DEBADES

"Punt de llibre" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

DEBADES

Debades la mirada

camina lleugera

i els pensaments fugissers

es clouen rere les parpelles.

Debades el rostre

fingeix el color

que ens envolta

per perdre’s

enmig del no res.

Ser un full en la immensitat de l’arbreda

és tenir els ulls oberts a la vida.

Poema inclòs en el llibre Boscos d’Enric Umbert i que es presenta, a la Llibreria Robafaves de Mataró, el proper dilluns 18, a les 7 del vespre. La presentació anirà a càrrec del director teatral Hermann Bonnín. Amb la presència del poeta i d’un servidor, autor de la portada del poemari.

En el mateix acte es recitaran alguns poemes del llibre, tant per part del mateix escriptor com per d’altres poetes com Sabine Dufrenoy i Víctor Bonetarbolí. El llibre ha estat editat per Edicions del Salobre i és el recent guanyador del “II Premi Miquel Costa i Llobera per a poetes inèdits 2010”.

No cal dir que hi esteu convidats.

DE GATS-1 (FILOSOFANT)

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Quan el Barret Peret té necessitat de filosofar ho fa quasi sempre tot sol, més que res per no atabalar al pròxim. O ho fa amb un gat. No hi ha com unes bones reflexions filosòfiques periòdiques impures i qui millor que un moix per comprendre l’essència de la vida.

El gat escolta, no interromp mai. Si calles, respecta el teu silenci. No t’embafa ni et dóna la tabarra. Senzillament sap estar. I sempre amb dignitat.

El Barret Paret ha estat, avui, compartint filosofia de la vida amb una gateta amb qui només es coneixen de vista i es veuen molt de tant en tant. Però, renoi, quina mitja hora més aprofitada!

SOS (TENIBLE?)

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010).

L’espasa del Jabato (en Dàmocles no l’he conegut mai) penja sobre nosaltres. Cremem boscos, enverinem mars, assequem llacs, exterminem animals, persones, cultures i llengües.

El Barret Peret està empipat. I com que sap que uns quants verds il·luminats no ho poden arreglar es solidaritza amb ells, amb els peixos abissals i per extensió amb les anxoves. Rient rient, ens trobarem d’aquí quatre dies amb boscos petrificats, mars i oceans contaminats, llacs convertits en abocadors, indígenes sense identitat i plutòni a la terrassa. Si els que en saben una mica són capaços de construir centrals nuclears a llocs vulnerables, que no faran la resta...

VVG

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Què hi fan junts el Barret Peret (P) i el barret de Vincent Van Gogh (V)?

Bona pregunta. ¿Senzillament passegen junts, van d’excursió, a esmorzar o a pintar? ¿Són amics o coneguts? No ho sabem del cert. Només sabem que són dos, com els sols o els estels o els xiprers del quadre del pintor holandes Carretera amb xiprer i que, aquí, substitueixen les dues figures que realment apareixen a la tela.

Es del tot improbable que els dos barrets s’arribessin a conèixer doncs diuen les partides de naixement que es porten cent anys clavats. Però hi ha un fenomen paranormal anomenat regressió. I també existeix la solidaritat i el recolzament.

Darrerament hi ha algunes veus pretesament expertes que intenten restar valor artístic a l’obra de Van Gogh només perquè agrada massa als no entesos. Per ser, diuen, d’una “grafia” massa llegible. Ja hi tornem a ser. Ja el 1947 Artaud, emprenyat com una mona, va publicar l’assaig Van Gogh, suïcidat per la societat. I va escriure coses com aquestes:

“Un boig, Van Gogh? Que aquell que algun dia ha sabut mirar un rostre humà miri l’autoretrat de Van Gogh, penso en aquell amb barret tou”...”No conec ni un sol psiquiatre que sabés escrutar un rostre d’home amb una força tan aclaparadora i disseccionar-ne com amb un tallant la irrefragable psicologia”.

PRONÒSTIC GREU

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

La ciència ficció ha tocat abastament el tema nuclear: llibres, còmics i pel·lícules ja fa anys que expliquen histories apocalíptiques i de destrucció. Ciència ficció, diuen.

Des de fa temps, quan hi han hagut veus discrepants, verdes, ecològiques i antinuclears s’han desqualificat per retrogrades, inviables o hippies. I s’han ridiculitzat o bandejat les possibles alternatives. Els científics i politics pro nuclears ens han explicat meravelles d’aquesta font d’energia i de la gran seguretat de les centrals nuclears.

Però, com ja sospitava molta gent, amb la tragèdia que ha succeït al Japó estem veient dia a dia que les centrals són insegures. Ara, els arguments seran que un terratrèmol d’escala 9 més un tsunami enorme, no passa cada dia ni a tot arreu. D’acord, però al Japó ha passat. I la radioactivitat ja s’ escampat. El problema és que una central nuclear deixi de rebre energia externa i això pot passar, no solament per culpa d’un terratrèmol com a Fukushima, sinó per moltes d’altres circumstancies: atacs terroristes, grans nevades, incendis, etc.

