dissabte, 25 d’agost del 2007

EN RICKY, LA WHOPPER I LES INTEGRALS

Hola, Ricky:

Ja he arribat de Prada, on he estat 3 dies envoltat de gent de totes edats. Molt jovent, gent de mitjana edat i de més gran.

Et volia contestar una mica més extensament els teus comentaris, els quals agraeixo, doncs por això vaig fer aquest Blog, anomenat “Animus Provocandi”, on hi aboco pensaments i opinions “dits siguin sense ànim de provocar, o si...”. Em sembla que el títol i el subtítol son bastant clarificadors de com sóc jo, o si més no del què vull escriure en el meu Blog.

En genèric, abans de tot dir-te que en cap moment tracto el jovent “d’inútil i d’ignorant” com dius . En tot cas, el que penso, és que d’aquests n’hi ha de totes les edats.

Però anem a pams:

1.- M’alegra que també estiguis en contra del maltractament d’animals.
2.- Jo també penso (i ja ho pensava als 21 anys) que córrer davant un “bitxo” sembla una bogeria.
3.- Suposes bé: he estat jove. Físicament i mental. I encara m’hi sento, tot i que ja no tinc la mateixa forma física que fa uns anys.
4.- També estic d’acord en què conduir és un risc. Però, avui dia, és quasi be imprescindible a diferencia de córrer davant un “bitxo”. Pressuposes que fumo porros. D’entrada dir-te que no soc ni fumador de tabac. Ara, em puc fumar un porro sense problemes avui i no fumar-ne més fins d’aquí a 5 anys.
Quant a córrer davant la policia, si que es una activitat de risc, sobre tot quan jo hi corria amb 15 anys: davant els “grisos”, en una època de dictadura (saps el que representa això per un jove?). Ara potser es fa per diversió, gamberrisme i alguna què altre reivindicació (poques, pel meu gust).
5.- Dius que no vingui amb “tonteries, que pateixo molt la vida”. Suposo que la pateixo igual que molta gent, però més que res intento gaudir-la. Sobre tot des que em vaig adonar, ja fa anys, que estava molt atrapat pel “sistema” i vaig decidir sortir-ne (no anar-hi en contra, senzillament sortir-ne en la mesura de les meves possibilitats).
6.- M’expliques tot això dels San Fermines: “pluridiversitat, gent que no te diners i dorm al carrer, sense dutxar-se ni canviar-se la roba, no es poden pagar unes copes i han de tirar de botellón” i no trobes malament “marxar el cap de setmana amb amics de festa per evadir penes i viure la vida...” Uf! Vols dir que no sou vosaltres (tu i els teus amics) que “patiu massa la vida”... En fi, si així evadiu les penes, contra gustos...
7.- Dius “si jo sóc tan cívic, tan culte i tan ben ensenyat com intento vendre haurà estat a base d’anys i vivències personals”. Efectivament ningú neix ensenyat i es va aprenent al llarg dels anys. En canvi el civisme crec que amb 13 o 14 anys ja saps el que és. O no?. I “tan culte”: home gràcies. Vaig estudiar només fins els 16 anys, però la meva petita cultura és d’aquella que deia en l’escrit sobre “Gastronomia”: no s’aprèn estudiant. S’aprèn amb esperit jove, inquiet, curiós i sensible. I no l’intento vendre , en tot cas transmetre-la o contagiar-la. Vendre només ho intento amb els meus quadres, doncs d’això visc. I t’asseguro que no és gens fàcil!
8.- Em poso el teu lloc: “el d’una persona jove amb ganes de viure, tant si és ric com si és pobre” i “que intenti recordar el que jo feia quan tenia la teva edat”. M’hi poso perquè encara em passa el mateix que quan era jove: tinc ganes de viure!
9.- Aquest punt ja és del tema gastronòmic. Aquí t’haig de dir exactament el mateix: quan vaig a sopar vull passar-m’ho bé i que el preu no sigui excessiu. El que no m’és igual és el que mengi. M’agrada saber el que menjo, com és, d’on és , com està fet, etc. Curiositat, inquietud, sensibilitat. Cultura?.
No fotis, Ricky... no soleu anar a restaurants on tinguin carpaccio? que avui dia el pots comprar a qualsevol súper. No és cap cosa rara!
10.- “La gent menja coses poc elaborades”. Segur? A casa teva qui cuina? Pensa que una bona truita de patates i ceba, unes bones croquetes o un bons canelons, porten feina, dedicació i elaboració. El que passa és que quasi sempre això ho fan les mares i potser no ho valorem prou...i sembla que sigui bufar i fer ampolles.

