Pere-MàrtirTot i que sempre he estat "futbolero", haig de dir que hi ha un altre esport que sempre m’agradat: el ciclisme. I, sobre tot, el Tour de France.
Potser perquè de petit ja anava a l’escola en bici, després en vaig fer alguna esplèndida col·lecció de cromos i, el meu germà gran era (i és) un apassionat de la bicicleta i sempre inventava jocs amb xapes, amb figuretes de plàstic o amb el que fos, vaig acabar essent un fan del ciclisme.
Només em faltava saber que un germà del meu avi, va participar en una de les primeres edicions del Tour (en l’època que s’hi anava a títol individual, pagant-s’ho tot i amb pneumàtics de recanvi penjats a l’esquena...), per augmentar la meva passió per aquesta carrera ciclista. I l’altre dia vaig saber que un corredor de Mataró hi participava: l’Eduardo Gonzalo. Llàstima que a la segona etapa ja s’havia fotut de lloros i va haver de plegar.
De fet, com en moltes altres coses, només en sóc un teòric d’aquest esport: sincerament, el que més m’agrada del Tour són les migdiades d’estiu, al sofà, davant la televisió. Això no te preu. Anar sentint (què no escoltant) els locutors, normalment embogits, quan un ciclista dels seus (en aquest cas espanyol) mostra el més petit símptoma de ser el millor del món mundial... I , finalment adormir-te del tot en els darrers quilòmetres de l’etapa, per no saber qui ha guanyat fins que no et despertes. Llavors, mig atontant encara, veus aquell bé de Déu de mademoiselles fent petons al guanyador, al maillot groc, al lider de la muntanya i a l’apuntador, mentre l’alcalde del poble intenta aparèixer a la foto i el ciclista no sap que punyetes fer amb aquell ram de flors embolicat en cel·lofana que li han regalat, l’ampolla de beguda energètica i l’osito de peluix cortesia d’un banc. Això, si t’has despertat a temps clar, sinó has d’esperar a les noticies del vespre per saber-ho. Quin patir això del Tour!
Ah! i l’altre germà meu, el petit, també li agrada la bicicleta. Però a aquest li agrada els mals camins de muntanya. Quin cansament només de pensar-ho...
2 comentaris:
Doncs ja en som dos, jo també estava esperant el tour per poder veure com aquests senyors suen la cansalada, mentre jo vaig entrant poco a poc en un son profund i reparador. Llàstima que només siguin 3 setmanes, encara que aviat arriba la Vuelta i sant Tornem'hi
Ferran: crec que la Vuelta és el setembre. Llavors les migdiades ja no són tant interessants(ni la Vuelta), però a falta de pa "axoriçat" bones són "tortes"...
Publica un comentari a l'entrada