dissabte, 14 de juliol de 2007

FOC

Pere-Màrtir

Ja hi tornem a ser. Ha arribat l’estiu i els incendis ja han començat. La majoria provocats. Quins obscurs (i no tant obscurs) interessos hi ha al darrera d’aquests actes criminals?

Recentment vaig viure un any i mig a Tordera. Tot just instal·lat al nou taller vaig experimentar una momentània explosió de colors. Rodejat de natura (estava prop del bosc): el Montnegre per aquí, el Montseny allà dalt, la Tordera a tocar. Plantes, arbres i bestioles.... Un dia però, tot caminant pels voltants vaig anar a parar a uns boscos cremats ja feia un parell d’estius: desolació total, cap vestigi de vida vegetal ni animal. Blanc i negre. Talment com si estigués en un planeta inhabitable per la pluja àcida...

Vaig tornar a canviar paleta de colors i temàtica. Encara sóc dels que crec que una imatge val més que mil paraules. I en aquests temps d’excés d’efectes especials, virtualitat i informació sensacionalista i/o manipulada que sovint ens porta a no distingir bé la realitat de la ficció, vaig intentar mitjançant la pintura transmetre el meu neguit davant aquesta destrucció, que any rera any es va repetint.

El desembre de 2005 vaig exposar a la Galeria Lolet Comas de Mataró la sèrie “El Bosc cremat”. Posteriorment vaig mostrar aquestes pintures a Galícia, tan castigada també pel foc l’estiu de 2006, en una col·lectiva a Vigo. A finals d’aquest mes les exposo a Ourense i posteriorment a Padrón i A Corunya. Sembla que Galícia està força sensibilitzada.

Per acabar, una frase que fa pensar: “La nostra riquesa aparent es basa en el creixement econòmic, però els seus indicadors no tenen en compte l’estat dels recursos naturals. Desforestar un país es comptabilitza, per exemple, com a creació de valor” (Yann Arthus-Bertrand / Hervé Le Bras. 365 dies per la Terra. Edit. Lunwerg ).