Bé Ricky, amic, t’asseguro que no tinc visió negativa de la vida i del futur. Crec que tinc visió critica. Encara que m’equivoqui moltes vegades... Tot el que et dic és de bon rotllo. No et sàpiga greu, sóc conscient de que potser m’he passat un pèl contestant els teus punts de vista, que respecto, tot hi que algun no el comparteixo del tot.

Per cert, això de la Whopper és l’hamburguesa aquella tan calòrica, no? I quan a fer una integral: estem parlant de matemàtiques, informàtica o d’una barra de pa?

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Pere sóc el Ricki,

Nem per parts. No sé si realment no has sapigut interpretar el meu text o simplement l que vols és posar cizaña al tema perquè jo salti. Lo que et demanu és que no treguis les coses de context i et prenguis les coses al peu de la lletra (és que t'ho dic enserio k aixo ma recordat al reportatge de Telemadrid de "Ciudadanos de segunda en k es foten am els catalans a base de bé" agafant frases dites pel joel joan i el mikimoto i analitzarles al peu de la lletra).
Jo també niré per punts:

1- Estem d'acord i encara k no tu creguis pas, torno a dir k el primer en els encierros és k el toro no pateixi i d'aixo sen encarreguen els pastors (una cosa es que despres els matin am les corrides kosa k hi estic totalment en contra).
2- Ja tu vai di k estic dacord en k es una imprudencia i una bogeria posarse davant dun toro (i no cal tenir la teva edat per veure-ho), però et torno a dir k a la meva edat tutom en fa dinconsciencies (i no treguis pilotes fora dient k tu no corries encierros, k mu crec) xo segur k en feies daltres am el mateix nivell de risc i també inecessaries.
3- No se k dir xk era obvi k as estat jove si tens 55 anys.
4- Aquí em sembla k no mas o no em vols entendre. Primer parlo de conduir km el fet de conduir am unes copes de mes o fer carreres km fan molts joves avui en dia (kosa k no ia cap necessitat). Després lo del porro i lo de la policia són exemples k dono del k fa la majoria de gent jove avui en dia (en k es fot drogues fins k no saben ni km es diuen i en k sen van a fer bandalisme am tal de passarso be una estona). Km vols k tot aixo u agi dit per tu si no et conec?? Simplement he posat exemples de koses k fan els joves sense cap mena de justificació (i no cal em em justifikis totes les koses k tu fas o deixes de fer xk segur k feies km tu mateix dius gamberrades per simple fet de pasartu be una estona).
5- Aquí ja no se per on agafar la teva resposta. Aixo tu vai dir xk sembla k et facis el victima i vagis de patidor en akell escrit (k si no se k de una hipoteca, k si el soroll de no se kina festa...) k si k tots tenim problemes et torno a dir i no per això as de ser més responsable.
6- Aquí veig k no et saps posar en la pell de la gent jove. Dons mira si, així evadim les penes. Agafem un cotxe ben carregat de beguda i de gent, i fotem una escapada un cap de setmana am els amics. I la gracia es tota la aventura k aixo comporta i el bon ambient k les festes desprenen. Entenc k la gent gran no u entengueu xk es una mika massoka el dormir al carrer am fred, a vegades pluja, tots bruts, am grans massificacions... Xo si preguntes a la gent jove em sembla k som uns kuants als ki ens agrada (numes erem 2 milions de persones a pamplona aket dia 14 saps). I lu de pluridiversitat k te desplikar a tu k no entenguis, dons mira desde un australià pasant per molts catalans fins a sud amercicans... desde un nen petit k va a mirar els gegants per la tarda ben vestidet am el seu mocadoret vermell, fins al jove borratxo k et trobes de nit, fins al avi k sen va a la plaça del Castillo a veure els concerts per la tarda... desde gent rica k sospeda en grans otels i k alkilen un balconet per 600 euros al dia per veure el encierro sense haver de patir aglomeracions, fins a un estudiant jove k arriba am autobús i es posa a tokar la guitarra en mig de la ciutat xk li donguin 4 duros per poderse pagar el dinar
