dimarts, 22 de desembre de 2009

"(CONTINUARÀ)"

(Pere-Màrtir. 2009)





El dimecres 30 d'aquest mes em reicorporo a la "vida social", inaugurant exposició. Serà a l'Espai Capgròs de Mataró (Sant Benet, 16-18) a partir de 2/4 de vuit del vespre, amb presentació del crític d'art Pere Pascual. Estarà oberta fins el 27 de gener del 2010.

Presento obra recent. Com alguns sabeu, a principis d'aquest any em van detectar una malaltia greu de la qual m'estic recuperant i força bé. Arran, precisament, de la col.lectiva dels 25 anys de Capgròs, a l'abril, vaig exposar un quadre (el primer que vaig pintar en sortir de l'hospital) que, en certa manera, va ser el detonant per començar una nova sèrie, la que ara exposaré.

L'he titulat "(Continuarà)", recordant aquesta paraula tan característica en el món del còmic, doncs les obres tenen una estètica formal similar a la historieta. És una mena de retorn als meus orígens: còmic, il.lustració, paper, llapis, tinta, aerosols, etc. Una sèrie que no pretén ser -del tot- autobiogràfica, però si que és una mena de catarsi personal. Una visió surrealista i onírica de la vida en seqüencies. Seqüencies de la vida que "continua"...

Hi esteu convidats.

divendres, 18 de desembre de 2009

MÉS BOUS... (2)

(Pere-Màrtir. 1986)

Probablement fa uns dos mil anys alguns de nosaltres vam tenir avantpassats a qui els agradava els espactacles de sang i fetge de gladiadors, cristians i feres salvatges.

També és probable que, més endavant, tinguéssim algun parent que treballés d'empleat o d'executiu a la Santa Inquisició, dedicada en cos i ànima a matar i torturar dolents.

Anant més a prop en el temps, segur que qui més qui menys tenim algun parent molt pròxim que es va dedicar a fer mal, durant la guerra civil i la postguerra. Uns mataven i violaven monges i cremaven esglésies potser amb el capellà a dins. D'altres detenien, torturaven i executaven a tort i a dret a aquells que podien ser rojos o sospitosos de ser-ho.

Ho dic, perquè no em serveixen gens els arguments dels pro-taurins, quan parlen de les "corrides", correbous i derivats. Diuen: "és cultura, tradició, folklore, és molt català (també), molt meditarrani, els republicans els agradava (també), etc."

També era cultura els usos, costums, aficions i creences que tenien, tal com he dit abans, els nostres avantpassats, posem-hi des del segle I fins al XX. Però, afortunadament, ja estem al segle XXI i encara que no sigui per tirar coets i quedin moltíssimes coses per arreglar, algunes s'han superat. En general ja no tractem a les persones i als animals com es feia fa anys. Comencem a entendre que matar i torturar no és massa normal o no ho hauria de ser. Que matar a aquells que no pensen com nosaltres o a aquelles bèsties que ens diverteixen no és prou caritatiu.

L'espectacle i el negoci de torturar i matar toros indefensos és, avui dia, i per dir-ho suau poc raonable. I que no em vinguin amb l'argument pretesament ecològic de que, si no fos per les corrides, els toros braus no existirien. Per això més val no existir!

L'altre cosa que dieun el taurins, que em fa riure: "també matem pollastres, porcs, bens, raps, etc.". Què, ens fem vegeterians? No sé perquè, però em sembla que em seria molt més fàcil a mi que a ells.

I l'altre argument que s'ha posat de moda: això de prohibir no està bé en una societat lliure i democràtica. Home! és que si no es prohibis alguna coseta, no em vull imaginar com aniriem per l'autopista i com els violadors farien l'agost.

