dimarts, 25 de desembre del 2007

VIC CHESNUTT




Ara que s’acaba l’any voldria destacar un dels discos editats aquest 2007. El del cantautor nord-americà Vic Chesnutt, titulat North Star Deserter. Una meravella. Probablement el millor disc de l’any, al menys per a mi.

Probablement Chesnutt sigui un desconegut per molta gent. Cal dir que es tracta d’un paio nascut a Florida el 1965, que els 18 anys va quedar paraplègic. Però això no l’ha impedit pas tocar. El va descobrir en Michael Stipe de REM, que a més de declarar-se’n fan incondicional li va produir els primers discos. En Vic va tenir problemes amb l’alcohol, les drogues i la família, però tot això no ha estat problema per convertir-se en un dels cantautors americans vius més interessants, diferents i admirats en el seu país, dels darrers 15 anys.

A més , en aquest darrer disc ha comptat amb gent com Guy Picciotto (Fugazi), The Silver Mt. Zion Orchestra & Tra-la-la Band i d’altres músics impressionants. Produït pel director de cinema Jem Cohen i editat per Costellation Records, un dels millors segells de l’escena underground, el disc te un nivell insuperable. La personalitat del cantautor no es dilueix gens, tot i els grans col·laboradors que l’envolten. Al contrari, entre tots els instrumentistes porten les seves onze cançons a un nivell inabastable pel comú dels músics mortals. Totes les cançons son seves, excepte una versió de You Are Never Alone de Nina Simone.

Us el recomano. A més, si sou dels que encara compreu a la botiga -com jo-, és força barat (uns 18 €), si comparem preu i qualitat amb molta de la musica, per dir-ne alguna cosa, editada avui dia...

divendres, 21 de desembre del 2007

REFLEXIÓ ARTÍSTICA...

I. Terradas


Els dies 23 i 30 del mes passat vaig tenir l’oportunitat d’impartir un seminari de reflexió artística.

Organitzat per la Galeria Paspartú de Barcelona, el seminari titulat “De la idea a l’obra” té l’objectiu de generar la inquietud dels artistes emergents, aportant possibles solucions als problemes que es presenten, tot donant seguretat, potenciant l’autoestima i la credibilitat personal. Tot a través de l’experiència particular d’un artista professional.

En el meu cas, vaig impartir el de pintura. També hi ha o hi hauran seminaris d’escultura, fotografia, art digital i música. I la previsió és de seguir impartint-los durant el 2008.

Bàsicament van adreçats a artistes joves que tinguin interès per iniciar-se en el món artístic i vulguin treballar un art social i intercultural, donant a conèixer la seva obra.

Cal dir que les meves sessions van ser “pilot” doncs era una experiència nova per els assistents, la pròpia galeria i per a mi mateix. Però el resultat va ser força engrescador.

De fet, la metodologia que vaig utilitzar (apresa fa anys, en seminaris que havia impartit a directius de banca quan, en una altra vida, em dedicava a això...) va ser la del descobriment i l’autoreflexió. Com aquell qui diu vaig fer de mirall, frontó o “psiquiatra”. Res de pallisses magistrals ni anàlisis profundes de obres d’art del renaixement, tot i que de passada en parléssim. I tot amanit amb una mica de provocació.

Si voleu més informació, consulteu a www.galeriapaspartu.com. O us arribeu a la galeria Paspartú, al carrer Verdi del Barri de Gràcia. De passada podeu anar als Cinemes Verdi on acostumen a fer les millors pelis de Barcelona. O a menjar palestí, japonès o a fer un cafè portuguès una mica més amunt. O a visitar, més avall, el sex shop Desig (Botiga - Galeria d’Art - Centre de Documentació Eròtic), on “casualment” hi tinc obra eròtica en dipòsit...




dijous, 20 de desembre del 2007

AYAHUASCA



Ja he tornat. He fet una interessant excursió psíquica.

Ja se que això és un concepte difícil d’entendre. I encara és més difícil d’explicar, però ho intentaré. Començo:

Un dels ritus sagrats dels pobles indígenes amazònics i andins és el consum de la ayahuasca. La consumeixen des de fa més de 5000 anys per prendre decisions, per guarir i guarir-se, per resoldre conflictes entre famílies, entre tribus, etc.

La ayahusca és una mixtura líquida enteògena, composta d’un mínim de dos ingredients vegetals. Farmacològicament, un aporta un inhibidor de la monoamino-oxidasa (IMAO) i l’altre la dimetiltriptamina (DMT). A la liana Banisteriopsis caapi se li afegeix una altra planta que sigui la font de la DMT amb efectes psicoactius. És fa servir bàsicament per provocar estats de caràcter curatiu, místic i visionari.

Tal com escriu Josep M. Fericgla, doctor en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona i expert en aquest tema, la millor forma d’explicar resumidament l’efecte de la ayahuasca, és explicar que la DMT, és una substància que segrega el nostre propi cos, responsable dels somnis nocturns. Per això els efectes de la ayahuasca són com somiar, però en plena consciència del contingut de les imatges i les emocions.

La capacitat que té la ayahuasca d’obrir l’inconscient la converteix en una substància de gran potencial en la psicoteràpia. Ja s’estan fent teràpies enteogèniques (paraula que es pot traduir com “que genera divinitat interior”) per tractar toxicòmans, amb resultats positius. Al Brasil, on la ayahuasca és legal, hi ha clíniques on s’ofereixen tractaments a persones d’arreu del món, afectades de comportaments compulsius o adictius.

Després de milers d’anys del seu consum en l’entorn xamànic de l’Amazònia, no hi ha ni una sola referència d’ús indegut, d’intoxicació o d’addicció a l’ayahuasca. I com que en obrir l’inconscient es produeixen vivències agradables, però també d’altres més difícils de suportar (per exemple, records vergonyants, traumes i tabús que tots tenim amagats) és totalment improbable l’ús lúdic o compulsiu.

Acabo: l’estat modificat de consciència (EMC) produït en prendre l’ayahuasca (similar al de la respiració holorènica, també mil·lenària), a més de dotar a les persones d’una important capacitat per auto corregir-se, compensar-se i reequilibrar-se, també afavoreix la imaginació i la creativitat, aspecte especialment interessant, al menys per a mi.

Serveixi aquesta explicació, que he intentat que sigui seriosa i gens sensacionalista, per argumentar el meu interès i motivació en el camp del coneixement i creixement personal.