dimarts, 15 de gener de 2008

AZNAR I LA CIRERETA

Pere-Màrtir



L’il·luminat (per les declaracions que fa habitualment) i guerrer (gràcies a ell Espanya va anar a la guerra d’Estats Units contra Iraq, cosa que va propiciar l'atentat de Madrid, encara que "hay dos líneas de investigación"...) José Mª Aznar (cada dia més semblant a la seva pròpia caricatura), en la seva recent visita a Catalunya va fer unes declaracions, recolzades per en Sirera (exemple perfecte del principi de Peters), “denunciant les polítiques de coacció contra els castellanoparlants”.

“Acoso del nacionalismo catalán y vasco...”, “No es posible asumir nuevas vueltas de tuerca en contra de nuestra lengua común, la de todos...”, etc.

No vull entrar a parlar-ne. Només explicaré que he fet avui des que m’he llevat. I ho explicaré com a català que viu i treballa en un país on el català és llengua oficial. I que pertany a un Estat plurinacional on, a més de la “lengua común, la de todos” n’hi ha d’altres com la catalana, que segons la sagrada (quan convé) Constitución s’ha d’afavorir, ajudar i preservar per minoritària, en ser una riquesa cultural d’Espanya i bla, bla, bla....

Em llevo i mentre faig el pipí, llegeixo l’embolcall de les tovalloletas sabonoses que tinc sobre el dipòsit: escrites en castellà i portuguès. Em rento les dents i el tub del dentrífic està en castellà, em dutxo i el sabó també. A veure el xampú: també. I el desodorant. I la crema hidratant. I la colònia i...

Unes galetes amb llet. La capsa de les galetes m’explica en la “lengua de todos” els detalls de quanta fibra hi ha, quants cereals i les poques calories que em cruspiré. Tinc sort que compro una marca de llet (em sembla que n’hi ha dues que ho fan) que està etiquetada en català i així m’assabento una mica millor del que bec...

Poso la radio. Tinc un vici i és sempre posar aquestes emissores “amb crosta nacionalista” i així sembla que estic a casa meva, parlant amb l’oncle, l’avia o la mare. És que segons quina emissora pillo (per exemple la dels bisbes tan cristians ells) sembla que estigui escoltant un boig en una barraca de fira, vociferant allò de la “xoxona”...

Per internet rebo La Vanguardia i l’Avui. Empatats. Tinc una mica de mal de cap i em prenc un Gelocatil o qualsevol dels tres mil medicaments que hi ha a la farmàcia: seguint el meu vici, llegeixo el prospecte. No cal dir que està escrit en la llengua “coaccionada”.

Surto a fer un cafè al bar del costat. Abans passo pel quiosc a comprar el diari: 6 a 3 a favor del castellà. Vull una revista qualsevol: 150 a 15...

Està bo el cafè. Llegeixo el sucre i està en castellà. Em sembla que de vegades n’he vist algun en català. Al costat hi ha gent parlant en català, en castellà, en àrab i en xinès. Hi ha una taula de nois i noies en edat escolar (suposo que és l’hora del pati). A sobre la taula tenen llibres en català i entre ells parlen català i castellà amb absoluta naturalitat. Em sembla que 4 deuen ser fills de pares de parla catalana i 2 de pares que parlen castellà. Però el 75 per cent de la conversa és en castellà. Fan servir paraules (flipar, tío, joder, mogollón, etc...) que ja són comunes. No sembla gens que el castellà estigui oprimit. Més aviat a l’inrevés. Per cert, un xinès demana un tallat en català, segueix parlant amb xinès i saluda, en castellà, un conegut. Aquest demana, en català, una pasta al cambrer que a la vegada li contesta en castellà... Tot amb naturalitat. Em sembla que estic més a Amsterdam que no pas a Salamanca, quant a l’enteniment i convivència de diferents idiomes, sense traumes.

Bé, potser que comenci a treballar una mica: els tubs de pintura estan en 5 idiomes. En el meu no i això que estan fets al Prat de Llobregat. Penso que la Generalitat ja els deu haver castigat per aquests delicte tan greu...

Aquesta nit tinc ganes d’anar al cinema: miro la cartellera i veig que el 97% de pel·lícules són en castellà. O em quedaré a casa a mirar la tele (a la meva el resultat és dificil de remuntar: castellà, 18 - català, 4). I aquests hipernacionalistes de TV3 intentant colonitzar als valencians amb la seves antenes i repetidors!