Hi ha coses que, on no hi arribem reflexionant, es veu que necessitem lleis...

dimecres, 16 de desembre de 2009

"LLAMADA OCULTA"

(Pere-Màrtir. 1995)

Potser fa ja un parell d'anys que, cada dia d'aquest sant món, rebo entre tres i quatre trucades al telèfon fix, com a "llamada oculta" o "desconocido" o algún literal per l'estil. De vegades és un numero rar i llarg, de vegades amb el prefix 91 de Madrit al davant o d'altres prefixes que no conec. Poques vegades apareix el prefix 93 de la província de Barcelona.

No hi ha manera. Són uns plastes: sigui telefónica, orange, jazztel, la mare que els va parir o qui sigui, etc. La meva reacció dels darrers dotze mesos és la següent:

No responc: 50% de les vegades. Despenjo i, a continuació, penjo fotent una trompada a l'aparell que encara no entenc com segueix funcionant: 40%. I el 10% restant contesto coses així: "me cag... (piiip) en el Sr.Naranja", o "bórrame de la base de datos, palizas de los coj... (piiip), o "no quiero información de vuestra put... (piiip) oferta". Evidentement sempre en castellà. Bé, de vegades, quan n'estic més tip, els engego en català i és quan més es molesten. Curiós. I clarificador.

Ara, no us penseu, no em fan ni cas. Aquestes tècniques tan sofisticades de màrqueting són realment un taladro. Suposo que els deu donar resultats, però amb mi no podran pas aquests cabr... (piiiiiiiiiiiiiiiip).

dijous, 10 de desembre de 2009

QUARTS DE QUATRE

(Pere-Màrtir)


Va i la Beth li pregunta a una senyora que passava per allà:

-Disculpi, ¿té hora?

La senyora es mira el seu rellotge i li diu:

-Quarts de quatre.

Cooom? Diu la Beth. I és que representa que només coneix les "012" i, per tant, queda molt sorpresa amb aquesta resposta. És un anunci de la Generalitat que fan a TV3 i que exactament, ara mateix, no sé que estan anunciant... Em sembla que el telèfon 012 que no sé ben bé perquè serveix ni quina informació facilita, però pel cas és igual.

El que vull remarcar és la tonteria del publicista que ha inventat el diàleg. ¿Com pot ser que una persona, mirant el rellotge, contesti "quarts de quatre"? Això només es diu quan es té una idea aproximada de l'hora, però no la certesa. Quan mires el rellotge dius "dos quarts de quatre". O "les 15:30" quan respon una persona digitalitzada. O "les tres i mitja", que diu gran part del jovent i els que tradueixen literalment del castellà.

Els no puristes em diran que la llengua és quelcom viu i permet influències d'altres llengües, que l'enriqueixen i tal. D'acord. Per això, a partir d'ara, quan un castellanoparlant em pregunti l'hora i per tal de ser educat, solidari i enriquidor, diré: "cuartos de cuatro".

dimarts, 24 de novembre de 2009

PEUS (2)

(Pere-Màrtir)



"Travessar un riu. Mirar-lo bé, asseure's, treure's les botes
i els mitjons, lligar els mitjons a la motxilla, posar-se les botes,
creuar-lo, asseure's, buidar les botes, posar-se mitjons i botes.
Comença una nova caminada."

(Richard Long)

dimecres, 18 de novembre de 2009

DE GATS

(Pere-Màrtir. 2008)

Com a amant dels gats que sóc, avui he quedat gratament sorprès en saber, pel suplement Culturas de La Vanguardia, que l'escriptor Fernando Sánchez Dragó acaba de publicar el llibre "Soseki. Inmortal y tigre", centrat en el seu gat, recentment mort. No sé si el compraré (Sánchez Dragó no és dels meus preferits), però no m'estranyaria...

