ESPANYOLITZAR

                                                                 (Foto: P.M.Brasó)



Què deu voler dir “espanyolitzar”? Perquè espanyolitzar ve d’Espanya, oi? Per tant pot voler dir moltes coses: que un rus de Calella balli sardanes amb la barretina posada. O que els McDonalds de Madrid només tinguin entrepans de calamars. O que en Vicente Del Bosque rebi cursos de “cante jondo”. Doncs resulta que no.

Quan el ministre Wert (quin gran plat els peus de ministre, d’altrament dits de porc) diu que s’ha d’espanyolitzar als nens catalans, què ens està dient en realitat? Que Catalunya no és Espanya. Que Espanya és castellana. Per tant, Espanya és Castella. I prou. La resta d’aquest Estat plurinacional com molt amablement diu la Constitución, no és Espanya. Que ens quedi clar que ells són els primer de pensar-ho i dir-ho. Jo ja fa temps que ho sé, però hi ha molts catalans que encara no i es posen com nerviosos cada vegada que es parla d’ això. Són com nens que no han crescut. O que tenen por de que marxi la mama. La mama no ens vol, coi. Bé, sí que ens vol: ens vol com ella. Folklòrica, pseudodemocràtica, castellana, mesetària, mística, guerrera. Imperialista però de pocs idiomes, pinxa, orgullosa i una mica casposa... perquè no reconeix-ho. Les mares són molt maques quan ets petit, immadur, depenent. Quan ets més gran pots reconèixer que, començant per tu mateix, tothom té defectes. Fins i tot la teva mare.

I llavors, tu que ets una mica folklòric però com de castellers, demòcrata per convicció, català, mediterrani, tirant a ateu, pacífic. Ni regne vam ser, però bilingüe com a mínim, una mica cagat i amb algun traumet o d’altre (1714, la final dels pals, etc.) i molt postmodern, dius que ja vols ser independent. Que a la teva estimada mare l’aguanti la seva santa mare.