dijous, 9 d’agost de 2007

UNA MICA DECEBUT...

Pere-Màrtir

Vaig dir en el meu escrit “Desert” de l’1 de juliol que properament marxaria a Tifariti (República Saharauí Democràtica) amb motiu de ARTIFARITI 2007. Em vaig precipitar i deixar portar per la il·lusió.

Fins el moment no he rebut cap notificació de que hagin escollit el projecte que vaig presentar-hi. I les bases deien que abans del 31 de juliol es posarien en contacte amb els seleccionats... O sigui que ja m’ho puc anar traient del cap.

També vaig dir que si això em fallava tenia un viatge a la recambra. A Líbia. Però tot hi les ganes que tinc de tornar al Sàhara ara m’han passat les presses per anar en aquest país concret. I mira que normalment no em deixo condicionar massa per aquestes coses, però tot el que ha passat recentment amb les infermeres i metges búlgars i palestins, amb tortures i penes de mort i que finalment ha acabat bé (és un dir...) m’ho ha fet repensar. I quan veig els negocis d’armes i tota aquesta mena d’hipocresia Occident / pròxim Orient, encara em reboto més!

Per tant, de moment no marxo al desert fins a nou avís. Tothom tranquil començant per mi. Per l’ocasió transcric un fragment d’un poema, que sempre queda bé, d’Antoine de Saint-Exupéry: “Per què m’obligues, Senyor, / ha travessar el desert? / em recargolo de dolor entre les espines. / Però n’hi ha prou amb un senyal teu / per tal que el desert mudi, /...”

5 comentaris:

Antony ha dit...

He estat a la sala PASPARTÚ i he vist la col.lectiva. Convindràs en mi, Pere-Màrtir, que l'exposició és fluixeta; unes abstraccions més que vistes i imitades (Pollockianes es pot dir?); una pintora "pre-naïf"?; i una resta d'obres que deixen bastant indiferent.
El conjunt de les teves obres és el més interessant d'aquesta expo -no és piloteig, eh-. Aquest "fil conductor" present a totes les peces provoca una mirada detallada a totes les obres exposades. Tot i que ni la tècnica ni els formats ni, segurament, la temàtica té res a veure, no sé perquè em recorden la magnífica obra exposada al "Premi Torres Garcia" d'enguany. Aquella enyorança del "petit plaer de regar les plantes" m'ha semblat que l'havies recuperat a la teva última estada a Galícia a casa la Maribel.
Enhorabona i Salut !

Pere-Màrtir ha dit...

Antony (dels Johnsons, suposo):

Tens força raço quant a la visió global de la col.lectiva. El que passa és que no sempre trobes una galeria que els agrada el teu treball (meu, en aquest cas), i s'interessen per la trajectoria i projectes, i et proposen una exposició inicial (col.lectiva en aquest cas) val la pena acceptar-ho. Hi ha diversos motius: que jo visc d'això i m'interessa mostrar la meva obra, que és una galeria de Barcelona (amb el que això significa a nivell curricular) i que està situada en en lloc interessant comercial i artísticament parlant.

Pel que fa a la meva obra exposada, m'agrada el que dius i com ho dius. Es ben cert que el quadre que vaig presentar al Torres Garcia (tot i ser en diferent format i tècnica) ja anava per aquí i de fet jo l'englobo dins la mateixa sèrie.

I finalment, quant a recuperar "el petit plaer de regar les plantes..." (títol de l'esmentat quadre presentat al Torres Garcia), doncs això...

Marta Teixidó ha dit...

Hola Pere,

No he pogut passar per la Sala Paspartú per raons familiars de darrera hora. Em sembla que m'hauré d'esperar a la Sant LLuc.

Anima't, home, defuig de la crisi, i del decensín de no haver anat al desert, ni a Líbia, que com diu la dita "No hi ha mal que per bé no vingui".

No obstant, les crisis en un artista, permeten una reafirmació de la voluntat i una certa regeneració.

Estem a l'estiu, a la platja s'està bé i una de les coses que m'entusiasme es mirar com les espurnes del sol es reflecteixen en la mar. Fes-ho algún dia i veuràs com la infinitat del mar aporta calma i noves perspectives.

Reitero els meus ánims i fins a la propera.

Pere-Màrtir ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pere-Màrtir ha dit...

Marta: no pateixis, hi hauràn d'altres oportunitats per veure coses meves.

Pel que fa al desencís per no anar al Sàhara és momentàni... tens raó amb això de que "no hi ha mal que per bé no vingui".

I quan parlo de crisi tampoc és en un sentit negatiu del tot. Quasi sempre en surto reforçat.

Gràcies pels teus ànims i... visca el mar!