diumenge, 1 de juliol de 2007

DESERT

Dunes de Taghit (Algèria) Foto: PereMàrtir


Ja fa massa dies que no hi vaig. Aviat desapareixeré uns dies. No patiu que us avisaré. També ho notareu perquè no crec que pugui escriure res al meu Blog ni fer comentaris a d’altres... Encara que, avui dia, hi ha moltes sorpreses i si el cotxes i les motos d’alta tecnologia poden anar a fer l’animal pel desert, no és d’estranyar que em trobi un viatger assedegat, amb un ordinador portàtil i connexió internet i, a canvi d’un glop d’aigua em deixi utilitzar-lo...

Per la meva part no penso portar pas cap ordinador. La màquina de fotos, una llibreta i un llapis. Això és el que sempre m’enduc al desert. Bé, i un parell o tres de samarretes, una camisa, una gorra, uns pantalons llargs i uns de curts. Mitjons gruixuts de cotó i bones botes. Un sac de dormir i, sobre tot, un parell de calçotets nous (la meva avia sempre em deia que els portés nous i nets per si em passava alguna cosa i havia d’anar a l’hospital...). I la farmaciola: antiinflamatoris, antibiòtics, antidiarreics, calmants, antihistamínics i l’invent del segle: tovalloletes sabonoses de paper.

El Ministeri de Cultura de la República Àrab Saharauí Democràtica ha convocat ARTIFARITI 2007 (tothom parla de la Biennal de Venècia, de la Fira de Basel o de la Documenta de Kassel), però això si que és una experiència artística i personal interessant!

“L’objectiu es desenvolupar una experiència única de creativitat, justícia i dignitat que propicií el desenvolupament de TIFARITI com a símbol d’esperança per al poble saharauí i tots els pobles del món” diu la convocatòria. Bé, encara no estic seleccionat, però com que el desert em porta boig, ja m’hi veig. I si falla, ja tinc un viatge a la recambra: Líbia, per compensar el disgust.

Ho remato amb una frase de Otl Aicher parlant del desert : “Reducció és guany. Qui ho deixa tot i només agafa el que porta al damunt, torna essent ell mateix...”


3 comentaris:

MARTA TEIXIDÓ ha dit...

Hola Pere Martir,

Bon viatge al desert!!!. Espero que aquesta estada et sigui ben bona i que ens puguis mostrar les seves influències en la teva obra.

Personalment, la calor i el desert no estan fets per a mi. Soc de tendència romàtica i un paissatge europeu en suggereix fantastiques representacions.

Però si soc coneixedora de l'encís del desert en escriptors i pintors, i per tant, no descarto que sigui una experiència única.

Reitero de nou el meu bon viatge i gràcies per visitar Cròniques.

la cosineta ha dit...

Bon dia Tombuctià Peremartir!
m'afegeixo a la vostra colla de "De la feixa a Tombuctú" abans de marxar et sufggereixo que llegeixis Cita a Tombuctú de Pep Subirós, no el llibre de Paul Auster, aquell d'Smoke (per cert després de veure la peli vaig decidir no deixar de fumar), i qui és que parla des de la "feixa" ? doncs la cosineta que fuma tal com ho feien el teu pare i el meu, els nois del molí. Una abraçada fumejant per a tothom i totdon!!!

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, cosineta que fuma! Amb les primeres mancançes tècniques com a Bloggero, em vaig descuidar d'agraïr-te el comentari "d'afegiment a la colla de la feixa a Tombuctú". Quant al llibre de'n Pep Subirós el vaig llegir fa temps i em va agradar força.
Un petó del cosinet de "Ca la Iaia"!