dijous, 28 de juny de 2007

AGRAÏMENTS

Només fa uns dies que he encetat el meu Blog. D'entrada, haig d'agraïr al Pere Pascual per haver-ne fet ressò en el seu Blog "Transport públic", cosa que ha propiciat que una altra prestigiosa bloggera com és la Marta Teixidó m'hagi donat la benvinguda i hagi deixat un comentari, encara que per motius tècnics (més ben dit: manca d'experiència meva en aquest tema) ho ha tingut que fer per un altre "costat"...

I, gràcies a l'Albert Ibanyez, que ha estat el primer en respondre el meu HELP! M'ha donat la petita i clara explicació que necessitava. I com que vaig prometre una "recompensa" al bon samarità que m'ajudés, doncs això... Albert: seràs recompensat d'alguna manera i en breu.

Finalment, agraït pels comentaris rebuts fins ara. Tant els anònims (potser no tant...) com els signats.

dimecres, 27 de juny de 2007

HELP!

En la meva joventut (fa quatre dies...) vaig arribar a treballar de monitor d'informàtica. Ensenyava, a nivell d'usuari, a treballar amb els primers ordinadors al personal administratiu d'un banc (tothom té un passat obscur). N'era un expert. Però les coses canvien, evolucionen o involucionen i actualment, tot i que utilitzo força el PC, hi ha coses que em superen.

Per exemple: des que tinc aquest Blog, aquesta és la tercera entrada que escric. La primera, la dels "TOROS", cap problema. Qui ho vol, pot fer-hi els seus comentaris. Però la segona, la dels "100 ARTISTAS...", no se per quin motiu, no apareix el literal de "comentaris" i no s'hi pot accedir per opinar. He remenat per tot arreu (opcions, comentaris, plantilla, etc.) i no hi ha manera...

Alguna ànima caritativa (i experta en això dels Bloggers) sap com punyetes activar-ho? Si algú m'ho soluciona serà recompensat. T'ho prometo!

Tinc una teoria (provocandi) i és que els informàtics, des d'en Bill Gates fins el que ven cartutxos per a l'impressora no ho expliquen mai ni tot ni clar, per a no perdre mercat i/o el lloc de treball. Dieu-me mal pensat...

dimarts, 26 de juny de 2007

"LOS CIEN ARTISTAS VIVOS MÁS INFLUYENTES"

La revista Descubrir el Arte per celebrar el seu num. 100 ha publicat una llista on, segons consulta feta "entre los agentes vinculados con la plástica contemporánea en nuestro país, desde directores de museo a comisarios independientes, profesores universitarios, críticos y periodistas", elegeixen els cent artístes contemporànis més rellevants.

Doncs bé, en aquesta llista Antoni Tàpies figura en la posició 92. En Miquel Barceló no hi apareix. Antonio López tampoc.

En la mateixa revista hi ha un article titulat La Marca Hispánica, on es queixen de que els creadors espanyols contemporànis desperten poc interès en el mercat internacional i diu literalment "estas listas están muy dirigidas, no sólo por el mercado, sino sobre todo por lo que se podría denominar el sistema del arte. Si a un artista, una bienal o un museo lo consagra, entonces entra en el mercado".

O sigui que, els mateixos que confeccionen la llista dels 100 principals i s'obliden per pur esnobisme, elitisme o modernitat mal entesa, de grans artistes catalans o estatals en detriment de noms desconeguts o quasi, llavors es queixen del poc ressò que aquells susciten. Pot ser que s'ho facin mirar i que, quan programin exposicions, mostres i bienals pensin també en "consagrar" aquests artistes que, per merits propis i no pas per snobismes i derivats, mereixen llocs més elevats en aquestes llistes "muy dirigidas".

dissabte, 23 de juny de 2007

TOROS

A qui pot agradar una corrida de toros? Un espectacle que consisteix en esgotar, ferir i finalment matar un esser viu. O sigui, que si parléssim de persones diríem tortura i assassinat. I si parléssim de gossos, gats, cavalls o dofins, per posar algun exemple, també es tractaria de maltractament i tortura. Però com que l’afectat es un brau, es veu que es art. Aquest animal sembla ser que ha nascut per acabar així. I com que aquesta tradició es remunta a milers d’anys, i el torturador, vestit de folklòric, representa que és un ésser intel·ligent, igual que els espectadors que hi assisteixen, llavors parlem d’un fet cultural, ètic i estètic.

Fa milers d’anys també hi havia gladiadors, feres que mataven a persones i d’altres espectacles que avui considerem absolutament bàrbars. En canvi la tortura de toros braus no ho és...

Qui pot defensar aquest tipus d’espectacle morbós i sàdic, doncs? Hi he pensat durant molt de temps: els que creuen que així defensen les sagrades essències espanyoles, i/o els que gaudeixen veient el patiment d’altres animals vius. No hi ha cap argument racional a favor de semblant barbàrie.