dimarts, 23 de juny del 2015

PROMETO VOTAR-LOS...

                                                  ("Bosc cremat" PM.Brasó, 2007. Tècnica digital)

A risc de ser declarat insípid, avorrit, anticonstitucional, anti festes majors i menors, anti revetlles, anti pirotècnic, anti mediterràniament i anti sorolls en general, declaro la meva aversió, odi i mania persecutòria a totes aquestes coses i més que, seguidament, passo a comentar molt amablement.

Com ja he dit algunes vegades, tot i que sóc culer-culer, m'emprenya que el Barça guanyi títols només pel soroll de clàxons i crits d'uns quants exaltats que no tenen res a fer després del partit i han de sortir al carrer a molestar. Amb la gràcia que té veure, per la tele, la repetició dels gols i les entrevistes trenta quatre vegades seguides.

També odio el dia que hi ha motos a Montmeló. Un dia abans, el mateix dia i l'endemà corren ordres de motoristes pels carrers, intentant emular les quatre criatures professionals. Ganàpies, que alguns ja anàveu en moto quan en Peter Fonda va fer la pel·lícula. Que ja feu una mica de pena.

Visc a Mataró des de fa 15 anys i no sóc "santero". Vull dir que les festes de les Santes, que duren uns deu dies, em provoquen bàsicament mal humor. És un pecat i ho confesso. Sé que amb aquesta declaració em tanco definitivament les portes per dissenyar, algun dia, el famós i controvertit Cartell de les Santes. I són 2000 eurets, eh! Però a aquestes altures de la pel·lícula ho havia de dir, encara que ja hi havien sospites. I em provoquen mal humor pel soroll after hours, el gamberrisme, l'incivisme i la brutícia que superen amb escreix la qualitat d'algun acte cultural i/o lúdic molt concret i puntual. Per cert: a Mataró hi ha alguna Juliana o Semproniana menor de 80 anys?

Tampoc em barrufen les processons i rues religioses, laiques o folklòriques. Declaro la guerra, incruenta -sóc antibel·licista- a tots i cadascun  dels vehicles municipals: autobusos, camions d'escombraries, petits vehicles aspiradors i netejadors, etc. Els vull tots elèctrics o amb pedals i que treballin en hores normals per no molestar el descans dels veïns. També a serres i martells elèctrics, excavadores, grues i andròmines decibèliques, encara que celebro que la bombolla, un cop rebentada, torni a inflar-se. A bars i restaurants que no adverteixen a la clientela que a la una de la matinada no es poden quedar davant de la porta foten crits. Declaro la guerra a les festes i festetes de tot tipus que setmanalment es fan a la Plaça Santa Anna, verbigràcia: salts de perxa, voltetes amb mini tren, musiques enllaunades i algunes sense enllaunar -la de baixa qualitat- a tot drap i amb barra cervesera inclosa i una trentena més d'actes que ara no tinc ganes de relacionar. Només salvo, per motius obvis, la Diada de Sant Jordi, Castellers, Sardanes i la Fira de Nadal -aquí demanaria, si pot ser, menys "villancicus" de l'època de la tele en blanc i negre- i les coses de caire gastronòmic.També odio patins, patinets i maletes de rodes. El tema gos no el toco per respecte al meu. Ah, tampoc m'agraden les festes del cel: sí, això que a Barcelona s'han tret de sobre i Mataró ha "comprat", dels avions de guerra espanyols i/o francesos que fan virgueries davant de la platja, contaminant acústicament i cremant benzina a dojo. Es veu que deixen moltes peles a la ciutat (sic).

