dimarts, 11 de març del 2008

ELECCIONS

Pere-Màrtir

Ja s’han acabat les eleccions generals de l’Estat Espanyol. I en principi, tot allò que pregonaven i alertaven els dirigents del PP (tan demòcrates i liberals), els bisbes (tan cristians) i els mitjans de comunicació afins (tan ponderats i intel·lectuals) de “España se rompe” i d’altres frases demagògiques per l’estil, sembla que no els ha donat bons resultats. Al menys a Catalunya.

Sembla mentida que un partit polític que vol governar a qualsevol preu, oblidi que ho te difícil si no convenç a Andalusia, País Basc i sobre tot a Catalunya. Als catalans, en general, ens fa més por aquells que menyspreen la nostra llengua i cultura (o sigui, les diferències amb ells) que no pas aquells que ens governen amb errors, retards i esvorancs... però que no fan el blanc –al menys en tanta mala bava- dels seus atacs en les esmentades diferències.

L’estratègia de demonitzar o criminalitzar els “nacionalistes” catalans (és que ells no ho són de nacionalistes?), de fer demagògia en els debats televisius dient que a Catalunya es multa qui retola en castellà (afirmació falsa i tergiversada: en tot cas a qui ho fa només en castellà), en l’intent de segregació a les aules segons l’idioma matern, d’enviar l’inefable Pizarro a insultar empresaris, etc., etc., provoca una reacció de rebuig a gran part de la ciutadania catalana, en sentir-se agredida en aspectes claus com els sentiments i les emocions.

Sembla estrany com el PP català no ho veu: estan tancats dins d’una urna? Porten ulleres molt fosques? No passegen pel carrer, no van de botigues o no agafen el tren? No van al futbol, a les festes majors, a la farmàcia o a la platja?. Al metge i al banc?. A buscar els nens a l’escola?. A comprar al mercat i a sopar amb els amics? A l’hospital o a la fàbrica?. No detecten que a Catalunya hi ha problemes, però no precisament de convivència social ni lingüística? No són capaços de copsar que la societat catalana (en general i llevat excepcions molt puntuals) és solidària i integradora? A Catalunya tenim un President no nascut en el seu territori. Hi ha alguna altra Comunitat Autònoma en tot l’Estat en condicions de fer-ho, però a l’inrevés?

I és que els catalans, mal que a vegades ens pesi, som pactistes i pacifistes. Fins i tot, mesells. Per això hem donat la victòria al PSC, decisiva pel PSOE. Però és que els darrers 300 anys hem rebut moltes garrotades i potser n’estem fins els collons, i perdoneu l’expressió, però jo n’estic. I estic tip de quasi demanar perdó per ser i sentir-me només català. Però ells, els separadors, així ho han volgut... i, tal com ho veig, serà difícil que em torni a apuntar a un club on no admeten “peculiaridades periféricas” encara que en la sagrada e intocable “Constitución” (que per cert no van votar) digui que s’han de respectar i ajudar...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Vota PACO: Partit Anatòmic Català Obrer.

Isabel ha dit...

Deixa'm apuntar que les garrotades venen d'abans dels 300 anys famosos: la marginació dels interessos catalans o la imposició de tropes a mantenir en els pobles de Catalunya, per part de la monarquia dels Àustries estan el la base de les revoltes del segle XVII, con la dels Segadors, o la menys coneguda del "barratinaires".
Em sembla clar que bona part del vot socialista català ha estat un vot antiPP, (i contra manifestacions i crispacions vàries, i contra fantasmes ressucitats com ara el "trasvassament de l'Ebre", que sembla que alguns creuen inesgotable).
A no ser que algu tingui alguna altra teoria...
Salut!!

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Anònim:

Votaria el PACO, però seguint la tendència del vot "util" prefereixo el BIRRA (bohemis independents romàntics rigurosament antisistema).

Salut (i parlant de birres...)

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Rosa Isabel:

I tant que venen d'abans. El que passa que aquests 300 ultims són els que encara tinc frescos per "memòria" o tradició oral. A casa els meus pares, de petit, quan el meu avi anava al lavabo encara deia "vaig a can Felip..."

I quant al vot d'aquestes eleccions, hi han tantes explicacions com es vulguin, però el cert es que els catalans ens movem entre el Sindrome d'Estocolm, la por a les garrotades, el conservadorisme, el pactisme i el convenciment de que Espanya i Catalunya són la mateixa cosa... I no es pot anar contra la majoria democràtica.