dimecres, 7 de novembre de 2007

POPS


Pere-Màrtir


Un cop tocat tangencialment l’assumpte de la trobada amb els Ovni’s i la meva fugida, cames ajudeu-me, cap a Xile, més concretament a Valparaíso, ja dono per tancada l’explicació sud-americana. Ingrés en un hospital per tractar la intoxicació boletaire i posterior fitxatge per a una expedició científica a l’Antàrtida, etc.

Al Pol Sud compleixo la meva tasca acordada i un cop acabada la missió, cobro uns dòlars americans que sempre van bé per anar pel món. Encara que sembli que l’euro és el rei del mambo, a mi, per viatjar doneu-me dòlars.

M’estava plantejant tornar a casa directament des de Xile en avió i acabar el viatge amb saldo “Haver”, cosa que era un dels objectius principals quan vaig decidir fer-lo. Però finalment em vaig decantar per tornar en vaixell fins a les Canàries i d’allà cap a casa. Va primar l’esperit viatger i romàntic.

No em negareu que travessar l’Atlàntic fins a les Illes Canàries no te el seu punt aventurer. I més, si es fa a bord d’un vaixell de mercaderies i no en un transatlàntic de luxe. M’hi vaig apuntar –ja tenia una experiència acumulada- com ajudant de manteniment, branca belles arts (repintar trossos de casc rovellat, baranes, tubs, calderes i d’altres suports per l’estil). Això tenia una durada d’uns 40 dies i em sortia gratis el trajecte.

I durant la navegació encara vaig poder viure una experiència inaudita: la trobada d’un pop gegant fugint d’una banda de taurons! Increïble: un pop gegant. Em pensava que això només existia en l’imaginari de Jules Verne.

Va ser a l’alçada del Tròpic de Càncer, a unes 500 milles de la costa africana, quan vam divisar una mena de remolí impressionant al mig de les aigües, tranquil·les aquell matí, de l’Atlàntic. Vam passar-hi molt a prop, a uns 100 metres i, de cop, davant la nostra incredulitat vam veure uns tentacles grossos com troncs d’arbre, agitar-se per sobre les ones intentant foragitar un colla de taurons, que envoltaven al pop gegant per cruspir’s-el. Impactant i dramàtica escena, sobre tot la visió del pop gegant, digna d’una pel·lícula de ciència ficció!

4 comentaris:

Marta Teixidó ha dit...

Hola Pere Màrtir,

Nano, aquesta "novel·la per entregues", va de sorpresa en sorpresa. Ara POPS!!!. i fugint dels taurons, afamats ben segur.

Una experiencia al·lucinant, i dramática. Nano, per molt que estigues dins un vaixell, una esdeveniment d'aquests, frapa.

Escolta, aprofito l'avinentes per rectificar un tema que em vas preguntar a Cuadernos.

Efecticament, en Pere Màrtir Viada si era descendent del Biada promotor del ferrocarril. Aquest tenia el cognom amb V, però se'l va fer canviar, i per tant, la linia directa del Biada i Buñol se'escriuen amb B. La resta, germans d'ell, etc. es amb V. Sembla ser que se'l va fer canviar a Cuba.

Per tant, rectifico i en Viada artista no et va fotre cap rollo, sino que te'n va explicar una de certa. Era jo la que anava errada. Ja veus que no ho se tot de Mataró, però quan ho se procuro informar bé.

Petonets i fins aviat.

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Marta:

Si això del pop és de pel.licula! Com quasi tota la novel.la, no?

Quant al tema Viada, veig que no anava massa errat. Per un cop, i sense que serveixi de precedent, en Pere no em va aixecar la camisa...

Petons!

Anònim ha dit...

Hola...todo muy bello...pero creo que está en Catalán y al no entenderlo, no me enteré de nada...por qué no escribirlo también en español?
Soy Silvia desde Argentina.
Un cariño grande.
silvia-viasil@hotmail.com

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Silvia:

Estoy contento de que hayas entrado en mi Blog... aunqué no te "enteres de nada", pero me halaga el "todo muy bello".

Bueno, debo decirte que efectivamente està escrito en catalán. Es mi lengua propia y la de Catalunya (donde es cooficial, junto al castellano). Es la lengua en que me expreso, pienso y sueño. Por tanto es la que mejor domino para escribir.

Debo decirte que soy bilingüe, puesto que Catalunya está dentro del Estado Español. Mi educación escolar infantil y juvenil fue en castellano (entonces estaba prohibido la enseñanza del y en catalán) y durante muchos años mi lengua ha sido perseguida, con muchos intentos de aniquilación, por parte de los diferentes gobernantes españoles. Más o menos durante 300 años.

Con la llegada de la democracia en España, a la muerte del dictador Franco, la situación del catalán mejoró algo. Pero aún es una lengua débil y si los propios catalanes no la respetamos y usamos, en pocos años va a desaparecer. Una lástima, ¿no? Como todas las culturas que desaparecen o se asimilan. También quiero explicarte de que se trata de una lengua románica, igual que el castellano, el italiano,el gallego, el portugués, el francés y algunas más. Todas ellas muy parecidas, puesto que derivan del latín. Si me sigues leyendo verás que poco a poco entenderás bastantes cosas. De hecho la lengua catalana está repartida entre diferentes países (en España: Catalunya, País Valenciano y Illes Balears. Sur de Francia. Andorra. Y en Italia: L'Alguer, en Cerdeña) sumando unos 10 millones de personas, de las cuales unos 7 millones la hablan habitualmente.

Lo que no puedo hacer es escribir el Blog en dos idiomas. Me llevaría mucho tiempo y esfuerzo. Ojalá pudiera escribirlo en muchos més idiomas...

Espero más comentarios tuyos.
¡Un beso! (petó en catalán)