El Barret Paret voldria demanar a les altes instàncies que dirigeixen els nostres destins, que no ens enganyin més i que cuidin al malalt. Perquè sinó aviat petarem tots, com a les pel·lícules de ciència ficció, aquestes tan apocalíptiques i distretes...

EL REAL MADRID I EL "SEÑORÍO"

(Caricatura de Santiago Bernabéu, potser el president més "senyor" que mai ha tingut el R. Madrid. Dibuix de 1961, copiat segurament del Mundo Deportivo o el Lean, quan feia pràctiques autodidactes de dibuix)


El Real Madrid, un club de futbol al qual entre tots subvencionem via Ministerio de Industria, Turismo, etc. per promocionar Madrid i Espanya, segueix donant mostres de “senyoriu” com a ells els agrada dir (no deuen saber que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena).

Amargats i mals perdedors aquesta gent tan senyora, després d’atacar els arbitres dient que afavoreixen al Barça, queixar-se del calendari i algunes paranoies més, ara han arribat al súmmum: diuen que els jugadors del Barça es droguen i per això juguen tan bé.

Lògicament la caverna madrilenya ja s’hi ha afegit ràpidament. La Cope ha difós la noticia i l’ABC també. Aquests, a més, publiquen una foto del jugador del Barça Xavi, fregant-se el nas després d’un esforç. No és la mateixa manipulació “fotoshopera” que allò de l'As esborrant un jugador de la foto, però és igual de falsa i covarda.

Proposo que al Barça li retirin totes les Lligues i Copes guanyades amb aquesta trampa. Però també a la Selección Española el recent títol de campions del món: la majoria eren jugadors del Barça i si ho van fer tan bé és que feien la mateixa trampa.

Hi estarien d’acord tota aquella colla d’envejosos?

GEOGRAFIES

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)


Fins fa poques setmanes una colla de exòtics i pintorescos caps d’estat ens subministraven petroli. També eren molt bons clients comprant-nos armament. Anar enriquint-los sense cap vergonya. Molts dels seus pobres -o sigui el 99,99% de les seva gent- se la jugaven al mar per anar a treballar, per quatre xavos i en feines que ningú volía, a casa nostra.

Amb la crisi, la nostra clar, aquells pobres ja fa temps que ens fan més nosa que servei. I, des de fa pocs dies, aquells caps d’estat tan amigables s’han convertit en dictadors, tirans i repressors.

Potser ara caldria recolzar els nous règims i governats que resultin de les revoltes i guerres civils. S’hauria, si no és demanar massa, fer-ho bé i amb molta més ètica que fins ara. Ajudar a les transicions i joves democràcies. Ens hi va el gas, el petroli i sobre tot la dignitat. El Barret Peret preveu (des de la seva ignorància i confusió) unes geografies econòmiques molt variables, tant com les amistats...

LA FAMOSA NEVADA DEL 62

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)


Hi ha dates relacionades amb esdeveniments històrics de record inesborrable per a la memòria col·lectiva: l’11 de setembre, el 22-N, el maig del 68, el 23-F...

El Barret Peret te predilecció per un esdeveniment més prosaic: la nevada del 62. Tot i que des de llavors ha plogut molt i ha nevat algunes vegades més, conserva un record molt nítid d’aquells flocs de neu caient del cel com manà bíblic. I d’un blanc infinit i minimalista que el van fer pensar: la naturalesa sempre mana encara que li anem en contra... Llavors tot estava tan clar que no calia dormir per veure-ho.

Per cert, diuen els de la “corrent” que si ara tornés a nevar com fa un any, no passaria el que va passar. Permeteu-me que rigui.

QUI MANA AQUÍ?

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Anem per pams: qui mana aquí? Qui és el xèrif del món mundial? On és el puto amo? A veure si el jefe dels bons agafa ja el trabuc i la corda, i fot foc nou. I si s’han de curar ferides, que ho faci també.

Ja ho sap el Barret Peret que els dolents abans eren bons i amics dels més bons. I que els bons sempre han estat els bons, però potser no ho son tant de bons. ¿Eren amics, eren bons els dolents, eren enemics dels bons...?

Quina por!

CIRC CRIC

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Diuen les sagrades escriptures que el seny i la rauxa són trets característics de la personalitat catalana. Potser sí, però el Barret Peret en dubta una mica: en una mateixa persona van sempre juntes aquestes dues característiques?

Per si cas, recomana fer una volta pel Montseny i cercar el Circ Cric. Allà hi trobarem una bona dosi de rauxa. I, si és cert que aquells dos trets de la nostra personalitat van junts, doncs també hi trobarem el seny. De fet el nom de la muntanya ja ens dona pistes.

