dijous, 16 de juny de 2011

TOTHOM INDIGNAT...



                                          ("Bla, bla". Oli s/paper. Pere-Màrtir Brasó. 2003)


Passades unes quantes hores dels fets del Parlament de Catalunya i uns quants dies dels de la Pl. de Catalunya i vistes les explicacions del Govern, de partits, polítics, intelectuals i opinadors, tots diversos i transversals (per dir-ho a la moda), així com dels mitjans de comunicació que operen per terra, mar i internet; dels mateixos "indignats" i/o "acampats" i, fins i tot, d'Arcadi Oliveres i de Stéphane Hessel, algunes d'elles molt encertats i d'altres molt poc, algunes ridícules, hipòcrites, ingenues, populistes, oportunistes, infantiloides o apocaliptiques, voldria expressar la meva modesta opinió.

Assumint el risc de fer-me pesat o "jo-jo", però per no enganyar a ningú, primer vull deixar clar el meu perfil politicosocial: sóc un ciutadà català impositiu declarant home, nascut a mitjans del segle passat, de poble i de pagès, artista plàstic i ex-empleat de banca. Separat per les bones, visc en parella i amb dues filles seves. Tirant a esquerranós, independent, independendista, pacifista i culé. Vaig perdre el temps fent la mili a Espanya quan en Franco encara manava (deien que li quedaven dos telediarios, però la realitat ha demostrat que encara queden restes fosilitzats, però no tant, de No-Do...) Amb 15 anys vaig còrrer, a la universitat, davant dels grisos, cosa que em va servir -a més de polititzar-me- per ser, en el seu dia, un lateral dret ràpid. Un carriler vaja.

Un cop ja retratat, dic el que penso i que ja vaig penjar al facebook i al twitter l'altre dia, a manera de resúm:
Uns quants violents fan perdre credibilitat i legitimitat a la resta "d'indignats"... De la mateixa manera que uns quants politics fan perdre credibilitat a la resta del col.lectiu.

I afegeixo aquestes opinions de dos intel.lectuals, ja antigues però de rabiosa actualitat, que també faig meves:

"Quan arribin realment a tocar fons, pot ser que els joves es convencin que aquest camí ja està esgotat i adoptin una posició de rebel-lia. És qüestió d'esperar que els valors económicas que ara imperen s'enfonsin definitivament perquè els joves comencin a crear la pròpia ètica i rescatin o reconstrueixin els valors socials, culturals i polítics que ara no existeixen" (J.L. Aranguren. 1994)

"Davant de la qüestió ¿què hem de fer?, s'ha de plantejar la qüestió ¿com hem de pensar?, per evitar que segueixi proliferant la retòrica utilitzada pels programes de tots els partits polítics quan es refereixen als grans ideals de la humanitat. La qual cosa és l'expressió de la seva flagrant contradicció a la pràctica vital de la nostra realitat econòmica, política i cultural" (J. Beuys. 1978)

Està passant quelcom greu. Hi ha algú...?

4 comentaris:

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

El comentari m'ha agradat, i m'agradaria afegir 2punts:

1.- Ahir una política va parlar de les persones "normals i corrents que van a treballar cada dia". Els altres que són? crec que tots som "normals".

2.- Els polítics diuen que ahir es va anar contra les regles del joc democràtic. Jo em pregunto quin joc democràtic? que m'expliquin com és que un estatut fet per un parlament i aprovat en referendum pel poble, s'ha de retallar i modificar? (sense comptar la humiliació d'estar 3 anys pendent de que ens diguin si és "constituional"). Aixó si que és anar contra les regles del joc.

Pere-Màrtir ha dit...

Gràcies, Carles. Els teus 2 punts també m'han agradat!

Joana ha dit...

Carles, estimat amic....
El joc que tenim és aquest, malgrat que estic d'acord amb moltes de les propostes dels anomenats "indignats", no puc estar mai d'acord amb atacar els diputats/ des com ho varen fer.
És evident que la política decau, la gent ja no hi confia, ni tampoc en els polítics que ha fet d'aquesta tasca una professió i un cop tenen la plaça, a viure del "rollo".
S'ha de trobar un camí nou, noves idees i persones, però sempre, des de la tolerància.
Per cert, això de l'estatut fa molta pudor, és clar que tot els hi sona a independència, ja ho saps...

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

Benvolguda Joana
Evidentment que estic contra la violència TOTA, i potser en el meu comentari no vaig deixar clar que estava en contra la violència que van fer contra els diputats.
Em sembla que estem d'acord amb molts punts.