En l'article que parla d'aquesta novetat literaria, m'agradat aquesta cita de Mark Twain: "si es creués l'home amb el gat, l'home milloraria, però el gat s'espatllaria"



dijous, 12 de novembre de 2009

CRUYFF



Com sempre ha passat a casa nostra, en Johan Cruyff te molts fans i uns quants detractors. Quan era jugador del Barça (un tros de jugador, avançat a la seva època), ja hi havia qui deia que s'amagava i que només es dedicava a tirar faltes i fores de banda. Més endavant, ja d'entrenador, va aconseguir que el Barça tornés a ser del bo i millor del món. I des de llavors va marcar un estil de joc, des del futbol base fins el primer equip i fins avui, que és l'admiració de tot arreu. Els seus detractors, com entrenador, només parlaven pejorativament de la sort i la famosa "flor al cul"...

Ara serà el nou seleccionador de Catalunya. Deixant de banda (avui no toca) el debat de les seleccions nacionals: sentiments, política, patxanga, etc., resulta que hi ha veus que diuen que no hauria de ser seleccionador perquè no parla català. Home, a mi també m'agradaria que el parles. Però abans preferiria que ho fessin d'altres (i només parlo del món de "l'espectacle", on hi incloc el futbol d'èlit) que són catalans de naixement i no ho fan mai o gairabé mai. Estic pensant, així de cop i volta i sense passar llista (que és molt llarga) en Tamudo, Sergio (l'ex-periquito), Paco Flores, Busquets pare i fill, els germans Muñoz d'Estopa, Manolo García ex Último de la Fila, Mayte Martín i un llarg etcètera.

Això, per no parlar d'alguns periodistes que de cop són molt puristes i es queixen de que en Cruyff no parli en català, mentres ells escriuen sempre en castellà (per exemple a El Mundo Deportivo o a La Vanguardia). Per cert, dos diaris que podrien fer una edició en català, abans de criticar tan ràpidament a l'holandès...

Per cert, sabíeu que en Cruyff va ser el primer capità del Barça que va portar les quatre barres en el braçalet?

dimecres, 28 d’octubre de 2009

PER A TOTS

(Pere-Màrtir)


../..

"Si no se saben mis palabras

no dudes que soy el que fui.

No hay silencio que no termine.

Cuando llegue el momento, espérame,

y que sepan todos que llego

a la calle, con mi violín."

Pablo Neruda (Para todos).

dimarts, 29 de setembre de 2009

"LES CLARES PARAULES"

(Pere-Màrtir)


GOIG DE LA PARAULA
Em crides sempre a més combat,
pensament viu, paraula viva,
enllà i endins de mi mateix.
No em dol, però; què fora sense tu?
Tot es resol en el teu foc
que crema sense consumir
i en la pedra que dreces davant meu.
En tu i amb tu restitueixo
la densitat de cada cosa dita,
la densitat i més i tot: la vida.
(Miquel Martí i Pol)

divendres, 25 de setembre de 2009

PEUS (1)

(Pere-Màrtir)




"M'agrada la simplicitat de caminar,
la simplicitat de les pedres."



(Richard Long)

divendres, 4 de setembre de 2009

"99+1"

(Pere-Màrtir)


Com en Groucho Marx, no m’apuntaria mai a cap club o patum que m’acceptes com a soci o “patumaire”. És el meu principi de llibertat personal i per tant assumeixo els avantatges i els inconvenients que aquesta posició enrocada i tossuda comporta.


El dia 9 d’aquest mes, noranta-nou artistes de Mataró mostraran, en una performance, el que es pot arribar a fer amb una nou. Me n’he assabentat via facebook i per correu postal, i he estat convidat, molt amablement, a visitar aquesta macromanifestació artística. No he estat pas convidat a participar-hi.


Com ja he dit abans, assumeixo les conseqüències positives i negatives de no ser “lluquero, llimonero, xalantero, laietanero, imaquero ni MTVero”. No em puc queixar si no estic entre 99 artistes (!) de tota mena (pintors, escultors, fotògrafs, pastissers, dissenyadors, decoradors, escriptors, coreògrafs, etc.). Però si que puc expressar-me i comunicar-me amb el públic en general i algun en particular, a la meva manera, que és pintant. I penjant-ho al meu blog.


