dilluns, 20 d’agost de 2007

CULTURA... GASTRONÒMICA?

Pere-Màrtir





Sopant en un restaurant de Mataró. A la taula del meu costat (a tres pams), arriben quatre noies d’entre 18 i 20 anys, més o menys. Llegeixen la carta:

-Hòstia, quines coses més rares. Jo me’n vaig al frankfurt del costat...
-Mireu: tataki de tonyina
-Quèèèè?
-Jo no sé què menjar...
-Etc.

Ja sabeu el que voleu? Pregunta al cap d’una estoneta la cambrera.

-Jo un dia vaig venir i teníeu carn amb una salsa. Encara en teniu?
-Quina carn era?
-Ai, no ho sé. Jo me’n recordo de la salsa que era molt bona...
-Potser era pollastre?
-No ho sé. Era molt prima.
-No era pas carpaccio
-Gaspatxo?
-Etc.

La cambrera veient el grau de coneixements gastronòmics d’aquestes criatures, fa un gir molt professional i ho desvia cap a butifarretes i xorissets i això ja ho comencen a entendre...

-Ei, tia! perquè no demanes crema de porros?
-Crema de què?
-De porros
-Ja, ja, ja, de porros...!

La cambrera, tota paciència (de fet és la propietària del restaurant) li diu que és com una mena de vichysoisse, però de porros. Vichy què?... A veure: és com una crema de carbassó. I el porro és com una mena de ceba, explica.

-Ah, güai! Un d’això...

I per beure? Resposta rápida i general: Coca-Cola (això ho tenen “zuper-clarizim”). Mentre s’esperen parlen entre elles. La que sembla més cultivada comenta anècdotes d’un recent viatge a Bilbao i del txakolí. La que sembla menys cultivada li etziba: “Txakolí, perquè parles tant “raro” últimament?”

I així va seguint aquest interessant intercanvi de conceptes i idees entre persones que deuen estar estudiant, crec jo, alguna carrera universitària.

Uf! Acabo de sopar, pago i marxo. Penso: manca de cultura gastronòmica? Em contesto a mi mateix: manca de cultura, a seques. Aquella cultura que no s’aprèn estudiant...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola a tots, jo sóc el banyegat pel toro el 14 de juliol. Primer de tot destacar que jo, com tots vosaltres estic totalment en contra dels maltractaments que se'ls fan a akets animals durant les corrides de toros i k si pogués ho eliminaria. Però això no treu k si algú els vol treure a correr pels carrers perseguint al jovent inconscient per passaro be una estona no té perk ser un problema (i mimagino k vostè no ha anat als san fremines xo li asseguro k al ki toka al toro o lintenta agafar les banyes rep una autentika pallissa dels mozos pamplonikas k sempre fan el possible xk el astat pateixi el minim possible).
Osigui k tant la marta teixidor k va de llesta km laltre marta no tenen ni idea del k diuen xk el diari es porta perk es tradicio resar i correr am ell i en cap cas està permès tokar el toro.
Un altre tema és que està clar que posarse a correr davant dakets bitxus numés pot conduir a k tenganxin i pot semblar una bogeria.
Però senyor Pere, vosté té 51 anys i suposo k ha estat jove km jo. Menganyaria si em digues k no sexposava a cap risc dakets am tal de passarso be una estona i descarregar adrenalina (té més risc conduir am alguna copa de mes, o fumar els porros k segur k fuma voste, o baralla´r-se am la policia...).
I no em vingui am tonteries de k pateix mol la vida i de k aixo numés es cosa de rics k saburreixen en akesta vida i es fiken en riscos innecessaris xk precismament li asseguro k els sanfermines es la festa am més pluridiversitat del mon en k hi va la gent k lunic en comú k te es k vol festa boja. Amés precismament sol ser gent k no te prous diners ni per pagarse un hotel i li va be dormir al carrer de qualsevol manera sense poderse dutxar ni cambiarse de roba en els dies de lestada, ni per pagarse unes copes i ha de tirar de botellon...
Tots tenim els nostres problemes i no trobo gens malament el marxar un cap de setmana am els amics de festa a pamplona a evadir les penes i a viure la vida una miketa que per això serveix (i k sapiga k dels errors sen apren i jo no tornare a correr xk aforntunadament ja e vist k podia aver sigut més greu del k a sigut) M'haurà de reconeixer k vostè si es tan civic tan culte i tan ben ensenyat km ens intenta vendre, haurà sigut també a base d'anys i de vivències personals (bronkes disgustos,alegries...) que l'hauran anat fent agafar consciencia sobre la forma correcta d'actuar. I li asseguro això es cosa de rics pobres blancs negres il•lustrats no il•lustrats... simplement penso k les inconsiencies son fruit de la falta daprenentatge (i km pot compendre a mi em falta mol per aprendre de la vida als 21 anyets).
Li agraeixo akesta critika però li demano k abans de ferla sintenti posar en la meva situació (duna persona jove am ganes de viure la vida es igual si ric pobre...) i si li costa fero xk no ens coneixem intenti recordar tot el k vostè feia kuan tenia la meva edat.

Atentament Ricki

Anònim ha dit...

