dilluns, 16 de juliol de 2007

MÉS BOUS...


Pere-Màrtir


Fa poc que he encetat aquest Blog on hi escric pensaments i opinions sobre diversos temes que m’interessen. Art, cinema, esport, aspectes socials, etc. Ho faig, generalment, en to irònic però, si cal, no exempt de crítica. Intento que aquesta sigui constructiva. Sóc conscient de que també hi poso un aire provocador. Tinc aquest tarannà. Per això el Blog es titula Animus Provocandi, títol que he tret de la meva darrera exposició.

En el Blog he activat l’opció de rebre comentaris. M’agrada el contrast d’opinions i el debat. Des de la discrepància i la diferència de parers també s’aprèn. I jo aprenc cada dia. El que em costa més d’entendre però, són les actituds viscerals, de pell fina i de tanta susceptibilitat. Algú em va acusar en un dels seus comentaris de “ressentit social i envejós”. No m'hi considero pas. En canvi, si que crec que hi ha una alarmant manca de sentit de l’humor, de crítica i , fins i tot, d’autocrítica. Molt mesell, acrític, pasota i/o súper-hedonista a la vinya del Senyor... Goya deia: “el sueño de la razón produce monstruos”. A mi em sembla que la societat del benestar (segons per a qui) produeix adotzenats.

Dels diversos escrits que he anat fent en el Blog, els que més comentaris han tingut són precisament els referents a les corridas i encierros. La meva posició en contra del toreig ja la vaig expressar. Per tal que quedi clar que no és oportunisme ni progressisme barat, reprodueixo un quadre meu del 1988 de títol prou eloqüent: “A veure si me les claves a mi, fill de....”. La Sabine em preguntava si havía pensat en pintar aquest tema i vaig recordar que, feia molts anys, ja n'havia reflectit el meu parer en algunes pintures.

Quant als encierros, vull recordar que en el comentari “Carta a Ricard Brufau” el primer que li desitjava a aquest noi era “que no sigui res i et curis aviat”. Em reafirmo en aquest desig i en tot l’escrit. I encara més després d’haver llegit les seves declaracions a Noticias de Navarra.com: “...reconoce la imprudencia de correr el encierro tras salir de copas”. “Es imprudente por mi parte, pero bueno...” “... costará unos años volver a correr el encierro...” (vol dir que hi tornarà a córrer).

Un comentari d’en Ferran és molt il·lustratiu. I aquest aspecte no el vaig ni esmentar. Diu: “ les lesions d’aquest eixelebrat les ha de pagar la Sanitat Pública?”.

Diario de Navarra: “Salud contabiliza 642 urgencias en las fiestas. Traumatismos, heridos del encierro y agresiones, las atenciones más numerosas...”.

I encara creieu que haig de callar?

11 comentaris:

Pere ha dit...

Ets conscient dels diners que aquests eixalabrats (com tu els anomenes) han deixat a Pamplona i Navarra durant aquestes festes?

Saps quants menus, entrepans, begudes, etc. s'han servit? Ets conscient també dels euros que s'han recaptat només en peatges?

En definitiva, la riquesa que aquests eixalabrats han proporcionat a Navarra i Pamplona aquests dies és molt superior al cost que suposa atendre 642 urgències, la majoria d'elles per contusions i ferides lleus.

Pretendre criticar els San Fermins fent creure que el seu cost en concepte d'atenció sanitària és desproporcionat i, per tant, que els San Fermins són econòmicament un fracàs i un perjudici per a la població és fals, poc rigorós i perdre una oportunitat per criticar allò realment criticable (que es permeti i es potenciï que la gent es jugui la vida d'aquesta manera).

Pere-Màrtir ha dit...

