divendres, 26 d’octubre de 2007

TENIR GOS


Pere-Màrtir

Toca una altra pausa viatgera. Toca tocar el que no sona. Toca escriure, de nou, amb “animus provocandi”...

Molta gent té gos a casa seva. D’entrada, em sembla bé. Tenir una mascota, en principi, pot reportar beneficis mutus. Però és diferent tenir un gos que un gat, un lloro, un peix o un conill, posem-hi pel cas.

D’entrada no és el mateix tenir gos si es viu en una casa aïllada (a pagès, amb pati, jardí, tros o similar) o en un pis, rodejat de veïns. Vull referir-me en aquest aquest cas. La gent ha de ser conscient que estem parlant d’un ésser que menja, beu, caga, pixa, borda, te sentiments i necessita un espai vital. Molts compren un gos (pocs n’adopten i així estan de plenes les gosseres) tot pensant en una joguina que la poden fer servir, només a estones, per entretenir-se, entretenir la canalla o anar a fer el “paseillo” pel carrer exhibint-la quan i com li ve de gust.

Molts gossos tenen por quan es queden sols a casa. Tenen necessitat de companyia, de caminar, córrer i jugar. Què significa tancar i/o deixar sol el gos durant tot el dia? A més del mal psicològic que se li està fent a la bèstia, significa emprenyar a d’altres persones que potser no tenen gos, però que probablement alguns són més conscients del que li passa i necessita aquell animal “engabiat” que els mateixos propietaris (i responsables) del gos.


Tinc uns veïns, bona gent, doncs no els hi conec cap assassinat, estafa o tràfic d’esclaus, però que tampoc són el paradigma del bon veïnatge amb tot el que això vol dir: per exemple pensar que a 3 cm. de gruix de paret hi viuen d’altres persones, saber que si emmerdes l’ascensor o l’escala l’has de netejar i que si tens gos n’has de tenir cura i procurar que emprenyi el mínim possible a la resta d’habitants de l’edifici, que està fet en compartiments i que no són pas tots d’ells. Com no es diguin Núñez y Navarro o Florentino Pérez...

Concretament, el gos dels meus veïns comença a bordar a partir de les 9 del matí, quan la canalla ha marxat a l’escola i els grans a la feina. Tancat tot el sant dia a la terrassa, allà es caga i es pixa a tort i a dret, patològicament, en sentir-se quasi abandonat. Aquesta merda no la neteja pas l’empleada de la llar, que els hi va una estona cada matí i que li fot cas zero al gos. Aquesta merda queda fins dissabte acumulada i fa pudor. Si plou, te por i borda. Si trona i llampega, encara més. Si fa calor és com per deshidratar-se (no hi ha tendal ni una planta ni un arbust per fer una trista ombra fresca). Si aquell vespre hi ha sort, potser anirà a fer una volta amb l’amo qui, durant 10 minuts mal comptats, podrà pastorar el seu maco -però un mica tocat de l’ala- pastor alemany.

I no ho dic com a cas puntual. He viscut a diversos llocs i he trobat casos semblants a tot arreu.

En definitiva: per quan un curs obligatori per poder tenir un gos, a casa, en condicions humanes?

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Pere-Màrtir:

Abans de mostrar-te la meva absoluta identificació amb les teves clarividents i encertadíssimes paraules respecte l'ancestral relació home-gos o gos-home, et diré que el meu nom és Joan i estic joiós de poder encetar aquest diàleg virtual amb tu.
De tant en tant, he anat llegint les teves brillants reflexions sobre multitud de temàtiques que a tots, en menor o major mesura, ens afecten. T'haig de dir que a través dels teus mots, sàviament emprats i combinats, m'has ajudat a identificar i a canalitzar molts sentiments i sensacions recloses en algun espai i en algun temps, viscut o imaginat, en qui sap quina vida actual o anterior.
Moltes gràcies per compartir tota aquesta energia i aquest do i, si et plau, continua regalant-nos aquests bocins de tu.

Marta Teixidó ha dit...

Hola Pere Màrtir,

He llegit els dos post. Anem a pams. Interessant el tema dels OVNIS, i sobre tot perquè els avistaments es produeixen molt sovint en terres sudamericanes. per tant l'olografia, qüestions geogràfiques, antigues civilitzacions, el que sigui, es un camp propici per aquest tema. Gràcies per explicar-lo i compte amb la NASA, encara que avui en dia ens espien per a tot arreu.

En quan a aquest segon post, totalment d'acord amb el que exposes. HI ha molt poca consciència de que un gos ÉS UN SER VIU, que tal com dius, té les seves necessitats i que no pot quedar sol així com així.

