"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010) Quan el Barret Peret té necessitat de filosofar ho fa quasi sempre tot sol, més que res per no atabalar al pròxim. O ho fa amb un gat. No hi ha com unes bones reflexions filosòfiques periòdiques impures i qui millor que un moix per comprendre l’essència de la vida.
El gat escolta, no interromp mai. Si calles, respecta el teu silenci. No t’embafa ni et dóna la tabarra. Senzillament sap estar. I sempre amb dignitat.
El Barret Paret ha estat, avui, compartint filosofia de la vida amb una gateta amb qui només es coneixen de vista i es veuen molt de tant en tant. Però, renoi, quina mitja hora més aprofitada!
2 comentaris:
El que dius en el segon paràgraf amaga una gran veritat que pocs gosen dir-la en veu alta (pels fans dels cànids, es pot canviar "gat" per "gos").
Rosa Isabel: vaig tenir molt de temps un lloro gris extraordinari. No callava mai ni respectava massa els silencis... Però també hi vaig tenir grans reflexions!
Publica un comentari a l'entrada