Per tant, i avançant-me a la data inaugural, aquí teniu la nou numero cent de l’artista numero cent (com a màxim) en el rànquing de l’ATP artístic mataroní. L’original, sobre paper reciclat de 21 x 15 cm., ha estat pintat amb Black Indian Ink de la casa Winsor & Newton utilitzant un pinzell japonès autèntic. Perdoneu tanta explicació tècnica però, actualment, en el mon artístic la pedanteria s’estila bastant...

divendres, 28 d’agost de 2009

BLAI BONET (3)

(Pere-Màrtir)

"...Que cadasqú sigui titular de la seva vida.

Que cadasqú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.

Que cadasqú visqui sense demanar permís per a viure.

Que cadasqú, si no fa comptes de tenir un fill,

faci l'amor amb qui sigui, sia per la geografia que sia,

abans de dir home a un salvatge

i abans de dir salvatge a un salvatge..."

Blai Bonet

dimarts, 25 d’agost de 2009

BLAI BONET (2)

(Pere-Màrtir)




"...i, devers tres quarts de tres,
em feien companyia més que no pas el Pare."


Blai Bonet ("La creu entre les dues creus")

dilluns, 24 d’agost de 2009

BLAI BONET (1)

(Pere-Màrtir)



.../...
"I, a la sortida de la fosca
algú que ha estat a l'infern aixeca el cap
i descobreix la netedat de les estrelles."


Blai Bonet ("Inventari del món")

dijous, 6 d’agost de 2009

DESERT (3)

(Pere-Màrtir Brasó)


"...Qui ho deixa tot i només pren allò que porta a sobre, torna essent ell mateix."


Otl Aicher (Dissenyador)

dimarts, 4 d’agost de 2009

DESERT (2)

(Pere-Màrtir Brasó)





"L'estranya soledat, el gran silenci, l'obscura desolació, són les coses de les quals qualsevol vagabund del desert s'acaba enamorant. Potser els sembli molt estrany. Doncs bé, la bellesa de la lletjor es va considerar una paradoxa en una certa època, però avui la gent en reconeix la veritat; la grandesa de la desolació és igualment paradoxal, i el desert la confirma..."


J.C. Van Dyke (The Desert. 1901)

dimecres, 29 de juliol de 2009

DESERT (1)

(Pere-Màrtir Brasó)



"...El desert... mostra aquest principi: la minimització de les aspiracions és l'optimització de la llibertat..."
Otl Aicher. (Dissenyador)

dilluns, 20 de juliol de 2009

CARES (3)

(Pere-Màrtir Brasó. 2009)

"...Si les coses resulten alguna vegada, en el meu cas, és perquè arriba un moment en el qual no sé conscientment el que faig..."

(Francis Bacon)



dimarts, 14 de juliol de 2009

CARES (2)

(Pere-Màrtir Brasó. 2009)

"Ho podria dir d'una altra manera. Els retrats de Bacon són la interrogació sobre els límits del "jo". ¿Fins a quin grau de distorsió un individu continua sent ell mateix? ¿Fins a quin grau de distorsió una persona estimada continua sent una persona estimada? ¿Durant quant de temps una cara estimada que s'allunya dins de la malaltia, dins de la follia, dins de l'odi, dins de la mort, continua sent recognoscible? ¿On és l'última frontera en què un "jo" deixa de ser un "jo"?"

Milan Kundera ("Una trobada", -El gest brutal del pintor: sobre Francis Bacon-)

dimecres, 8 de juliol de 2009

CARES (1)

(Pere-Màrtir, 2009)

"¿Què ens queda, quan hem baixat fins allí?

La cara;

la cara que amaga "el tresor, la palleta d'or, el diamant amagat", que és el "jo" infinitament fràgil, esgarrifant-se dins d'un cos;

la cara on clavo la mirada a fi de trobar-hi una raó per viure aquest "accident desproveït de sentit" que és la vida."

