diumenge, 15 de juliol de 2007

CARTA A RICARD BRUFAU




No et conec de res, Brufau. Només que avui t’he vist en una foto al diari Avui. A la secció d’oci d’aquest diari i amb el titular: “Un català enganxat per la cuixa”, es veu com un toro t’enganxa per aquesta part de la cama i t’aixeca, en això que en diuen encierro a les festes de Sant Fermí, a Pamplona. I he sentit la necessitat d'escriure't quatre ratlles.

D’entrada dir-te que espero que no sigui res i et curis aviat. Però, també dir-te que si hi tornes l’any que ve i et passa alguna cosa, mira que vols que et digui... Em passarà el mateix que quan en una corrida el toro enganxa al torero: tinc una sensació, políticament incorrecta, d’alleugeriment, d’anar a favor dels dèbils, dels torturats, dels maltractats.

Ja se que l’Ernesto Jemigüei (permeteu-me aquesta llicència, és que m’agrada molt com a les Espanyes tradueixen els noms dels estrangers castissos, com el Bernardo Schuster o com aquell pobre desgraciat, esquiador alemany nacionalitzat espanyol, que quan guanyava li deien Juanito i després, quan es va descobrir que anava dopat, ja es tornava a dir Hans). Això, et deia que a l’Ernesto li agradava molt això dels encierros, però has d’entendre Brufau, que els americans ja ho tenen això dels collons (amb perdó) com un toro: primer carregant-se els indis i després, perquè no se’ls rovellin els colts i els winchesters , s’apunten a una ronda d’aspirines mentre hi hagi sang i fetxe. Això si: per salvar-nos de l’eix del mal...

Però noi, un català jove com tu, il·lustrat (portes un diari a la mà i vull suposar que el llegeixes cada dia... o potser és per anar emprenyant el malparit de toro que tens el costat?), no sé que hi pintes corrent barrejat amb navarresos purs i durs i d’altres no tant i amb americans, australians i d’altres valents i cultivats mossos globalitzats. Potser és que ets de molt bona família i a Catalunya estàs mancat d’emocions fortes? Si és així et recomano que viatgis amb la Renfe, intentis comprar un piset de 40 mts., contractis una hipoteca o, senzillament, vagis de lloguer. També que busquis feina del que has estudiat... Ja veuràs com es ben emocionant.

Si tot això ja et passa, però així i tot, busques una manera de cremar adrenalina per oblidar tants problemes, vine a Mataró rei, ara que venen Les Santes i t’apuntes al “Desvetllament Bellugós” o a l’”Escapada a Negra Nit” que, apart d’emprenyar als que ens agrada dormir de nits, es veu que desestressa qüantitat. I no et clavaran la banya, Brufau!


14 comentaris:

Pere ha dit...

Aquesta carta fa un puf insuportable de ressentiment social.

Ferran ha dit...

Anant a temes pràctics: les lesions d'aquest eixelebrat las ha de pagar la sanitat pública?
Jo crec que no, i no és l'únic cas en que opino el mateix.

Pere-Màrtir ha dit...

Pere: es diu "tuf". I si, estic ressentit contra el "Jemingüei" per no haver anat a la Patúm, contra el Bernardo per haver-nos eliminat recentment, contra els americans per ser els bons de la pel.licula, contra la Renfe (pr cap motiu), contra les hipoteques (no em dic Botín) i contra el soroll de nit...
En Woody Allen m'ha recomenat escriure els meu ressentiments.
Salut!

Pere ha dit...

Tens raó: es diu tuf i no puf com he escrit.

També s'escriu "fetge" i no "fetxe" i em reafirmo en el meu diagnòstic: el principal mal d'aquest país és les tones i tones de ressentiment social i enveja d'alguns.

No crec que arrel d'allò noticiable (el fet que a un xaval de 21 anys l'hagin empitonat) tregui cap parlar de si la víctima de l'accident és de bona família, agafa la Renfe o paga una hipoteca. Penso que no hi té res a veure i que el teu comentari només s'explica d'una manera: ressentiment.

Una cosa s'ha de dir en descàrrec teu: no és aquest un defecte només teu, a mig país l'hi passa.

Marta Teixidó ha dit...

Hola Pere,

Estic d'acord amb el plantejament del teu post, pero el tal Brufau, no crec que sigui un català il·lustrat. Crec que tots els que corren els Sanfermines el porten el diari, pero ara desconec la raó.

La veritat es que els famosos "encierros" entranyen un perill, i per tant, quan si hi va, ja saben que se la juguen

Bona crítica, i està bé que l'hagis convidad al desvetllament bellugós.

Una salutació ben cordial y fins a la propera.

Pere-Màrtir ha dit...

Pere: això del fetge no ho he entès... En algun lloc ho he escrit com a fetxe? I per acabar, per la meva part aquesta discrepància d'opinions, penso que si d'un escrit irònic (El Blog es titula "Animus Provocandi"), amb un punt crític) en dius "ressentiment i enveja", no voldria pas saber com deu ser de una persona resentida i envejosa de veritat. Salut!

Marta: el diari el porten per anar donant copets al cap del toro, mentres corren. A més, suposo que algún d'ells l'aprofita per llegir la situació socio-econòmica del país... Salut!

Pere-Màrtir ha dit...

Pere: ja he trobat això de "fetxe-fetge". Si, és una errada sintàctica. No fonètica.

anna ha dit...

no tens ni idea de que parles així que a mi sempre m'han dit que si no saps d'algo, calla.

No saps ni de que va la tradició dels san fermines i poc t'hauras documentat si no saps ni perque porta un diari a la mà i encara saps menys d'aquest noi ni qui és ni res.


