dimecres, 3 de juny de 2009

PREMI TORRES GARCÍA




Com que veig que aquest concurs comença a tenir connotacions semblants a les del cartell de les Santes, m’afegeixo al safareig en forma de reflexions en veu alta, que probablement no agradaran a tothom ni ho pretenc, només faltaria.

A mi, quan em trobo bé (creuem els dits) em va l’animus provocandi , ja ho sabeu. I la crítica constructiva, encara que aquest concepte és subjectiu, i de la construcció a la "de-construcció" només hi va un Ferran Adrià o algun d’altre artista seleccionat a Kassel , Venècia o Mataró...

Així doncs, entrem en materia: penso que és una molt bona idea aquesta biennal quant a concepte. Però no pot ser que el jurat seleccioni les obres a partir d’una foto. Ja ho sabem que en d’altres concursos també ho fan, perque és molta feina, però no és una excusa que em valgui. On queda la textura, el tacte, les rascades, els colors reals i els matisos, l’olor, el misteri i l’emoció de la obra?

Ja sabem que ho fan així per “preseleccionar” només i que posteriorment si que veuen, en directe, l’obra dels seleccionats per triar guanyador i guardonats. Però un jurat dit de prestigi no ho hauria de fer, per ètica i sobre tot per estètica, que és del que es tracta l’assumpte...

Una altra cosa: massa parlaments i discursos. Repetitius com sempre. La majoria del públic són artistes participants, amics i familiars i això requereix un tractament més atractiu i dinàmic, donant més protagonisme als artistes en general i guanyadors en particular. S’han de fer formats d’inauguració atrevits, nous, actuals. Cansa una mica massa xerrameca protocol·lària i oficial.

Res a dir quant a les obres seleccionades. Aquí si que hi entren diversos factors: qualitat de l’obra, currículum, conveniència, sort. Moltes coses i algunes molt subjectives. Però això si que és feina del jurat...

Personalment ,el nivell d’aquesta tercera edició m’ha semblat molt correcte. Amb una dotzena d’obres interessants. M’agraden molt els quadres presentats per Marta de Olano (“Sin título”), Josep M. Codina (“Memòria”) i Domingo Beltran (“Barca de la vida V”).

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo no hi entenc d'art, ni de bienals, ni de jurats.
Però que es decideixi donar un premi a una obra en base a una fotografia.... vaja, ni a Miss España.
Pdriem triar així a l'alcalde.

Pere-Màrtir ha dit...

Bé, això de la fotografía (més curriculum) és per fer la primera selecció, la criba entre dues o trescentes obres. Posteriorment amb les obres preseleccionades (una cinquentena aprox.) ja és fa, suposo, en base al quadre original.

De fet, les eleccions (ara que n'hi han hagut)van una mica en aquesta ínea: vieim la cara que fan els candidats i les formes (fotos i tele) però realment no en sabem gaire del fons... O si.

Marta ha dit...

Hola Pere Màrtir,

Suscribeixo bona part del que dius, especialment en quan a la tria de les obres.

La veritat, no se amb altres concursos com va, però els costos de trametre una obra perquè desprès et diguin que no, son elevats, i els artistes, ja se sap, sempre "aneu errantes".

Per tant, pot ser caldria aportar una solució intermitja, que pot ser seria compartir costos entre organització i pintors, parlant amb una missatgeria el més especialitzada possible. És una idea, pero tampoc n'estic massa segura.

En fi, un premi amb polèmica, creada no pels artistes sinó per decissions discutibles.

Petonets i endevant!! Continua així d'animat.

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Marta:
Es veritat que portar o enviar quadres a concursos pot ser car. El que faig jo (i suposo que d'altres artistes també) és presentar-me a molt pocs concursos. I si són massa lluny, ni pensar-ho.
Però demanar als organitzadors que paguin alguna cosa és totalment impossible.
Salut!