No us explico res més. Un altra dia seguiré explicant la tarda o la nit. Només penso amb l’Aznar i la seva cirereta perifèrica: “no es possible asumir nuevas vueltas de tuerca en contra de nuestra lengua común, la de todos...” I relaciono “tuerca” amb “tornillo”. I arribo a la conclusió de que o bé els en falta un o bé els sobra manipulació de la realitat, encara que engendri hostilitat i odi, per tal d’aconseguir el poder. Per a ells la fi justifica els mitjans.

Mama, por!


18 comentaris:

Anònim ha dit...

Alguns comentaris:
1- dius: 'No cal dir que està escrit en la llengua “coaccionada”'
Nooooo, has de dir llengua 'coaccionadora', perquè m'imagino que et refereixes a la llengua del 'sacro imperio español', no?
2- Has de canviar de super. Això o és que no t'hi fixes prou en els productes que compres, o és que no et pares a llegir-los l'etiqueta abans de comprar-los.
3- no se quin ha estat el resultat final del teu marcador, però mentre en el nostre costat només hi hagi 1, els espanyols sentiran que es fan 'polítiques de coacció contra els castellanoparlants als Països Catalans'. I he dit els espanyols de forma conscient perquè només hi ha una diferencia entre els espanyols de dretes (PP) dels espanyols d'esquerres (PSC,PSOE, IC, EUiA): els primers no t'enganyen, venen de cara i et diuen el que volen fer. Els segons, com a cobards que són, s'amagen, ens enganyen i ens manipulen per aconseguir els seus mateixos objectius.
CONCLUSIÓ: en aquestes eleccions, aquells que vagin a votar, o sigui aquells que vivint a Catalunya siguin únicament i exclusiva espanyols, que votin els que no ens enganyen, o sigui el PP, a l'enemic més val veure'l venir de cara.
Per tant, no els critiquis, és preferible que governi el PP amb majoria absoluta que el PSOE amb el conglomerat de venuts i renegats de CiU, ERC, IC i tota la seva petuleia de traïdors llepaculs.
Josep

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Josep:

Passo a comentar el que dius:

1.- Dic llengua coaccionada entre cometes, referint-me irònicament al comentari "coacción contra los castellanohablantes". Vull dir que si el castellà és la llengua coaccionada, com deu estar el català...

2.- Probablement hi han alguns productes més etiquetats en català i algún super on n'hi haurà més que d'altres. Però no es tracta d'això, company. És el conjunt global de factors: la dificultat de viure en català en normalitat a la meva pròpia nació! No vull canviar de super. Vull que canviin ells.

3.- Aquí et dono la raó. Uns i altres s'assemblen molt en el fons, però uns cuiden més les formes que els altres. De fet, l'enemic veritable no està a fora (vull dir a Espanya). Està a casa... En definitiva les properes eleccions (espanyoles) no m'interessen. O m'interessen igual que les franceses, les portugueses o les italianes. Perque encara que m'afectin, finalment m'afectarà més el que dirà (més tard o més d'hora) la UE i els EEUU. Espero.

Marta Teixidó ha dit...

Hola Pere Màrtir,

Vaja, avui si que estàs Provocandi de de debó!!. Pot ser ja que parles de tots aquests productes, alguns si que estan fabricats a Catalunya, però d'altres no. Pot ser s'hauria de parlar, també, com el nacionalisme que ens governa, es fixa tan sols en la llengua i pel que fa a l'economia, les empreses se'n van i no s'afavoreixen condicions perquè en vinguin de noves.

Considero que la Generalitat i tot el seu entorn es un GRAN MONSTRE, que va vivint de nosaltres, amb l'excusa de Catalunya. El catalanista es aquell que viu a l'esquena del català, i cada dia es demostra més.

Fer patria es molt més que rotular en català; es ser economicament forts per tal de poder competir i decidir, i no al marge d'Espanya, en un món tan globalitzat com el que estem, sino dins Espanya. No es capa deshonra.

Però aqui, tothom vol conservar la poltrona... catalana, això si.

Pere Màrtir, ja veig que van embalat i suposo que es reflexerà en la teva pintura.

Petonets virtuals i fins a la propera.

Rosa Isabel ha dit...

Tal vegada els polítics amaguin sovint les seves deficiències sota la capa de Catalunya. Però això no treu que, malhauradament, la llengua catalana està en retrocés, i no tan sols a Catalunya, sino en les altres comunitats que la parlen. Llengua que s'ha mantigut viva no gràcies als polítics, sino a la voluntat del poble de seguir-la parlant.

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Marta:

No és que estigui Provocandi. És que davant de declaracions provocadores (sense fonament, incendiaries i electoralistes), el que faig és practicar la defensa pròpia. I fixa't, que en el meu Post només parlo de LLENGUA.

