dijous, 29 de març de 2012

VAGA GENERAL. BONS I DOLENTS...

                                                ("Cares". Oli s/paper. Pere-Màrtir Brasó. 2009)

En calent (incidents greus a Barcelona, ara mateix), estic una mica sorprès de com s'analitza la situació econòmica i social a l'Estat espanyol en general i a Catalunya en particular. Com s'analitza a la lleugera i sense miraments els comportaments de les parts.

Semblen els dolents: els pàries, els desnonats, les classes obreres més precàries, els aturats, els manifestants... En definitiva: els indignats i afectats en primera persona per les retallades socials i drets laborals, aconseguits, no facilment, en els darrers 30 anys i esborrats gairabé d'un cop de pluma, amb l'excusa de la crisi econòmica.

Semblen el bons: els causants de la crisi. Banquers i entitats finançeres immorals. Politics corruptes i venuts. Trobeu normal el que està passant amb els bancs i caixes (fins i tot "les nostres") d'encolomar, els darrers anys, productes financers dubtosos, ESTAFANT I ENGANYANT, a jubilats i gent gran confiada. No teniu algun avi o conegut que li estan canviant les "preferents" per d'altres productes realizables d'aqui a 10 o 15 anys? Això els que ja no ho han perdut del tot o quasi... I tothom callat. Ministeri de Economia, Banc d'Espanya, mitjans de comunicació polititzats, etc.

A més de banquers i experts financers, cal afegir-hi tots els agents implicats en la bombolla immobiliaria que ja fa temps ha petat. La conxorxa global i capitalista, salvatge, de governs, bancs, caixes, immobiliaries, analistes de risc, agències qualificadores, etc. està passant factura als més desafovorits, com sempre.

Ara hi ha un problema greu i a Barcelona, concretament aquesta tarda, ho estic comprovant. Quan els desesperats perden la por, els amorals i sense ètica han començat a perdre la partida. Això és Grècia i Europa ens està mirant perplexa. Tot just ha començat un conflicte que es vol dissimular i fent que ho paguin els justos i no els pecadors.

Rectificar (encara que sigui poc) és de savis. I no queda temps...