dissabte, 22 de setembre de 2007

PLATAFORMA

Pere-Màrtir



De fet ja tenia certa experiència amb el tema del petroli. No per haver estat enrolat en el petroler King B.B., sinó perquè un temps abans havia treballat unes setmanes en una plataforma petrolífera danesa, al Mar del Nord.

Un amic meu de joventut, de Vilassar de Mar, hi havia treballat i m’ho va recomanar: aïllament absolut, més que retirar-se a un monestir a meditar, bon sou i vacances llargues. El que passa és que és molt dur. L’ambient físic i emocional és fred, claustrofòbic, opressiu... Ho vaig fer una curta temporada, just per poder pagar deutes pendents i comprar-me un futbolí dels de veritat (una de les il·lusions de la meva vida...).

Per això, quan en el pou de petroli algerià vaig trobar uns empresaris islandesos reclutant gent, m’hi vaig apuntar. Avió pagat fins a Reykjavik, tres mesos fent una “suplència” en una plataforma instal·lada al Denmark Strait entre Islàndia i Groenlàndia, 6000 € , menjar i dormir. En aquestes feines hi ha moltes baixes laborals: depressions, alcoholisme, suïcidis, gent que cau a l’aigua... Però jo tenia certa experiència i, en aquell moment, hi vaig veure una bona sortida econòmica i viatgera. Total, no tenia cap pressa per completar la meva particular volta al món...

A més, en aquestes plataformes hi ha moltes estones que no fas res i portant a sobre la llibreta i el llapis per a mi ja es sinònim de no avorriment. O això volia creure’m per enganyar-me una mica i fer-ho més suportable.

L’experiència va ser tremenda. A l’Oficina de Treball (l'atur) de Mataró ja els hi vaig dir que no em busquessin cap feina d’aquest tipus, encara que consti en el currículum...




6 comentaris:

Marta Teixidó ha dit...

Hola Pere Màrtir,

Ja vus que soc lectora fidel i NO EM PERDO NI UN CAPÍTOL. Seria tonto el Spilberg si no contactés amb tu, perquè el teu periple dona molt de joc.

Les vas passar magres, però renoi, tens un positivisme molt interessant. Ets un bon exemple de tirar endevant com sigui, però tirar endevant.

Què va passar a Islandia?. Encara que sigui dur, penso que es bo que ho expliquis. Ho faràs?.

Petonets i fins el proper capítol, s'acomiada una lectora fidel (Ei, eh que sembla que em despedeixi de l'Elena Francis (jajaja)?)

Pere-Màrtir ha dit...

I tant, Marta, que explicaré el que em va passar a Islàndia, perquè crec que és força interessant (cinefilament parlant....).

A més, Islàndia és un pais que em va inspirar molt, quasi com el Sahara.

Ja no me'n recordava de l'Elena Francis, però jo també l'escoltava: "Querida amiga..."

Petons,

Crític de blogs provocadors ha dit...

Apreciat blogàire Pere-Màrtir.

Vostè a mi no em coneix de res, així que primer de tot em presentaré: El meu nom no ve al cas, tampoc d’on soc, ni quina edat tinc. El que sí li diré és que soc home i un “rosegador” de blogs. El Monegal del blog, podríem dir.

Seré breu. Veig que de mica en mica el seu blog va fugint de la seva inicial línia provocadora, aquella que vostè tant defenia quan li picaven el crostó.

Així doncs, informar-lo que el retirem de la nostra famosa guia de blogàires provocadors, deixant d’estar recomanat des d’aquest moment.

La guia la pot trobar al Google: http://www.google.com.

A reveure.

Pere-Màrtir ha dit...

Efectivament el meu Blog va fugint de la línea provocadora de quan va començar. Més que res perquè em dona la gana. Ara, quan em roti tornaré a escriure amb "animus" i em carregaré el que em sembli: per exemple als que escriuen als blogs de manera anònima, als crítics de la Guia Michelin que recomanen restaurants o al Monegal que el trobo un plasta...
Cordialment,

Crític de blogs provocadors ha dit...

Sr. Pere-Màrtir,

Ho sento. Que torni a ensenyar-nos les seves urpes no el farà tornar a entrar a la nostre interessant i particular llista de blogàires rebels.

Molt agraït pel seu interès.

Pere-Màrtir ha dit...

Sr. Crític de blogs provocadors:

D'entrada crec que sé qui sou vós... A vegades heu estat toro, a vegades jardiner i ara us heu reconvertit en Monegal...

Sàpiga que el meu Blog encapçala la llista europea de Blogs més llegits durant el mes de setembre, entre les 19 i les 23 hores. Per tant, amb aquest "Share" tinc total llibertat dels meus editors (jo mateix) per escriure el que vulgui. I passo de la seva llista, per altre banda bastant poc fiable.

Un abraçada de ós polar...