Probablement tens raó en algunes coses de les que dius,tot i que n'hauriem de parlar molt: per exemple el tema econòmic no és culpa només dels que ens governen a Catalunya (no són responsabilitat directa molts aspectes com Aeroport tercermundista, deficiencies Renfe Rodalies, Apagades Elèctriques, AVE, Grans seus multinacionals només a Madrid, impostos que paguem vs. contrapartides que rebem, etc.). També discrepo de que a la Generalitat hi hagi un govern nacionalista. Nacionalista? Només hi han quatre d'Esquerra que, com pots veure, no tallen gens el bacallà. Si alguna cosa tinc clara és que el PSC és tant (poc) nacionalista català com el PPC. El Govern espanyol si que és el paradigme del nacionalisme, com ho han estat sempre (siguin dretes o esquerres)

I quant al meu "rebot" pel tema de la llengua, et repeteixo que és en defensa pròpia. De la meva maltractada llengua i de la meva dignitat com a català que reacciona quan un impresentable com l'Aznar vé a dir animalades a casa meva.

Ultima hora: tema Pizarro i tema Ruiz Gallardón/Esperanza Aguirre,ja veus el gir cap a la dreta-dreta que està fent el PP. Sobren més comentaris...

Petons i fins aviat!

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Rosa Isabel:

Estic d'acord amb tu quan dius que el català com a llengua seguiex viu (jo diría ferit) gràcies a la gent i no als polítics.

Com també penso que si desapareix la nostra llengua (com està passant a d'altres llocs de parla catalana, en les seves diferents modalitats)també serà culpa de la gent: poc interès, complexes provincians, autoodi, poca sensibilitat i/o obscurs interessos politics.

Salut!

Miquel ha dit...

Per un moment tenia la sensació d'estar llegint-me a mi mateix. Que Esperaves del PP?. Potser fa 32 anys i escaig van enterrar el seu líder però ja va deixar tot "atado y bien atado" i com deia una cançó de la Trinca "ara manen els seus hereus". Si, Aznar és el nou "caudillo de las Españas por la gracia de Rouco". Amb la mort del dictador pensavem que la democràcia ens permetria poder viure en llibertat amb la nostra llengua però oblidavem que "Spain is different". El PP no té res a aportar, no té sol·lucions als problemes, i si que tenen la capacitat de crear molts problemes ( catàstrofes mediambientals, guerra, corrupció, etc ) de manera que només els queda una possibil·litat, unir a tots els espanyols contra un enemic. Quan no hi ha enemics exteriors es crea l'enemic interior ( des del seu punt de vista ) i endevineu a qui li ha tocat el rebre?. Ho heu endevinat, l'enemic són els catalans (entusodits a parlar la seva llengua, a tenir institucions proópies, a la inmensa majoria no ens agrada el PP ni la seva idea d'Espanya). Per al senyor Aznar som uns mals espanyols, el problema és que jo no em considero mal espanyol ni bon espanyol ni espanyol normal, jo sóc català, i a mi també em fa por el PP.

MIQUEL ha dit...

L'anterior post és meu. Disculpeu no estava loguejat i tenint un compte és innexcusable.

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Miquel:

Per la foto que adjuntes sembla que et coneixi, però tinc dubtes...

Quant al teu comentari: estic molt d'acord amb el que dius. I quan veig (com avui) la Conferència dels Bisbes fent declaracions com les que han fet, em confirmen que aquests personatges són d'una altra època i d'un altre lloc.

Salut!

MIQUEL ha dit...

