dimarts 24 de novembre de 2009

PEUS (2)

(Pere-Màrtir)



"Travessar un riu. Mirar-lo bé, asseure's, treure's les botes
i els mitjons, lligar els mitjons a la motxilla, posar-se les botes,
creuar-lo, asseure's, buidar les botes, posar-se mitjons i botes.
Comença una nova caminada."

(Richard Long)

dimecres 18 de novembre de 2009

DE GATS

(Pere-Màrtir. 2008)

Com a amant dels gats que sóc, avui he quedat gratament sorprès en saber, pel suplement Culturas de La Vanguardia, que l'escriptor Fernando Sánchez Dragó acaba de publicar el llibre "Soseki. Inmortal y tigre", centrat en el seu gat, recentment mort. No sé si el compraré (Sánchez Dragó no és dels meus preferits), però no m'estranyaria...

En l'article que parla d'aquesta novetat literaria, m'agradat aquesta cita de Mark Twain: "si es creués l'home amb el gat, l'home milloraria, però el gat s'espatllaria"



dijous 12 de novembre de 2009

CRUYFF



Com sempre ha passat a casa nostra, en Johan Cruyff te molts fans i uns quants detractors. Quan era jugador del Barça (un tros de jugador, avançat a la seva època), ja hi havia qui deia que s'amagava i que només es dedicava a tirar faltes i fores de banda. Més endavant, ja d'entrenador, va aconseguir que el Barça tornés a ser del bo i millor del món. I des de llavors va marcar un estil de joc, des del futbol base fins el primer equip i fins avui, que és l'admiració de tot arreu. Els seus detractors, com entrenador, només parlaven pejorativament de la sort i la famosa "flor al cul"...

Ara serà el nou seleccionador de Catalunya. Deixant de banda (avui no toca) el debat de les seleccions nacionals: sentiments, política, patxanga, etc., resulta que hi ha veus que diuen que no hauria de ser seleccionador perquè no parla català. Home, a mi també m'agradaria que el parles. Però abans preferiria que ho fessin d'altres (i només parlo del món de "l'espectacle", on hi incloc el futbol d'èlit) que són catalans de naixement i no ho fan mai o gairabé mai. Estic pensant, així de cop i volta i sense passar llista (que és molt llarga) en Tamudo, Sergio (l'ex-periquito), Paco Flores, Busquets pare i fill, els germans Muñoz d'Estopa, Manolo García ex Último de la Fila, Mayte Martín i un llarg etcètera.

Això, per no parlar d'alguns periodistes que de cop són molt puristes i es queixen de que en Cruyff no parli en català, mentres ells escriuen sempre en castellà (per exemple a El Mundo Deportivo o a La Vanguardia). Per cert, dos diaris que podrien fer una edició en català, abans de criticar tan ràpidament a l'holandès...

Per cert, sabíeu que en Cruyff va ser el primer capità del Barça que va portar les quatre barres en el braçalet?

dimecres 28 de octubre de 2009

PER A TOTS

(Pere-Màrtir)


../..

"Si no se saben mis palabras

no dudes que soy el que fui.

No hay silencio que no termine.

Cuando llegue el momento, espérame,

y que sepan todos que llego

a la calle, con mi violín."

Pablo Neruda (Para todos).

dimarts 29 de setembre de 2009

"LES CLARES PARAULES"

(Pere-Màrtir)


GOIG DE LA PARAULA
Em crides sempre a més combat,
pensament viu, paraula viva,
enllà i endins de mi mateix.
No em dol, però; què fora sense tu?
Tot es resol en el teu foc
que crema sense consumir
i en la pedra que dreces davant meu.
En tu i amb tu restitueixo
la densitat de cada cosa dita,
la densitat i més i tot: la vida.
(Miquel Martí i Pol)

divendres 25 de setembre de 2009

PEUS (1)

(Pere-Màrtir)




"M'agrada la simplicitat de caminar,
la simplicitat de les pedres."



(Richard Long)

divendres 4 de setembre de 2009

"99+1"

(Pere-Màrtir)


Com en Groucho Marx, no m’apuntaria mai a cap club o patum que m’acceptes com a soci o “patumaire”. És el meu principi de llibertat personal i per tant assumeixo els avantatges i els inconvenients que aquesta posició enrocada i tossuda comporta.


El dia 9 d’aquest mes, noranta-nou artistes de Mataró mostraran, en una performance, el que es pot arribar a fer amb una nou. Me n’he assabentat via facebook i per correu postal, i he estat convidat, molt amablement, a visitar aquesta macromanifestació artística. No he estat pas convidat a participar-hi.


Com ja he dit abans, assumeixo les conseqüències positives i negatives de no ser “lluquero, llimonero, xalantero, laietanero, imaquero ni MTVero”. No em puc queixar si no estic entre 99 artistes (!) de tota mena (pintors, escultors, fotògrafs, pastissers, dissenyadors, decoradors, escriptors, coreògrafs, etc.). Però si que puc expressar-me i comunicar-me amb el públic en general i algun en particular, a la meva manera, que és pintant. I penjant-ho al meu blog.


Per tant, i avançant-me a la data inaugural, aquí teniu la nou numero cent de l’artista numero cent (com a màxim) en el rànquing de l’ATP artístic mataroní. L’original, sobre paper reciclat de 21 x 15 cm., ha estat pintat amb Black Indian Ink de la casa Winsor & Newton utilitzant un pinzell japonès autèntic. Perdoneu tanta explicació tècnica però, actualment, en el mon artístic la pedanteria s’estila bastant...