dimarts, 26 d’agost de 2014

TRES QUESTIONS MOLT DIFERENTS.


("No puc deixar de pensar". Tècnica mixta s/paper 70x50. PM.Brasó, 2011)



Són tres qüestions que no tenen res a veure entre elles, però que no puc deixar de pensar-hi, tot i el diferent grau de frivolitat i seriositat de cada una.

1.- No trobo cap lloc que facin un bon bacallà. Només trobo bacallans insípids, dessalats al màxim i d'altres només acceptables, quasi sempre gràcies a l'acompanyament (muselina d'all, panses i pinyons, etc.). Algú sap d'algun lloc on encara es faci un bon bacallà salabrós amb cigrons i ou dur, per exemple? Com es feia abans, vaja.

2.- Per què els molts periodistes esportius fan servir llenguatge bèl·lic per parlar d'esport? Després són els primer d'escandalitzar-se quan hi ha algun episodi violent o senzillament brut entre esportistes.

Diuen "desfeta" per parlar d'un partit que s'ha perdut per 1 o 2 a zero. Desfeta és perdre 5 a 0. O una final molt important i mal jugada. "L'enemic" per parlar del contrincant o de l'adversari. "Obús" per parlar d'un xut fort. L "Armada Española" per parlar d'uns quants tennistes espanyols. "Esclafar" o "humiliar" en comptes de guanyar. No ho acabo d'entendre. Que els enviïn de corresponsals a Síria, Palestina, Ucraïna o algun altre país en guerra (que ni han molts desgraciadament) i potser deixaran de dir tonteries.

3.- Estic una mica tip de campanyes que pretenen ser solidàries i són, com a mínim, absurdes o ridícules. Aquest dies ja s'ha parlat molt de la galleda d'aigua freda que s'han de tirar per sobre aquells famosos -i no tant- sinó col·laboren, crec, amb 10 o 100 € en favor del malalts d'ELA. Sobre tot ha d'anar acompanyat d'un vídeo molt graciós, sinó res, no val per res. La cosa ha de ser viral (ara s'ha posat de moda dir-ho així). Que ho vegi tothom per la xarxa, això és el que compte.

Menys youtubes i mandangues .El que s'ha de fer és que els que tenen pasta, donin pasta de veritat, directament a un compte bancari a les diverses associacions de malalts.

És com l'altre moda de penjar, de bona fe, escrits i cartellets al facebook demanant que el comparteixis i el repeteixis en record d'una amistat o familiar que lluita contra el càncer. I que segurament només ho faran un 90% o un 10%, ara no ho recordo. De què serveix aquesta mostra de "solidaritat" que més sembla d'autoajuda? El que cal fer, si de veritat es vol ajudar, és donar sang, medul·la o diners. I punt. Menys paraules i més fets.

dissabte, 9 d’agost de 2014

PERFILS FACEBOOKEROS

                                                                              (Pere-Màrtir Brasó, 2002)


Primer de tot demano disculpes a qui es pugui sentir ofès amb el que dic en aquest post. Ho he intentat escriure de bon rotllo i amb un punt d'humor i ironia, però entenc perfectament que algú es pugui sentir una mica molest o incomodat. Jo el primer, però per riure's de la gent és primordial començar per un mateix. Dit això, a més de reiterar les disculpes també demano, a qui se senti identificat i tingui prou sentit de l'autocritica, que moderi alguns hàbits facebookeros que acaben sent pesats per a la majoria "d'amics" virtuals que els aguanta. Què, us atreviu a identificar el vostre perfil? A continuació, uns quants dels més freqüents.

Perfil "místic": cada dia ens bombardeja amb unes quantes frases de la Mare Teresa de Calcuta, en Jodorowsky, en Gandhi, en Coelho o qui sigui que hagi dit alguna parida espiritual. Sempre la frase va acompanyada d'una foto kitsch, una posta de sol, el mar, un angelet o el careto del personatge en qüestió. Hi ha la variant de frases anònimes, però ben trobades, que si van acompanyades d'un "powerpoint" de colors també cola com a perfil místic.

Perfil "científic-intel.lectual-literari": el mateix que l'anterior però les frases ja no són tan espirituals, són "cientificament" comprovades, escrites per un premi Nòbel o per un expert en la materia, com Plató, Einstein, Newton, Shakespeare, Tolstoi, Lincoln, García Márquez, Churchill o Mandela.

Perfil "fiestero": pesats com una vaca en braços, sobre tot quant es fan els "selfies" i en pengen quinze o vint d'una tacada. Aquí prenent uns gintònics, allà abraçat amb tots i totes, més enllà borratxo com una cuba, els típics petons entre tios, ties, tios amb ties i ties amb tios. I tots els comentaris de l'estil: guapo!, guapa!, wapu!, wapa!, etc. I, sobre tot, sobre tot, aquell gest tan original amb la mà, dit amunt i dit avall com enrampats, allò que feia en Ronaldinho fa anys i que es veu que encara no s'ha superat.

