"¿Què ens queda, quan hem baixat fins allí?
La cara;
la cara que amaga "el tresor, la palleta d'or, el diamant amagat", que és el "jo" infinitament fràgil, esgarrifant-se dins d'un cos;
la cara on clavo la mirada a fi de trobar-hi una raó per viure aquest "accident desproveït de sentit" que és la vida."
(M. Kundera. "Una trobada" -El gest brutal del pintor: sobre Francis Bacon-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada