Va i la Beth li pregunta a una senyora que passava per allà:
-Disculpi, ¿té hora?
La senyora es mira el seu rellotge i li diu:
-Quarts de quatre.
Cooom? Diu la Beth. I és que representa que només coneix les "012" i, per tant, queda molt sorpresa amb aquesta resposta. És un anunci de la Generalitat que fan a TV3 i que exactament, ara mateix, no sé que estan anunciant... Em sembla que el telèfon 012 que no sé ben bé perquè serveix ni quina informació facilita, però pel cas és igual.
El que vull remarcar és la tonteria del publicista que ha inventat el diàleg. ¿Com pot ser que una persona, mirant el rellotge, contesti "quarts de quatre"? Això només es diu quan es té una idea aproximada de l'hora, però no la certesa. Quan mires el rellotge dius "dos quarts de quatre". O "les 15:30" quan respon una persona digitalitzada. O "les tres i mitja", que diu gran part del jovent i els que tradueixen literalment del castellà.
Els no puristes em diran que la llengua és quelcom viu i permet influències d'altres llengües, que l'enriqueixen i tal. D'acord. Per això, a partir d'ara, quan un castellanoparlant em pregunti l'hora i per tal de ser educat, solidari i enriquidor, diré: "cuartos de cuatro".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada