dilluns, 3 de setembre del 2007

WADI RUM



Ja sé que ho vaig deixar a l’estret d’Ormuz. Però com que l’ordre dels factors no altera el producte em salto un parell de mesos de petroler, per anar a raure en ple desert del Wadi Rum. El mític desert on va estar-hi Lawrence d’Aràbia, abans d'ajudar a reconquerir Aqaba pels àrabs.

Quan em van acomiadar, de males maneres, del petroler i abandonar al port de Al Kuwait, total per no saber soldar prou bé les planxes de ferro del vaixell i quasi provocar un naufragi, vaig decidir anar-me’n amb una caravana berber que feien la ruta Kuwait-Jordània remuntant el riu Al Furat (el bíblic Eufrates). Em van prometre menjar i sostre sota les estrelles i transport (camell) gratuït, a canvi de fer il·lustracions del Wadi Rum per al Ministeri de Turisme de Jordània. Els berbers tenen interessos turístics a la zona, doncs organitzen campaments i excursions pels guiris.

I tal com ja vaig explicar-vos jo ja havia recuperat la inspiració. Només em preocupava anar amunt, cap el nord, de la manera més barata possible fins a Samsun, a la costa turca del Mar Negre on m’havia de trobar amb un vell amic que treballava en una base militar i que m’havia buscat una feina de “repintador” de submarins més vells que el que es va inventar en Monturiol. Això de ser pintor i no parlar turc, de vegades es presta a malentesos...

Nota: el de la foto sóc jo, dibuixant al natural un dels pocs vestigis de vegetació que hi ha al Wadi Rum. La foto me la va fer la filla del cap de la caravana berber, que li vaig caure molt bé. En puc donar fe.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Pere,

Nano, estic ENTUSIASMADAAAAA!!!!. De manera que et varen acomidar, total per no saber soldar. Va que és això si el vaixell s'esonsa!!! (jajaja).

Això si que son aventures al desert. De totes formes, fascinant, tu!!!. Ara entec en teu encís per terres tan cremades.

Per cert, estàs molt bé a la foto. Ja se que dibuixes, però sembles en Lawrence d'Aràbia.

Gracies, com sempre per la teva visita a Cuadernos, i el teu comentari. Veritablement, l'encís de les pel·lícules d'abans no hi és ara, on els efectes especials, supleixen un bon treball d'actors i els bons arguments.

Petonets, bona estada a Galicia i fins al proper capítol

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Ei, Marta! Veig que segueixes aguantant i a més "entusiasmada". Això m'anima ha seguir relatant les meves aventures i desventures.
Doncs de moment encara no ha passat res: ja veuras el capítol que parla de quan vaig ser segrestat a Algèria...

Els teus escrits a Cuadernos molt interessants. Només em faltava saber qeu t'agraden les pelis d'aventures!

Fins aviat,

Petons.

Anònim ha dit...

Hola Pere,

I es clar que m'agraden els films d'aventures. Es una forma de ser heroi sense moure's de la butaca, o ser heroina per ser rescatada per l'heroi de torn.

Aquells films de pirates i espadatxins eren una autèntica delicia, i evidentment, tal com t'ho dius, ja no es fan com abans.

No obstant, Déu ni do amb les teves aventures!!!. No ets pirata, però et vas moure en mars de sorra.

Espero el següent capítol amb delit. Ah i com que avui es dia 5, Bona estada a Galícia.

Petonets i fins aviat.

Anònim ha dit...

PERE MARTIRRRRRR.

He vist el quadre que has exposat a Galícia i nano, es fantásticamente delirant i surrealista. Quina evolució més radical del bosc cremat!! Te n'enfots del mort i del que el vetlla (jajaja).

El fons negre es quasi, sibilí devant la teva ironia.

M'encanta. Escolta, espero que exposis algo a la Sant LLuc. És així?

Petonets i felicitats.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Marta: ja he tornat de Galicia i d'un poblet dels Pirineus on he anat a inspirar-me en substitució, provisionalment, del DESERT.

Doncs si, al Casino de A Corunya he presentat dos quadres certament delirants: "El plàtan porta potassi" i el que surt reproduit al CapGros: "La nit dels amants o cornut per la pàtria".

I si estic seleccionat a la Sant Lluc (acabo d'arribar i no en sé res), en presento un que també es mou per aquesta onda tan poc "comercial i decorativa" amb la que intento guanyar-me les garrofes...

Un petó.

luisa ha dit...

hola soy luisa

luisa ha dit...

solo queria saludarte soy luisa la fotografa,estuve en coruña en casa de tus amigos con maribel y benito.un beso

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Luisa: ¿como estás? Me hace ilusión que entres en mi Blog. Espero que entiendas algo. Al menos Benito que te ayude a traducir. Estuve otra vez en Coruña, pues inauguramos otra expo en el Casino Atlántico hace unos dias. A ver si te puedes acercar al Casino y me dices algo de mis dos cuadros, bastante "explosivos"...

Un beso