i després sen va a durmir al parc.
7- El tema civisme. Si tu fas una ullada per aket blogspot, es veu clarament km tu critikes mol els comportaments incivics de la gent (cosa k em sembla fantastic). Per aixo presuposo k tu ets o te les dones molt de civic. Culte, wenu tambe sembles culte apart de no tenir ni idea de lo dels sanfermines si k sembles un tiu il·lustrat. Ara la meva pregunta és: K te a veure el ser civic am correr als sanfermines (esk u dic perk sembla k mestiguis recriminant k jo auria de saber k es el civisme desde els 14 anys), ki ta dit k jo no sigui civic???
Jo numes et vai dir k lo meu era una inconsiència i k als 21 anys es fan inconsiències (i si tu no en feies erets un tiu raru) no cal k sigui am toros xo de mil maneres es corren riscos en akesta vida (i no perk un estigui aburrit per manka democions km em dius a la carta) i precisament crec k en cometen més les persones am meñs cultura perk no son consients del perill k korren.
8- Dons tots tenim ganes de viure. Però alguns la vida la vivim d'una manera diferent k els altres. Alguns ens agrada viurela intensament i no ens adonem k fem coses en k korrem un cert risc (xo torno a dirte per enessima vegada k aixo es questio danys k ens anem adonant de les coses k mes val no fer xk hi ha possibilitats de acabar am conseqüencies negatives i irreversibles).En el meu cas per exemple, he tingut un susto k ma fet aprendre k correr davant dun toro numes em pot comportar problemes i per aixo no u tornare a fer. Segurament kuan tingui la teva edat, em preguntare: km tenia els collons de fotrem a correr alla??? i si tinc fills em costara dentendre xo els intentare compendre xk jo feia elmateix a la seva edat.
9- Aquí tambe dic en favor meu k en el tema cuina es veritat k tot està canviant molt. Ara tot ho cuinem am un cop de forn i de microones. Mentre els meus avis su cuinaven tot. Si poguessim comparar, estic segur k fa 50 anyets la gent de la meva edat cuinava molt millor k ara (ki de nosaltres sap cuinar una paella per exemple???). Actualment si ens quedem sols a kasa, ens limitem a fernos una pizza una truita... i realment no es que siguem ignorants, simplement som més simples.
10- No fotis. ara si fem una pizza la comprem feta i la posem al forn 10 minuts i llestos. Uns canalons tambe son congelats i cap al forn. El gazpacho Alvalle de nevera ja esta fet. Les croquetes congelades fregides i punt....Perk et penses k tots disfrutem tant anant a dinar a casa l'avia (xk el gazpacho el fa ella, xk la masa de la pizza tmbé..). Per mi akesta es la raó principal de xk els joves no tenim ni idea de cuina i no per aixo som més ignorants mes despreocupats de la vida...
Em sap greu xo no magrada akesta visió k tens de la vida. Penso k les coses san dintentar interpretar una mika (no kal criticar-ho tot xk si, estil Monegal), i crec k un a dintentar ser més comprensiu am les coses, xk cadascu te una vida i unes costums particulars (em fa la mateixa ràbia k em pot fer la gent que per exemple es posa a critica la cultura musulmana perk si sense intentar entendre les seves raons d'actuació).
Si a tu et sembla bé na criticant tot el k no tagrada de la gent, endavant, xo jo no ho comparteixo.
Adeu i Visca el Barça!!!!!

