dijous, 31 de gener del 2008

ABU GHRAIB

Pere-Màrtir
El pintor colombià Fernando Botero està a punt d’exposar, a Monterrey, les seves pintures sobre les tortures sofertes pels presos iraquians, per part de soldats americans, que vigilaven la presó d’Abu Ghraib. Recordareu que alguns d’aquests soldats -homes i dones- ja van ser jutjats i “condemnats” per aquests fets.

Aquests quadres ja van ser exposats abans a Itàlia, Alemanya, Grècia i als mateixos Estats Units. Més endavant també s’exposaran a València i Barcelona. Hi ha polèmica, doncs mentres uns titllen a Botero d’oportunista, sensacionalista o antiamericà, d’altres troben interessant que els artistes també s’involucrin socialment i denunciïn, de la millor manera que poden fer-ho, segons quins fets. I aquí estem parlant de tortura, pura i dura.

Crec que l’art no solament ha de ser maco, decoratiu i/o neutre. És responsabilitat de tothom fer prendre consciència de les coses que s’han de millorar, sobre tot quan ens creiem els bons de la pel·lícula, el primer món, els més cultes i els més civilitzats. Doncs a demostrar-ho. I l’art també ho ha de reflectir...

6 comentaris:

Isabel ha dit...

No coneixia aquesta faceta crítica d'en Fernando Botero. És clar que l'art és sovint crític, i em sembla bé que es ventilin les nafres del 1er món.
He de confessar, però que a trobo a faltar una mirada crítica sobre nafres que no són precisament americanes, un silenci sobre determinades dictadures "d'esquerres", o simplement dictadures.
Clar que cada artista és lliure d'expressar-se sobre el tema que vulgui.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Rosa Isabel:

Probablement no hi ha tanta crítica (sigui en els mitjans de comunicació, en l'art, etc.) sobre les dictadures que anomenes ("d'esquerres" o simplement "dictadures"). Al menys fetes des d'aquí.

Però caldria veure en d'altres llocs més "dretans" o pro-americans com es critica a les esquerres.

Per la meva part, he fet quadres i exposicions on he criticat les guerres o les desigualtats socials, vinguin d'on vinguin: quan la guerra dels Balcans (més aviat em vaig posicionar contra Sèrbia, representant l'esquerra), en favor de la minoria oprimida i assimilada dels Tuaregs, contra els atentats de les Torres Bessones i, en general, contra les guerres absurdes i morts d'innocents (siguin palestins, iraquians o de l'Àfrica negra).

El que penso és que si fem bandera de ser el primer món i de respectar més els drets humans que ningú, cal demostrar-ho i ser crítics. I l'art n'ha de fer ressò.

Salut!

Isabel ha dit...

Moltes persones semtim ràbia per la crueldat que descobrim en aquest món, i impotència per no poder fer-hi res. Potser l'artista té en el seu art un mitjà per expressar aquests sentiments.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Rosa Isabel:

És veritat, tal com dius, que l'artista té en el seu art un mitjà per expressar-se, però no tots volen fer-ho. Com en la societat en general, d'artistes n'hi ha de tota mena: els que només pensen en vendre, els que passen de tot mentres ells (i els seus) vagin bé, els "asèptics", els porucs, els que senzillament creuen que hi han altres mitjans per denunciar o expressar els sentiments, etc. I, també, n'hi han alguns (no gaires) que de vegades creiem que hem de dir allò que tenim el pap, encara que no sigui de l'agrat de tothom.

Salut!

Anònim ha dit...

Hola Pere Màrtir,

Ja saps que he estat uns dies "fora de joc", però crec que les coses ja s'han aposentat.

Estic d'acord amb tu amb el teu concepte sobre l'art, tot i que en general, ens agrada que decori, però tal com expressa Botero, també es una forma de fer crítica. De fet, moltes vegades s'ha utilitzat l'art per aquest motiu.

T'he de dir que m'ha agradat que hagis fet referència a Antonio Bernal i les seves il·lustracions. Vertiablement continuadors no ni ha, tot i que si hi ha originalitat.

Petonets virtuals i fins aviat.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Marta:

Espero que els temes de salut de la teva mare estiguin millor. Ja trobava a faltar els teus habituals comentaris a l'Animus Provocandi!

Tot i els meus comentaris sobre la funció de l'art i dels artistes, comprenc i comparteixo que a molta gent li pugui agradar l'art com a aspecte dcoratiu, sense buscar-hi d'altres connotacions ni funcions.

No vull pas dir o deixar entreveure que aquells artistes que utilitzem, en algun moment determinat, l'art per implicar-se socialment i/o denunciar certs fets o situacions, estiguem per sobre o siguem millors o pitjors que d'altres artistes que no ho fan. No és ni vanitat ni una pretèsa superioritat intelectual. Simplement que cadasqú és com és i fa el que vol o sap.

Quant a l'Antonio Bernal i els seus dibuixos, totalment d'acord amb el que dius.

Salut!