Suposo que aquesta declaració sincera, oberta i "provocandi" em pot comportar l'exili. Cap problema, tornaré a Vilassar de Mar, tot i que vaig marxar per culpa de les revetlles de Sant Joan -allà és festa major- abans de la crisi, quan la gent tirava quantitats industrials de coets, bengales i tota mena d'artefactes sorollosos durant hores i hores, talment com a les guerres.  I que em perdonin les amigues pirotècniques penja ases que hi tinc. De fet, va deixar d'interessar-me la Festa Major de Sant Joan quan van prohibir les pedres fogueres. Eren les úniques coses amb pólvora que m'agradaven. I quan a l'envelat van deixar d'actuar les orquestres Amoga i Florida, em va tirar més la Sala Negra de l'Ateneu amb els Lone Star, Los Salvajes, Los Sirex, Los Mustang i els autòctons Murex, fins a no agradar-me ja res de la Festa Major.

Resumint: a les properes municipals prometo votar aquell partit que, en el seu programa, em faci cas en al menys un 51% de les meves fòbies. Siguin dretes, esquerres, centristes, federalistes, unionistes o independentistes. Uf, ara sí que m'he passat!

dimecres, 3 de juny del 2015

CRISTIANO RONALDO O L'EXEMPLE DEL "SEÑORIO" DEL REAL MADRID



(Foto: Daily Mail Celebrity)


Vagi per endavant que considero Cristiano Ronaldo com un molt bon jugador de futbol. Fort, ràpid, bon regateig, gran rematador i gran xutador de faltes... i penals. Un golejador nat. I un dropo nat, també.

És del tipus de jugador que tots el que hem jugat a aquest esport d'equip no podíem suportar: xulo, cregut, narcisista, malhumorat, fantasma, individualista, bronques. Ell va dir que la gent el xiulava perquè era "guapo, rico y bueno". Podria ser. No tothom es tan guapo (sic), ric (aquí li dono tota la raó) i bo (es referia a bon jugador, no bona persona). Però xiular-lo per això no ho acabo de veure. Veig més el que deia abans: xulesc, fantasma, individualista, etc. El que passa que si el tens al teu equip t'assegures unes quantes victòries gràcies a la seva qualitat futbolística i l'aguantes com pots.

Ja ha fet unes quantes demostracions de senyoriu. Aquest senyoriu que tant agrada predicar a Madrid, concretament al Real Madrid. Des d'enfadar-se amb algun company perquè li ha "pres" un gol a fotre-li una cossa també amb un company pensant que li està etzibant a un jugador contrari. Trepitjades, cosses, cops de colze i tota mena de porcades. Celebracions com un torero quan fa un gol, encara que no serveixi per a res. Avantposar l'èxit individual al col·lectiu, etc.

Fins i tot, el seu company Pepe (que, per cert, des que no te en Mourinho d'entrenador ha passat d'australopithecus guarrindongus a australopithecus a seques) el va haver d'avisar l'altre dia, després de fer un gol i celebrar-lo, ell sol, com una folklòrica, que acabaven de perdre la Lliga i no calia que fes el numerat.

Ara l'han pillat pixant a la glamurosa ciutat de Saint Tropez, sortint d'una famosa discoteca. Entremig de contenidors d'escombraries com un pobre indigent, un borratxo o un prostàtic veterà. Que no és el seu cas, que jo sàpiga. Parlant de l'aparell urinari, ara m'ha vingut al cap aquella escultura que li van fer l'any passat a la seva Madeira natal, de tres metres i mig, exhibint un paquet molt voluminós, cosa que li va encantar. Clar, s'entén que amb semblant trompa, quan agafa una ídem ha de buidar-la qual manguera de rec de parcs i jardins, estigui on estigui i amb urgència.

I per acabar, recordem el seu crit d'orangutan (perdoneu orangutans per aquest comparació odiosa) quan va rebre la darrera Pilota d'Or. Tot un exemple d'educació i cultura. Tot un exemple pels infants que comencen a jugar a futbol o a d'altres esports d'equip. Tot un exemple del "señorio" que tant publicita el Real Madrid i el seu president Florentino Pérez -alies Castor- vaja un altre senyor, oi Ancelotti?