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Ricky: comprenc i entenc el 90% del teu pensament. No m'interpretis tan a la baixa o a la defensiva. El que pasa que potser, així escribint, no acabem de sintonitzar en segons quines opinions. No pretenc criticar-ho tot per que si, ni focalizar-ho en la manera de viure dels joves (o dels musulmans o dels agents rurals...) Senzillament i m'agradaria deixar-ho clar del tot, tinc un ANIMUS PROVOCANDI que em porta a aquestes controversies. I m'agrada, doncs quasi sempre aprenc de tothom. De tu també.

Amb això estem totalment d'acord: Visca el Barça!

Anònim ha dit...

Hola Pere Martir,

Veig que tens un debat molt intens i generacional amb en Ricky, en el qual no creo oportú entrar-hi.

Tan sols contacto amb tu en agraiment al teu comentari a Cuadernos para... i també et vull donar les gracies per lo de "alto els pèsols". No el sabia, ben cert.

A Cuadernos explico de tot, i aixó em permet fer moure les neurones, que no es qüestió que quedin quietes. I en castellà, bé, és un camp més ampli per correr i en facilita un movimient lingüístic diferent.

Una salutació ben cordial, de nou gracias i fins a la propera.

Anònim ha dit...

Hola chicos,

Me gustaría decir algo al respecto, pero no sé si ya es tarde y alguien me leerá. Y, aparte, siento que tenga que ser en castellano porque el catalán se me da muy mal. Yo os entiendo a vosotros pero quizás no ocurriría lo mismo si me leyéseis a mí.

Por eso os pregunto si puedo entrar. Toc, toc, puedo?

Un saludo y un abrazo,

Luzialafea
"cuando pienso no siento"

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Luzialafea:

Puedes entrar como y cuando quieras: en catalán, en castellano, en inglés...

Anònim ha dit...

Zenkiu berimach, jajajja lo del inglés estuvo muy bien.

Otra preguntita, verás, es que a mí es el título del tu blog lo que me provoca escribir el él. Y como te he venido observando desde el inicio, tengo una crítica hacia tu persona. También me permites que me meta contigo?

No sé si eso te va a gustar, pero te explico: al leerte he intuido cómo eres, pues me pareces muy trasparente. Ahí es donde quería meter cizaña y a colación del tema candente de ricki, que me ha gustado mucho. Un abrazo

Luzialafea
"cuando pienso no siento"

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Luzialafea: si la crítica hacia mi persona es decirme que te "parezco muy transparente", bienvenida sea la crítica... No pretendo ser opaco, aunque en mis escritos destilo un punto de ironía y "animus provocandi", siempre acabo enseñando mis cartas... Esto me acarrea algunos problemillas, pero en general estoy contento.

Hasta la próxima, un beso.

Anònim ha dit...

No, la crítica no es esa. Creo que me he explicado mal. ¡Esto de la palabras! La crítica la puedo hacer a partir de que me pareces transparente, aunque puedo equivocarme.

Eso de que al final acabas enseñando tus cartas... me hace pensar si lo harás muy al final, es decir, cuando ya es demasiado tarde para que otros te ganen la partida. Jajajja, lo siento, no te lo tomes a mal, pero me encantan los juegos de mesa.

Y otra cosa chicos, os podéis meter conmigo vosotros también. De eso se trata, ¿no?

Un abrazo

Luzialafea
"cuando pienso no siento"

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Luzialafea: creo que enseño las cartas casi al inicio de la partida, pero quizá me guardo un as en la manga (para que no me ganen al final...).

