dissabte, 1 de març de 2008

TITULARS SENSACIONALISTES



Jo comprenc que s’acostin les eleccions. Que els partits facin la seva propaganda i tal. Fins a cert punt entenc que el mitjans de comunicació escombrin capa a casa (cap el seu partit, el de la seva empresa, grup editorial o govern de torn). Però hi ha d’haver un mínim d’imparcialitat i rigor. Sobre tot, en els mitjans de comunicació considerats bons, de cert prestigi i ponderats en les seves informacions.

Que un diari com La Vanguardia, en l’edició d’avui dissabte, posi com a gran titular de portada: “La sequía abre la guerra del agua en Catalunya”, és sensacionalista i fals.

M’estranya que un diari com aquest caigui en la demagògia barroera en que cauen alguns dels diaris extremistes espanyols. Encara que estiguem a vuit dies d'unes eleccions generals.

Perquè la veritat és que a Catalunya no hi ha cap guerra. Ni de l’aigua, ni de la llengua ni del cava. A Catalunya el que hi ha és una paciència i un senderi infinits. A Catalunya la gent no és fot garrotades per l’aigua. Encara que hi hagi una forta sequera.

A Catalunya es proposen solucions (algunes no les volen ni les han volgut mai els governs estatals), hi ha debat, poden haver-hi manifestacions i discrepàncies. Però la guerra està a l’Iraq, a Palestina i a d’altres llocs que ho passen fatal.

A Catalunya tothom parla com vol, retola com vol, escriu com vol i no hi ha hòsties. I si falta aigua s’intentarà solucionar, però no amb guerra. A Catalunya hi ha errades i gestions deficients, però hi ha sentit comú. Hi ha una manera d’enfocar l’escola català/castellà, que llevat excepcions i torracollons és modèlica. Hi ha cinema, es compren llibres i diaris en castellà o en català. Els metges t’atén en l’idioma que calgui i els que et despatxen perden el cul per canviar al castellà en tal de vendre’t el que sigui. Guerra? Si aquí som més pactistes i pacifistes que un hippy fent la migdiada!

Diu La Vanguardia: “La crisis pone a prueba la cohesión territorial”. Home, em pensava que només es trencava Espanya. Que es desmembrava per culpa d’aquests dimonis independentistes catalans, bascos i gallecs. Ara resulta que Catalunya també.

I tan de titular sensacionalista i amb lletra tan grossa, per acabar explicant la noticia en un reportatge a les pàgines salmó entre "revisteres" i frívoles de la secció “Vivir”.