(M. Kundera. "Una trobada" -El gest brutal del pintor: sobre Francis Bacon-)

dimecres, 3 de juny de 2009

PREMI TORRES GARCÍA




Com que veig que aquest concurs comença a tenir connotacions semblants a les del cartell de les Santes, m’afegeixo al safareig en forma de reflexions en veu alta, que probablement no agradaran a tothom ni ho pretenc, només faltaria.

A mi, quan em trobo bé (creuem els dits) em va l’animus provocandi , ja ho sabeu. I la crítica constructiva, encara que aquest concepte és subjectiu, i de la construcció a la "de-construcció" només hi va un Ferran Adrià o algun d’altre artista seleccionat a Kassel , Venècia o Mataró...

Així doncs, entrem en materia: penso que és una molt bona idea aquesta biennal quant a concepte. Però no pot ser que el jurat seleccioni les obres a partir d’una foto. Ja ho sabem que en d’altres concursos també ho fan, perque és molta feina, però no és una excusa que em valgui. On queda la textura, el tacte, les rascades, els colors reals i els matisos, l’olor, el misteri i l’emoció de la obra?

Ja sabem que ho fan així per “preseleccionar” només i que posteriorment si que veuen, en directe, l’obra dels seleccionats per triar guanyador i guardonats. Però un jurat dit de prestigi no ho hauria de fer, per ètica i sobre tot per estètica, que és del que es tracta l’assumpte...

Una altra cosa: massa parlaments i discursos. Repetitius com sempre. La majoria del públic són artistes participants, amics i familiars i això requereix un tractament més atractiu i dinàmic, donant més protagonisme als artistes en general i guanyadors en particular. S’han de fer formats d’inauguració atrevits, nous, actuals. Cansa una mica massa xerrameca protocol·lària i oficial.

Res a dir quant a les obres seleccionades. Aquí si que hi entren diversos factors: qualitat de l’obra, currículum, conveniència, sort. Moltes coses i algunes molt subjectives. Però això si que és feina del jurat...

Personalment ,el nivell d’aquesta tercera edició m’ha semblat molt correcte. Amb una dotzena d’obres interessants. M’agraden molt els quadres presentats per Marta de Olano (“Sin título”), Josep M. Codina (“Memòria”) i Domingo Beltran (“Barca de la vida V”).

dijous, 28 de maig de 2009

BARÇA

(Pere-Màrtir)





Campions d'Europa! Reflexions, observacions i constatacions post partit:

1.- Tots aquells barcelonistes que dubtaven del tàndem Laporta-Guardiola, a principi de temporada i fins fa poc (bàsicament per connotacions polítiques...), que comencin a reflexionar i admetin que mai, el Barça, havia tingut uns personatges tan determinants per aconseguir ser els millors del món.

2.- La samarreta del Barça anuncia Unicef i no cobra per això. Paga i col·labora. La del Manchester cobra per anunciar AIG, una empresa financera en bancarrota, insuflada de diners pel Bush i plena de directius corruptes i pocavergonyes que es van dilapidar les subvencions anant de vacances. Per cert, el R. Madrid anuncia una casa d’apostes...

3.- Parlant del Real Madrid: Cristiano Ronaldo dona el perfil exacte per jugar allà. Un bon jugador, mal criat, xulesc i de mal perdre. Per a ells i les casa d’apostes...

4.- Antena 3. De pena. Anunciar “Los hombre de Paco” i d’altres xorrades durant la final de la Champions és simplement ridícul. Posar la pantalleta petita mentre hi ha l’entrega de la Copa i tota la festa, per poder seguir fent publicitat a la resta de la pantalla és impresentable. Amb el Real Madrid haguessin fet el mateix? I en Bakero i en Ferrer, deuen tenir una clàusula per fer veure que ja no són barcelonistes? Els fa vergonya demostrar-ho?. Sort que s’ha acabat el contracte d’Antena 3 amb la Champions... buf!

5.- Ha guanyat la creativitat, l’espectacle i l’esperit d’equip. Han perdut la força física (quasi violència), el joc individualista, personalista i especulatiu, encara que perillós.

6.- El millor elogi que és pot dir d’aquest Barça és que fins i tot a molta gent que no l’interessava això del futbol, s’hi han aficionat!

7.- El nivell de gamberrisme en general (d’uns quants, bastants) a l’hora de les celebracions està pels núvols. Què passa: es folla poc, la crisi, massa alcohol mal begut, droga a punta pala...?. I a Mataró, en particular, potser que les autoritats competents (?) s’ho comencin a fer mirar. Jo sóc d’esquerres, gens racista, integrador i “cruillero de cultures”. Però crec que ja toca menys permissivitat a determinats col·lectius d’immigrants que tots sabem. O no?

dimecres, 27 de maig de 2009

MATARÓ. MIRADES

(Pere-Màrtir)

Demà s'acaba l'exposició "Mataró. Mirades" dels 25 anys de la revista Capgròs, on s'ha fet en el local de la redacció una col.lectiva d'artistes de Mataró, pintors i fotògrafs. 25 mirades...

Si no m'ho demanen, no acostumo a explicar massa els meus quadres. En aquest cas, però, reprodueixo el que em van demanar per a la revista de la setmana passada (del 22 al 28 de maig).

"La vida són seqüències, èpoques, etapes que passen i és cremen. S'obliden, marquen, transformen... Aquest quadre és el primer que vaig pintar tot just sortir de l'hospital on he estat recentment ingressat. Seqüències de la vida: fa temps que pinto a l'instant, al moment i segons l'ànim que tinc de comunicar-me o expressar-me. Aquesta tela és sobre Mataró (curiosa paraula: Matar...ó). Les sequències, una d'elles atrapada al mig amb tiretes (un producte molt nostrat i molt d'hospital), on hi ha una fotografia, feta a prop de la platja, d'una palmera, una xemeneia i un fanal i remarcada o atrapada amb un traç gruixut i negre a l'oli.

Tècnica mixta per expressar el Mataró que ara passa per la meva vida. O a l'inrevés... Ara no tinc temps per històries llargues i evocadores. Cada minut és una seqüència de la vida. I l'haig de captar en un gest, sigui amb pintura, amb tinta o amb l'alè..."








dimecres, 8 d’abril de 2009

NOVA MINISTRA

(Pere-Màrtir)

Ja tenim (tenen) nous ministres. A Cultura (de fet, a hores d’ara, és l’únic ministeri que m’interessa una mica, tipus travessa que mai encerto, encara que per a mi no caldria ni que existís) han canviat a César A. Molina per Ángeles González-Sinde. Apa que no es nota que en Zapatero fa la pilota als cineastes espanyols..No per res, no.

Resulta que aquesta senyora simpatitza amb el “Manifiesto por la lengua común” i opina (o opinava el 2008) que “Hay autonomías donde los niños saben desenvolverse sólo en su lengua materna”.
Té raó: aquestes autonomies són totes les de l’Estat espanyol excepte Galicia, Euskadi i Catalunya, on els nens és desenvolupen, com a mínim, en dues llengües... I des de sempre.

dimarts, 7 d’abril de 2009

PASSANT LLISTA (-ES)

(Pere-Màrtir)


Una de les meves bandes sonores:

1.- John Lee Hooker (Johnny Rivers)
2.- (Sittin’on) the dock of the bay (Otis Reedding)
3.- It’s a man’s, man’s, man’s world (James Brown)
4.- Get ready (Rare Earth)
5.- Papa was a rolling stone (The Temptations)
6.- Imagine (John Lennon)
7.- My baby just cares for me (per Nina Simone)
8.- (I can’t get no) satisfaction (Rolling Stones)
9.- I heard it through the grapevine (per Credence Clearwater Revival)
10.- Fever (per Elvis Presley)
11.- Amor particular (Lluis Llach)
12.- Walk on the wild side (Lou Reed)
13.- One bourbon, one scotch, one beer (John Lee Hooker)
14.-The feeling begins (Peter Gabriel)
15.- The power of love (Frankie goes to Hollywood)

(continurà...)

dimarts, 31 de març de 2009

APRENDRE

"Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l'alba,
aprendre que l'esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou dema."


