dijous, 20 de setembre de 2007

"TORTUGUES NINJA"


Sortint de Tlemcen ja es feia fosc i en Simbad estava molt nerviós. Li vaig preguntar que li passava i em va dir que no li feia gens de gràcia tots els moviments que veia. Els turistes que portàvem no s’havien adonat de res... reien, parlaven, feien fotos, filmaven i tot això que fa aquest tipus d’espècimen quan està en un país que creu exòtic...

Cap a les 10 del vespre, tot passant per un poblet perdut a les muntanyes, de cop i volta es creuen davant nostre un parell de furgonetes i baixen corrents 10 paios encaputxats, esgrimint metralletes i ens fan baixar del nostre vehicle. Redeu quina por! Tothom cridava, ells preguntaven qui érem , d’on veníem i on anàvem, els turistes xisclant i plorant i en Simbad i jo acollonits, però mantenint el tipus i preguntant que passava. Jo estava però, més cagat que el dia que em vaig examinar de taquigrafia de 3er. de Peritatge Mercantil (argot actual: Empresarials més o menys...). Per cert, que encara la tinc penjada la puta taquigrafia. Per culpa d’això no tinc el diploma del borbó. Ai, no: que sóc de l’època del Generalísimo de los Ejércitos por la Gracia de Dios...

Eren islamistes del FIS. Ens van segrestar i ens van tenir tota la nit, curiosament, en un cementiri cristià...

Cap a les 8 del matí, crits, trets, corredisses: de cop apareixen 50 elements dient que fotem el camp cagant llets. Sembla ser que eren els Tortugues Ninja (policia antiterrorista). A fora teníem el nostre cotxe. Ens van ordenar que anéssim cap a la frontera de Marroc sense parar en lloc ni per res.

A mi no m’agradava l’idea. Digueu-me tossut, digueu-me inconscient, però vaig dir al Simbad que seguís ell i que a mi em deixés al primer pou de petroli que trobéssim. I així ho vam fer. Va ser una bona pensada, doncs gràcies a aquest fet vaig anar de gorra fins a Islàndia. Ja us explicaré com ho vaig fer...
La foto és del moment que vaig decidir quedarme prop d'un pou de petroli, en ple desert de muntanyes. Me la va fer en Simbad com record "pòstum"...

2 comentaris:

Marta Teixidó ha dit...

Hola Pere,


Nano, nano estic disfrutant (si ja se que es diu gaudint, però jo soc catalana "integrá" i dic disfrutant") d'allò més amb les teves aventures pel desert. Pero, SI PODRIES FER UN GUIÓ DE CINE!!!, i demés tens un sentit de l'humor carregat de energia del que en treus un gran partit. Mira que fer sortir el títol de taquigrafia (jajaja).

Gracies Pere per aquestes bones estones y per tenir humor i ganes d'explicar les teves aventures.

Fins a la propera que això ja sembla un serial d'aquells de la ràdio.

Petonets, heroi!!!

Pere-Màrtir ha dit...

Ei, Marta! M'agrada que "disfrutis" de les meves aventures... De fet estic esperant que l'Spielberg em compri un guió, per muntarme en el dollar!

Demà miraré d'entrar un altre capítol del serial...

Petons.