Claro que nos (me) puedo meter contigo... pero de momento no ha habido oportunidad. Solo una incógnita: ¿por qué firmas como Luizialafea "cuando pienso no siento"?

Anònim ha dit...

¡Vaya con el "depre" que va a la psicóloga y se guarda un as en la manga! Jajajja. ¿Tan difícil tienes lo del ligoteo (lo digo por lo de que está buena)? Pienso que las personas que guardan un as en la manga tienen la partida ganada desde el inicio, o no, porque cabe la posibilidad de que se les pille, o de que las consecuencias negativas reviertan sobre uno mismo.

Lo de mi firma es porque soy Luzia y fea. Además, quizás porque soy fea, cuando pienso, y no necesariamente en que lo soy, rizo el rizo y siempre acabo mal. Así que con la edad he tratado de aprender y he descubierto que mi "problema" de fealdad, entre otros, se resuelve no pensando. Pero ¡cuidado! esa es condición necesaria, no suficiente. También he de dejar fluir mis sentidos libremente.

Y firmo así porque quizás a alguien le sirva tanto como a mí.

Te dejo un link sobre los sentidos que acabo de encontrar:
http://www.zonalibre.org/blog/moe/archives/013520.html

Luzialafea
"cuando pienso no siento"

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Bueno, Luzialafea: lo del ligoteo no está fácil, pero dependiendo del listón que uno se ponga. Si el listón se pone muy alto, pués entonces está dificililla la cosa...Por eso siempre me guardo "un as" y así acabo sorprendiendo o me acaban pillando (como bien dices), pero entonces me hago perdonar, que también tiene su gracia...

¿Y Luzia no es Lucia? Lo de "fea" es subjetivo. El concepto belleza/estética es absulutamente discutible, por suerte.

Anònim ha dit...

Hola, pere-màrtir, a qué viene centrar el tema en los ligues. ¿Tan mal te va? De lo que yo hablaba es de lo de guardar un as en la manga, que me sorprendió. ¿Ya no eres tan transparente como te veía?

Yo no entro aquí a ligar o a pelotear a nadie, sino a hablar, discutir o lo que se tercie en un blog que, por su nombre, me lo permite. Por cierto, le doy la razón al crítico de blogs provocadores, porque ahora ya no lo parece. Por eso sigo aquí, en el mes de agosto, donde creo que te quedaste anclado.

Creo que deberías tomarte mejor las críticas, pues aunque no lo creas, de ellas puedes sacar mejor provecho que de las alabanzas, que casi siempre tienen una segunda intención. Piénsalo. Un abrazo fuerte, creo que lo necesitas.

Luzialafea
"cuando pienso no siento"

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Luzialafea:

Ya te echaba a faltar. He de reconocer algunas cosas. Una, es que no entiendo demasiado tu retórica (dicho sin ánimo peyorativo, pues la retórica ya era una de las artes en la antigua Grecia...)aunque me divierte. Muy lejos de provocarme. Me da la sensación de que das bandazos sin rumbo concreto. De buen rollete, eh?...

Otra: reconozco que últimamente no me dedico tanto a la provocación pura, clara y explícita. Ahora estoy dando la vuelta al mundo con lo que pretendo provocar (quizá más sutilmente) a los que no han salido de su barrio ni para ir al cine...

Y, finalmente: ¿tu crees que me tomo mal las críticas?. ¿Han habido críticas?

Gracias por el abrazo. Hace unos meses lo necesitaba. Ahora sólo lo valoro (que es mucho, viniendo de mi...).

Un petó!

Anònim ha dit...

Hola, gracias por echarme a faltar. Me ha sentado bien, pues también tengo mi corazoncito y cuando noto sinceridad en las cosas bonitas que me dice la gente se me ablanda.

¿Hay algo de malo en dar bandazos? De todos modos, léete a ti y verás que yo no soy la única. Quién sigue a quién? Mi única pretensión era saber si podía añadir mis comentarios y si alguien me iba a leer. De momento ya sé que puedo hacerlo pues, al menos, me lees y contestas, muy aplicadamente, tú.

