dimarts, 4 d’agost de 2009

DESERT (2)

(Pere-Màrtir Brasó)





"L'estranya soledat, el gran silenci, l'obscura desolació, són les coses de les quals qualsevol vagabund del desert s'acaba enamorant. Potser els sembli molt estrany. Doncs bé, la bellesa de la lletjor es va considerar una paradoxa en una certa època, però avui la gent en reconeix la veritat; la grandesa de la desolació és igualment paradoxal, i el desert la confirma..."


J.C. Van Dyke (The Desert. 1901)

2 comentaris:

Joana ha dit...

De tota manera, la "lletjor" sempre depén dels ulls què miren..

Pere-Màrtir ha dit...

Estic d'acord, Joana. La "lletjor" és molt subjectiva, tot i que crec que hi han uns principis estètics (igual que ètics) que crec que són bàsics i quasi universals...