De ben segur que els seus amos no en deun fer ni cas, i encara els hi es una nosa. I per tant, tan, encara que els avisis, se'ls enfot el que faci la pobre vestiola.

Pot ser hauràs de contactar amb el "nostre estimat ajuntament" i plantejar el cas, doncs pel que expliques, tinc serioses dubtes que l'amo del Mercedes te'n faci cas.

No obstant, sort amb la xerrada.

Pere Màrtir, petonets, aquest cop virtuals i enhorabona per la participació d'un nou lector, en Joan. Me n'alegro que a través dels teus escrits, hi hagi algú que s'identifiqui i reflexioni.

Fins aviat.

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Joan:

Gràcies per lleigir el Blog i per les teves paraules al respecte. Espero que ho vagis fent sovint i em comuniquis les teves impressions.
Salut!


Hola, Marta:

Ja veus que això dels Ovnis era cert (més o menys) tal com et vaig avançar a la inauguració d'en Serra.

I pel que fa al tema dels gossos, doncs potser si que hauría de dirigir-me a l'ajuntament. Però de moment espero que, si veuen el Blog, se sentin aludits. Però no tinc clar que siguin lectors de Blogs...

Petons!

Piscu, el gos intel·lectual ha dit...

Guau, guau,

Soc en Piscu, un gos amic del gos veí seu. Té tota la raó amb el que escriu en aquest article del seu blog, ara ja sí, recuperant l’esperit provocador (li havien dit que la cosa s’estovava per moments?).

Com veuen, jo soc d'una espècie amb pedigrí universitari, entrenat per llegir el diari i fer un resum als meus amos, portar la comptabilitat i educar als nens. Diguem-ne que soc un gos intel•lectual.

Senyors, la vida de gos és molt dura! Ens fabriquen per a ser i estar en unes condicions (domèstiques¿?¿?) que de ben segur ni els nostres amos mateixos voldrien trobar-s’hi.

A tots vostès, lectors d’aquest blog, els hi demanaria que intentessin fer l’exercici de pensar que són un gos per una dia, repassin cada minut de la vida d’un gos domesticat, a veure que els hi sembla no poder menjar o fer les teves necessitats quan vols, obeir ordres absurdes, etc.

S’han parat a pensar que molta gent ens adquireix sense preguntar-nos si volem ser adquirits? I en quines condicions? M’estalviaré comentaris!

Rosa Isabel ha dit...

El meu gos, "Loki" (nom d'un déu germànic), no és adquirit, és adoptat en una refugi de cans abandonats. per res del món compraria un gos!! Cada dia donem unes bones passajades que ens mantenen en bona salut i forma.
Qui vulgui saber de veres que és una "vida de gossos", en el pitjor sentit de l'expressió, no té més que visitar la web d'una protectora o d'una entitat dedicada a la defensa animal, si bé també hi trobarà el cas contrari, d'aquells que hi esmercen hores i diners.

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Piscu (gos intelectual):

Em dones la raó, tot llegint el meu Blog i a més, escribint-hi! Molta gent es pensa que els gossos són només això i que han de viure com a gossos sota els capricis dels seus amos.

T'animo a crear un assossiació de gossos (o partit polític) farts del tracte denigrant rebut per part d'algunes persones.

Sort que sempre hi haurà gent com la Rosa Isabel, que els tracten dignament.

Bup, bup!

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Rosa Isabel:

Gràcies per llegir i escriure en el Blog.

Sóc conscient que hi ha gent com tu, amb sensibilitat vers els gossos, però diría que el percentatge de persones amb aquesta manera d'actuar no és massa alt.

Records al "Loki". Salut!

Rosa Isabel ha dit...

A Pere Màrtir
Gràcies pels teus elogis, la meva aportació en el món dels animals és un gra de sorra, a la mida de les meves possibilitats.
Desenganyats de polítics que passen de nosaltres (al cap i a la fi, animals humans), potser si que haurem de votar un partit pro-drets animals!!

Rosa Isabel ha dit...

Per cert, que el partit ja existeix; hi a una tal "Pacma", sigles de partit antitaurí contra el maltractament animal, segons diu a la seva pàgina web, que per cert s'inicia amb una campanya contra l'abandonament de gossos, va treure 13.000 vots en en les eleccions al Parlament de Catalunya.
D'aquest partit no sé res més que el que diu la seva web.

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Rosa Isabel:

Qualsevol granet de sorra suma...

Pel que fa al Partir Antitaurí ja el coneixía. Tinc una amiga a Barcelona que ja fa temps que m'en va parlar. El que passa, entre d'altres coses, és que quan van a manifestar-se davant la Monumental en una tarda de "Corrida" (Art, en diuen ells) reben de valent dels pro-taurins davant la passivitat dels que haurien de vigilat la seguretat. País... que diu en Forges!