Pere:
Dues coses. La primera, jo no he anomenat "eixelebrat" a ningú. He reproduit una frase d'un comentari d'un altre persona.
La segona. Veig que ja començes a compartir la meva opinió quant a aquesta tradició (això de còrrer davant dels toros per pur divertiment i/o demostració testosterònica). Ara, si t'ho mires, només, amb criteris economicistes i de negoci, llavors la balança deu ser clarament favorable als "botiguers"... Per cert, tu saps els diners que guanyen les empreses (occidentals) reconstructores d'Irak? Clarament més que la suma de despeses sanitàries...

Pere ha dit...

A veure:

- Què vol dir que la balança és clarament favorable als "botiguers"? De veritat penseu que la despesa que els turistes fan a les "botigues" no repercuteix de manera extremadament positiva en la riquesa col·lectiva? No us adoneu que hi ha un sistema redistributiu on mitjançant els impostos a tothom li arriben diners (fins i tot a aquells que no sent "botiguers" aporten menys del que reben)?

Dir que la riquesa (el benefici) derivada de les festes de San Fermin és només pels "botiguers", concloent doncs que la resta de població no n'obté cap benefici és fals, completament fals! Em sap greu Pere-màrtir però el teu raonament és erroni i més en un cas com la Comunitat Foral de Navarra, en la qual gairebé tots els impostos (entre ells l'IRPF, el de la renta dels botiguers, entre d'altres) es recapten i es redistribueixen a la mateixa Comunitat.

Resumint:
Ni urgències, ni despesa sanitària, ni res... els San Fermins esconòmicament parlant presenten un balanç molt positiu, no només per uns pocs botiguers sinó per tots els navarresos (evidentment per alguns més que pels altres, només faltaria).

Pere-Màrtir ha dit...

Pere: per acabar amb aquest tema (tampoc m'intersssa tant) et diré que, tú i jo, en aquest debat concret estem a les antípodes. A mí no em mou el caire economicista, de riquesa i de valor afegit que pot representar aquesta manifestació "tradicional-cultural-folklòrica" (com moltes d'altres). Només vull deixar constància que, segons el meu parer "qui no vulgui pols no vagi a l'era" i qui en vulgui es pagui les conseqüencies (o les paguin els seus "papás"...)

Pere ha dit...

Pere-màrtir em sap greu insistir però això no és el que dius en el teu post. En aquest últim feies clara referència al nombre d'urgències produïdes en el marc dels San Fermines, fent-te ressò a més a més d'un comentari d'un tal Ferran en què es qüestionava si aquestes urgències les havia d'atendre la Sanitat Pública.
Per tant, feies al·lusió directa al tema econimicista i si ara dius que no és aquest el tema que t'interessa, la resposta a la darrera pregunta del teu post ("i encara creieu que haig de callar?") és tan evident que tu mateix te la pots respondre.

Pere-Màrtir ha dit...

Doncs tot i que en l'anterior comentari deia "per acabar amb aqueste tema" i en el teu darrer m'insinues "sutilment" que si, que haig de callar en resposta a la meva pròpia pregunta, no callo.

A veure: el Ferran es pregunta qui ha de pagar aquestes despeses. I jo dic "que aquest és un aspecte que no el vaig ni esmentar". I reblo el tema reproduint el "parte" de ferits, per il.lustrar aquest altre problema (repeteixo: no esmentat en el meu comentari "Carta a Ricard...") A partir d'aquí és quan entres tu i deixes més de banda la discussió de si cal o no anar a correr davant dels toros (fins i tot t'acostes a la meva posició) i llavors ja ho focalitzes en la visió únicament de negoci. I em dius que les despeses sanitàries són menors que els beneficis, etc.

Potser no m'explicat o no ho vols entendre: el fet és que més de 600 persones "han anat a l'era voluntariament i per tant s'han empolsinat". Ja no parlo del cost que això representa, que també. Parlo del perjudici que causa als serveis sanitàris en general: i els malalts de "veritat", i les urgències de "veritat", esperes, cues, càrrega de feina per a metges, infermeres, etc.? No ho veus contradictòri que, ens queixem sovint de la sanitat, i per altra banda perquè es San Fermin ja podem abusar de tot (dels toros, del alcohol, de la bona sort i de la sanitat).

