dijous, 18 d’octubre del 2007

"FRIGODEDO"

Pere-Màrtir
En la meva particular volta al món, tant física com mental, em salto alguns episodis. Ho faig a consciència, doncs alguns no els vull explicar públicament per motius molt meus. Potser només ho faria a l’intimitat... D’altres no tenen cap o poc interès com a “novel·la” de viatges.

Dit això, comprendreu que de cop i volta em trobi a l’Antàrtida i, per tant, m’hagi saltat el relat d’una temporada viatjant, més ben dit deambulant, per Mèxic i Xile...

Doncs si: em trobo a l’Antàrtida rodejat de 6 científics que analitzen fòssils i minerals. Estem en una mena de complex industrial, en petit i tipus iglú, on dos russos, una japonesa, una anglesa, una canadenca, una xilena i jo treballem en una missió finançada per no se pas quin cony d'organisme internacional anomenat quelcom semblant a “Frigodedo”... Mai no he acabat d’esbrinar-ho.

Tampoc se ben bé que pinto aquí. Només recordo que la científica xilena m’hi va dur quasi a la força. Jo estava a Valparaíso, ingressat en un hospital i la vaig conèixer casualment, doncs era la doctora encarregada de casos estranys i una mica paranormals. Em va preguntar quatre coses i em va pagar el tractament antiparasital i "antifouroses", a canvi de col·laborar en la missió. Jo només havia de dibuixar mostres de fòssils. I, de tant en tant, organitzar algunes perfomances artístiques per distreure a un personal avorrit i fart d’internet.

No era una idea molt excitant però vaig pensar que a l’Antàrtida no m’atabalaria el soroll dels tubs d’escapament de les motos (després dels gossos dels veins que borden dia i nit -els gossos-, és de les coses que més m'emprenyen). I, també és veritat, tenia excedent de pintura blanca.
Sabeu el que val un viatge turístic de Barcelona a aquest lloc remot on no pots comprar ni un imant per a la nevera? 4 o 5 mil Euros. I a mi em sortia gratis... Apa doncs, que al Pol Sud hi falta gent!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Pere Màrtir,

Aqui em tens "rauda y velosssss" a llegir la continuació de les teves particulars aventures. Fins i tot abans de respondre't a Cuadernos...

Home, em deixes intrigada, amb això que no expliquis que va passar a Mèxic i Xile. Pero evidentment, ho respecto, doncs suposo que no va ser massa positiu.

El que expliques aqui, ondia nano, ja et més que un "hermoso ninfo del Priorat" (jajaja). Veig que t'agradat. Ja veus que d'imaginació no me'n falta.

Pel que veig, era una expedició internacional. Ara si que pots dir "un català - que un català, un vilassarenc!!! a l'Antartida". QUE FORT!!!. I gràcies a una doctora xilena.

Per cert, com a bon català disposes al 50% del seny i la rauxa, però Pere Màrtir, paranormal, bé, no ti considero. vull dir que no se com vas anar a petar a aquella secció. Pero es divertit.

Com sempre, m'ha encantat i sobre tot el sentit de l'humor, que realment és el que ajuda a tirar endevant la vida.

Bé, no triguis tant un altre vegada que "me tienes desesperadaaaaaa!!!!" per la continuitat.

Petonets i fins aviat.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Ei, Marta! Com pots veure me n'han passat de tots colors. Pero "mala hierba nunca muere" o "el que no mata, engreixa". I aqui estic "viu i cuejant"...

Bé, després d'aquesta tanda de frases fetes o refranys, dir-te que això de "paranormal" va relacionat amb el tema Ovni's, del qual ja en parlaré més endavant...Amb el permís de la NASA!

Ens anem lleigint, sigui el Blog que sigui!

Petons,

Anònim ha dit...

Hola Pere Màrtir,

I tant que estàs viu i remenes la cua. Però escolta, ja ets més que Hermoso NInfo del Priorat, JA ETS MERAVELLA DE LES MERAVELLES: també has vist OVNISSSS????

Nano, això no té pèrdua. Amb permís o sense de la NASA, ja estàs ISPO-FACTO (jejeje), explicant l'experiència.

Per cert,suposo que has vist el Capgros que parla dels quadenrs de viatge, i surt el teu nom. MIra, es veu que van veure la teva protesta al meu blog (perquè se que se'l miren) i ja ets present a la premsa. Però vaja, tot es penós.

Petonets, i com diu la cançó "sigue, sigue no pares" (es en castellà, ho sento) d'explicar les teves aventures, amb salsa o sense, però sempre amb un gran sentit de l'humor.

