura als toros encara no (<em>corrides</em>, bous embolats també, no penseu que només critico els que acaben morts, sanfermines diversos, etc.). En aquest cas, però, em refereixo a les festes majors en general i més concretament a les famoses "Santes" de Mataró. Abans de res, i com diu el títol d'aquesta entrada, amb perdó però tampoc gaire.<br />
<br />
Fins i tot crec que demanar perdó hauria de ser una pràctica per part dels dos actors de la comèdia. Pels que són molt santeros (a Mataró es diu així) i pels que no. Uns per molestar als altres i aquests per molestar-se per no res...<br />
<br />
Coses que succeeixen, barrejades, sense ordre i per ambdúes parts, que ara mateix em passen pel cap: veure/beure cervesa per terra (literalment), mar (literalment) i aire (literalment). Ensumar i veure, en aquest cas només en v baixa -suposo- pixum humà que és el més fastigós de tots els pixums que es fan i desfan. Trepitjar vidres sense vocació de faquir. No poder dormir en tota la nit i matinada el dia aquell de la cosa ritual, ancestral, cultural, tradicional i tal i tal és una tortura pels pocs (ja se sap, l'atur juvenil i no tant) que l'endemà s'han de llevar per anar a treballar. No comentaré el tema dels comes etílics preadolescents, adolescents i madurs (?), els rateros que es dediquen a fotre bolsos, carteres, arracades, begudes dels xiringuitos de la platja, arrossegar i bolcar contenidors, bosses d'escombreries i mobiliari urbà divers. Dic que no ho comentaré perqué es veu que tot això no passa segons santeros convençuts de la bondat infinita de la festa, autoritats municipals i premsa local. I si passa és en molt poca incidència, proporcionalment insignificant i els causants són de fora, poligoneros, guiris i gent que no comprèn l'essencia de la festa. Per tant, no ho comentaré.<br />
<br />
Escric això quan encara no s'acabat del tot. Buf, mira que duren i duren avui dia les festes d'aquest tipus. Abans, quan jo era una mica més petit, eren 3 o 4 dies, però noi ara amb la crisi s'allarguen 10 o 12 dies més. Per cert, una cosa que no es parla massa: quin pressupost tenim per a tot això? No, només és per saber si seria assenyat retallar una mica i dedicar-ho a coses més de vida o mort. Vaja, probablement això que dic és una provocació. No m'ho tingueu en consideració, que les festes van molt bé per a la higiene mental quan tenim moltes preocupacions.<br />
<br />
Sempre havia pensat (erròniament suposo) que les festes majors anirian de capa caiguda ja que avui dia es pot anar de festa cada dia: discoteques, festivals, pubs, sónars, bars, restaurants de tots els preus, baretos musicals, trobades, cinemes, teatres, museus, internet, facebooks, aconteixements esportius, temàtics, virtuals, jornades, diades, etc. etc. Però sembla que no és així. Curiós si més no.<br />
<br />
Us heu adonat com de bé els va a les empreses mediterràniament cerveseres aquestes festes diguem-ne, per resumir-ho, catàrquiques? Són de les poques empreses, juntament amb les dels emirats petroliers, que poden esponsoritzar tota mena d'esdeveniments col.lectius, rituals, ancestrals, tradicionals i tot allò que ja he comentat més amunt.<br />
<br />
Apa, potser un altre dia escriure la segona part, però avui ja m'he descarregat. Per cert, intentaré fer una migdiada, perquè tinc una son que no m'aguanto: avui, dissabte, dia de recuperar-se una mica, les matinades de les 7 del matí i valgui la redundància m'han fet llevar molt d'hora. Adéu i perdoneu una altra vegada aquest pobre pecador.<br />
