(PM.Brasó, 2015)
1.- Un Rei que parla a l’Eurocambra d’una Espanya inexistent: orgullosa de la seva diversitat, cultures, llengües, tradicions,
institucions, etc. Precisament ho explica en un lloc on l’Estat espanyol té
vetat que es parli en català.
2.- Un Ministre de l’Interior que es dedica a condecorar
verges. L’any passat va condecorar a la
Mare de Déu Santíssima de l’Amor amb la
Medalla d’or del Mèrit Policial. I fa quatre dies aquest honor l’ha tingut la
Santíssima Verge dels Dolors d’Archidona de Màlaga amb la Medalla de plata de la Guardia Civil.
Per cert, i perdoneu archidonesos, fins ara aquesta localitat només la
relacionava amb el famós “cipote”. 3.- Un Ministre de Justícia que diu que Rodrigo Rato va ser un gran polític del Partido Popular, sense que li caigui la cara de vergonya. Per cert, un Rato que fa pocs dies va ser rebut privadament en el despatx professional, pel ministre de les verges.
4.- Un Cardenal Arquebisbe de València que convoca una missa per resar per la unitat d’Espanya.
5.- Un President que diu coses com: “It’s very difficult
todo esto”. “Todo es falso salvo alguna cosa”.
“ETA (per España) es una gran nación”. “Las decisions se toman en el
momento de tomarse”. “España es una gran nación y los españoles muy españoles y
mucho españoles”. “Me gustan los catalanes porque hacen cosas". “Un vaso es un
vaso y un plato es un plato”. “¿Y la europea?". Insuperable, ni els germans
Ozores, ni en Berlanga, ni en Gila. De vergonya aliena.
(Continuarà)