dimarts, 31 de maig de 2011

INDIGNACIÓ

                                                     (Portada Revista Triunfo 1.6.1968)


Indignació és la que sento des de fa dies, provocada per les retallades antisocials que patim (els de sempre) per culpa d'una crisi gestada des del capitalisme salvatge de banquers i grans holdings financers i empresarials, amb la passivitat i incompetència de gran part dels politics.

Indignació per la càrrega policial salvatge, desproporcionada, inútil i d'efectes contràris al que pretenien des del Govern, concretament el Sr. Felip Puig. I cada minut que passa sense la seva dimissió, més indignat estic. Perquè si ell no sent cap vergonya, el seu cap -recordem que és el Molt Honorable President de la Generalitat- l'ha de cessar fulminanment. Sinó demostraran, un cop més, que no han entès res (*).

"...La policía sale a la calle. Frente a frente, una vez más, los estudiantes con banderas rojas, los policías con cascos, granadas lacrimogenas, escudos..." (Eduardo Haro. París 23 de maig 1968. Revista Triunfo).

(*) Per cert, trobo a faltar molt l'opinió d'intelectuals, opinadors i polítics d'aquests que piulen per tot, i ara no es mullen. Pas canviat? Por de perdre la pastanaga?

4 comentaris:

Joana ha dit...

Jo també ho estic, va ser una vergonya!
Ara bé, crec que toca desmuntar la "paradeta" si no es volen convertir en anècdota.
Han de mantenir el caliu i la reivindicació, però han de cercar camins nous...

Pere-Màrtir ha dit...

Jo també crec, Joana, que han de "desacampar" quan abans millor per no convertir-se en una mena de fira de Sant Ponç. Ara és moment de canalitzar idees, propostes i intel.ligència (que n'hi ha)cap a d'altres vies i àmbits. Però els partits politics han de prendre bona nota del que està passant. No va de broma.

Rosa Isabel ha dit...

Potser les queixes haurien d'haver estat abans: el mal ve lluny i es veia a venir, fins i tot qual tot semblava anar bé.
La revista Triunfo: el tótem de la progresia de finals dels seixanta i principis dels setanta!

Pere-Màrtir ha dit...

Potser si, Rosa Isabel, però és el que dius tu: semblava que tot anava bé i unes protestes llavors no s'haguessin entès gens. Ara hi ha més gent "indignada" i per tant més empatia. Veurem com va evolucionant...