dissabte, 15 de setembre de 2007

PINTANT SUBMARINS

Pere-Màrtir

Repintar submarins vells no és feina senzilla. D’entrada no és com repintar la barana vella del jardí de casa: rascar amb paper de vidre, pintar amb mini i finalment pintar amb el color que la teva companya (o company) a triat aquesta vegada i que fa més joc amb les persianes que el color que vaig triar jo l’altra cop.

No. Repintar submarins és una altra cosa. I més si estem parlant d’un aparell de guerra. I turc. Tinc certa experiència en pintura a l’oli, a l’aquarel·la i amb esprais esmaltats graffiteros. Però això és molt diferent: planxes immenses de ferro rovellat que s’han de rascar amb una mena de pistola gegant on hi surt sorra a pressió, pintar la primera capa amb un producte tòxic que et fa sagnar pel nas, després quitrà i finalment la capa de pintura plàstica especial “Titan Submarinos Turcos de 3ª Mano” que et fa vomitar el döner kebab que acabes d’esmorzar.

Ho vaig fer durant un mes però me’n vaig cansar. Els acabats artístics que hi dibuixava no feien massa gràcia als militars del bigoti gros i vam “acordar” rescindir el contracte. Unes quantes lires turques (l’equivalent a 150 euros) i passa que t’hi vist. I no et posis tonto reclamant al exercit turc: corres el risc de desaparèixer una temporada en qualsevol masmorra on et fan massatges encara no vulguis, molt diferents dels que fan als turistes en els banys turcs d’Istanbul.

En vista d’això vaig decidir aprofitar que un submarí anava a espiar les costes gregues per marxar. Em van fer pagar, justament, 150 euros per sortir del Mar Negre en direcció a Creta.

5 comentaris:

Marta ha dit...

Hola Pere Martir,

Nano, quines aventures!!!!. Això es genial!!!. Escolta, no t'ha inspirat mai res artístic tot plegat?. On en vas quedar tip de rascar submarins turcs???? (jajaja).

Renoi, tota una vida. Espero ansiosament la continaució, que això es el millor que els culebros. A veure si ens veiem a la Sant Lluc, estiguis present o no.

Petonets, i fins aviat.

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Marta:

I tant que m'han inspirat totes aquestes "aventures", algunes més ficticies que d'altres... De fet, la sèrie en què treballo actualment("Jo vaig ser-hi")és conseqüencia d'això o a l'inrevés.

Ah! per cert, vaig deixar de rascar submarins a Sinop, prop de Samsun (je, je!)

Espero veure't el dia 20 a l'inauguració de la Sant Lluc.

Petons.

Marta Teixid´p ha dit...

Hola Pere Màrtir,

Jo també espero veure's i veure si t'han escollit l'obra i com es. Tinc tanta curiositat com amb la continuació de les teves aventuress

Petons i fins al dia 20.

luisa ha dit...

hola pere
gracias por contestarme.
sabes es una pena que no pueda opinar sobre tu critica pero no entiendo.
queria pedirte disculpas por no haber ido a santiago pero es que me puse mal,tenia todo mi equipo preparado pero no pudo ser.
ire a ver la esposicion de coruña,¿hasta cuando esta?un beso lu.

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Luisa:

No tienes porqué pedir disculpas por no poder ir a Santiago. Siempre hay incidencias que no podemos controlar.

La exposición del Casino Atlantico de A Coruña es hasta el 3 de Octubre. El horario es un poco raro: de las 20 h. hasta las 4 de la mañana.

Besos.