"(CONTINUARÀ)"

(Pere-Màrtir. 2009)





El dimecres 30 d'aquest mes em reicorporo a la "vida social", inaugurant exposició. Serà a l'Espai Capgròs de Mataró (Sant Benet, 16-18) a partir de 2/4 de vuit del vespre, amb presentació del crític d'art Pere Pascual. Estarà oberta fins el 27 de gener del 2010.

Presento obra recent. Com alguns sabeu, a principis d'aquest any em van detectar una malaltia greu de la qual m'estic recuperant i força bé. Arran, precisament, de la col.lectiva dels 25 anys de Capgròs, a l'abril, vaig exposar un quadre (el primer que vaig pintar en sortir de l'hospital) que, en certa manera, va ser el detonant per començar una nova sèrie, la que ara exposaré.

L'he titulat "(Continuarà)", recordant aquesta paraula tan característica en el món del còmic, doncs les obres tenen una estètica formal similar a la historieta. És una mena de retorn als meus orígens: còmic, il.lustració, paper, llapis, tinta, aerosols, etc. Una sèrie que no pretén ser -del tot- autobiogràfica, però si que és una mena de catarsi personal. Una visió surrealista i onírica de la vida en seqüencies. Seqüencies de la vida que "continua"...

Hi esteu convidats.

MÉS BOUS... (2)

(Pere-Màrtir. 1986)

Probablement fa uns dos mil anys alguns de nosaltres vam tenir avantpassats a qui els agradava els espactacles de sang i fetge de gladiadors, cristians i feres salvatges.

També és probable que, més endavant, tinguéssim algun parent que treballés d'empleat o d'executiu a la Santa Inquisició, dedicada en cos i ànima a matar i torturar dolents.

Anant més a prop en el temps, segur que qui més qui menys tenim algun parent molt pròxim que es va dedicar a fer mal, durant la guerra civil i la postguerra. Uns mataven i violaven monges i cremaven esglésies potser amb el capellà a dins. D'altres detenien, torturaven i executaven a tort i a dret a aquells que podien ser rojos o sospitosos de ser-ho.

Ho dic, perquè no em serveixen gens els arguments dels pro-taurins, quan parlen de les "corrides", correbous i derivats. Diuen: "és cultura, tradició, folklore, és molt català (també), molt meditarrani, els republicans els agradava (també), etc."

També era cultura els usos, costums, aficions i creences que tenien, tal com he dit abans, els nostres avantpassats, posem-hi des del segle I fins al XX. Però, afortunadament, ja estem al segle XXI i encara que no sigui per tirar coets i quedin moltíssimes coses per arreglar, algunes s'han superat. En general ja no tractem a les persones i als animals com es feia fa anys. Comencem a entendre que matar i torturar no és massa normal o no ho hauria de ser. Que matar a aquells que no pensen com nosaltres o a aquelles bèsties que ens diverteixen no és prou caritatiu.

L'espectacle i el negoci de torturar i matar toros indefensos és, avui dia, i per dir-ho suau poc raonable. I que no em vinguin amb l'argument pretesament ecològic de que, si no fos per les corrides, els toros braus no existirien. Per això més val no existir!

L'altre cosa que dieun el taurins, que em fa riure: "també matem pollastres, porcs, bens, raps, etc.". Què, ens fem vegeterians? No sé perquè, però em sembla que em seria molt més fàcil a mi que a ells.

I l'altre argument que s'ha posat de moda: això de prohibir no està bé en una societat lliure i democràtica. Home! és que si no es prohibis alguna coseta, no em vull imaginar com aniriem per l'autopista i com els violadors farien l'agost.

Hi ha coses que, on no hi arribem reflexionant, es veu que necessitem lleis...

"LLAMADA OCULTA"

(Pere-Màrtir. 1995)

Potser fa ja un parell d'anys que, cada dia d'aquest sant món, rebo entre tres i quatre trucades al telèfon fix, com a "llamada oculta" o "desconocido" o algún literal per l'estil. De vegades és un numero rar i llarg, de vegades amb el prefix 91 de Madrit al davant o d'altres prefixes que no conec. Poques vegades apareix el prefix 93 de la província de Barcelona.

No hi ha manera. Són uns plastes: sigui telefónica, orange, jazztel, la mare que els va parir o qui sigui, etc. La meva reacció dels darrers dotze mesos és la següent:

No responc: 50% de les vegades. Despenjo i, a continuació, penjo fotent una trompada a l'aparell que encara no entenc com segueix funcionant: 40%. I el 10% restant contesto coses així: "me cag... (piiip) en el Sr.Naranja", o "bórrame de la base de datos, palizas de los coj... (piiip), o "no quiero información de vuestra put... (piiip) oferta". Evidentement sempre en castellà. Bé, de vegades, quan n'estic més tip, els engego en català i és quan més es molesten. Curiós. I clarificador.

Ara, no us penseu, no em fan ni cas. Aquestes tècniques tan sofisticades de màrqueting són realment un taladro. Suposo que els deu donar resultats, però amb mi no podran pas aquests cabr... (piiiiiiiiiiiiiiiip).

QUARTS DE QUATRE

(Pere-Màrtir)

Va i la Beth li pregunta a una senyora que passava per allà:

-Disculpi, ¿té hora?

La senyora es mira el seu rellotge i li diu:

-Quarts de quatre.

Cooom? Diu la Beth. I és que representa que només coneix les "012" i, per tant, queda molt sorpresa amb aquesta resposta. És un anunci de la Generalitat que fan a TV3 i que exactament, ara mateix, no sé que estan anunciant... Em sembla que el telèfon 012 que no sé ben bé perquè serveix ni quina informació facilita, però pel cas és igual.

El que vull remarcar és la tonteria del publicista que ha inventat el diàleg. ¿Com pot ser que una persona, mirant el rellotge, contesti "quarts de quatre"? Això només es diu quan es té una idea aproximada de l'hora, però no la certesa. Quan mires el rellotge dius "dos quarts de quatre". O "les 15:30" quan respon una persona digitalitzada. O "les tres i mitja", que diu gran part del jovent i els que tradueixen literalment del castellà.

Els no puristes em diran que la llengua és quelcom viu i permet influències d'altres llengües, que l'enriqueixen i tal. D'acord. Per això, a partir d'ara, quan un castellanoparlant em pregunti l'hora i per tal de ser educat, solidari i enriquidor, diré: "cuartos de cuatro".