Marxar per potes. A cada fugida, endavant o endarrere, es perd alguna cosa. És el preu.
Un pot fugir o amagar-se. A sota l’ala, a sota terra, darrera la vinyeta o a dins l’armari, però tard o d’hora el troben i llavors pot perdre bastant més que una pota.
Quan s’és tan insignificant com un escarabat, un punt microscòpic sobre la capa de la terra i un zero patatero en la història de la humanitat, no passa res per fugir. Herois n’hi ha pocs i un dia o altre també han de cardar el camp per potes. El Barret Peret n’és tan conscient que, fins i tot deixa que algun animaló s’aixoplugui sota seu, provisionalment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada