dimarts, 24 de juny de 2014

ESPANYA COM A "CORTIJO" PARTICULAR


     
                    
                                         

Crec que tot va començar quan tenia 10 o 11 anys. El professor de religió (catòlica), que era capellà, va dibuixar una caca a la pissarra. Sí, sí, una caca. Perdoneu, però ho era. I a continuació va dir: "això és Espanya". Apa, ja està. Aquí ho deixo i comenceu a pensar que ja teniu una edat...

Tot un xoc per a un nen que, com molts d'altres, se sabia de memòria coses com: Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Ebro, Júcar y Segura. O Jaén, Córdoba, Sevilla, Huelva, Cádiz, Málaga, Granada y Almería. O llora como una mujer lo que no has sabido defender como un hombre. O El Cid Campeador, su caballo Babieca y su espada Tizona. O Iribar, Rivilla, Olivella, Reija, Zoco, Fusté, Amancio, Pereda, Marcelino, Suárez y Lapetra.

Després, va ser el meu pare que em deia: mira-te'l ell, "bajo palio" com si fos el Papa de Roma. O veure la legenda a les pessetes, la moneda de curs legal, que deien literalment "Caudillo por la gracia de Dios". Vaja, el dictador colpista Franco i el nacional catolicisme conxorxats per tal que Espanya fos "una unidad de destino en lo universal". Sembla que parli de la prehistòria? Doncs no. No sóc cap tiranosaure rex, de tot això només fa quatre dies. El que passa és que hi ha mala memòria i/o ignorància. Per no dir una altra cosa, que també.

Bé, al que anava: el servei militar a Saragossa i Osca, estades professionals a Madrid, viatges turístics per les espanyes i pel món divers. Tot això junt, més l'afició als llibres d'història i geopolítica m'han portat a la reflexió. Els darrers trenta anys i especialment del 2000 fins ara m'han fet entendre què volia dir el meu professor de religió: Espanya, com Estat, és una caca. No pas Espanya com a país, que en principia té les mateixes virtuts i defectes que qualsevol, inclòs Catalunya. Quan ho va dir el capellà era una dictadura i ara és una democràcia. Bé, més aviat una pseudo-democràcia, amb un bipartidisme dretes-esquerres que són quasi la mateixa cosa. 10.000 aforats, una monarquia borbònica imposada pel dictador, que es perpetúa via semen. Un poder judicial triat per uns partits corruptes. Una trampa, una estafa. Ni plurinacional, ni divers, ni res. Un concepte abstracte aquest d'Espanya, apropiat per Castella i més concretament per Madrid. I encara més concretament per una colla de famílies (es parla de 400). Sí, sí, també hi ha catalans, només faltaria. I gallecs, vascos, andalusos, valencians, càntabres, castellans, mallorquins, murcians, etc. Personatges -polítics, banquers, empresaris, jutges, militars, eclesiàstics, periodistes, intel.lectuals, arribistes- no necessariament madrilenys, que han convertit això, Espanya, en el seu cortijo particular. Un cortijo retrograda, corrupte i mafiós que tracta als ciutadans com a súbdits ignorants. L'Estat amb més atur juvenil d'Europa. Que cada cop més fomenta la diferencia entre rics i pobres. Que retalla en educació, cultura, investigació i sanitat i, en canvi, no toca ni un euro els pressupostos de l'exèrcit o la casa real. És clar que moltes d'aquestes coses també són aplicables a Catalunya, França, Itàlia, Japó o Brasil per dir només uns quants països. Però cada un d'ells te els seus propis matisos, diferències, pressupostos i/o capacitat política, per revertir, millorar o empitjorar la situació.

Es fa difícil "sentir-se" espanyol en aquestes condicions. I no té res a veure amb el lloc de naixement de cadascú. Té més a veure amb la consciencia i la dignitat personal. I col·lectiva, espero.




divendres, 20 de juny de 2014

INCIVISME? AIXÒ, PARLEM-NE...

                                                  ("Dos amics". PM.Brasó)


Article de Teresa Márquez al diari Punt Avui, en la seva edició d'avui: "L'incivisme dels amos dels gossos es dispara a Mataró". I comença el documentat pamflet, vull dir article: " Mataró té un problema amb l'actitud incívica a la via publica dels propietaris de gossos, blà, blà, blà...".

O sigui que els amos dels gossos (al menys els de Mataró) som uns incívics, així en general. D'acord, doncs posats a generalitzar, som-hi. Són uns incívics:

