divendres, 25 de febrer de 2011

TACA

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Una taca en el currículum laboral pot ser determinant per no trobar mai més feina. Com li ha passat al pobre Millet...

Una taca a la camisa fa lleig, però de vegades ens fa més humans i ens connecta amb els nostres ancestres. Quan mengem calçots, per exemple, som el viu retrat dels nostres avantpassat neandertals. I quina gràcia que ens fa!

Hi ha taques que no són taques: es pot ser ex ministre de Franco i ser demòcrata de tota la vida. Pots haver intentat un cop d’Estat i per commemorar l'efemèride anar tranquil·lament de vacances a les Canàries, etc.

El Barret Peret no vol remoure res, no fos cas, i per això només està interessat per les taques artístiques i, no ens enganyem, pels calçots. L’atzar, el gest, la taca: “una taca espontània sobre la tela constitueix una estructura bàsica d’energies emocionals i moviment, que te una direcció i a la vegada és una primera organització del espai o camp, sobre la qual s’aplica després la intel·ligència compositiva de l’artista...” diu el Diccionario de Arte Larousse. Doncs això.

dimarts, 22 de febrer de 2011

POTES

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Marxar per potes. A cada fugida, endavant o endarrere, es perd alguna cosa. És el preu.

Un pot fugir o amagar-se. A sota l’ala, a sota terra, darrera la vinyeta o a dins l’armari, però tard o d’hora el troben i llavors pot perdre bastant més que una pota.

Quan s’és tan insignificant com un escarabat, un punt microscòpic sobre la capa de la terra i un zero patatero en la història de la humanitat, no passa res per fugir. Herois n’hi ha pocs i un dia o altre també han de cardar el camp per potes. El Barret Peret n’és tan conscient que, fins i tot deixa que algun animaló s’aixoplugui sota seu, provisionalment...

dijous, 17 de febrer de 2011

EQUILIBRIS I NO TANT...

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)


Des de que de petit badava mirant teranyines, el Barret Peret sap que a la vida tot penja d’un fil, començant per això, per la vida. D’un fil, d’una canya o d’un tros de cinta adhesiva. Pel cas és el mateix. La feina, la parella, la salut, la Champions, el pis hipotecat, les pensions i, sobre tot, la roba estesa, pengen d’un fil.

Sempre buscant l’equilibri entre el que s’ha de fer per obligació, per devoció, pel què diran o pel què no diran. Si no es fa correm el risc d’amonestació i, per acumulació, d’expulsió de la tribu.

El Barret Paret però, creu que el millor és no fer tants equilibris perquè sempre acabes caient. Per culpa teva o del cordill, és igual. Més val sortir voluntàriament i de forma educada (per si de cas) de la tribu. Fer una mica –encara que només sigui entre setmana- el paper d’outsider també queda bé. La tribu ho necessita pel seu equilibri.

dilluns, 14 de febrer de 2011

SOM MARINS, BÀSICAMENT...

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

“Som marins, bàsicament...” I va inventar el submarí. En Narcís Monturiol , com tots els genis, inventava i creava a base d’investigar, estudiar i provar. Però és la intuïció el que diferencia un geni d’un ciutadà normal que paga els seus impostos i part dels impostos dels altres. I en Monturiol va intuir, quan li va caure la petaca a la banyera, que estava a punt de trobar quelcom extraordinari.

“Penso, per tant existeixo”, “Veni, vidi, vici“, “ Pone la gallina de piel”, “Estamooos trabajandou en ellooo”o “Som marins bàsicament” són algunes de les celebres frases de diferents genis...

Sapigueu que El Barret Peret és un aficionat als submarins des que de ben jove va començar a empassar-se els tebeos de “Hazañas Bélicas”. També li agrada la paella de marisc i el pop a la gallega. Per això aquest “cameo” en una historieta bàsicament marina.

divendres, 11 de febrer de 2011

PUBLICITAT DE MÒBILS

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

El Barret Peret està a favor de la modernitat i de la creativitat en tots els camps. Per tant aplaudeix els avenços científics i tecnològics.

En una hipotètica llista de grans invents i/o descobriments, a més del foc, la roda, l’escriptura, l’electricitat, l’aspirina i els que tots ja sabem, el Barret Peret hi afegiria el futbolí, el iogurt natural, les tovalloletes de paper ensabonades (no totes les marques), el retolador de punta fina, el pollastre amb prunes i el telèfon, sobre tot el mòbil.

Al Barret Paret també li agraden els anuncis ben fets, que per alguna cosa de ben jove va llegir La publicidad en 10 lecciones de H. Marcellin, però n’està una mica tip, sobre tot, de la publicitat de telefonia mòbil i tot el seu món. Una pallissa enorme.

Aquí el veiem en un lloc que ell creia idíl-lic i no contaminat per res, entre pintures i gravats rupestres, llances, fletxes, visons, homes primitius, aviram i, oh! sorpresa desagradable, un anunci de mòbil. Uf...

dimecres, 9 de febrer de 2011

RICHARD LONG

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)


Ens explica el Barret Peret que en Richard Long és un dels seus artistes favorits. En Long és el màxim representant del land art a Europa, que com diu el propi artista consisteix en “...treballar en l’ampli món, on sigui, sobre la superfície de la terra...” i, “caminar per una devesa o posar una pedra a terra...”

El Barret Peret s’hi sent força identificat amb en Long, doncs a més d’artistejar, també camina i ha caminat Déu n'hi do: de Cabrils al Tibidabo, de la Tordera al Besòs per la costa, al cim del Sinaí, per la selva de Tailàndia, al capdamunt de l’Asekrem al Sàhara i, de petit, de casa seva al col·legi quatre cops al dia, menys dissabte dos. Land art.

Ah! i els diumenges depèn de la missa...

dilluns, 7 de febrer de 2011

UN HOMENATGE A ISLÀNDIA

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)



Islàndia mai surt en els mapes del temps. Està massa amunt. Li passa una mica com a Catalunya que, durant molts anys, quan hi havia tele única estatal, el meteoròleg (no n’hi havia llavors de meteoròlogues) de torn sempre tapava amb el cap o amb el cos, depèn de la seva alçada, el tros de mapa d’Espanya de dalt a la dreta, o sigui “el nordeste de la península”...

A més, fins fa quatre dies Islàndia només sortia als diaris per les quatre coses tòpiques: hi fa fred, s’escalfen amb volcans i guèisers, pesquen bacallà i són descendents dels víkings.

El Barret Peret es va enamorar d’Islàndia des que, fa anys, hi va anar a pintar. Per això li fa certa gràcia que, d’un temps ençà, se’n parli més i per d’altres temes: pel col·lapse bancari que va patir fa un parell d’anys i que es va “solucionar” amb un préstec del FMI per més de 2000 milions de dòlars. I per l’erupció d’aquell volcà, que ara no recordo el nom i em fa mandra buscar-lo al google. Les dues coses van tocar el voraviu de tota Europa.

Aquí, El Barret Peret, fent un tomb per la zona, n’és testimoni d’això del voraviu... i encara riu.

divendres, 4 de febrer de 2011

LA BOINA D'EN PLA?

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó.2010)

Avui el Barret Peret no està tan transcendent com en d'altres ocasions i per això ens proposa un joc: endevinar com era la boina d’en Josep Pla. Una endevinalla tipus "de quin color era el cavall blanc del Capitán Trueno".

És senzillíssim i el mateix Pla ens ho “xivata”: serà l’u, el dos, el tres o el quatre? El Barret Paret, que no és tonto encara no compri sovint a can MediaMark, ja sap que la solució encertada és la tres. A sobre, com dèiem, vegeu el nostre homenot traient el cap per sota la vinyeta, amb la seva boina i afirmant-ho amb el seu inconfusible dialecte empordanès, a la vegada que aparèix com ajut complementari, per a la gent que no ha llegit mai un quadern gris o no sap ni el que hem menjat, uns “no” absolutament clarificadors.

Fàcil, oi? Però, i si hi ha un missatge amagat en aquest joc tan senzill...?

dimecres, 2 de febrer de 2011

L'ESTEL

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Ara que ja fa unes setmanes que s’han acabat les boniques i inevitables festes nadalenques, és el moment de mostrar aquestes colpidores imatges dignes d’un parell o tres de telenotícies. És una repetida experiència en el temps i en l’espai que avui, El Barret Peret, observa des de primera fila. L’estel de Nadal, de cartó pedra, penjat com un fuet del cel amb un cordill barato comprat en un “todoacien” xino, en comptes de servir de guia pels reis mags, ara serveix per practicar el noble art del tir amb tanc.

El tancs, que sempre apareixen en algun moment de les nostres vides per posar ordre (el seu), sigui per la Diagonal, per Praga, per la plaça Tiananmen o a El Caire (encara que aquests sembla que, de moment, es comporten).

El tanc ens torna a la realitat en un moment: s’ha acabat el cagatió, el Papa Noel, en Melcior, en Gaspar i en Baltasar. Ara toca endarrerir la jubilació i apujar l’electricitat, per dir-ne només dues de bones. Bumba! I aturat l’últim...