dijous, 11 d’octubre del 2007

ROMA

Pere-Màrtir
Faig una pausa en el relat de les meves aventures al voltant del món, per parlar una mica de Roma.

Hi he estat un parell de dies per temes professionals. Ahir al vespre vaig arribar a l’Aeroport de Girona, el qual vàrem sobrevolar quasi be una hora degut a la tempesta que hi havia per aquelles contrades. Feia temps que no m’havia espantat tant en un avió. Però noi, aquestes companyies de baix cost a més de no oferir res gratis, no t’informen ni del que està passant encara que s'acosti la teva hora...

L’avió trontollava, a fora tot eren núvols negres i només fèiem que pujar i baixar. Les hostesses estaven assegudes parlant entre elles, mentre els passatgers reien i cridaven histèricament, excepte un senyor que crec que estava borratxo i jo que, com que sóc un aventurer tipus Indiana Jones, vaig mantenir una calma aparent (per dintre estava absolutament cagat), que em permetia tranquil·litzar la parella italiana que tenia al meu costat, molt nerviosos i a unes mosses angleses de l'altre costat del passadís, que xisclaven com si estiguessin al cinema veient una pel·lícula de por, però sense els sacs de crispetes corresponents. Encara bò, vaig pensar.

Ni el comandant de l’avió, que si hagués estat de la magnífica i mai prou alabada companyia Iberia, ens hagués dit, per exemple: “Les habla el comandante Javier Garcia del Moral Villaverde Santisteban. Estamos sobrevolando el Aeropuertecillo de Gerona a la espera de que las condiciones meteorológicas tan asquerosas que tienen por estas tierras, nos permitan aterrizar en condiciones idóneas y tal... No se preocupen, las azafatas se ocuparan de sus vómitos, ataques de pánico y demás síntomas de debilidad. Eso si: intenten no molestar demasiado, plebeyos...”.

En canvi en ser Ryanair, res de res. Ja a l’anada, només van parlar en italià. En tornar, en italià, anglès i castellà. Ni rastre de català. De fet, sempre ens queixem: si ja estem a la fira del llibre de Frankfurt, ara també volem que ens diguin cosetes en la nostra llengua, en els avions que van i venen a/de Catalunya. És que som uns emprenyadors! Al menys, jo...

Ai, si, Roma!. Que haig de dir de Roma?. Doncs que és una meravella, com ja se sap. Hi he estat unes quantes vegades. L’any 2002 vaig exposar-hi. Ho vaig fer a la Galleria Il Canovaccio, on l’escultor mataroní Damià Campeny, el 1797, va estar-hi treballant una temporada, ja que aquesta sala d’art havia estat el taller del famós artista italià Antonio Canova. Llavors en Campeny hi va anar becat per la Junta de Comerç. Quan jo vaig exposar-hi em vaig pagar el viatge, el transport de les obres, el sopar-roda de premsa, l’estada, el percentatge de vendes i un import fix com a lloguer de la sala. L’Ajuntament de Mataró (alcalde i Cultura) als quals els vaig enviar informació del que anava fer i on (recalcant que 200 anys després un altre mataroní trepitjava -laboralment parlant- l'estudi d'en Canova i tot això...) no em van ni desitjar bon viatge. Suposo que estaven molt enfeinats i això d’anar a exposar a Roma també són ganes...

En fi, que és quan tinc por que hi veig clar (gràcies Foix): Carpe diem!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Pere Màrtir,

A veure, m'imagino que hi ha "collita pròpia" en les paraules del comandant que sembla que tingui nom de culebrón sudamericà. He rigut de debó.

I el que suposo que va ser massa real es el fet que anessis a exposar a la mateixa gal·leria que en Damià Campeny i l'Ajuntament com si sentís ploure.

És Mataró, benvolgut Pere Màrtir, una ciutat tancada absolutament i que només serveix de finca per a funcionaris i justificar el sou d'un equip de govern municipal força mediocre.

Pere Màrtir, gracies pel relat, que m'ha agradat com tots els teus. Soc una incondicional teva i no m'en perdu NI UN!!! Ets fantàstic, tal com es veu a la teva obra.

Petonets de dia festiu i fins a la propera.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Efectivament Marta, hi ha molta cosa de "collita pròpia" en els meus relats. Això d'Iberia, per exemple, el comentari del comandant és una hipòtesi... Però em baso en fets reals, experiencies viscudes i imaginació.

Quant a l'exposició de Roma que vaig fer el 2002 es ben real el que explico. Després de 5 anys, tenía ganes dir-ho!

Fins aviat!

Carlos ha dit...

Hola,
T'envio aquest www.mataroparticipa.blogspot.com per si vols participar al bloc que l'Ajuntament de Mataró ha posat en marxa per recollir l'opinió i propostes de tothom respecte al seu Programa i Pressupost pel 2008. Ah, si vols, ens podem saludar el proper dimecres 17 a les 7 de la tarda a l’Audiència Pública al Centre Cívic de Pla d‘en Boet sobre això mateix, que és obert a tota la ciutadania.
Gràcies,
www.charlivistaalegre.blogspot.com


Carlos

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Carlos:

Gràcies per la teva informació al respecte del Blog i de l'Audiència Pública. No crec que pugui venir, básicament per que el meu metge em prohibeix participar i/o escoltar debats, temes i actuacions politiques siguin supra-mundials, siguin locals. És que em poso dels nervis...

Només em deixa pintar i escriure bajanades. És un metge un mica especial, és diu Allen, Woody Allen...

Salut!

Anònim ha dit...

Els hi parla el Comandant Carlos Jesús Pérez de Ryanair (i ho faig en català, ja que ara està de moda), no vaig pas poder dir massa cosa en el vol de Roma, ja que estava cagat de por i apretava tant les dents que no podia obrir la boca.

Em sap molt de greu, Sr. Pere-Màrtir. Un altra dia entri a la cabina i fem uns gintònics.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Sr. Comandant, molt agraït pel tema dels gintònics. No dubti que si em torno a trobar en una situació similar, entraré a la cabina i ens fotrem l'ampolla sencera... Per cert, que feia aquella hostessa entrant i sortint de la seva cabina, cada cop més vermella de cara?

I un dubte: hi ha futbolí a dins la cabina?

Anònim ha dit...

Sr. Pere-Màrtir,

Primer de tot, ja que s’acosten les dates nadalenques: desitjar-li un bon Nadal i pròsper i fructífer any nou.

L’hostessa a la que vostè fa referència tot just acaba d’incorporar-se a la companyia i està en període de pràctiques. No dóna a l’abast a tanta feina. El fet que estigui molt bona, tingui un cos perfecte, una cara preciosa i ulls de color de l’aigua de mar que banya Menorca, no l’ha de fer veure coses que no són i imaginar-se situacions estranyes.

Sabem que vostè se la mirava tota l’estona (sobretot les cames) i que fins i tot se li va insinuar sutilment una de tantes vegades que va prémer el botó d’avís. Pensi que tenim una webcam sobre cada seient, gravem i sabem el que fa cada passatger en tot moment. No ens obligui a publicar les imatges en la nostra web en la zona de clients tiratejus d’hostesses.

Efectivament, dins de la cabina dels avions de Ryanair tenim un futbolí amb jugadors del Barça i de l’Espanyol i sempre que fiquem el pilot automàtic fem unes mans.

Ens consta que vostè li pega al futbolí. Si us plau, el proper dia el deixarem passar i fer unes partides (haurà de portar els jugadors de l’Espanyol). Qui perd paga els gintònics.

Esperem tornar a veure’l aviat en algun vol de la nostra companyia.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Apreciat Comandant:

És impossible que vostés tinguin càmeres, webcams o d'altres sistemes de detecció d'insinuacions lascives a les hostesses: és massa car. Per no tenir no tenen ni mecanisme de reclinació de butaques. O sigui que fins i tot, la becaina, l'hem de fer en condicions precaries!

Ara, pel que fa al futbolí, li agafo la paraula. Però jo vull de parella la becaria aquesta dels ulls d'aigua de mar. Es vosté tot un poeta. Que cony fot conduint un avió?. Hauria d'estar a Frankfurt venent poemes, Espriu més que Espriu!