-Els motoristes, perquè fan molt de soroll a qualsevol hora del dia i la nit.
-Els ciclistes, perquè passen per on volen, en la direcció que els dona la gana i no respecten els senyals per a vianants ni per a cotxes.
-Els automovilistes per portar la musica a tota merda i quasi atropellar als vianants als passos de zebra.
-Els infants, els seus pares i els no tan infants que van en patins, patinets i monopatins, perquè envaeixen a tota velocitat voreres, carrers i places sense respectar res ni ningú.
-La gent que surt a sopar els caps de setmana, perquè un cop han acabat es queden davant la porta del restaurant cridant i/o rient fins a altes hores de la nit.
-Els propietaris d'aquests bars i restaurants perquè no els diuen ni adverteixen que estan molestant els veïns.
-Els fiesteros que van i venen a les discoteques, pubs, bars musicals i antros diversos, perquè només fan que cridar, beure i emborratxar-se.
-Els que participen a balls populars, revetlles, cel.lebracions diverses (esportives, matrimonials, polítiques, etc.) i els santeros pota negra o els que venen de fora atrets per aquesta tranquil.la i assossegada festa perquè embruten, es pixen, trenquen ampolles i mobiliari urbà.
-Els organitzadors per no fer-hi res.
-Els banyistes per deixar la platja plena de pots, llaunes, plàstics, preservatius i xeringues.
-Els pescadors per deixar hams a la sorra.
-Els fumadors per llençar les burilles al terra.
-Els que tenen plantes al balcó, perquè les reguen a l'hora que els dona la gana i mullen les terrasses dels pisos de sota o a la gent que va pel carrer.
-Els usuaris del tren perquè posen els peus a sobre del seient de davant.
-Els africans, xinesos, catalans i espanyols, sudamericans, russos i d'altres nacionalitats, per revifar la moda fastigosa d'escopir a terra o mocar-se amb els dits.
-Els i les mestresses de casa per colar-se sempre que poden a les parades dels mercats.
-Les forces d'ordre public per fotre't un cop de porra només perquè passava per allà o portaves la bandera equivocada.
-Els responsables municipals per no fer ni ordenar controls acústics ni higiènics.
-Les autoritats polítiques municipals, autonòmiques, estatals i europees per viure bé a costa del ciutadà i els seus impostos.
-Els banquers i grans empresaris per estafadors, corruptes, corruptors, explotadors, insolidaris i lladres.
-Etc. etc. etc. i així en general...

Per cert, segons l'article esmentat, de les 131 infraccions que s'han comès aquest 2014, només 7 són pel que us imagineu: no recollir la caca del gos o pixar-se al mobiliari urbà (no sé si els arbres compten com a mobiliari). La resta són 81 per no tenir l'animaló censat i 31 per no anar lligat. I per acabar: censar el gos costava 8,46€ l'any passat. Ara val 30€. N'hi ha 2300 censats però la senyora Regidora de la Via Pública calcula que el parc caní de Mataró és de uns 4600. Afeccionats a les estadístiques: 4600 gossos, 7 infraccions, a quant surt el percentatge d'amos incívics?

dimarts, 10 de juny de 2014

HERMANN BONNÍN PARLA DE "EL LLIBRE DELS MISTERIOSOS FETS DE MONTSERRAT"

                                          (PM.Brasó)


"Tot mirant i remirant les desèrtiques ondulacions d'un poema visual de Pere Màrtir que tinc damunt la calaixera -un poema blanc esquitxat de sang- llegeixo "Estava prou malalt com perquè no m'importessin els perills i prou dèbil / per preferir morir-me sobre la sorra tot sol que acabar la meva vida en un hotel amb una cambrera plorant". Tota una revelació. I és que com diu Palau i Fabre "El blanc es dirigeix sempre al nostre sexe, cal violar el blanc"

I ara, aquí, embolcallat per la blancor d'aquesta sala, una blancor en la que tot és possible, Pere Màrtir no presentarà cap llibre, ja que ell sap que un llibre no es presenta. Un llibre s'ofereix. El llibre te el pudor de la poma verd-donzella i la sensualitat de la pruna Reina Clàudia.

De fet, Pere Màrtir contribueix amb aquest llibre a violar el blanc, contenidor de tots els colors de l'"arc en ciel" oferint-nos la VERITABLE Història de Montserrat. Una història que desautoritza les múltiple fabulacions que s'han fet a l'entorn de la Muntanya. Un massís reconquerit als sarraïns l'any 875. Una muntanya poblada d'anacoretes i eremites. Un toponimi, aquest, el de Montserrat, que s'estén per totes les Amèriques atlàntiques. Hi ha Montserrats a les Petites Antilles, a Chiapas, a Matanzas, al terme colombià de La Ovejera i a Humachuco.

Tanmateix, el Montserrat, Montserrat, que Pere Màrtir explora és el llegendari Montserrat mediavalesc del Sant Grial. I com que ell, Pere Màrtir, cerca, com a bon cavaller de la Creuada, el seu Jerusalem, és a dir la perfecció espiritual, ens desmunta la història idealitzada pels preromàntics. Aquella muntanya imaginada com un "gran temple". Un temple gegantí, reinterpretat més tard per Goethe i Schiller i exaltat fins la follia per wagnerians, nazis i "caudillos". I desvetllant-nos com a la pel.licula "Brigadoon", la real i misteriosa història dels fets de Montserrat, tot descabdellant l'arbre genealògic dels Brasó i oh!, descobrint-hi les obscures relacions d'una avantpassada seva casada amb un fill de Rafael Casanova, un parent Abat i un besavi pilot de vaixells que navegaven pel Mississipi i desaparegut, el besavi, en un dels terratrèmols de San Francisco.

Un Pere Màrtir pulcre i rigorós en la descripció de la història. Un Pere Màrtir que es pren molt seriosament aquest assumpte donant-li la transcendència i la importància que és mereix. Són, aquestes, de fet les darreres paraules del seu llibre. Un llibre que s'ofereix aquí a Barcelona, a la "Barkeno" de Carlemany i del seu fill Lluís el Pietós, Rei d'Aquitània, que la conquerí.

Un Pere Màrtir Brasó que, com Van Dyke, no morirà mai sol ni abandonat en un hotel.

Gràcies Pere Màrtir per posar finalment a la llum aquests, fins ara, misteriosos fets de Montserrat. I a "Voliana Edicions" per editar-lo. Gràcies!"

Hermann Bonnín
La Seca-Espai Brossa .
Barcelona, maig 2014.