Per resumir i acabar: com el 90% de tradicions i festes, considero que és tracta d'un anacronisme i una excusa per fer el ximple (amb el vist i plau de les forçes polítiques i econòmiques, només faltaria). He dit "ximple" per no ferir sensibilitats, però realment vull dir el gamberro. I aquest qualificatiu també el podem aplicar a moltes d'altres "festes i tradicions". Algunes de ben a la vora (en el temps i en l'espai).
Pere: és la meva opinió.
Salut!

Pere ha dit...

Totalment d'acord en aquest últim teu comentari i, per tant, no hi afegeixo res més al respecte.

Sé que he estat directe i no voldria que interpretessis la contundència amb què expresso allò que penso com una manca de respecte però crec que és bo dir què és cert i què és fals i poc rigorós (el tema de la sanitat i bla bla bla) i aclarir-ho per no crear opinions infundades. Pel que fa al "callar", crec que és bo que qui si algú escriu un post i escriu per acabar "i encara creieu que haig de callar?" els qui llegeixen aquest post puguin replicar-lo i si algú creu que hi han coses errònies gosi respondre amb el mateix "animus provocandi" que potser sí, que potser sí que calia callar. AIxò evidentment amb respecte! Conclusió: em sembla molt bé que provoquem però si ho fem també hem d'acceptar les provocacions dels altres!

Pere ha dit...

I afegeixo una última altra crítica:

- No em sembla de bon gust que quan a tu t'interessi (pel que sigui) no parlar més del tema (tema que has tractat justament tu en el post) comencis el teu comentari amb "per acabar amb aquest tema ...".

La sensació que dóna (tot i que entenc que no és la que vols transmetre) és que vulguis tu donar la teva opinió i que aquí s'acabi el debat i no hi hagi possibilitat de rèplica. És aquest l'efecte que fa i és una llàstima.

El pare del toro que surt a la foto ha dit...

Hola,

Soc el pare del toro que surt a la foto. Perdoneu la meva ignorància al respecte de les dades socioeconòmiques que esteu debatin, no em van permetre seguir estudiant i a sobre, els diaris que tinc més a prop són els que fan servir aquesta mainada per picar-nos al cap i al cul.

Aquests que sou de Mataró, ja que ara tindreu festa major, podríeu incloure en el programa algun encierro. Pel que he llegit en aquest blog, segur que ajudaria a l’economia del país.

Us he de dir que ja he renyat al meu fill, no està gens bé això que ha fet. A casa no estem pas orgullosos que diguem... Tots els altres toros ens senyalen amb la banya i ens tracten de traïdors. Ho estem passant molt malament.

El meu fill romandrà castigat una temporada i li hem dit que vagi a visitar al ferit i que li demani disculpes.

Per altra banda, estem molt contents que parleu tant de nosaltres i que ens defenseu davant de tanta barbàrie nacional amb això de La Fiesta (fiesta per alguns).

Pere-Màrtir ha dit...

Pere: em fas escriure sense ganes! Quan dic per acabat em refereixo que JO aquí ho deixo, doncs ja he debatut el tema, hem acostat o no posicions i potser he après de tu o a l'inrevés...
Si volgués donar la meva opinió i prou ho tindria molt fàcil: no activaria l'opció de fer-hi comentaris, o només hi voldria els dels meus amics... Una prerrogativa que tinc en ser el meu Blog. I que com pots comprovar no faig servir, donant cabuda (fins ara)a totes les opinions favorables i desfavorables als meus comentaris.
Bona nit!

Anònim ha dit...

Me he mantenido hasta ahora fuera del debate esperando que amanira; soy de Pamplona y comulgo con lo que manifiesta Pera Mártir en su bloc, acerca de estas, digamos fiestas