Pot ser que m'hagis vist en algun forum enredant la troca o hagis entrat la meu blog. Acostumo a firmar com a Miquel o com a Bruixot.
El meu oncle-avi que és capellà i és el primer que diu que aquests bisbes semblen amics de Torquemada. Sembla que no s'hagin adonat que en la societat actual el seu paper no és el de dirigir al poble i dictar la doctrina als líders polítics de torn. Cadascu de nosaltres pot tenir les seves creençes però les sotanes no poden dictar la nostra vida. EL que no entenen en Rouco i companyia és que avui dia ells no son l'unica religió del nostre país, per tant és absurd que pretenguin dictar les lleis amb les que ens em de regir. O , potser Espanya no és tant diferent d'un país islàmic. Aquella estampa en que les autoritats del poble eren l'alcalde, el mestre, el metge, el mossen i el guaàrdia civil ha passat a la història. Quan el meu avi - no el meu oncle-avi - va començar a fer de metge li pagaven amb conills i pollastres. No m'imagino la meva consulta amb quatre pollastres i dos conills. Els temps canvien, tot i que sembla que no per a tots.
Home, Aznar ho va voler dissimul·lar un temps però el noi era de la Falange més rància, ara creu que esta per sobre del be i del mal, i quan obre la boca escup verí. A Rajoy no li em de fer gàire cas, és un home de palla. Quan l'Aznar va dir que marxava no m'ho vaig creure. Li vaig dir a la meva dona que aquest tio tornaria. Ella deia que sóc un malpensat.Et temps ho dirà. Pel PP Catalunya és un problema. Històricament tots els dirigents espanyolistes han considerat que Catalunya és un problema més important que Euskadi. No possem bombes i això de moment els lliga les mans, per això ells insisteixen en la demagogia anticatalana a Espanya. Volen tenir prou força per donar-nos una garrotada. Sabem que Europa difícilment acceptaria una independència de Catalunya, això els queda massa a prop. Catalunya no és Kosovo. Nosaltres estem al mig del pas i afectem a dos Estats. El que fem pot provocar un efecte dómino que deixaria tocats a Espanya, Frannça i Gran Bretanya, per començar. Els catalans tenim por del PP perqué sabem qui són, però ells tenen més por de nosaltres. Ells poden destroçar-nos a canonades però la UE els faria fora, nosaltres els podem derrotar a les urnes i al Parlament.
Han passat 3 segles i continuem dividits entre maulets i botiflers - en el seu significat antic - i al mig hi ha la gent que simplement tracta d'anar tirant tot i que quan hi ha garrotades són els que tenen més números per endur-se la pitjor part.

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Miquel:

Segueixo estant d'acord en el que dius. I sobre tot, en això de que per a ells "Catalunya és un problema més important que Euskadi". De totes maneres crec que mentres ens puguin anar xuclant economicament -i d'això ja fa 300 anys- no "mataran la gallina dels ous d'or". El problema es que ja no ens queden gaires ous i menys or...

Pel que fa al tema de la indepèndencia, que veig quasi una utopia, penso com l'economista Xavier Sala-Martín, que vindrà mitjançant les urnes, però el dia que tots els catalans (independentistes, federalistes, espanyolistes, maulets, botiflers, "apolitics" i passotes) ho tinguin clar:

"Quan els nostres empresaris vegin que els seus beneficis serien molt superiors si Catalunya fos independent, quan els nostres treballadors vegin que els seus salaris serien dels més alts d'Europa si fòssim independents, quan els nostres consumidors vegin que el seu poder adquisitiu podria haver estat un 70% més gran que l'actual si el nostre país no hagués estat integrat políticament a Espanya, aleshores potser deixaran de veure amb tanta nostàlgia els beneficis de ser espanyols."

MIQUEL ha dit...

El més curiós és que la meva afirmació sobre que ells ens consideren un problema més gros que Euskadi és una frase que li he sentit i llegit a tota mena de prohoms de l'espanyolisme des de meïtat del segle XIX.
Si els dirigents espanyolistes fossin tots mínimament intel·ligents és cert que no s'atrevirien a "matar la gallina dels ous d'or" però alguns no hi toquen ni quarts ni hores. Quan els "nacionales" entraren a Catalunya la idea que duien els seus principals dirigents era requisar tota la maquinària de les indústries catalanes i traslladar-les fora del Principat. Alguns dirigents franquistes, els més tarats, parlaven d'arrassar Catalunya totalment. Això evidentment no va dur-se a terme però si que algunes indústries van ser "reallotjades" fora de Catalunya. El seny i la realitat van impossar-se i els dirigents més "centrats" del régim van anar substituïnt als tarats mentals. Em de veure com era Espanya llavors, situem-nos en l'època. Tú pots endur-te totes les fabriques a Extremadura, però llavors tens un problema. Extremadura era llavors el cul del Món. Catalunya era un país majoritariament urbà i industrial·litzat. Extremadura era una terra fonamentalment rural amb uns nivells d'analfabetisme molt alts. Sense ma d'obra qüalificada i amb militars retirats dirigint les fàbriques no podia acabar be. Va ser un fracàs. Llavors la idea era tenir control·lats els empresaris catalans. Totes les empreses importants tenien a un militar retirat al Consell d'administració. El temps ha passat però hi ha dirigents del PP que els deu mancar un cargol - potser tots - em refereixo a aquells que promouen boicots o els aplaudeixen.
Xavier Sala Martin potser té mal gust amb les americanes però no es cap boig que es tiri a la piscina independentista. Jo també li he escoltat parlar de manera favorable a l'independentisme des del punt de vista del tema econòmic. Limitar-nos al comerç amb Espanya és un error. El Món és el mercat més gran. Una empresa petita a dia d'avui les pot passa molt magres. A Espanya el que més li preocupa és que un país com Portugal li està passant la ma per la cara. La mida tampoc és important. Holanda i Dinamarca tenen menys població que Catalunya però estan a anys lluny d'Espanya en tots els sentits. La diferència és que ells decideixen i Catalunya no pot decidir perqué sempre topa amb Espanya. Catalunya és una locomotora que arrossega vagons descarrilats, d'altres frenats i d'altres que de tant en tant li xuclen l'energia.

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Miquel:

Res a afegir. Estic totalment d'acord en el teu comentari.

Només comentar que ahir vaig tenir una petita "alegria" en veure el que han dit des de Montserrat: al menys s'ha desmarcat d'aquesta colla (per a mi, secta) tan "cristiana" de la Conferència Episcopal.

Salut!

MIQUEL ha dit...

Et dono la raó tot i que la opinió de l'abat de Montserrat no m'agafa de sorpresa. Històricament la figura de l'abat de Montserrat quan ha calgut fer-ho s'ha posicionat en favor d'opcions democràtiques. Lluny de la submisió del cardenal arquebisbe de Barcelona que sembla no atrevir-se a criticar a la Conferència Episcopal Espanyola. De la CEE no podem esperar res de bo, una gent que permeten que des del seu principal organ de comunicació (la COPE) es passin pel folre de la sotana episcopal tots 10 Manaments a diari com fan en Losantos i Vidal sense fer res i fins i tot donant-los protecció. Si l'Antoni Bassas digués només un 1% del que diu Losantos ja l'haurien engarjolat o tindria tal quantitat de querelles que no podria tornar a treballar. Però Losantos por mentir, difamar, insulrar, cal·lumniar i dir totes les bestiesses que vulgui amb la benedicció de Rouco.

Pere-Màrtir ha dit...

Es cert, Miquel, que tradicionalment només l'Abadia de Montserrat s'ha posicionat en defensa de Catalunya, els seus drets, la seva personalitat i cultura. La resta -bisbes catalans-llevat d'alguna excepció puntual, res de res...

I quant el tema de la Cope, prefereixo ni parlar-ne. Senzillament ho trobo indecent. I tant indecents són els periodistes que parlen com els amos de l'emisora que ho permeten. I es defineixen com a cristians!

MIQUEL ha dit...

Un exemple de bisbe catalanista és el bisbe Deig, partidari d'una Conferència Episcopal Catalana. Les seves posicions les va deixar en la seva obra escrita.
Quan puguis fes una ullada al meu blog. A veure quina és la teva opinió.
El meu oncle avi, capellà jesuita, ara ja s'ho pren a broma però és molt crític amb la jerarquia espanyola. Diu que en Fede més que el portaveu de Déu sembla el portaveu d'en Satanàs.

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Miquel:

T'he deixat un comentari en el teu Blog, que m'haig de llegir amb més calma doncs he anat una mica de bòlit aquests darrers. Però ja veig que tenim opinions molt similars en aquests temes politics i derivats...).

Tens raó amb això del bisbe Deig: és dels pocs que es salva.

Salut!

MIQUEL ha dit...

Ara hi aniré a fer una ullada. Personalment crec que els clergues no han de pendre part en temes polítics però si que tenen l'obligació moral d'estar al costat del més débil. Però els bisbes espanyols han estat històricament una roda més del mecanisme represiu de l'Estat. Molts dels elements a qui la Inquisició empaitava no eren realment heretjes eren persones que s'oposaven a la corona. Els jueus i els moros van ser expulsats per raons de fe però principalment era perqué posaven en dubte l'origen diví de l'autoritat reial ja que no acceptaven que el poder del rei - cristià i catòl·lic - provingués de Déu. Els dirigents àrabs tant d'aquella època com de l'actual si que tracten de justificar el seu poder per designació divina però en aquests temes els jueus son molt estrictes i consideren una greu ofensa la legitimació divina. Això va ser un fet que els catòl·lics no van entendre. Això al marge que la corona vulgués fer neteja étnica i quedar-se amb les propietats dels mahometans i dels jueus.
L'església catòl·lica va intentar legitimar a tots els sàtrapes i pocavergonyes coronats o amb gorra de plat i va beneïr les guerres com si de guerres santes. Aquí és on l'autoritat moral de la jerarquia eclesiàstica espanyola va anar a fer punyetes definitivament.