<br />Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-38973992570849305102013-06-05T17:11:00.001+02:002013-06-05T17:11:12.643+02:00TRONAT, EL NOSTRE ASTRONAUTA (24)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMMiS2HEw36N6hg13IOlL9pwNi4EiTZ5HkrFoHHz_KZTzD5tnBKTndy062Yyq3yATUFUWG-x2336cAYwrUOOeQ6COVwyHxx0EVvS_7Bx00Xmt_nU-oRSM1hadZ6lQq8hpeJhdhyphenhyphenIzj1_4/s1600/Tronat+4.6.2103+001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="94" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMMiS2HEw36N6hg13IOlL9pwNi4EiTZ5HkrFoHHz_KZTzD5tnBKTndy062Yyq3yATUFUWG-x2336cAYwrUOOeQ6COVwyHxx0EVvS_7Bx00Xmt_nU-oRSM1hadZ6lQq8hpeJhdhyphenhyphenIzj1_4/s320/Tronat+4.6.2103+001.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: xx-small;"></span><br />
<span style="font-size: xx-small;">(Copyright, 2013 P.M.Brasó)</span><br />
<br />Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-85659383969136324632013-06-04T12:47:00.000+02:002013-06-04T12:47:03.685+02:00TRONAT, EL NOSTRE ASTRONAUTA (23)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIROjs2EZeL1ZT6oAP2cijoPtcXDJFeWd9tUuhp9dZhOtj9vO9gLrTJsRHZDO8LZvttsRDRzFXWBSkxvJWYbBb25ZRLCxcOC3p_rJIXy6qP6h-07_VOBgalyG_qj19MMQHhIy7JR7sb_s/s1600/Tronat+4.6.2103+002.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="92" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIROjs2EZeL1ZT6oAP2cijoPtcXDJFeWd9tUuhp9dZhOtj9vO9gLrTJsRHZDO8LZvttsRDRzFXWBSkxvJWYbBb25ZRLCxcOC3p_rJIXy6qP6h-07_VOBgalyG_qj19MMQHhIy7JR7sb_s/s320/Tronat+4.6.2103+002.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: xx-small;">(copyright, 2013 P.M.Brasó)</span><br />Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-72931842780713148292013-06-01T00:14:00.004+02:002013-06-01T00:14:56.086+02:00TRONAT, EL NOSTRE ASTRONAUTA (22)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKnMp7Fkm7I86uOGOvvvZXEKoeBq_1h_441Kwre3V6fyb5MhHCpEmSdFoKqH6Xh3c_-sTvN_DOIFlVAOY8hfIF8jVvXSm2Fe-QKTtduel0KHXjfdVxSbZxTRJPQaZJgTncK1dUVbMK1ck/s1600/Tronat+Llapet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="109" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKnMp7Fkm7I86uOGOvvvZXEKoeBq_1h_441Kwre3V6fyb5MhHCpEmSdFoKqH6Xh3c_-sTvN_DOIFlVAOY8hfIF8jVvXSm2Fe-QKTtduel0KHXjfdVxSbZxTRJPQaZJgTncK1dUVbMK1ck/s320/Tronat+Llapet.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: xx-small;">(copyright, 2013 P.M.Brasó)</span><br />
<br />Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6002702203431454880.post-79287378467473945542013-05-30T16:05:00.002+02:002013-05-30T16:05:30.136+02:00TRONAT, EL NOSTRE ASTRONAUTA (21)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-fd2YwShbPskeKm2S4r4snEDH4wg77TVUFph195Rfi0HXU5UEGgT55AodozyapUWYuM82DXaxBu0AGmI-azPrNTl8I3HqwJoHIwxiaYq_U1gHd_ApfH8MzsoR0_rcEmY46HqsNEmcB8Y/s1600/Tronat+Darth+W.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="114" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-fd2YwShbPskeKm2S4r4snEDH4wg77TVUFph195Rfi0HXU5UEGgT55AodozyapUWYuM82DXaxBu0AGmI-azPrNTl8I3HqwJoHIwxiaYq_U1gHd_ApfH8MzsoR0_rcEmY46HqsNEmcB8Y/s320/Tronat+Darth+W.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: xx-small;">(copyright, 2013 P.M.Brasó)</span><br />
<br />Pere-Màrtir Brasóhttp://www.blogger.com/profile/17878799989334673556noreply@blogger.com0