El Barret Peret aplaudeix el Circ Cric, és peta de riure i creu recuperar una mica, tampoc cal exagerar, el seny...

TACA

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Una taca en el currículum laboral pot ser determinant per no trobar mai més feina. Com li ha passat al pobre Millet...

Una taca a la camisa fa lleig, però de vegades ens fa més humans i ens connecta amb els nostres ancestres. Quan mengem calçots, per exemple, som el viu retrat dels nostres avantpassat neandertals. I quina gràcia que ens fa!

Hi ha taques que no són taques: es pot ser ex ministre de Franco i ser demòcrata de tota la vida. Pots haver intentat un cop d’Estat i per commemorar l'efemèride anar tranquil·lament de vacances a les Canàries, etc.

El Barret Peret no vol remoure res, no fos cas, i per això només està interessat per les taques artístiques i, no ens enganyem, pels calçots. L’atzar, el gest, la taca: “una taca espontània sobre la tela constitueix una estructura bàsica d’energies emocionals i moviment, que te una direcció i a la vegada és una primera organització del espai o camp, sobre la qual s’aplica després la intel·ligència compositiva de l’artista...” diu el Diccionario de Arte Larousse. Doncs això.

POTES

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Marxar per potes. A cada fugida, endavant o endarrere, es perd alguna cosa. És el preu.

Un pot fugir o amagar-se. A sota l’ala, a sota terra, darrera la vinyeta o a dins l’armari, però tard o d’hora el troben i llavors pot perdre bastant més que una pota.

Quan s’és tan insignificant com un escarabat, un punt microscòpic sobre la capa de la terra i un zero patatero en la història de la humanitat, no passa res per fugir. Herois n’hi ha pocs i un dia o altre també han de cardar el camp per potes. El Barret Peret n’és tan conscient que, fins i tot deixa que algun animaló s’aixoplugui sota seu, provisionalment...

EQUILIBRIS I NO TANT...

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)


Des de que de petit badava mirant teranyines, el Barret Peret sap que a la vida tot penja d’un fil, començant per això, per la vida. D’un fil, d’una canya o d’un tros de cinta adhesiva. Pel cas és el mateix. La feina, la parella, la salut, la Champions, el pis hipotecat, les pensions i, sobre tot, la roba estesa, pengen d’un fil.

Sempre buscant l’equilibri entre el que s’ha de fer per obligació, per devoció, pel què diran o pel què no diran. Si no es fa correm el risc d’amonestació i, per acumulació, d’expulsió de la tribu.

El Barret Paret però, creu que el millor és no fer tants equilibris perquè sempre acabes caient. Per culpa teva o del cordill, és igual. Més val sortir voluntàriament i de forma educada (per si de cas) de la tribu. Fer una mica –encara que només sigui entre setmana- el paper d’outsider també queda bé. La tribu ho necessita pel seu equilibri.

SOM MARINS, BÀSICAMENT...

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

“Som marins, bàsicament...” I va inventar el submarí. En Narcís Monturiol , com tots els genis, inventava i creava a base d’investigar, estudiar i provar. Però és la intuïció el que diferencia un geni d’un ciutadà normal que paga els seus impostos i part dels impostos dels altres. I en Monturiol va intuir, quan li va caure la petaca a la banyera, que estava a punt de trobar quelcom extraordinari.

“Penso, per tant existeixo”, “Veni, vidi, vici“, “ Pone la gallina de piel”, “Estamooos trabajandou en ellooo”o “Som marins bàsicament” són algunes de les celebres frases de diferents genis...

Sapigueu que El Barret Peret és un aficionat als submarins des que de ben jove va començar a empassar-se els tebeos de “Hazañas Bélicas”. També li agrada la paella de marisc i el pop a la gallega. Per això aquest “cameo” en una historieta bàsicament marina.

PUBLICITAT DE MÒBILS

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

El Barret Peret està a favor de la modernitat i de la creativitat en tots els camps. Per tant aplaudeix els avenços científics i tecnològics.

En una hipotètica llista de grans invents i/o descobriments, a més del foc, la roda, l’escriptura, l’electricitat, l’aspirina i els que tots ja sabem, el Barret Peret hi afegiria el futbolí, el iogurt natural, les tovalloletes de paper ensabonades (no totes les marques), el retolador de punta fina, el pollastre amb prunes i el telèfon, sobre tot el mòbil.

Al Barret Paret també li agraden els anuncis ben fets, que per alguna cosa de ben jove va llegir La publicidad en 10 lecciones de H. Marcellin, però n’està una mica tip, sobre tot, de la publicitat de telefonia mòbil i tot el seu món. Una pallissa enorme.