Torno a ser el Ricard Brufau, perdona per haverte contestat la carta aquí en la crítica gastronòmica en en comptes del altre lloc però és que això del blogspot encara no ho domino gaire. K sàpigues que el meu correu es rickibrufau@hotmail.com i si tens alguna cosa a respondrem estaré encantat de k me lenviis per mail. Respecte a aquesta última crítica que has fet (que m'ha semblat força bona), et torno a dir que et posis en la pell de la gent jove, i k as dentendre k realment els joves el k volen kuan van a sopar am amics es passarso be i els és igual el k menjar mentre el preu no sigui excessiu (i no solem anar a menjar en restaurants on hi serveixin carpaccios...)
Si podries dir k som una mika inconsients (com es el meu cas que em poso a correr davant dels toros) o simples (xk es veritat k es una mika trist demanar un menjar pel simple fet k el nom contingui la paraula porro...),
però no magrada k sens tracti dignorants (acas tu saps k es un Whooper, o saps fer una integral).
Senyor Màrtir, els temps passa i am ell les costums, i si ara la gent te la costum de menjar coses poc elaborades, ho ha dentendre i no per això ha de tenir akesta visio tan negativa de la vida i del futur i tractar al jovent de inútil.

Atentament Ricki

Pere-Màrtir ha dit...

Ricki: primer de tot m'alegro per tu, doncs he de suposar que ja estas bé de l'accident amb el toro. M'agrada molt que hagis escrit en el Blog. Ara no tinc temps de contestar més llarg, perqué m'en vaig pitant a Prada, a la Universitat Catalana d'Estiu (lloc, on per cert està plé de joves). Sàpigues que no tinc 51 anys... en tinc prop de 55. I tan puc criticar un jove, un maduret o un vell, per això vaig fer aquest "Animus Provocandi"... Tinc molts amics joves i em cauen molt bé. Quan torni, només hi vaig 4 dies, t'escriuré a la teva adreça mail i pot ser que encara ens farem "kolegues". Ah! i als San Fermines fa com 25 anys ja hi vaig ser-hi, però la impressió va ser similar a la d'ara. I això que jo era jove i bastant "gamberret"...
Ben cordialment,

l'home de la taula del costat ha dit...

Hola,

Soc l’home que llegia el diari a la taula del costat del Sr. Màrtir i de les noies que no sabien que demanar. Llegia el diari perquè m’agrada, em fa sentir integrat en aquesta perfecta societat que ens toca viure, però sobretot, perquè llegir em fa venir gana.

Tot i que no és el cas d’aquest restaurant, tocant el tema de la cultura gastronòmica, crec que tots estarem d’acord en que últimament hi ha massa intel·lectual de plat pla i que quan anem al restaurant ens mirem la carta més d’una i dues vegades, perquè els noms que defineixen el que suposadament ens podem menjar, acostuma a ser molt poètic però gens útil. Fins i tot acostumem a demanar que el cambrer ens tradueixi alguns dels ingredients o maneres de cuinar-los. Qui no s’ha decepcionat mai quan li han dut el plat a taula? quan no té res a veure amb el que l’enunciat de la carta deia, allò que hom pesava que era.

Us he de dir però, que el restaurant esmentat en el blog (ja que el Sr. Màrtir no ha dit el nom, jo tampoc ho faré), és un dels millors restaurants de Mataró qualitat / preu i que el servei és exemplar.

Aprofito per saludar cordialment al Sr. Ricard Brufau, ja que m’ha agradat molt el que ha dit en el seu escrit. M’ha costat desxifrar algunes frases, però crec que, tot hi que discrepo del tema taurí i dels San Fermines, té força raó en el que diu. Tots hem estat joves i amb ganes de juerga, o no?

PS: Jo soc dels que no fuma porros ni es baralla amb la policia.

Marta Teixidó ha dit...

Hola Pere

Molt bona exposició de la situació i de la falta de bon comportament a taula, i en general als llocs.

Bé, no tots tenim cultura gastrónomica, pero quan no se sap que demanar o no s'enten la carta, es pot dir amb tota educació que se'ns aconselli o preguntar al cambrer de que es composen els plats. Cal recordar aquella frase de: preguntant es va a Roma, i si no es sap es pregunta i després se sap.

Has posat en el dit a la llaga en quan al tema universitari. Malauradament, el nivell es baixíssim tant de professors com d'estudiants, i el resultat és el que perfectament acabes d'expressar.

Veritablement, ets un bon observador, i això es important per a un artista a fi de reflectir el que sent i el que veu.

Per cert, aprofito l'avinentesa per dir-te que tinc un altre blog, on em "desmeleno"i opino o plantejo temes com tu. Però és en castellà. Ho vaig fer expressament perquè així no perdo la llengua de Cervantes. És aquest:

http://www.librodearena.com/cuadernos-para-el-dialogo/blog

Hi ha una penya molt interessant de tot arreu, i crec que si tant llegeixes el meu com cliques els enllaços que tinc, trobaràs agradables sorpreses. Fins i tot hi ha gent de Colombia i Guatemala.

Bé, ja ho saps, però si el castellà no et fa "gràcia", ho respecto, i tan amics com abans.

Una cordial salutació i fins la propera.

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Marta: gràcies pels teus comentaris i per com valores les meves observacions i crítiques. Ja saps que m'agrada posar el dit a la nafra i moltes vegades a les pròpies nafres... També soc conscient de que sovint m'equivoco i tinc criteris erronis. Per a mi és una de les avantatges del Blog, doncs puc contrastar, aprendre i discutir. I tant que entraré al teu nou Blog, encara que sigui en castellà (no estic en contra de res que no sigui imposat). Demà torno de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada i s'ha m'acumula feina: vull escriure una mica més extens al Ricard, entrar al teu nou Blog i potser parlar de l'home del diari que estava a la taula del meu costat...
Salut!