Per cert, a la fotografia que has penjat es veu com li surt una tarjeta d'autobus de la butxaca, però segurament va anar-hi en limusina als sanfermines...

Pere-Màrtir ha dit...

Anna: tens ra� no conec gaire la tradici� dels "san fermines". Ni m'interessa massa. Com la gran majoria de tradicions s�n anacr�niques i desfassades. Ara, no em facis callar. Aquest Blog �s precisament per opinar, criticar, debatre. Respecto la teva opini� per� no la comparteixo. A Espanya (tamb� a Catalunya) ha estat molt tradicional (i ho �s encara) la viol�ncia de g�nere. Llen�ar cabres des de les al�ades. Encendre foc a les banyes dels braus. I m�s antigament, el dret de cuixa, etc. Afortunadament, alguns d'aquests costums i tradicions s'han perdut o superat. D'altres es veu que estan "culturalment" tan arrelades a les ess�ncies ib�riques que nom�s de parlar-ne en to ir�nic, ja desperten reaccions viscerals.
Salut!

anna ha dit...

això no treu que critiquis i a una persona que no coneixes pere.

Pere-Màrtir ha dit...

Anna: per acabar amb el meu torn de rèpliques i contrarèpliques, reprodueixo el titular de Noticias de Navarra.com: "El catalán empitonado reconoce la imprudencia de correr el encierro tras salir de copas". Sobren més comentaris.

El toro de la foto ha dit...

Hola a tots i totes,

Soc el toro que surt a la foto. Sí, sé que vaig fer malament d’empitonar al noi aquest (no sabia que fos català).

Jo ja el vaig advertir: Noi, te l’estàs buscant! No em piquis amb el diari! Però ell tooooorna a emprenyar-me...

És molt dur ser toro en les festes d’aquest poble (dic poble com: El conjunt dels habitants d'un país units per vincles naturals i socials). Ens esveren de mala manera, ens fan córrer durant tres minuts sense fer escalfament ni estiraments i a sobre, si assoleixes el propòsit pel que et fiquen allà, el que surt als diaris és l’inconscient que enganxem.

En fi, no ens ho tingueu en compta, ja m’agradaria a vosaltres veure-us en el nostre paper. A sobre no tenim sindicat!

Pere-Màrtir ha dit...

Toro: no seràs el mateix que rega les plantes?
Ja ho veus toro, els rius de tinta (virtual) que fas vessar. No tanta però, com la sang que us produeixen els homes valents... Encara, els dels "encierros" podeu repartir una mica més de llenya que els vostres germans de las "corridas", però de veritat que no voldria estar a la vostra pell!

Anònim ha dit...

Hola a tots, jo sóc el banyegat pel toro el 14 de juliol. Primer de tot destacar que jo, com tots vosaltres estic totalment en contra dels maltractaments que se'ls fan a akets animals durant les corrides de toros i k si pogués ho eliminaria. Però això no treu k si algú els vol treure a correr pels carrers perseguint al jovent inconscient per passaro be una estona no té perk ser un problema (i mimagino k vostè no ha anat als san fremines xo li asseguro k al ki toka al toro o lintenta agafar les banyes rep una autentika pallissa dels mozos pamplonikas k sempre fan el possible xk el astat pateixi el minim possible).
Osigui k tant la marta teixidor k va de llesta km laltre marta no tenen ni idea del k diuen xk el diari es porta perk es tradicio resar i correr am ell i en cap cas està permès tokar el toro.
Un altre tema és que està clar que posarse a correr davant dakets bitxus numés pot conduir a k tenganxin i pot semblar una bogeria.
Però senyor Pere, vosté té 51 anys i suposo k ha estat jove km jo. Menganyaria si em digues k no sexposava a cap risc dakets am tal de passarso be una estona i descarregar adrenalina (té més risc conduir am alguna copa de mes, o fumar els porros k segur k fuma voste, o baralla´r-se am la policia...).
I no em vingui am tonteries de k pateix mol la vida i de k aixo numés es cosa de rics k saburreixen en akesta vida i es fiken en riscos innecessaris xk precismament li asseguro k els sanfermines es la festa am més pluridiversitat del mon en k hi va la gent k lunic en comú k te es k vol festa boja. Amés precismament sol ser gent k no te prous diners ni per pagarse un hotel i li va be dormir al carrer de qualsevol manera sense poderse dutxar ni cambiarse de roba en els dies de lestada, ni per pagarse unes copes i ha de tirar de botellon...
Tots tenim els nostres problemes i no trobo gens malament el marxar un cap de setmana am els amics de festa a pamplona a evadir les penes i a viure la vida una miketa que per això serveix (i k sapiga k dels errors sen apren i jo no tornare a correr xk aforntunadament ja e vist k podia aver sigut més greu del k a sigut) M'haurà de reconeixer k vostè si es tan civic tan culte i tan ben ensenyat km ens intenta vendre, haurà sigut també a base d'anys i de vivències personals (bronkes disgustos,alegries...) que l'hauran anat fent agafar consciencia sobre la forma correcta d'actuar. I li asseguro això es cosa de rics pobres blancs negres il•lustrats no il•lustrats... simplement penso k les inconsiencies son fruit de la falta daprenentatge (i km pot compendre a mi em falta mol per aprendre de la vida als 21 anyets).
Li agraeixo akesta critika però li demano k abans de ferla sintenti posar en la meva situació (duna persona jove am ganes de viure la vida es igual si ric pobre...) i si li costa fero xk no ens coneixem intenti recordar tot el k vostè feia kuan tenia la meva edat.

Atentament Ricki