(Lluís Llach)

dilluns, 2 de febrer de 2009

CÒPIA




Recentment he tingut una sorpresa: he vist un quadre, no signat, copiat d’un de meu (“Bosc Cremat #20”). Com anècdota pot ser considerada agradable i desagradable alhora.

En no imitar la meva firma no és pot parlar de cap manera de falsificació. Si estigues signada amb el nom del pintor/a que el va imitar, o no signada com és el cas, s’ha de parlar només de còpia. Per un costat penso: mira, algú m’ha copiat mogut per manca d’imaginació, aprenentatge o diversió. Senyal que mínimament agrada la meva pintura (al menys el quadre en qüestió).

Però per l’altre costat penso que de vegades, la gent, potser inconscientment o per estalviar-se quatre duros és capaç de penjar qualsevol cosa (no ja a la intimitat de casa seva, que allà cadascú faci el que vulgui), sinó a la vista de força gent (en aquest cas, en el vestíbul d’un modern i cèntric edifici d’habitatges de mig/alt estànding), sense reparar o donar massa importància de si es tracta d’un original, una còpia o qualsevol element "decoratiu".

Afortunadament, degut a la bona predisposició d’ambdues parts, els propietaris de la còpia i un servidor, hem resolt l’assumpte de forma amistosa i positiva.

diumenge, 25 de gener de 2009

BACON

("Bacon". Pere-Màrtir, 2007)




Vull veure l'exposició de'n Bacon! És un dels meus tres artistes favorits. Però haig d'anar a Madrid (capital de l'Estat Espanyol)...

Amb els meus impostos, tants i des de fa tant de temps, vull l'art més a prop! Perquè haig de tornar a pagar i anar a Madrid obligatoriament?

Vull els mateixos drets (els deures ja els tinc) que qualsevol ciutadà espanyol. Ho diu la seva quasi sagrada constitució!

dimecres, 14 de gener de 2009

EL PRAGA

(Pere-Màrtir)


El Praga, a la Plaça Gran, s’ esfondrat. Les pluges de Nadal han fet que aquelles parets ja no aguantessin més. I això que estaven recentment apuntalades per unes bigues de ferro, sota la supervisió municipal.


Sortosament no van haver-hi danys personals, tot i que hi havia gent sopant. Els danys són morals, laborals, econòmics, gastronòmics, sentimentals...


Trobaré a faltar aquell racó, aquella musica, la professionalitat de la Bet, la cuina d’en Pau i el futbolí per compartir amb els amics, ells inclosos.


Ho deia sempre la Bet: “és el lloc de Mataró on hi ha més artistes per metre quadrat”, mentre hi sopàvem pintors, escultors, joiers, fotògrafs, escriptors, gent del teatre, junts o no, cadascú a la seva bola i/o amb els seus amics...


Espero que hi tornin, on sigui.

dilluns, 12 de gener de 2009

BUSH. BIOGRAFIA FINAL...

("Ara". 2006. Pere-Màrtir Brasó)





A La Vanguardia d'avui:


"Bush defiende los interrogatorios y la asfixia simulada a los detenidos por terrorismo".





dijous, 8 de gener de 2009

PALESTINA





Aquest quadre, "Beit Hanoun", el vaig pintar el novembre de 2006. Desgraciadament, també podria ser de gener de 2009.

Em fa vergonya la raça humana.

dijous, 1 de gener de 2009

MATERNITAT

("Maternitat". Pere-Màrtir)

Naixement. Pessebre. Mare i fill. Betlem de la Judea. Palestina. Israel...

2009 D.C.?