Perfil "familiar": mira que són macos els meus fills i/o nets! A vegades també els pares, els avis i els germans i la parella. Molt poques els cunyats i cunyades i quasi mai els sogres. Són tots els més guais i llestos del món. Un casament, un bateig, un viatge o senzillament un dinar familiar, però que maca la família (sobre tot la pròpia, clar). Hi ha la variant de fotos amb el novio/novia que llavors ja pot resultar, fins i tot, llefiscós...

Perfil "polític": opinadors de política municipal, autonòmica, estatal, europea i mundial. El ventall va des dels quasi professionals fins els de barra de bar. N'hi ha de discrets, histriònics, documentats, indocumentats, partidistes, arribistes, manipuladors, jaqueters, falsos, transparents, pilotes, antisistema, solidaris, insolidaris, sobiranistes, unionistes, independentistes, dretes, esquerres, entremig, botiflers, troskistes, fatxes, etc.. Com la política real, vaja. També hi ha l'apartat o variant d'opinador de economia, justícia, ensenyament, sanitat, etc. igual que tots els mitjans de comunicació (sobre tot digitals). Però aquí, al facebook, el problema rau en la cosa de la susceptibilitat entre amics virtuals i, sobre tot, entre amics reals. Ja va dir l'inefable Ministre de l'Interior Jorge Fernández, que "a Catalunya, per Nadal, hi ha families que no es parlen".

Perfil "esportiu": el mateix que l'anterior, però només hi ha tema Barça vs.Madrid. Aquí els debats són, sobre tot, apassionants i edificants... Tothom és entrenador, seleccionador, massatgista, director tècnic, ex-jugador, arbitre, directiu, Messi o Cristiano. En aquest cas, per Nadal, les families es parlen però potser s'insulten.

Perfil "esportiu alternatiu": ens apallissen constantment amb les seves rutes domingueres, quilometratges, temps i excursions en bicicleta o a peu. Les fotos són exactament iguales cada cap de setmana, potser amb algun embotit diferent per esmorzar.

Perfil "vacances": cada dia la tira de fotos de les seves úniques i magnifiques vacances. El que abans eren les temudes trobades familiars o d'amics per ensenyar l'àlbum de fotos de Cancun, les diapositives de Kenya o el vídeo d'Istambul. Ara, amb això de la foto digital, no hi ha limits. 1000, 2000, 3000 fotos!

Perfil "ecologista/animalista/causes": doncs això. Està molt bé i com a ciutadà m'hi sento força identificat. Però no puc adoptar tots els gossos i gats abandonats. Ni tinc temps per signar per a totes les causes justes, contra els transgènics, els laboratoris farmacèutics criminals, les fàbriques d'armament assassines i veure tots els vídeos de toros torturats.

Perfil "morbós": quasi mai escriuen ni pengen res. Només algun YouTube d'un cocodril devorant una parella de novios, una accident de moto esgarrifós o alguna cosa semblant, sempre que hi hagi sang i fetge. Sembla que només els motiva compartir les desgracies més horribles. Perfil un pèl patològic, potser?

Perfil "DJ": cada dia ens serveixen uns quants discos dedicats que segur que ens agradaran molt. A veure qui penja la cançó més original, antiga, moderna o post-moderna.

Perfil "culturetes": pel.licules, llibres, revistes, fotos, vídeos, exposicions, concerts, teatre, dansa, festivals, museus, arquitectura, poesia, prosa, etc.etc.etc. Consells, explicacions, recomanacions, anàlisi, crítica, documentals, cultura, folklore, tradicions. N'hi ha des del més pedants insuportables fins els més lleugers i discrets, però en definitiva ve a ser com la suma de deu suplements culturals dels diaris, més tres programes alternatius de TV, una dosi de CCCB, la Casa Encendida, el Festival de Cinema de Sitges, el Sònar, la Biennal de Venezia i la Reina Sofia (el museu vull dir) tot barrejat i elevat a l'enèssima potència..

Perfil "gastronòmic": mmmm, que bones les llenties de pot que he fet avui! O els brownies (per cert, abans no en deiem magdalenes?). També hi ha cates de vins que mariden molt bé amb les sardines a la brasa. Si us plau, que a certes hores hi ha gana, però de vegades estem tips.

Perfil "venda del producte": aquí hi entren els que pinten, canten, escriuen o venen aspiradores. Tothom exposa el seu producte amb més o menys insistència i amb més o menys gràcia. Des dels més discrets, subtils o creatius fins els més pesats, comercials i egocentristes que són capaços de penjar el mateix quadre trenta vegades en una setmana per anar recopilant admiracions tipus "like" o comentaris tipus "wow!" només per inflar l'ego, perquè el que és vendre.... 

Personalment m'incloc en el perfil de "venda del producte" encara que, com la majoria d'usuaris de facebook, sóc una barreja de diversos perfils. I que aspira a no ser massa pesat.