divendres, 16 de desembre de 2011

MORENES




Ara mateix estic en un moment que, perdoneu la grolleria, ho engegaria quasi tot a prendre per l'anus. Però una de les poques coses que he après a la vida és un procurar-me un mínim de sentit de l’humor (negre) i un sentit del reciclatge o canalització  dels pensaments  estrambòtics.
Per això, sense que serveixi de precedent, i aprofitant un idea tan escatològicament nostrada com són els assumptes relacionats amb el cul, a continuació us facilitaré unes mesures , basades en l’experiència llarga i pròpia, de la bona cura de les morenes (hemorroides en llenguatge més científic).

Abans: procurar controlar l’estrès (relativitzant-ho tot, menys les victòries del Barça), evitar el restrenyiment (got d’aigua en dejú, kiwis, fibra, verdura , llegums, etc). Controlar diarrees excessives (codonyat, arròs bullit, moniatos, etc). Hàbit de deposicions el més regular possible quant a horaris i lloc geogràfic del moment íntim.  

Durant: situació corporal i postural lleugerament dreta, però còmoda. Res de asseure’s a la tassa (obertura i tensió exagerada de les venes hemorroïdals, només cal veure com ho fan la resta de mamífers, llestos per instint i gens condicionats per convencions socials i costums antinaturals). Rapidesa d’execució (res de diaris, revistes o uatzaps). Més val repetir en un altre moment que insistir i forçar.

Després: higiene local de qualitat. Bidet, però sobre tot utilització generosa de tovallotes sabonoses humides (sense alcohol), que permeten una neteja més complerta i profunda (uns mil·límetres de profunditat rectal és força beneficiós sinó hi ha dolor excessiu per tal maniobra. Si és gustosa podeu anar fent sense vergonya...). Res de paper higiènic  normal (per qualificar-lo d’ alguna manera) que no neteja bé, només refrega i eixuga tal  com sempre i des de petits se’ns ha dit fastigosament: “eixugat bé, eixugat bé...”. Encara com no ens ho feien fer amb un fregall "nanas"...

I en general: banys locals d’aigua fresca (gelada és un turment). Banys d’aigua del mar. Poques pomades comercials antihemorroïdals. En tot cas aplicació local d’Àloe Vera (en crema, fulla pelada o líquid resultant).

Han estat un consells supervisats pel laboratori d’investigacions artístiques “Animus que no serà res Provocandi”.  

6 comentaris:

Joana ha dit...

Més clar impossible... :)

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Joana: és que la (mala) experiència és un grau...

Rosa Isabel ha dit...

Escatològic i pràctic article.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Rosa Isabel, no era quelcom així: "lo escatológico, si breve, dos veces práctico..."

Montse ha dit...

Ondia, feia temps que no passava per aquí i trobo que hi ha consells molt escatopràctics!!!

O sigui, el Barça té butlla per a l'estrés? ;)

Buon Anno (amb dues enes,ep!) que encara no havia vigut a llegir-te, aquest any (no tinc perdó dels déus)

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola Montse: doncs benvinguda siguis de nou per aquest lloc "escatopràctic", com dius!
Igualment et desitjo un bon "Anno"!