GALÍCIA (II)

Pere-Màrtir

Ja he tornat de Galícia. Tal com comentava en l’escrit del 21 de juliol hi tinc dues exposicions col·lectives, una a Ourense i l’altre a Padrón i he volgut assistir a les respectives inauguracions.

Avui, però, no comentaré les exposicions. Ja ho faré un altre dia, o no. El que vull comentar és una experiència vital i d’amistat. Em vaig instal·lar a Coruña, a casa d’uns amics gallecs que vaig conèixer l’any passat en un altra exposició, en aquella ocasió a Vigo. La Mónica i en Carlos es van proposar que “quan marxés estimés Galícia...”: llengua, geografia, història, gastronomia, musica, poesia... Una mica de tot que per a mi va ser molt.

També vaig tenir la sort d’assistir a diversos assaigs de música i poesia del grup Segreis, que després van representar al Convento do Carme de Padrón el dia de la inauguració.

Ara conec i estimo una mica més aquesta terra que, en moltes coses em recorda Catalunya. Som diferents però no tant. Tenim una Història i unes “històries” molt comunes en aquests Estat de les Autonomies que tant ens aprecia...

Però sobre tot m’emporto l’amistat reforçada i autèntica dels meus amfitrions i dels components de Segreis, que a més d’en Carlos són els joves i extraordinaris Alberte, Manuel i Maria. I també, la Maribel, que no és del grup de músics però és una bona amiga.

Per a ells:

“Ven, ven, ven, ven
xarro do vinho
ven, ven, ven, ven
rica empanada
ven, ven, ven, ven
muller honrada
ven a mis brazos mugher”