Bon cap de setmana i fisn aviat.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Marta:

Almenys en aquest Blog podem parlar de coses no tant sensibles i trascendents com ho fem de vegades (serenament i raonada) en el teu Libro de Arena... Que per cert, m'agrada molt dir-hi la meva.

Aquí a l'"Animus" hi ha una mica més de rauxa: ara només faltava això dels Ovni's! Prometo parlar-ne ben aviat, però haig de vigilar els espies de la Nasa (je, je!).

Efectivament he vist el Cap Grós i això dels quaderns: per això va bé que hi hagi gent com tu (i com en Pic, encara que mig retirat) per fer una mica de contrapoder de la cultura "oficial i patumera"...

Petons,

Anònim ha dit...

Hola Pere Màrtir,

Ja se que t'agrada dir-hi la teva en Cuadernos para..., i lo més bo de tot plegat, es que ho dius serena i raonadament, amb sentit de l'humor i ... en castellà (jejeje).

Si, a vegades toco temes sensibles, però el debat es bo, i dinàmic, sempre que es mantinguin les formes i el respecte.

Petonets Pere i fins aviat. Per cert, aniràs a la inauguració de l'expo de'n J. Serra el divendres a l'Ateneu?. Tinc curiositat per veure que ha fet després de set anys.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Marta: ara mateix acabo d'escriure a "Cuadernos". És que no em deixeu ni fer la migdiada!

M'agrada molt poder llegir i intervenir en el teu Blog (bé, de fet en els dos que tens). I, si, ja ho veus: no tinc cap problema per fer-ho en castellà (potser soc un independentista "light"...).

Quasi segur que divendres aniré a veure l'exposició d'en Serra. A veure si ens veiem.

Per cert: ja pots entrar a la meva nova web: www.peremartirbraso.com

Petons.

Anònim ha dit...

Hola Pere Màrtir,

He visitat le teva "güessss", i la trobo SENSACIONAL!!!!.

M'ha frapat la teva particular visió del desert, ple de lluminositat, i jugant amb un cromatisme de blaus i verds, vermell intens, i tractament del groc molt especial. Una visió certament innovadora, vitalista, amb un encant molt especial, en contrast amb el bosc cremat que convida a la introspecció de l'ésser humà a través de les cendres i dels árbres cremats.

Una traça punyent i colpidora, un joc de colors blanc i negre durs, contundents, sense pietat pel desastre del foc, gens purificador, destructor de vida i de l'esperit i essència de l'home.

Curiosa la figura del gat; cos innerte, dibuixat de forma poc habitual.

Animus Provocandi es una complexe i alhora fascinant barreja de seny i rauxa. Un món oníric, de contrast de dimesions, on la tècnica utilitzada, intueixo que el spray, dona una especial versemblança als sombrejats. El gris, (la base blanc i negre sempre present), treballat en diferents tons, amb aquest especial cromatisme groc. Paisatges, objectes, formes definides i indefinides configuren una obra en plena evolució, de constant recerca interior, aparentment gens intimista, però que denota que l'artista té quelcom a dir i no s'ho calla, ni en el seu ámbit públic ni privat.

La teva obra es podría resumir, i això es impossible, com a la recerca del que encara estic buscant de la teva experiencia vital.

Pere Màrtir, ja veus que m'ha encantat. Mataró no sap el que té.

Ens veurem a l'expo de'n Serra. Però SIS PLAU, SIS PLAU, SIS PLAU, abans un altre capítol de les teves aventures.

Petonets i Ets únic. Genial!!!

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Marta:gràcies pels teus comentaris sobre la web i la meva obra. És veritat que, segurament, no coneixies coses anteriors meves com la sèrie "Deserts" que vaig fer durant molt de temps, arràn de diversas estades al Marroc, Algèria, Egipte, Jordània, Israel, Palestina, etc.

Ara estic immers en la sèrie "Jo vaig ser-hi", que la busco divertida però àcida, i per la qual estic intentant trobar galeria per exposar-la. I no és gens fàcil.

Dius "Mataró no sap el que té" i això m'afalaga. Però no solament és dificil exposar i reexir a la teva pròpia localitat (ja assumeixo allò de profeta a la teva terra), sinó que ja no parlem de Barcelona, cap i casal... Ei, parlo de llocs dignes.

A veure si abans de divendres puc entrar un nou Post al Blog.

Gràcies de nou per tot el que dius!

Petons.