dissabte, 10 d’octubre del 2015

MARCA ESPAÑA (Cap. 1 de 300...)



                                  (PM.Brasó, 2015)
 

1.- Un Rei que parla a l’Eurocambra d’una  Espanya inexistent: orgullosa de la seva  diversitat, cultures, llengües, tradicions, institucions, etc. Precisament ho explica en un lloc on l’Estat espanyol té vetat que es parli en català.
2.- Un Ministre de l’Interior que es dedica a condecorar verges.  L’any passat va condecorar a la Mare de Déu  Santíssima de l’Amor amb la Medalla d’or del Mèrit Policial. I fa quatre dies aquest honor l’ha tingut la Santíssima Verge dels Dolors d’Archidona de Màlaga  amb la Medalla de plata de la Guardia Civil. Per cert, i perdoneu archidonesos, fins ara aquesta localitat només la relacionava amb el famós “cipote”.

3.- Un Ministre de Justícia que diu que Rodrigo Rato va ser un gran polític del  Partido Popular, sense que li caigui la cara de vergonya. Per cert, un Rato que fa pocs dies va ser rebut privadament en el despatx professional, pel ministre de les verges.

4.- Un Cardenal Arquebisbe de València que convoca una missa per resar per la unitat d’Espanya.

5.- Un President que diu coses com: “It’s very difficult todo esto”. “Todo es falso salvo alguna cosa”.  “ETA (per España) es una gran nación”. “Las decisions se toman en el momento de tomarse”. “España es una gran nación y los españoles muy españoles y mucho españoles”. “Me gustan los catalanes porque hacen cosas". “Un vaso es un vaso y un plato es un plato”. “¿Y la europea?". Insuperable, ni els germans Ozores, ni en Berlanga, ni en Gila. De vergonya aliena.

(Continuarà)

dissabte, 3 d’octubre del 2015

RODALIES RENFE


("L'últim tren de Mataró. PM.Brasó, 2010)


De vegades tinc una mica de mala consciencia per no utilitzar prou el transport públic. Des de que tinc carnet de conduir, i d'això ja fa 45 anys, quan haig d'anar a Barcelona quasi sempre ho faig amb el meu cotxe. Per feina (quan treballava per compte d'altri), metges, oci, gastronomia, etc. De jove, quan anava a la universitat havia fet servir molt el tren, el metro i l'autobús, que consti.

Darrerament, com que em faig gran no m'agrada tant conduir, m'atabala el tràfic, els "fernandoalonso", buscar aparcament, etc., vaig més sovint amb tren. En general no tinc gaires problemes, tot i els mal educats que posen els peus sobre els seients, la gentada acumulada, la pudor de suat, etc. i vaig a la meva, llegint o badant. És força pràctic, Mataró-Barcelona, Pça. Catalunya i anar fent.

Però algunes vegades, si penso massa i malament veig l'aspecte polític, negatiu i dependent de formar part de l'Estat Espanyol. Rodalies: Mataró-Barcelona vs. AVE: Botijo de Arriba-Algarrobo del Rey Pantunflo, per exemple.

Ahir mateix, com que al matí havia d'anar a l'oculista i després de que et posin gotes no pots agafar el cotxe durant una bona estona, vaig anar amb tren. Però mala sort, era divendres i de 13h a 15h, a l'hora de tornar, hi havia vaga i al vespre també. Espavilant-me molt vaig poder agafar el de la una menys deu.

Mil milions de persones vàrem pujar al tren. Sense poder seure, com sardines, però contents d'haver pogut arreplegar el darrer tren que no estava de legitima vaga. Al cap de cinc minuts tothom suava com condemnats. No funcionava l'aire condicionat! Quan ja estàvem prop del Masnou, un empleat de Renfe, llarg i prim, amb americana blava, que semblava tret dels Monty Python va començar a remenar uns armaris, mirant i remirant. Li vaig dir que ja només faltava que ens gasegessin. Em va mirar estrany, amb cara entre mala llet i no entendrem i em va contestar: "pues en los otros vagones si funciona el aire acondicionado". Immediatament vaig anar a l'altre vagó i efectivament vaig acabar el viatge molt bé, des de Vilassar de Mar fins a Mataró, agraït, fresc i assegut, durant els darrers tres minuts.

Que maco això de pertànyer a Espanya. Tot són avantatges!