dimecres, 19 de març de 2008

GRAFIT (II)

Pere-Màrtir
Què me’n dieu d’aquest grafit? Sobre un suport sensacional (textura i color), una traçada valenta, ràpida i gestual, amb una càrrega emotiva i misteriosa que ja voldrien tenir moltes “obres” penjades als museus, galeries d’art i menjadors de cases benestants.

Els experts podrien dir que hi ha una barreja de l’informalisme d’en Tàpies, l’aire africà d’en Barceló i l’impacte d’en Basquiat. La diferència és que l’artista que ha fet això no és cap vaca sagrada de l’art occidental. És un brètol que embruta parets...
Per cert, en Basquiat, actualment un dels artistes més cotitzats del mercat (potser pel morbo i el màrqueting, en haver mort tan jove i tal i qual) va ser un d'aquests brètols.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs que la figura té una mirada absent, com de vingut del més enllà, sobre un fons color siena (?) molt atractiu, que sembla que es pugui tocar. Tant de bo jo sapigués dibuixar amb aquesta agilitat.
Tinc la temptació de dir que hi sobreb les lletres, però no, són un complement.
I ja he dit prou "beneitures".

Rosa Isabel

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Rosa Isabel:

Jo també vaig tenir la mateixa sensació de que potser em sobraven les "lletres", però al final he vist que li dona un contrast interessant. El que no tinc clar és si està fet pel mateix grafiter que el de la cara.

En qualsevol cas el conjunt el trobo molt suggerent.