("No puc deixar de pensar". Tècnica mixta s/paper 70x50. PM.Brasó, 2011)
Són tres qüestions que no tenen res a veure entre elles, però que no puc deixar de pensar-hi, tot i el diferent grau de frivolitat i seriositat de cada una.
1.- No trobo cap lloc que facin un bon bacallà. Només trobo bacallans insípids, dessalats al màxim i d'altres només acceptables, quasi sempre gràcies a l'acompanyament (muselina d'all, panses i pinyons, etc.). Algú sap d'algun lloc on encara es faci un bon bacallà salabrós amb cigrons i ou dur, per exemple? Com es feia abans, vaja.
2.- Per què els molts periodistes esportius fan servir llenguatge bèl·lic per parlar d'esport? Després són els primer d'escandalitzar-se quan hi ha algun episodi violent o senzillament brut entre esportistes.
Diuen "desfeta" per parlar d'un partit que s'ha perdut per 1 o 2 a zero. Desfeta és perdre 5 a 0. O una final molt important i mal jugada. "L'enemic" per parlar del contrincant o de l'adversari. "Obús" per parlar d'un xut fort. L "Armada Española" per parlar d'uns quants tennistes espanyols. "Esclafar" o "humiliar" en comptes de guanyar. No ho acabo d'entendre. Que els enviïn de corresponsals a Síria, Palestina, Ucraïna o algun altre país en guerra (que ni han molts desgraciadament) i potser deixaran de dir tonteries.
3.- Estic una mica tip de campanyes que pretenen ser solidàries i són, com a mínim, absurdes o ridícules. Aquest dies ja s'ha parlat molt de la galleda d'aigua freda que s'han de tirar per sobre aquells famosos -i no tant- sinó col·laboren, crec, amb 10 o 100 € en favor del malalts d'ELA. Sobre tot ha d'anar acompanyat d'un vídeo molt graciós, sinó res, no val per res. La cosa ha de ser viral (ara s'ha posat de moda dir-ho així). Que ho vegi tothom per la xarxa, això és el que compte.
Menys youtubes i mandangues .El que s'ha de fer és que els que tenen pasta, donin pasta de veritat, directament a un compte bancari a les diverses associacions de malalts.
És com l'altre moda de penjar, de bona fe, escrits i cartellets al facebook demanant que el comparteixis i el repeteixis en record d'una amistat o familiar que lluita contra el càncer. I que segurament només ho faran un 90% o un 10%, ara no ho recordo. De què serveix aquesta mostra de "solidaritat" que més sembla d'autoajuda? El que cal fer, si de veritat es vol ajudar, és donar sang, medul·la o diners. I punt. Menys paraules i més fets.
5 comentaris:
Totalment d'acord pel que fa als punts 2 i 3. Pel que fa al tema del bacallà mala peça al teler. JO tampoc sé on trobar-ne un que valgui la pena. Em passa el mateix amb les cloïses, i no ho dic amb segones...
Llàstima, el tema del bacallà sosso és el que em te més preocupat, com et pots imaginar. Quant a les cloïsses encara en trobo algunes de fresques i bones. En missatge privat ja et diré on, per no fer propaganda altruistament.
Doncs el darrer que vaig menjar va ser al Cau Grillat de l'Escaletes, jo, personalment, en vaig gaudir.
Els punts 2 i 3... millor que posin els calers que segur que molts que han fet el video no hal fet l'aportació!
Joana, venint de tu el consell, hauré de provar-lo! I el què dius: hi ha molta gent que prefereix fer la gracieta de la galleda d'amiga abans que donar un duro...
D'amiga no, d'aigua...
Publica un comentari a l'entrada