dimarts, 26 d’octubre de 2010

AMICS I VINILS

(Pere-Màrtir. "Side Two". 1990)

Els bons amics serveixen, entre d'altres coses, per això: guardar-me a casa seva i durant gairebé cinc anys 250 discos de vinil, fins que s’han donat les condicions idònies per recuperar-los. Aquestes són: comprar-me un tocadiscos, fer una mica d’espai i, sobre tot, ganes de tornar a escoltar musica dels 50, 60, 70, 80 i alguna cosa dels 90 amb aquell so brut i imperfecte tant característic. A partir de llavors, les lleis del mercat capitalista ens va fer renunciar als vells/bells discos de vinil per els nous, i no massa bells, CD’s de so tan net i polit. I també vam haver de comprar nous aparells i jubilar els antics, etc. Llàstima que no vaig guardar el primer”tocata” que vaig tenir!

Afortunadament, d’un temps ençà s’ha recuperat el gust per aquells discos i un servidor s’hi ha apuntat amb gran alegria per la meva part i no tanta per l’amic Josep Maria que n’estat el dipositari durant aquests anys. Bé, de fet haig de dir que n’era el legítim propietari ja que en el seu dia els hi vaig regalar. Però el que deia: només als amics els hi pots fer un lleig així. A sobre, els ha classificat i indexat... i m'ha convidat a dinar!

El repertori de discos va des de King Creole d’Elvis Presley del 1959, El Porompompero de Manolo Escobar del 1960, Rigoletto de Verdi (Ed. 1961) fins a Roy Orbison, Pat Metheny , Art of Noise, N’Gai N’Gai, etc. I per que veieu la diversitat dels meus (mals) gustos hi ha un “bodrio” titulat Canciones de Campamento de la Tuna de Madrid (1963) que juro que mai no l’he comprat. Y també aquell curiós disc dels Milli Vanilli (els que feien veure que cantaven i no era cert...).

La foto que he penjat és l’esbós preparatori per a la portada d’un vinil, que vaig dissenyar el 1990, per a una discogràfica que va tancar abans d’obrir i que lògicament no en vaig veure un euro (llavors dèiem un duro). Crisis? What Crisis?