Aquí el veiem en un lloc que ell creia idíl-lic i no contaminat per res, entre pintures i gravats rupestres, llances, fletxes, visons, homes primitius, aviram i, oh! sorpresa desagradable, un anunci de mòbil. Uf...

RICHARD LONG

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)


Ens explica el Barret Peret que en Richard Long és un dels seus artistes favorits. En Long és el màxim representant del land art a Europa, que com diu el propi artista consisteix en “...treballar en l’ampli món, on sigui, sobre la superfície de la terra...” i, “caminar per una devesa o posar una pedra a terra...”

El Barret Peret s’hi sent força identificat amb en Long, doncs a més d’artistejar, també camina i ha caminat Déu n'hi do: de Cabrils al Tibidabo, de la Tordera al Besòs per la costa, al cim del Sinaí, per la selva de Tailàndia, al capdamunt de l’Asekrem al Sàhara i, de petit, de casa seva al col·legi quatre cops al dia, menys dissabte dos. Land art.

Ah! i els diumenges depèn de la missa...

UN HOMENATGE A ISLÀNDIA

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)



Islàndia mai surt en els mapes del temps. Està massa amunt. Li passa una mica com a Catalunya que, durant molts anys, quan hi havia tele única estatal, el meteoròleg (no n’hi havia llavors de meteoròlogues) de torn sempre tapava amb el cap o amb el cos, depèn de la seva alçada, el tros de mapa d’Espanya de dalt a la dreta, o sigui “el nordeste de la península”...

A més, fins fa quatre dies Islàndia només sortia als diaris per les quatre coses tòpiques: hi fa fred, s’escalfen amb volcans i guèisers, pesquen bacallà i són descendents dels víkings.

El Barret Peret es va enamorar d’Islàndia des que, fa anys, hi va anar a pintar. Per això li fa certa gràcia que, d’un temps ençà, se’n parli més i per d’altres temes: pel col·lapse bancari que va patir fa un parell d’anys i que es va “solucionar” amb un préstec del FMI per més de 2000 milions de dòlars. I per l’erupció d’aquell volcà, que ara no recordo el nom i em fa mandra buscar-lo al google. Les dues coses van tocar el voraviu de tota Europa.

Aquí, El Barret Peret, fent un tomb per la zona, n’és testimoni d’això del voraviu... i encara riu.

LA BOINA D'EN PLA?

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó.2010)

Avui el Barret Peret no està tan transcendent com en d'altres ocasions i per això ens proposa un joc: endevinar com era la boina d’en Josep Pla. Una endevinalla tipus "de quin color era el cavall blanc del Capitán Trueno".

És senzillíssim i el mateix Pla ens ho “xivata”: serà l’u, el dos, el tres o el quatre? El Barret Paret, que no és tonto encara no compri sovint a can MediaMark, ja sap que la solució encertada és la tres. A sobre, com dèiem, vegeu el nostre homenot traient el cap per sota la vinyeta, amb la seva boina i afirmant-ho amb el seu inconfusible dialecte empordanès, a la vegada que aparèix com ajut complementari, per a la gent que no ha llegit mai un quadern gris o no sap ni el que hem menjat, uns “no” absolutament clarificadors.

Fàcil, oi? Però, i si hi ha un missatge amagat en aquest joc tan senzill...?

L'ESTEL

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Ara que ja fa unes setmanes que s’han acabat les boniques i inevitables festes nadalenques, és el moment de mostrar aquestes colpidores imatges dignes d’un parell o tres de telenotícies. És una repetida experiència en el temps i en l’espai que avui, El Barret Peret, observa des de primera fila. L’estel de Nadal, de cartó pedra, penjat com un fuet del cel amb un cordill barato comprat en un “todoacien” xino, en comptes de servir de guia pels reis mags, ara serveix per practicar el noble art del tir amb tanc.

El tancs, que sempre apareixen en algun moment de les nostres vides per posar ordre (el seu), sigui per la Diagonal, per Praga, per la plaça Tiananmen o a El Caire (encara que aquests sembla que, de moment, es comporten).

El tanc ens torna a la realitat en un moment: s’ha acabat el cagatió, el Papa Noel, en Melcior, en Gaspar i en Baltasar. Ara toca endarrerir la jubilació i apujar l’electricitat, per dir-ne només dues de bones. Bumba! I aturat l’últim...

LLANÇAR-SE AL "VUIT"

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

El Barret Peret és, entre d’altres coses, un barret metafísic. És actor o observador d’una sèrie de situacions reals o imaginades que tracta d’explicar-les en clau irònica. Però no en dóna gaires d’explicacions, potser perquè no en tenen o no calen.

Avui es llença al vuit (o és al buit?). I és que d’aquí justament vuit setmanes, el Barret Peret serà protagonista d’un tipus d’esdeveniment...metafísic, també?
Ja us ho dirà quan toqui. De moment anirà donant pistes.