diumenge, 22 de juliol de 2007

FESTES

Pere-Màrtir



Deixeu-me matisar. Quan en el meu escrit d’ahir deia: “...no sóc de festes multitudinàries...” i “...pel que fa a festes tradicionals o majors ... passo...”, vull dir que les multituds m’atabalen.

Ho dic perquè no vull donar la sensació de que no m’agraden “Les Santes” en concret. En altres escrits ho he comentat que les festes tradicionals i/o folklòriques en general no m’agraden per desfasades, anacròniques i pels excessos que se’n deriven (de tipus cívic, econòmic i polític). Siguin les Santes, la Patum, els San Fermines o el Rocío...

Tot i així, si que hi han algunes tradicions i festes que m’agraden i m’emocionen. És el cas de la festa castellera, que ha sabut evolucionar en positiu i és un bon exemple de comportament solidari i educat. I un espectacle sensacional.

Veuré o assistiré a pocs actes de la Festa Major de Mataró, entre d’altres coses perquè aquests dies marxo, tal com vaig explicar en el meu escrit “Galícia”, però el que no m’he perdut és la Diada Castellera d’avui a la Plaça de Santa Anna. Impressionant i molt emotiva en recordar el dissortat accident d’ara fa un any...






3 comentaris:

Marta Teixidó ha dit...

Hola Pere,

Bona estada a Galicia, i et desitjo que tinguis força reconeixament pictòric i econòmic.

Coincideixo amb tu pel que fa a les festes. No m'agraden les aglomeracions, ni les masses. No tan sols m'atabalen sinó que sento una sensació d'ofegament.

En quan a lo dels castells, mira tampoc m'entussiasme, perquè a Mataró mai hi ha hagut aquesta tradició, i em sembla imposada.

Ara, mira, te la seva gràcia.

Et desitjo bones vacances i que vagi tot molt bé a Galicia.

Per cert, el divendres vaig parlar de tu amb en Sandro Soriano, que et coneix i exposa a Ca l'Arenas. M'agrada la pintura d'aquest noi, té missatge. Ja ho veuràs per la crònica.

Una cordial salutació i fins aviat.

Pere-Màrtir ha dit...

Marta: gràcies pels teus bons desitjos. Miraré de deixar ben alt el pavelló de Mataró...

En el teu Blog ja he deixat un comentari relatiu al Sandro Soriano (artista que m'agrada molt, però crec que no el conec personalment).

Això de la sensació d'ofegament també em passa a mi. Un dia ja explicaré allò de quan era petit a Can Jorba de Barcelona.

Salut!

Marta Teixidó ha dit...

Hola Pere,

He vist el teu comentari en el meu blog, el qual agraeixo molt sincerament.

Em comentes que queda trepitjat el teu nom i les dues frases del principi. Crec que es tracta dels títols, que són molt llargs i es trapitgen. Pero ho he entès tot.

Gràcies i de nou bona estada a Galicia. Ja ens anirem llegint i espero saludar-te al setembre a la Sant LLuc.