A partir d’avui, diàriament -al menys ho intentaré- aniré
penjant tires del meu darrer còmic “Tronat, el nostre astronauta”, amb guió i dibuixos
propis. Es tracta d'un únic personatge, narrador, protagonista i fil conductor
de cada una de les tires, normalment de només una vinyeta panoràmica, per
destacar la sensació d'infinit, d'espai sideral on hi tenim tot sol, no sabem
des de quan, on i perquè, al menys de moment, el nostre astronauta.
Ens mostrarà reflexions entre poètiques –disculpeu la
pretensió- i iròniques, en clau independentista, de vegades clarament i d’altres
més subtilment, arran de la situació politico-social que es viu al nostre país
i, sobre tot, de la (mala) relació amb el
“planeta” Espanya. De tant en tant, amanit amb algun toc costumista,
només faltaria.
Així m’estalvio la pesada tasca d’haver de fer tanta “pedagogia”
en va, haver de replicar, explicar i si ens descuidem justificar constantment aquesta
actualitat tan rabiosa en tots els sentits. Ja ho farà en Tronat per mi, que en
viure i veure-ho amb distància, potser serà
més objectiu i clarivident...
3 comentaris:
Anirem seguint les seves explicacions..
M'agrada el nom.
Ja ho diu el tòpic: "Una imatge val més que mil paraules" (encara que em temo que hi ha qui no aprendrà mai).
Joana i Rosa Isabel: demà més Tronat...a veure si us agrada!
Salut,
Publica un comentari a l'entrada