Pero también sé más cosas. Voy conociéndote sin haber previamente preguntado. No me molesta, al contrario, pues así voy calibrando si mi crítica (la que aún no salió a la luz) es correcta, desde mi aprendizaje sobre un potencial provocador.

Gracias también por explicarme el tipo de provocación, más sutil, de tus aventuras que yo no sigo (a pesar de que me precio de ser una gran viajera). A veces soy cortita.

Y, por último, sí, creo (por no atreverme nunca a aseverar) que te tomas mal las críticas. Sólo te tomaste bien la crítica generacional. Desde hace un tiempo, se te ve afectado. Por supuesto, es mi apreciación. Y por supuesto que ha habido críticas. Yo misma te critico, aunque tengo mi modo de hacerlo. Por eso te digo que de todo podemos aprender. Y, muchas veces, más de lo malo que de lo bueno.

Respecto al abrazo, siéntelo, por favor, y valora mis palabras.

¡Otro abrazo! que no nos sobran, y grande, más grande que el otro, para que así no sólo puedas apreciarlo, ¡¡¡sino sentirlo!!!

Luzialafea
"cuando pienso no siento"

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Luzialafea: hoy siento tu abrazo. Acabo de llegar en avión y antes de aterrizar hemos sobrevolado el Aeropuerto de Girona casi una hora por culpa de una tormenta. Y llegué a pensar (por unos momentos)que se había acabado el "Animus Provocandi". Buf!

Un fuerte abrazo para tí. Hoy no estoy para disquisiciones filosóficas ni psicológicas...

Gracias por seguir por aquí...

Rafael del Barco Carreras ha dit...

ELECCIONES 2008

ARTUR MAS O EL “PUFOLISMO”



Rafael del Barco Carreras



Me permitiré la gracia, los “pufos”, aunque maldita la que les hizo a miles de obreros y cientos de proveedores que nunca les votarán. Pero el romanticismo catalanista puede más que la rémora de desastres y corrupción. La adhesión a las “ideas” supera a menudo la mala fe de sus dirigentes. En Barcelona, enfermedad compartida por las tres grandes ideologías contendientes.

Por pura casualidad su nombre entra en mis sospechas. Un recuadro en La Vanguardia de fecha 11-7-88 escrito por el célebre Feliciano Baratech, periodista a sueldo de Javier de la Rosa, justo al lado de una de tantas alabanzas al “empresario modelo” puesta en boca de Mario Conde. Reza el suelto, “Artur Mas dirigirá la diversificación de Tipel”… “Mas, que ha permanecido tres años como director general de Promoción Comercial (de la Generalitat, se entiende) ha sido fichado por el Presidente de Tipel, Isidoro Prenafeta”. Lluís Prenafeta, entonces secretario general de Presidencia de la Generalitat. Total, otro gran fiasco, unos 8.000 millones. www.lagrancorrupcion.com

Y los fiascos, estafas, de los “hombres de Pujol”, varios denunciados en Fiscalía y Justicia con exactamente los mismos delitos que yo pero de incomparables millones y sin apenas unos días de cárcel, cuando ni en Fiscalía y Magistratura cabía la adhesión por “ideas”, un reducto del “españolismo”, despiertan varias consideraciones sobre las corrupciones anteriores y las posteriores a las denuncias. Con o sin el “empresario modelo” y su bufete estrella Juan Piqué Vidal. Pero lo peor de su entorno, el clasismo de su catalanismo, que si como el mío se vio ultrajado por el Régimen de Franco, se ensañó con el apellido castellano por no suficiente catalán en unas oposiciones restringidas para once técnicos contratados desde hacía tres años, que trabajaban en inglés por no existir el catalán en sus técnicas. Y lo insinúo suave por no menear esa mierda que más allá del dinero o mis años de cárcel afecta mis más profundos sentimientos.